Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Dotat amb dues coses, un monjo viu amb felicitat en la vida present sense preocupació, sense angoixa i sense febre- i a l’extinció del cos, després de la mort, pot esperar una destinació bona. Quines dues coses? La protecció de les portes de les facultats dels sentits, i el coneixement de la moderació en l’alimentació. Dotat amb aquestes dues coses, un monjo viu amb felicitat en la present vida - sense preocupació, sense angoixa i sense febre- i a l’extinció del cos, després de la mort, pot esperar una destinació bona.”
“Ull, oïda, nas,
Llengua, cos i ment:
Quan un monjo posseeix aquestes portes ben protegides
-coneixent la moderació en l’alimentació,
Moderant els seus sentits
Ell experimenta felicitat:
Felicitat al cos,
Felicitat a la ment,
No consumint el cos,
No consumint la ment,
Ja sigui de dia o de nit,
Ell viu
Amb felicitat.”
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
“Dvīhi, bhikkhave, dhammehi samannāgato bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario diṭṭheva dhamme sukhaṁ viharati avighātaṁ anupāyāsaṁ apariḷāhaṁ; kāyassa bhedā paraṁ maraṇā sugatisugatiLos dos niveles superiores de existencia en los que uno podría renacer como resultado de acciones hábiles pasadas (ver kamma): renacimiento en el mundo humano o en los cielos (ver sagga). Ninguno de estos estados es permanente. Comparar con apāya-bhūmi.Ver en el glosario pāṭikaṅkhā. Katamehi dvīhi? Indriyesu guttadvāratāya ca, bhojane mattaññutāya ca. Imehi kho, bhikkhave, dvīhi dhammehi samannāgato bhikkhu diṭṭheva dhamme sukhaṁ viharati avighātaṁ anupāyāsaṁ apariḷāhaṁ; kāyassa bhedā paraṁ maraṇā sugati pāṭikaṅkhā”ti.
“Dvīhi, bhikkhave, dhammehi samannāgato
bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario diṭṭheva dhamme sukhaṁ viharati avighātaṁ anupāyāsaṁ apariḷāhaṁ;
kāyassa bhedā paraṁ maraṇā
sugatisugatiLos dos niveles superiores de existencia en los que uno podría renacer como resultado de acciones hábiles pasadas (ver kamma): renacimiento en el mundo humano o en los cielos (ver sagga). Ninguno de estos estados es permanente. Comparar con apāya-bhūmi.Ver en el glosario pāṭikaṅkhā.
Indriyesu guttadvāratāya ca, bhojane mattaññutāya ca.
Imehi kho, bhikkhave, dvīhi dhammehi samannāgato bhikkhu diṭṭheva dhamme sukhaṁ viharati avighātaṁ anupāyāsaṁ apariḷāhaṁ;
kāyassa bhedā paraṁ maraṇā sugati pāṭikaṅkhā”ti.
“Dvīhi, bhikkhave, dhammehi samannāgato bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario diṭṭheva dhamme sukhaṁ viharati avighātaṁ anupāyāsaṁ apariḷāhaṁ; kāyassa bhedā paraṁ maraṇā sugatisugatiLos dos niveles superiores de existencia en los que uno podría renacer como resultado de acciones hábiles pasadas (ver kamma): renacimiento en el mundo humano o en los cielos (ver sagga). Ninguno de estos estados es permanente. Comparar con apāya-bhūmi.Ver en el glosario pāṭikaṅkhā. Katamehi dvīhi? Indriyesu guttadvāratāya ca, bhojane mattaññutāya ca. Imehi kho, bhikkhave, dvīhi dhammehi samannāgato bhikkhu diṭṭheva dhamme sukhaṁ viharati avighātaṁ anupāyāsaṁ apariḷāhaṁ; kāyassa bhedā paraṁ maraṇā sugati pāṭikaṅkhā”ti.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
Etamatthaṁ bhagavā avoca.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
“Cakkhu sotañca ghānañca, jivhā kāyo tathā mano;*tathā → atho (bj, sya-all, mr) Etāni yassa dvārāni, suguttāni ca bhikkhuno.*suguttāni → suguttānīdha (bj); suguttānidha (pts-vp-pli1, csp1ed)
“Cakkhu sotañca ghānañca,
jivhā kāyo tathā mano;*tathā → atho (bj, sya-all, mr)
suguttāni ca bhikkhuno.*suguttāni → suguttānīdha (bj); suguttānidha (pts-vp-pli1, csp1ed)
“Cakkhu sotañca ghānañca, jivhā kāyo tathā mano;*tathā → atho (bj, sya-all, mr)Etāni yassa dvārāni, suguttāni ca bhikkhuno.*suguttāni → suguttānīdha (bj); suguttānidha (pts-vp-pli1, csp1ed)
Bhojanamhi ca mattaññū, indriyesu ca saṁvuto; Kāyasukhaṁ cetosukhaṁ, sukhaṁ so adhigacchati.
Bhojanamhi ca mattaññū, indriyesu ca saṁvuto; Kāyasukhaṁ cetosukhaṁ, sukhaṁ so adhigacchati.
Aḍayhamānena kāyena, Aḍayhamānena cetasā; Divā vā yadi vā rattiṁ, Sukhaṁ viharati tādiso”ti.
Sukhaṁ viharati tādiso”ti.
Aḍayhamānena kāyena, Aḍayhamānena cetasā; Divā vā yadi vā rattiṁ, Sukhaṁ viharati tādiso”ti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.