“Monjes, así como alguien que abarca con su mente el gran océano, incluye a todos los arroyos que corren dentro del océano, así también quien desarrolla y cultiva la atención consciente puesta en el cuerpo, incluye todas las cualidades beneficiosas que pertenecen al verdadero conocimiento.
[576–582] {564–570} “Monjes, una cosa particular, cuando es desarrollada y cultivada conduce a un fuerte sentido de urgencia… (565) …conduce al gran bien… (566) …conduce a la gran liberación de la esclavitud… (567) …conduce a la atención consciente y clara comprensión… (568) …conduce al logro del conocimiento y la visión… (569) …conduce a una morada placentera ya en esta vida… (570) …conduce a la realización del fruto del conocimiento y liberación. Y, ¿qué es aquella cosa particular, monjes? La atención consciente puesta en el cuerpo. Esta es la cosa particular, que cuando es desarrollada y cultivada conduce a la realización del fruto del conocimiento y liberación.
“Monjes, cuando una cosa particular es desarrollada y cultivada, el cuerpo llega a tranquilizarse, la mente llega a tranquilizarse, el pensamiento y el interrogatorio [interior] se calman, y todas las beneficiosas cualidades que pertenecen al verdadero conocimiento alcanzan la plenitud mediante el desarrollo. Y, ¿qué es aquella cosa particular, monjes? La atención consciente puesta en el cuerpo. Esta es la cosa particular que cuando es desarrollada y cultivada, el cuerpo llega a tranquilizarse… y todas las beneficiosas cualidades que pertenecen al verdadero conocimiento alcanzan la plenitud mediante el desarrollo.
“Monjes, cuando una cosa particular es desarrollada y cultivada, las no surgidas perjudiciales cualidades no surgen y las surgidas perjudiciales cualidades son abandonadas. Y, ¿qué es aquella cosa particular, monjes? La atención consciente puesta en el cuerpo. Esta es la cosa particular que cuando es desarrollada y cultivada, las no surgidas perjudiciales cualidades no surgen y las surgidas perjudiciales cualidades son abandonadas.
“Monjes, cuando una cosa particular es desarrollada y cultivada, las no surgidas beneficiosas cualidades surgen y las surgidas beneficiosas cualidades se incrementan y expanden. Y, ¿qué es aquella cosa particular, monjes? La atención consciente puesta en el cuerpo. Esta es la cosa particular que cuando es desarrollada y cultivada, las no surgidas beneficiosas cualidades surgen y las surgidas beneficiosas cualidades se incrementan y expanden.
[586–590] “Monjes, cuando una cosa particular es desarrollada y cultivada, la ignorancia es abandonada, surge el verdadero conocimiento, el concepto del ‘yo soy’ es abandonado, las tendencias subyacentes son desarraigadas y los grilletes son abandonados. Y, ¿qué es aquella cosa particular, monjes? La atención consciente puesta en el cuerpo. Esta es la cosa particular que cuando es desarrollada y cultivada, la ignorancia es abandonada, surge el verdadero conocimiento, el concepto del ‘yo soy’ es abandonado, las tendencias subyacentes son desarraigadas y los grilletes son abandonados.
[591–592] {575–576} “Monjes, cuando una cosa particular es desarrollada y cultivada, conduce a la diferenciación a través de la sabiduría… conduce al Nibbana a través del no-apego. Y, ¿qué es aquella cosa particular, monjes? La atención consciente puesta en el cuerpo. Esta es la cosa particular que cuando es desarrollada y cultivada, conduce a la diferenciación a través de la sabiduría… conduce al Nibbana a través del no-apego.
[593–595] {577–579} “Monjes, cuando una cosa particular es desarrollada y cultivada, ocurre la penetración de numerosos elementos… (578) …ocurre la penetración de diversidad de numerosos elementos… (579) …ocurre la penetración del conocimiento analítico de numerosos elementos. Y, ¿qué es aquella cosa particular, monjes? La atención consciente puesta en el cuerpo. Esta es la cosa particular que cuando es desarrollada y cultivada, ocurre la penetración de numerosos elementos… ocurre la penetración de diversidad de numerosos elementos… ocurre la penetración del conocimiento analítico de numerosos elementos.
[596–599] {580–583} “Monjes, cuando una cosa particular es desarrollada y cultivada, conduce a la realización del fruto de la entrada-en-la-corriente… (581)…a la realización del fruto del un-solo-retorno… (582)…a la realización del fruto del no-retorno… (583)…a la realización del fruto del arahantado. Y, ¿qué es aquella cosa particular, monjes? La atención consciente puesta en el cuerpo. Esta es la cosa particular que cuando es desarrollada y cultivada, conduce a la realización del fruto de la entrada-en-la-corriente… a la realización del fruto del un-solo-retorno… a la realización del fruto del no-retorno… a la realización del fruto del arahantado.
[600–615] {584–599} “Monjes, cuando una cosa particular es desarrollada y cultivada, conduce al logro de sabiduría… (585) …al crecimiento de la sabiduría… (586) …a la expansión de la sabiduría… (587) …a la grandeza de la sabiduría… (588) …a la diversidad de la sabiduría… (589) …a la vastedad de la sabiduría… (590) …a la profundidad de la sabiduría… (591) …a la inigualdad de la sabiduría… (592) …a la amplitud de la sabiduría… (593) …a la abundancia de la sabiduría… (594) …a la rapidez de la sabiduría… (595) …a firmeza de la sabiduría… (596) …a la alegría de la sabiduría… (597) …a la dulzura de la sabiduría… (598) …a la agudeza de la sabiduría… (599) …a la penetrabilidad de la sabiduría… Y, ¿qué es aquella cosa particular, monjes? La atención consciente puesta en el cuerpo. Esta es la cosa particular que cuando es desarrollada y cultivada, conduce a la penetratividad [penetrabilidad] de la sabiduría”.
30. Kāyagatāsativagga
30. Kāyagatāsativagga
“Yassa kassaci, bhikkhave, mahāsamuddo cetasā phuṭo antogadhā tassa kunnadiyo yā kāci samuddaṅgamā; evamevaṁ, bhikkhave, yassa kassaci kāyagatā sati bhāvitā bahulīkatā antogadhā tassa kusalā dhammā ye keci vijjābhāgiyā”ti.
“Yassa kassaci, bhikkhave, mahāsamuddo cetasā phuṭo antogadhā tassa kunnadiyo yā kāci samuddaṅgamā;
evamevaṁ, bhikkhave, yassa kassaci kāyagatā sati bhāvitā bahulīkatā antogadhā tassa kusalā dhammā ye keci vijjābhāgiyā”ti.
“Yassa kassaci, bhikkhave, mahāsamuddo cetasā phuṭo antogadhā tassa kunnadiyo yā kāci samuddaṅgamā; evamevaṁ, bhikkhave, yassa kassaci kāyagatā sati bhāvitā bahulīkatā antogadhā tassa kusalā dhammā ye keci vijjābhāgiyā”ti.
“Ekadhammo, bhikkhave, bhāvito bahulīkato mahato saṁvegāya saṁvattati … mahato atthāya saṁvattati … mahato yogakkhemāya saṁvattati … satisampajaññāya saṁvattati … ñāṇadassanappaṭilābhāya saṁvattati … diṭṭhadhammasukhavihārāya saṁvattati … vijjāvimuttiphalasacchikiriyāya saṁvattati. Katamo ekadhammo? Kāyagatā sati. Ayaṁ kho, bhikkhave, ekadhammo bhāvito bahulīkato mahato saṁvegāya saṁvattati … mahato atthāya saṁvattati … mahato yogakkhemāya saṁvattati … satisampajaññāya saṁvattati … ñāṇadassanappaṭilābhāya saṁvattati … diṭṭhadhammasukhavihārāya saṁvattati … vijjāvimuttiphalasacchikiriyāya saṁvattatī”ti.
“Ekadhammo, bhikkhave, bhāvito bahulīkato mahato saṁvegāya saṁvattati … mahato atthāya saṁvattati … mahato yogakkhemāya saṁvattati … satisampajaññāya saṁvattati … ñāṇadassanappaṭilābhāya saṁvattati … diṭṭhadhammasukhavihārāya saṁvattati … vijjāvimuttiphalasacchikiriyāya saṁvattati.
Ayaṁ kho, bhikkhave, ekadhammo bhāvito bahulīkato mahato saṁvegāya saṁvattati … mahato atthāya saṁvattati … mahato yogakkhemāya saṁvattati … satisampajaññāya saṁvattati … ñāṇadassanappaṭilābhāya saṁvattati … diṭṭhadhammasukhavihārāya saṁvattati … vijjāvimuttiphalasacchikiriyāya saṁvattatī”ti.
“Ekadhammo, bhikkhave, bhāvito bahulīkato mahato saṁvegāya saṁvattati … mahato atthāya saṁvattati … mahato yogakkhemāya saṁvattati … satisampajaññāya saṁvattati … ñāṇadassanappaṭilābhāya saṁvattati … diṭṭhadhammasukhavihārāya saṁvattati … vijjāvimuttiphalasacchikiriyāya saṁvattati. Katamo ekadhammo? Kāyagatā sati. Ayaṁ kho, bhikkhave, ekadhammo bhāvito bahulīkato mahato saṁvegāya saṁvattati … mahato atthāya saṁvattati … mahato yogakkhemāya saṁvattati … satisampajaññāya saṁvattati … ñāṇadassanappaṭilābhāya saṁvattati … diṭṭhadhammasukhavihārāya saṁvattati … vijjāvimuttiphalasacchikiriyāya saṁvattatī”ti.
“Ekadhamme, bhikkhave, bhāvite bahulīkate kāyopi passambhati, cittampi passambhati, vitakkavicārāpi vūpasammanti, kevalāpi vijjābhāgiyā dhammā bhāvanāpāripūriṁ gacchanti. Katamasmiṁ ekadhamme? Kāyagatāya satiyā. Imasmiṁ kho, bhikkhave, ekadhamme bhāvite bahulīkate kāyopi passambhati, cittampi passambhati, vitakkavicārāpi vūpasammanti, kevalāpi vijjābhāgiyā dhammā bhāvanāpāripūriṁ gacchantī”ti.
“Ekadhamme, bhikkhave, bhāvite bahulīkate kāyopi passambhati, cittampi passambhati, vitakkavicārāpi vūpasammanti, kevalāpi vijjābhāgiyā dhammā bhāvanāpāripūriṁ gacchanti.
Imasmiṁ kho, bhikkhave, ekadhamme bhāvite bahulīkate kāyopi passambhati, cittampi passambhati, vitakkavicārāpi vūpasammanti, kevalāpi vijjābhāgiyā dhammā bhāvanāpāripūriṁ gacchantī”ti.
“Ekadhamme, bhikkhave, bhāvite bahulīkate kāyopi passambhati, cittampi passambhati, vitakkavicārāpi vūpasammanti, kevalāpi vijjābhāgiyā dhammā bhāvanāpāripūriṁ gacchanti. Katamasmiṁ ekadhamme? Kāyagatāya satiyā. Imasmiṁ kho, bhikkhave, ekadhamme bhāvite bahulīkate kāyopi passambhati, cittampi passambhati, vitakkavicārāpi vūpasammanti, kevalāpi vijjābhāgiyā dhammā bhāvanāpāripūriṁ gacchantī”ti.
“Ekadhamme, bhikkhave, bhāvite bahulīkate anuppannā ceva akusalā dhammā nuppajjanti, uppannā ca akusalā dhammā pahīyanti. Katamasmiṁ ekadhamme? Kāyagatāya satiyā. Imasmiṁ kho, bhikkhave, ekadhamme bhāvite bahulīkate anuppannā ceva akusalā dhammā nuppajjanti, uppannā ca akusalā dhammā pahīyantī”ti.
“Ekadhamme, bhikkhave, bhāvite bahulīkate anuppannā ceva akusalā dhammā nuppajjanti, uppannā ca akusalā dhammā pahīyanti.
Imasmiṁ kho, bhikkhave, ekadhamme bhāvite bahulīkate anuppannā ceva akusalā dhammā nuppajjanti, uppannā ca akusalā dhammā pahīyantī”ti.
“Ekadhamme, bhikkhave, bhāvite bahulīkate anuppannā ceva akusalā dhammā nuppajjanti, uppannā ca akusalā dhammā pahīyanti. Katamasmiṁ ekadhamme? Kāyagatāya satiyā. Imasmiṁ kho, bhikkhave, ekadhamme bhāvite bahulīkate anuppannā ceva akusalā dhammā nuppajjanti, uppannā ca akusalā dhammā pahīyantī”ti.
“Ekadhamme, bhikkhave, bhāvite bahulīkate anuppannā ceva kusalā dhammā uppajjanti, uppannā ca kusalā dhammā bhiyyobhāvāya vepullāya saṁvattanti. Katamasmiṁ ekadhamme? Kāyagatāya satiyā. Imasmiṁ kho, bhikkhave, ekadhamme bhāvite bahulīkate anuppannā ceva kusalā dhammā uppajjanti, uppannā ca kusalā dhammā bhiyyobhāvāya vepullāya saṁvattantī”ti.
“Ekadhamme, bhikkhave, bhāvite bahulīkate anuppannā ceva kusalā dhammā uppajjanti, uppannā ca kusalā dhammā bhiyyobhāvāya vepullāya saṁvattanti.
Imasmiṁ kho, bhikkhave, ekadhamme bhāvite bahulīkate anuppannā ceva kusalā dhammā uppajjanti, uppannā ca kusalā dhammā bhiyyobhāvāya vepullāya saṁvattantī”ti.
“Ekadhamme, bhikkhave, bhāvite bahulīkate anuppannā ceva kusalā dhammā uppajjanti, uppannā ca kusalā dhammā bhiyyobhāvāya vepullāya saṁvattanti. Katamasmiṁ ekadhamme? Kāyagatāya satiyā. Imasmiṁ kho, bhikkhave, ekadhamme bhāvite bahulīkate anuppannā ceva kusalā dhammā uppajjanti, uppannā ca kusalā dhammā bhiyyobhāvāya vepullāya saṁvattantī”ti.
“Ekadhamme, bhikkhave, bhāvite bahulīkate avijjā pahīyati … vijjā uppajjati … asmimāno pahīyati … anusayā samugghātaṁ gacchanti … saṁyojanā pahīyanti. Katamasmiṁ ekadhamme? Kāyagatāya satiyā. Imasmiṁ kho, bhikkhave, ekadhamme bhāvite bahulīkate avijjā pahīyati … vijjā uppajjati … asmimāno pahīyati … anusayā samugghātaṁ gacchanti … saṁyojanā pahīyantī”ti.
“Ekadhamme, bhikkhave, bhāvite bahulīkate avijjā pahīyati … vijjā uppajjati … asmimāno pahīyati … anusayā samugghātaṁ gacchanti … saṁyojanā pahīyanti.
Imasmiṁ kho, bhikkhave, ekadhamme bhāvite bahulīkate avijjā pahīyati … vijjā uppajjati … asmimāno pahīyati … anusayā samugghātaṁ gacchanti … saṁyojanā pahīyantī”ti.
“Ekadhamme, bhikkhave, bhāvite bahulīkate avijjā pahīyati … vijjā uppajjati … asmimāno pahīyati … anusayā samugghātaṁ gacchanti … saṁyojanā pahīyanti. Katamasmiṁ ekadhamme? Kāyagatāya satiyā. Imasmiṁ kho, bhikkhave, ekadhamme bhāvite bahulīkate avijjā pahīyati … vijjā uppajjati … asmimāno pahīyati … anusayā samugghātaṁ gacchanti … saṁyojanā pahīyantī”ti.
“Ekadhammo, bhikkhave, bhāvito bahulīkato paññāpabhedāya saṁvattati … anupādāparinibbānāya saṁvattati. Katamo ekadhammo? Kāyagatā sati. Ayaṁ kho, bhikkhave, ekadhammo bhāvito bahulīkato paññāpabhedāya saṁvattati … anupādāparinibbānāya saṁvattatī”ti.
“Ekadhammo, bhikkhave, bhāvito bahulīkato paññāpabhedāya saṁvattati … anupādāparinibbānāya saṁvattati.
Ayaṁ kho, bhikkhave, ekadhammo bhāvito bahulīkato paññāpabhedāya saṁvattati … anupādāparinibbānāya saṁvattatī”ti.
“Ekadhammo, bhikkhave, bhāvito bahulīkato paññāpabhedāya saṁvattati … anupādāparinibbānāya saṁvattati. Katamo ekadhammo? Kāyagatā sati. Ayaṁ kho, bhikkhave, ekadhammo bhāvito bahulīkato paññāpabhedāya saṁvattati … anupādāparinibbānāya saṁvattatī”ti.
“Ekadhamme, bhikkhave, bhāvite bahulīkate anekadhātupaṭivedho hoti … nānādhātupaṭivedho hoti … anekadhātupaṭisambhidā hoti. Katamasmiṁ ekadhamme? Kāyagatāya satiyā. Imasmiṁ kho, bhikkhave, ekadhamme bhāvite bahulīkate anekadhātupaṭivedho hoti … nānādhātupaṭivedho hoti … anekadhātupaṭisambhidā hotī”ti.
“Ekadhamme, bhikkhave, bhāvite bahulīkate anekadhātupaṭivedho hoti … nānādhātupaṭivedho hoti … anekadhātupaṭisambhidā hoti.
Imasmiṁ kho, bhikkhave, ekadhamme bhāvite bahulīkate anekadhātupaṭivedho hoti … nānādhātupaṭivedho hoti … anekadhātupaṭisambhidā hotī”ti.
“Ekadhamme, bhikkhave, bhāvite bahulīkate anekadhātupaṭivedho hoti … nānādhātupaṭivedho hoti … anekadhātupaṭisambhidā hoti. Katamasmiṁ ekadhamme? Kāyagatāya satiyā. Imasmiṁ kho, bhikkhave, ekadhamme bhāvite bahulīkate anekadhātupaṭivedho hoti … nānādhātupaṭivedho hoti … anekadhātupaṭisambhidā hotī”ti.
“Ekadhammo, bhikkhave, bhāvito bahulīkato sotāpattiphalasacchikiriyāya saṁvattati … sakadāgāmiphalasacchikiriyāya saṁvattati … anāgāmiphalasacchikiriyāya saṁvattati … arahattaphalasacchikiriyāya saṁvattati. Katamo ekadhammo? Kāyagatā sati. Ayaṁ kho, bhikkhave, ekadhammo bhāvito bahulīkato sotāpattiphalasacchikiriyāya saṁvattati … sakadāgāmiphalasacchikiriyāya saṁvattati … anāgāmiphalasacchikiriyāya saṁvattati … arahattaphalasacchikiriyāya saṁvattatī”ti.
“Ekadhammo, bhikkhave, bhāvito bahulīkato sotāpattiphalasacchikiriyāya saṁvattati … sakadāgāmiphalasacchikiriyāya saṁvattati … anāgāmiphalasacchikiriyāya saṁvattati … arahattaphalasacchikiriyāya saṁvattati.
Ayaṁ kho, bhikkhave, ekadhammo bhāvito bahulīkato sotāpattiphalasacchikiriyāya saṁvattati … sakadāgāmiphalasacchikiriyāya saṁvattati … anāgāmiphalasacchikiriyāya saṁvattati … arahattaphalasacchikiriyāya saṁvattatī”ti.
“Ekadhammo, bhikkhave, bhāvito bahulīkato sotāpattiphalasacchikiriyāya saṁvattati … sakadāgāmiphalasacchikiriyāya saṁvattati … anāgāmiphalasacchikiriyāya saṁvattati … arahattaphalasacchikiriyāya saṁvattati. Katamo ekadhammo? Kāyagatā sati. Ayaṁ kho, bhikkhave, ekadhammo bhāvito bahulīkato sotāpattiphalasacchikiriyāya saṁvattati … sakadāgāmiphalasacchikiriyāya saṁvattati … anāgāmiphalasacchikiriyāya saṁvattati … arahattaphalasacchikiriyāya saṁvattatī”ti.
“Ekadhammo, bhikkhave, bhāvito bahulīkato paññāpaṭilābhāya saṁvattati … paññāvuddhiyā saṁvattati … paññāvepullāya saṁvattati … mahāpaññatāya saṁvattati … puthupaññatāya saṁvattati … vipulapaññatāya saṁvattati … gambhīrapaññatāya saṁvattati … asāmantapaññatāya saṁvattati … bhūripaññatāya saṁvattati … paññābāhullāya saṁvattati … sīghapaññatāya saṁvattati … lahupaññatāya saṁvattati … hāsapaññatāya saṁvattati … javanapaññatāya saṁvattati … tikkhapaññatāya saṁvattati … nibbedhikapaññatāya saṁvattati. *asāmantapaññatāya → asamatthapaññatāya (sya-all, km); asamattapaññatāya (mr); asamantapaññatāya (ṭīkā) | hāsapaññatāya → hāsupaññatāya (bj, pts1ed)Katamo ekadhammo? Kāyagatā sati. Ayaṁ kho, bhikkhave, ekadhammo bhāvito bahulīkato paññāpaṭilābhāya saṁvattati … paññāvuddhiyā saṁvattati … paññāvepullāya saṁvattati … mahāpaññatāya saṁvattati … puthupaññatāya saṁvattati … vipulapaññatāya saṁvattati … gambhīrapaññatāya saṁvattati … asāmantapaññatāya saṁvattati … bhūripaññatāya saṁvattati … paññābāhullāya saṁvattati … sīghapaññatāya saṁvattati … lahupaññatāya saṁvattati … hāsapaññatāya saṁvattati … javanapaññatāya saṁvattati … tikkhapaññatāya saṁvattati … nibbedhikapaññatāya saṁvattatī”ti.
“Ekadhammo, bhikkhave, bhāvito bahulīkato paññāpaṭilābhāya saṁvattati … paññāvuddhiyā saṁvattati … paññāvepullāya saṁvattati … mahāpaññatāya saṁvattati … puthupaññatāya saṁvattati … vipulapaññatāya saṁvattati … gambhīrapaññatāya saṁvattati … asāmantapaññatāya saṁvattati … bhūripaññatāya saṁvattati … paññābāhullāya saṁvattati … sīghapaññatāya saṁvattati … lahupaññatāya saṁvattati … hāsapaññatāya saṁvattati … javanapaññatāya saṁvattati … tikkhapaññatāya saṁvattati … nibbedhikapaññatāya saṁvattati. *asāmantapaññatāya → asamatthapaññatāya (sya-all, km); asamattapaññatāya (mr); asamantapaññatāya (ṭīkā) | hāsapaññatāya → hāsupaññatāya (bj, pts1ed)
Ayaṁ kho, bhikkhave, ekadhammo bhāvito bahulīkato paññāpaṭilābhāya saṁvattati … paññāvuddhiyā saṁvattati … paññāvepullāya saṁvattati … mahāpaññatāya saṁvattati … puthupaññatāya saṁvattati … vipulapaññatāya saṁvattati … gambhīrapaññatāya saṁvattati … asāmantapaññatāya saṁvattati … bhūripaññatāya saṁvattati … paññābāhullāya saṁvattati … sīghapaññatāya saṁvattati … lahupaññatāya saṁvattati … hāsapaññatāya saṁvattati … javanapaññatāya saṁvattati … tikkhapaññatāya saṁvattati … nibbedhikapaññatāya saṁvattatī”ti.
“Ekadhammo, bhikkhave, bhāvito bahulīkato paññāpaṭilābhāya saṁvattati … paññāvuddhiyā saṁvattati … paññāvepullāya saṁvattati … mahāpaññatāya saṁvattati … puthupaññatāya saṁvattati … vipulapaññatāya saṁvattati … gambhīrapaññatāya saṁvattati … asāmantapaññatāya saṁvattati … bhūripaññatāya saṁvattati … paññābāhullāya saṁvattati … sīghapaññatāya saṁvattati … lahupaññatāya saṁvattati … hāsapaññatāya saṁvattati … javanapaññatāya saṁvattati … tikkhapaññatāya saṁvattati … nibbedhikapaññatāya saṁvattati. *asāmantapaññatāya → asamatthapaññatāya (sya-all, km); asamattapaññatāya (mr); asamantapaññatāya (ṭīkā) | hāsapaññatāya → hāsupaññatāya (bj, pts1ed)Katamo ekadhammo? Kāyagatā sati. Ayaṁ kho, bhikkhave, ekadhammo bhāvito bahulīkato paññāpaṭilābhāya saṁvattati … paññāvuddhiyā saṁvattati … paññāvepullāya saṁvattati … mahāpaññatāya saṁvattati … puthupaññatāya saṁvattati … vipulapaññatāya saṁvattati … gambhīrapaññatāya saṁvattati … asāmantapaññatāya saṁvattati … bhūripaññatāya saṁvattati … paññābāhullāya saṁvattati … sīghapaññatāya saṁvattati … lahupaññatāya saṁvattati … hāsapaññatāya saṁvattati … javanapaññatāya saṁvattati … tikkhapaññatāya saṁvattati … nibbedhikapaññatāya saṁvattatī”ti.
(Kāyagatāsativaggo.)
(Kāyagatāsativaggo.)