Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Monjos, quan un déu està previst que mori en una comunitat de déus, cinc signes de pronòstic apareixen: les seves garlandes de flors es marceixen, la seva roba esdevé bruta, la suor s’allibera de les seves aixelles, la seva resplendor corporal s’esvaeix, i els déu no es delecta al seu tron celestial. Els déus, observant amb els signes de pronòstic que està prevista la seva mort, l’encoratgen de tres maneres amb aquestes paraules: ‘Marxes d’aquí, amic, a un bon renaixement. Havent marxat a un bon renaixement, obtindràs allò que és beneficiós obtenir. Havent obtingut allò que és beneficiós obtenir, esdevindràs firme en el seu establiment.’”
“Quan això va ser pronunciat, un monjo preguntà al Benaventurat: ‘Venerable senyor, què es considera pels déus obtenir un bon renaixement? Què es considera pels déus obtenir allò que és beneficiós obtenir? Què es considera pels déus estar firmament establert?’”
“L’existència humana, monjos, és el que els déus consideren obtenir un bon renaixement. Quan un ésser humà adquireix la fe en l’Ensenyança i la Disciplina instruïda pel TathāgataTathāgataEl «Realizado», un epíteto frecuente para el Buddha, aunque ocasionalmente también designa a cualquiera de sus discípulos arahant. El sentido es el de alguien que ha realizado o encarnado la verdad en su forma más elevada. El término fue objeto de extensa exégesis en los comentarios.Ver en el glosario, això és considerat pels déus obtenir allò que és beneficiós obtenir, Quan la fe és impertorbable en ell, arrelada firmament, establerta i sòlida, ni pot ser destruïda per cap ascetasamaṇaAsceta o contemplativo. Proviene de una raíz śram que significa desgastar o subyugar.Ver en el glosario o brahmin, o déu, o MāraMāraLa personificación del mal y la tentación. En los textos tempranos, tratado tanto como una deidad del reino de los sentidos como una metáfora.Ver en el glosario, o BrahmābrahmāUn habitante de los cielos no-sensuales de la forma o de lo sin forma. Considerado por sí mismo y por los brahmines como Señor y creador del universo.Ver en el glosario o per ningú més al món, això és considerat pels déus estar firmament establert.”
“Quan un déu, la vida del qual s’ha exhaurit,
Mort en una comunitat de déus,
Els déus l’encoratgen
De tres maneres amb aquestes paraules:”
“Marxes, amic, a un bon renaixement,
A la comunitat dels éssers humans.
En esdevenir humà adquiriràs la fe
Insuperable en la vertadera Ensenyança.”
“Aquesta fe es farà impertorbable,
Esdevindrà arrelada i firmament establerta,
Serà indestructible de per vida
En la vertadera Ensenyança ben proclamada.”
“Havent abandonat la conducta errònia de cos,
La conducta errònia també de paraula,
La conducta errònia de ment, i qualsevol altra cosa
Que sigui considerada una falta,”
“Havent realitzat en gran quantitat allò que és beneficiós,
D’ambdues maneres, de cos i de paraula,
I havent fent allò beneficiós amb la ment
Això és estar sense lligams i lliure d’aferrament,”
“Amb el mèrit com a base,
Fet abundant per la generositat,
Hauries d’establir altres persones
En la vertadera Ensenyança i la vida sagrada.”
“Quan els déus coneixen que un déu
Està a punt de morir,
Moguts per la compassió l’encoratgen:
‘Retorna aquí, déu, una i altra vegada.”
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
“Yadā, bhikkhave, devo devakāyā cavanadhammo hoti, pañcassa pubbanimittāni pātubhavanti— mālā milāyanti, vatthāni kilissanti, kacchehi sedā muccanti, kāye dubbaṇṇiyaṁ okkamati, sake devo devāsane nābhiramatīti. Tamenaṁ, bhikkhave, devā ‘cavanadhammo ayaṁ devaputto’ti iti viditvā tīhi vācāhi anumodenti:*anumodenti → anumodanti (bj, sya-all, pts-vp-pli1) ‘ito, bho, sugatiṁ gaccha.
“Yadā, bhikkhave, devo devakāyā cavanadhammo hoti, pañcassa pubbanimittāni pātubhavanti—
mālā milāyanti, vatthāni kilissanti, kacchehi sedā muccanti, kāye dubbaṇṇiyaṁ okkamati, sake devo devāsane nābhiramatīti.
Tamenaṁ, bhikkhave, devā ‘cavanadhammo ayaṁ devaputto’ti iti viditvā tīhi vācāhi anumodenti:*anumodenti → anumodanti (bj, sya-all, pts-vp-pli1)
‘ito, bho, sugatiṁ gaccha.
“Yadā, bhikkhave, devo devakāyā cavanadhammo hoti, pañcassa pubbanimittāni pātubhavanti—mālā milāyanti, vatthāni kilissanti, kacchehi sedā muccanti, kāye dubbaṇṇiyaṁ okkamati, sake devo devāsane nābhiramatīti. Tamenaṁ, bhikkhave, devā ‘cavanadhammo ayaṁ devaputto’ti iti viditvā tīhi vācāhi anumodenti:*anumodenti → anumodanti (bj, sya-all, pts-vp-pli1)‘ito, bho, sugatiṁ gaccha.
Sugatiṁ gantvā suladdhalābhaṁ labha.
Sugatiṁ gantvā suladdhalābhaṁ labha.
Sugatiṁ gantvā suladdhalābhaṁ labha.
Suladdhalābhaṁ labhitvā suppatiṭṭhito bhavāhī’”ti.
Suladdhalābhaṁ labhitvā suppatiṭṭhito bhavāhī’”ti.
Suladdhalābhaṁ labhitvā suppatiṭṭhito bhavāhī’”ti.
Evaṁ vutte, aññataro bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario bhagavantaṁ etadavoca:*bhikkhu → bhikkhave (sya-all, pts-vp-pli1) “kiṁ nu kho, bhantebhanteEn los textos pali, se usa como vocativo para dirigirse al Buddha o a un monje budista. En el uso moderno a menudo se emplea también como título.Ver en el glosario, devānaṁ sugatigamanasaṅkhātaṁ.
Evaṁ vutte, aññataro
bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario bhagavantaṁ etadavoca:
*bhikkhu → bhikkhave (sya-all, pts-vp-pli1)“kiṁ nu kho,
bhantebhanteEn los textos pali, se usa como vocativo para dirigirse al Buddha o a un monje budista. En el uso moderno a menudo se emplea también como título.Ver en el glosario, devānaṁ sugatigamanasaṅkhātaṁ.
Evaṁ vutte, aññataro bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario bhagavantaṁ etadavoca:*bhikkhu → bhikkhave (sya-all, pts-vp-pli1)“kiṁ nu kho, bhantebhanteEn los textos pali, se usa como vocativo para dirigirse al Buddha o a un monje budista. En el uso moderno a menudo se emplea también como título.Ver en el glosario, devānaṁ sugatigamanasaṅkhātaṁ.
Kiñca, bhante, devānaṁ suladdhalābhasaṅkhātaṁ.
Kiñca, bhante, devānaṁ suladdhalābhasaṅkhātaṁ.
Kiñca, bhante, devānaṁ suladdhalābhasaṅkhātaṁ.
Kiṁ pana, bhante, devānaṁ suppatiṭṭhitasaṅkhātan”ti?
Kiṁ pana, bhante, devānaṁ suppatiṭṭhitasaṅkhātan”ti?
Kiṁ pana, bhante, devānaṁ suppatiṭṭhitasaṅkhātan”ti?
“Manussattaṁ kho, bhikkhu, devānaṁ sugatigamanasaṅkhātaṁ.*bhikkhu → bhikkhave (bj, sya-all, pts-vp-pli1)
“Manussattaṁ kho, bhikkhu, devānaṁ sugatigamanasaṅkhātaṁ.*bhikkhu → bhikkhave (bj, sya-all, pts-vp-pli1)
“Manussattaṁ kho, bhikkhu, devānaṁ sugatigamanasaṅkhātaṁ.*bhikkhu → bhikkhave (bj, sya-all, pts-vp-pli1)
Yaṁ manussabhūto samāno tathāgatappavedite dhammavinaye saddhaṁ paṭilabhati; idaṁ kho, bhikkhu, devānaṁ suladdhalābhasaṅkhātaṁ.*idaṁ kho → idaṁ kho pana (bj) | bhikkhu → bhikkhave (bj, sya-all, pts-vp-pli1)
Yaṁ manussabhūto samāno tathāgatappavedite dhammavinaye saddhaṁ paṭilabhati;
idaṁ kho, bhikkhu, devānaṁ suladdhalābhasaṅkhātaṁ.*idaṁ kho → idaṁ kho pana (bj) | bhikkhu → bhikkhave (bj, sya-all, pts-vp-pli1)
Yaṁ manussabhūto samāno tathāgatappavedite dhammavinaye saddhaṁ paṭilabhati; idaṁ kho, bhikkhu, devānaṁ suladdhalābhasaṅkhātaṁ.*idaṁ kho → idaṁ kho pana (bj) | bhikkhu → bhikkhave (bj, sya-all, pts-vp-pli1)
Sā kho panassa saddhāsaddhāUna confianza en el Buddha que da la disposición a poner sus enseñanzas en práctica. La fe se vuelve inquebrantable al alcanzar la entrada en la corriente (ver sotāpanna), ya que las enseñanzas han sido confirmadas en la propia experiencia.Ver en el glosario niviṭṭhā hoti mūlajātā patiṭṭhitā daḷhā asaṁhāriyā samaṇena vā brāhmaṇena vā devena vā mārena vā brahmunā vā kenaci vā lokasmiṁ; idaṁ kho, bhikkhu, devānaṁ suppatiṭṭhitasaṅkhātan”ti.
Sā kho panassa
saddhāsaddhāUna confianza en el Buddha que da la disposición a poner sus enseñanzas en práctica. La fe se vuelve inquebrantable al alcanzar la entrada en la corriente (ver sotāpanna), ya que las enseñanzas han sido confirmadas en la propia experiencia.Ver en el glosario niviṭṭhā hoti mūlajātā patiṭṭhitā daḷhā asaṁhāriyā samaṇena vā brāhmaṇena vā devena vā mārena vā brahmunā vā kenaci vā lokasmiṁ;
idaṁ kho, bhikkhu, devānaṁ suppatiṭṭhitasaṅkhātan”ti.
Sā kho panassa saddhāsaddhāUna confianza en el Buddha que da la disposición a poner sus enseñanzas en práctica. La fe se vuelve inquebrantable al alcanzar la entrada en la corriente (ver sotāpanna), ya que las enseñanzas han sido confirmadas en la propia experiencia.Ver en el glosario niviṭṭhā hoti mūlajātā patiṭṭhitā daḷhā asaṁhāriyā samaṇena vā brāhmaṇena vā devena vā mārena vā brahmunā vā kenaci vā lokasmiṁ; idaṁ kho, bhikkhu, devānaṁ suppatiṭṭhitasaṅkhātan”ti.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
Etamatthaṁ bhagavā avoca.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
“Yadā devo devakāyā, cavati āyusaṅkhayā; Tayo saddā niccharanti, devānaṁ anumodataṁ.
“Yadā devo devakāyā, cavati āyusaṅkhayā; Tayo saddā niccharanti, devānaṁ anumodataṁ.
‘Ito bho sugatiṁ gaccha, manussānaṁ sahabyataṁ; Manussabhūto saddhamme, labha saddhaṁ anuttaraṁ.
‘Ito bho sugatiṁ gaccha, manussānaṁ sahabyataṁ; Manussabhūto saddhamme, labha saddhaṁ anuttaraṁ.
Sā te saddhā niviṭṭhassa, mūlajātā patiṭṭhitā; Yāvajīvaṁ asaṁhīrā, saddhamme suppavedite.
Sā te saddhā niviṭṭhassa,
Sā te saddhā niviṭṭhassa, mūlajātā patiṭṭhitā; Yāvajīvaṁ asaṁhīrā, saddhamme suppavedite.
Kāyaduccaritaṁ hitvā, vacīduccaritāni ca; Manoduccaritaṁ hitvā, yañcaññaṁ dosasañhitaṁ.
Kāyaduccaritaṁ hitvā, vacīduccaritāni ca; Manoduccaritaṁ hitvā, yañcaññaṁ dosasañhitaṁ.
Kāyena kusalaṁ katvā, vācāya kusalaṁ bahuṁ; Manasā kusalaṁ katvā, appamāṇaṁ nirūpadhiṁ.*appamāṇaṁ → abyāpajjaṁ (…)
appamāṇaṁ nirūpadhiṁ.*appamāṇaṁ → abyāpajjaṁ (…)
Kāyena kusalaṁ katvā, vācāya kusalaṁ bahuṁ; Manasā kusalaṁ katvā, appamāṇaṁ nirūpadhiṁ.*appamāṇaṁ → abyāpajjaṁ (…)
Tato opadhikaṁ puññaṁ, katvā dānena taṁ bahuṁ; Aññepi macce saddhamme, brahmacariye nivesaya’.*nivesaya → nivesaye (si, pts-vp-pli1)
brahmacariye nivesaya’.*nivesaya → nivesaye (si, pts-vp-pli1)
Tato opadhikaṁ puññaṁ, katvā dānena taṁ bahuṁ; Aññepi macce saddhamme, brahmacariye nivesaya’.*nivesaya → nivesaye (si, pts-vp-pli1)
Imāya anukampāya, devā devaṁ yadā vidū; Cavantaṁ anumodenti, ehi devadevaLiteralmente, «ser resplandeciente»: un habitante de los reinos celestiales (ver sagga y sugati). Los tres términos deva, devatā y devaputta son sinónimos.Ver en el glosario punappunan”ti.
ehi
devadevaLiteralmente, «ser resplandeciente»: un habitante de los reinos celestiales (ver sagga y sugati). Los tres términos deva, devatā y devaputta son sinónimos.Ver en el glosario punappunan”ti.
Imāya anukampāya, devā devaṁ yadā vidū; Cavantaṁ anumodenti, ehi devadevaLiteralmente, «ser resplandeciente»: un habitante de los reinos celestiales (ver sagga y sugati). Los tres términos deva, devatā y devaputta son sinónimos.Ver en el glosario punappunan”ti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.