“Monjes, he aquí estas cuatro ataduras. Y, ¿cuáles son esas cuatro? La atadura de la sensualidad, la atadura de la existencia, la atadura de los puntos de vista y la atadura de la ignorancia.
“Y, ¿qué es, monjes, la atadura de la sensualidad? He aquí, monjes, alguien que no entiende cómo realmente es el origen y la desaparición, la gratificación, el peligro y el escape en relación a los placeres sensuales. Cuando uno no entiende cómo realmente son estas cosas, entonces la codicia sensual, el deleite sensual, la afección sensual, la infatuación sensual, la sed sensual, la pasión sensual, el apego sensual y el ansia sensual, ligan profundamente a uno a los placeres sensuales. Esto se llama la atadura de la sensualidad.
“Así es, monjes, la atadura de la sensualidad. Pero, ¿cómo es la atadura de la existencia? He aquí, monjes, alguien que no entiende cómo realmente es el origen y la desaparición, la gratificación, el peligro y el escape en relación a la existencia. Cuando uno no entiende cómo realmente son estas cosas, entonces la codicia por la existencia, el deleite en la existencia, la afección por la existencia, la infatuación por la existencia, la sed de la existencia, la pasión por la existencia, el apego por la existencia y el ansia por la existencia, ligan profundamente a uno a los estados de existencia. Esto se llama la atadura de la existencia.
“Así es, monjes, la atadura de la sensualidad y la atadura de la existencia. Pero, ¿cómo es la atadura a los puntos de vista? He aquí, monjes, alguien que no entiende cómo realmente es el origen y la desaparición, la gratificación, el peligro y el escape en relación a los puntos de vista. Cuando uno no entiende cómo realmente son estas cosas, entonces la codicia por los puntos de vista, el deleite en los puntos de vista, la afección por los puntos de vista, la infatuación por los puntos de vista, la sed de los puntos de vista, la pasión por los puntos de vista, el apego por los puntos de vista y el ansia por los puntos de vista, ligan profundamente a uno a los puntos de vista. Esto se llama la atadura de los puntos de vista.
“Así es, monjes, la atadura de la sensualidad, la atadura de la existencia y la atadura de los puntos de vista. Pero, ¿cómo es la atadura de la ignorancia? He aquí, monjes, alguien que no entiende cómo realmente es el origen y la desaparición, la gratificación, el peligro y el escape en relación a la ignorancia. Cuando uno no entiende cómo realmente son estas cosas, entonces la ignorancia y el desconocimiento ligan profundamente a uno a las seis bases del contacto. Esto se llama la atadura de la ignorancia.
“Así es, monjes, la atadura de la sensualidad, la atadura de la existencia, la atadura de los puntos de vista y la atadura de la ignorancia.
“Uno se encuentra encadenado por los malos y perjudiciales estados que están contaminados y conducen a la renovada existencia, que son molestos, maduran en la insatisfacción, conducen al futuro renacimiento, vejez y muerte; por eso se dice que uno no tiene ‘la seguridad de la esclavitud’.
“Estas son, monjes, las cuatro ataduras”.
“Monjes, he aquí estas cuatro rupturas de las ataduras. Y, ¿cuáles son esas cuatro? La ruptura de la atadura de la sensualidad, la ruptura de la atadura de la existencia, la ruptura de la atadura a los puntos de vista y la ruptura de la atadura de la ignorancia.
“Y, ¿qué es, monjes, la ruptura de la atadura de la sensualidad? He aquí, monjes, alguien que entiende cómo realmente es el origen y la desaparición, la gratificación, el peligro y el escape en relación a los placeres sensuales. Cuando uno entiende cómo realmente son estas cosas, entonces la codicia sensual, el deleite sensual, la afección sensual, la infatuación sensual, la sed sensual, la pasión sensual, el apego sensual y el ansia sensual, no ligan a uno a los placeres sensuales. Esto se llama la ruptura de la atadura de la sensualidad.
“Así es, monjes, la ruptura de la atadura de la sensualidad. Pero, ¿cómo es la ruptura de la atadura de la existencia? He aquí, monjes, alguien que entiende cómo realmente es el origen y la desaparición, la gratificación, el peligro y el escape en relación a la existencia. Cuando uno entiende cómo realmente son estas cosas, entonces la codicia por la existencia, el deleite en la existencia, la afección por la existencia, la infatuación por la existencia, la sed de la existencia, la pasión por la existencia, el apego por la existencia y el ansia por la existencia, no ligan a uno a los estados de existencia. Esto se llama la ruptura de la atadura de la existencia.
“Así es, monjes, la ruptura de la atadura de la sensualidad y la ruptura de la atadura de la existencia. Pero, ¿cómo es la ruptura de la atadura a los puntos de vista? He aquí, monjes, alguien que entiende cómo realmente es el origen y la desaparición, la gratificación, el peligro y el escape en relación a los puntos de vista. Cuando uno entiende cómo realmente son estas cosas, entonces la codicia por los puntos de vista, el deleite en los puntos de vista, la afección por los puntos de vista, la infatuación por los puntos de vista, la sed de los puntos de vista, la pasión por los puntos de vista, el apego por los puntos de vista y el ansia por los puntos de vista, no ligan a uno a los puntos de vista. Esto se llama la ruptura de la atadura de los puntos de vista.
“Así es, monjes, la ruptura de la atadura de la sensualidad, la ruptura de la atadura de la existencia y la ruptura de la atadura de los puntos de vista. Pero, ¿cómo es la ruptura de la atadura de la ignorancia? He aquí, monjes, alguien que entiende cómo realmente es el origen y la desaparición, la gratificación, el peligro y el escape en relación a la ignorancia. Cuando uno entiende cómo realmente son estas cosas, entonces la ignorancia y el desconocimiento no ligan a uno a las seis bases del contacto. Esto se llama la ruptura de la atadura de la ignorancia.
“Así es, monjes, la ruptura de la atadura de la sensualidad, la ruptura de la atadura de la existencia, la ruptura de la atadura de los puntos de vista y la ruptura de la atadura de la ignorancia.
“Uno se encuentra separado de los malos y perjudiciales estados que están contaminados y conducen a la renovada existencia, que son molestos, maduran en la insatisfacción, conducen al futuro renacimiento, vejez y muerte; por eso se dice que uno tiene ‘la seguridad de la esclavitud’.
“Estas son, monjes, las cuatro rupturas de las ataduras”.
Encadenados por las ataduras de la sensualidad
Y la atadura de la existencia,
Encadenados por las ataduras de los puntos de vista,
Precedidos por la ignorancia,
Los seres continúan caminando por el samsara,
Llevados al nacimiento y muerte.
Pero habiendo plenamente comprendido
A los placeres sensuales y la atadura de la existencia,
Habiendo desarraigado la atadura de los puntos de vista
Y disolviendo la ignorancia,
Los sabios han cortado todas las ataduras;
Ellos se dirigen más allá de la esclavitud.
“Cattārome, bhikkhave, yogā. Katame cattāro? Kāmayogo, bhavayogo, diṭṭhiyogo, avijjāyogo.
“Cattārome, bhikkhave, yogā.
Kāmayogo, bhavayogo, diṭṭhiyogo, avijjāyogo.
“Cattārome, bhikkhave, yogā. Katame cattāro? Kāmayogo, bhavayogo, diṭṭhiyogo, avijjāyogo.
Katamo ca, bhikkhave, kāmayogo? Idha, bhikkhave, ekacco kāmānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ nappajānāti. *atthaṅgamañca → atthagamañca (bj, pts1ed)Tassa kāmānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ appajānato yo kāmesu kāmarāgo kāmanandī kāmasneho kāmamucchā kāmapipāsā kāmapariḷāho kāmajjhosānaṁ kāmataṇhā sānuseti. *appajānato → nappajānato (sya-all, km, mr) | kāmanandī → kāmanandi (bj, sya-all, km) | kāmasneho → kāmasineho (bj, sya-all)Ayaṁ vuccati, bhikkhave, kāmayogo. Iti kāmayogo.
Katamo ca, bhikkhave, kāmayogo?
Idha, bhikkhave, ekacco kāmānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ nappajānāti. *atthaṅgamañca → atthagamañca (bj, pts1ed)
Tassa kāmānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ appajānato yo kāmesu kāmarāgo kāmanandī kāmasneho kāmamucchā kāmapipāsā kāmapariḷāho kāmajjhosānaṁ kāmataṇhā sānuseti. *appajānato → nappajānato (sya-all, km, mr) | kāmanandī → kāmanandi (bj, sya-all, km) | kāmasneho → kāmasineho (bj, sya-all)
Ayaṁ vuccati, bhikkhave, kāmayogo.
Katamo ca, bhikkhave, kāmayogo? Idha, bhikkhave, ekacco kāmānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ nappajānāti. *atthaṅgamañca → atthagamañca (bj, pts1ed)Tassa kāmānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ appajānato yo kāmesu kāmarāgo kāmanandī kāmasneho kāmamucchā kāmapipāsā kāmapariḷāho kāmajjhosānaṁ kāmataṇhā sānuseti. *appajānato → nappajānato (sya-all, km, mr) | kāmanandī → kāmanandi (bj, sya-all, km) | kāmasneho → kāmasineho (bj, sya-all)Ayaṁ vuccati, bhikkhave, kāmayogo. Iti kāmayogo.
Bhavayogo ca kathaṁ hoti? Idha, bhikkhave, ekacco bhavānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ nappajānāti. Tassa bhavānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ appajānato yo bhavesu bhavarāgo bhavanandī bhavasneho bhavamucchā bhavapipāsā bhavapariḷāho bhavajjhosānaṁ bhavataṇhā sānuseti. Ayaṁ vuccati, bhikkhave, bhavayogo. Iti kāmayogo bhavayogo.
Bhavayogo ca kathaṁ hoti?
Idha, bhikkhave, ekacco bhavānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ nappajānāti.
Tassa bhavānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ appajānato yo bhavesu bhavarāgo bhavanandī bhavasneho bhavamucchā bhavapipāsā bhavapariḷāho bhavajjhosānaṁ bhavataṇhā sānuseti.
Ayaṁ vuccati, bhikkhave, bhavayogo.
Bhavayogo ca kathaṁ hoti? Idha, bhikkhave, ekacco bhavānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ nappajānāti. Tassa bhavānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ appajānato yo bhavesu bhavarāgo bhavanandī bhavasneho bhavamucchā bhavapipāsā bhavapariḷāho bhavajjhosānaṁ bhavataṇhā sānuseti. Ayaṁ vuccati, bhikkhave, bhavayogo. Iti kāmayogo bhavayogo.
Diṭṭhiyogo ca kathaṁ hoti? Idha, bhikkhave, ekacco diṭṭhīnaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ nappajānāti. Tassa diṭṭhīnaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ appajānato yo diṭṭhīsu diṭṭhirāgo diṭṭhinandī diṭṭhisneho diṭṭhimucchā diṭṭhipipāsā diṭṭhipariḷāho diṭṭhijjhosānaṁ diṭṭhitaṇhā sānuseti. *diṭṭhijjhosānaṁ → diṭṭhiajjhosānaṁ (bj, pts1ed)Ayaṁ vuccati, bhikkhave, diṭṭhiyogo. Iti kāmayogo bhavayogo diṭṭhiyogo.
Diṭṭhiyogo ca kathaṁ hoti?
Idha, bhikkhave, ekacco diṭṭhīnaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ nappajānāti.
Tassa diṭṭhīnaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ appajānato yo diṭṭhīsu diṭṭhirāgo diṭṭhinandī diṭṭhisneho diṭṭhimucchā diṭṭhipipāsā diṭṭhipariḷāho diṭṭhijjhosānaṁ diṭṭhitaṇhā sānuseti. *diṭṭhijjhosānaṁ → diṭṭhiajjhosānaṁ (bj, pts1ed)
Ayaṁ vuccati, bhikkhave, diṭṭhiyogo.
Iti kāmayogo bhavayogo diṭṭhiyogo.
Diṭṭhiyogo ca kathaṁ hoti? Idha, bhikkhave, ekacco diṭṭhīnaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ nappajānāti. Tassa diṭṭhīnaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ appajānato yo diṭṭhīsu diṭṭhirāgo diṭṭhinandī diṭṭhisneho diṭṭhimucchā diṭṭhipipāsā diṭṭhipariḷāho diṭṭhijjhosānaṁ diṭṭhitaṇhā sānuseti. *diṭṭhijjhosānaṁ → diṭṭhiajjhosānaṁ (bj, pts1ed)Ayaṁ vuccati, bhikkhave, diṭṭhiyogo. Iti kāmayogo bhavayogo diṭṭhiyogo.
Avijjāyogo ca kathaṁ hoti? Idha, bhikkhave, ekacco channaṁ phassāyatanānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ nappajānāti. Tassa channaṁ phassāyatanānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ appajānato yā chasu phassāyatanesu avijjā aññāṇaṁ sānuseti. Ayaṁ vuccati, bhikkhave, avijjāyogo. Iti kāmayogo bhavayogo diṭṭhiyogo avijjāyogo, saṁyutto pāpakehi akusalehi dhammehi saṅkilesikehi ponobhavikehi sadarehi dukkhavipākehi āyatiṁ jātijarāmaraṇikehi. Tasmā ayogakkhemīti vuccati. *ponobhavikehi → ponobbhavikehi (sya-all, mr)
Avijjāyogo ca kathaṁ hoti?
Idha, bhikkhave, ekacco channaṁ phassāyatanānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ nappajānāti.
Tassa channaṁ phassāyatanānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ appajānato yā chasu phassāyatanesu avijjā aññāṇaṁ sānuseti.
Ayaṁ vuccati, bhikkhave, avijjāyogo.
Iti kāmayogo bhavayogo diṭṭhiyogo avijjāyogo,
saṁyutto pāpakehi akusalehi dhammehi saṅkilesikehi ponobhavikehi sadarehi dukkhavipākehi āyatiṁ jātijarāmaraṇikehi. Tasmā ayogakkhemīti vuccati. *ponobhavikehi → ponobbhavikehi (sya-all, mr)
Avijjāyogo ca kathaṁ hoti? Idha, bhikkhave, ekacco channaṁ phassāyatanānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ nappajānāti. Tassa channaṁ phassāyatanānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ appajānato yā chasu phassāyatanesu avijjā aññāṇaṁ sānuseti. Ayaṁ vuccati, bhikkhave, avijjāyogo. Iti kāmayogo bhavayogo diṭṭhiyogo avijjāyogo, saṁyutto pāpakehi akusalehi dhammehi saṅkilesikehi ponobhavikehi sadarehi dukkhavipākehi āyatiṁ jātijarāmaraṇikehi. Tasmā ayogakkhemīti vuccati. *ponobhavikehi → ponobbhavikehi (sya-all, mr)
Ime kho, bhikkhave, cattāro yogā.
Ime kho, bhikkhave, cattāro yogā.
Ime kho, bhikkhave, cattāro yogā.
Cattārome, bhikkhave, visaṁyogā. Katame cattāro? Kāmayogavisaṁyogo, bhavayogavisaṁyogo, diṭṭhiyogavisaṁyogo, avijjāyogavisaṁyogo.
Cattārome, bhikkhave, visaṁyogā.
Kāmayogavisaṁyogo, bhavayogavisaṁyogo, diṭṭhiyogavisaṁyogo, avijjāyogavisaṁyogo.
Cattārome, bhikkhave, visaṁyogā. Katame cattāro? Kāmayogavisaṁyogo, bhavayogavisaṁyogo, diṭṭhiyogavisaṁyogo, avijjāyogavisaṁyogo.
Katamo ca, bhikkhave, kāmayogavisaṁyogo? Idha, bhikkhave, ekacco kāmānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānāti. Tassa kāmānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānato yo kāmesu kāmarāgo kāmanandī kāmasneho kāmamucchā kāmapipāsā kāmapariḷāho kāmajjhosānaṁ kāmataṇhā sā nānuseti. Ayaṁ vuccati, bhikkhave, kāmayogavisaṁyogo. Iti kāmayogavisaṁyogo.
Katamo ca, bhikkhave, kāmayogavisaṁyogo?
Idha, bhikkhave, ekacco kāmānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānāti.
Tassa kāmānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānato yo kāmesu kāmarāgo kāmanandī kāmasneho kāmamucchā kāmapipāsā kāmapariḷāho kāmajjhosānaṁ kāmataṇhā sā nānuseti.
Ayaṁ vuccati, bhikkhave, kāmayogavisaṁyogo.
Katamo ca, bhikkhave, kāmayogavisaṁyogo? Idha, bhikkhave, ekacco kāmānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānāti. Tassa kāmānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānato yo kāmesu kāmarāgo kāmanandī kāmasneho kāmamucchā kāmapipāsā kāmapariḷāho kāmajjhosānaṁ kāmataṇhā sā nānuseti. Ayaṁ vuccati, bhikkhave, kāmayogavisaṁyogo. Iti kāmayogavisaṁyogo.
Bhavayogavisaṁyogo ca kathaṁ hoti? Idha, bhikkhave, ekacco bhavānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānāti. Tassa bhavānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānato yo bhavesu bhavarāgo bhavanandī bhavasneho bhavamucchā bhavapipāsā bhavapariḷāho bhavajjhosānaṁ bhavataṇhā sā nānuseti. Ayaṁ vuccati, bhikkhave, bhavayogavisaṁyogo. Iti kāmayogavisaṁyogo bhavayogavisaṁyogo.
Bhavayogavisaṁyogo ca kathaṁ hoti?
Idha, bhikkhave, ekacco bhavānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānāti.
Tassa bhavānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānato yo bhavesu bhavarāgo bhavanandī bhavasneho bhavamucchā bhavapipāsā bhavapariḷāho bhavajjhosānaṁ bhavataṇhā sā nānuseti.
Ayaṁ vuccati, bhikkhave, bhavayogavisaṁyogo.
Iti kāmayogavisaṁyogo bhavayogavisaṁyogo.
Bhavayogavisaṁyogo ca kathaṁ hoti? Idha, bhikkhave, ekacco bhavānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānāti. Tassa bhavānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānato yo bhavesu bhavarāgo bhavanandī bhavasneho bhavamucchā bhavapipāsā bhavapariḷāho bhavajjhosānaṁ bhavataṇhā sā nānuseti. Ayaṁ vuccati, bhikkhave, bhavayogavisaṁyogo. Iti kāmayogavisaṁyogo bhavayogavisaṁyogo.
Diṭṭhiyogavisaṁyogo ca kathaṁ hoti? Idha, bhikkhave, ekacco diṭṭhīnaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānāti. Tassa diṭṭhīnaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānato yo diṭṭhīsu diṭṭhirāgo diṭṭhinandī diṭṭhisneho diṭṭhimucchā diṭṭhipipāsā diṭṭhipariḷāho diṭṭhijjhosānaṁ diṭṭhitaṇhā sā nānuseti. Ayaṁ vuccati, bhikkhave, diṭṭhiyogavisaṁyogo. Iti kāmayogavisaṁyogo bhavayogavisaṁyogo diṭṭhiyogavisaṁyogo.
Diṭṭhiyogavisaṁyogo ca kathaṁ hoti?
Idha, bhikkhave, ekacco diṭṭhīnaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānāti.
Tassa diṭṭhīnaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānato yo diṭṭhīsu diṭṭhirāgo diṭṭhinandī diṭṭhisneho diṭṭhimucchā diṭṭhipipāsā diṭṭhipariḷāho diṭṭhijjhosānaṁ diṭṭhitaṇhā sā nānuseti.
Ayaṁ vuccati, bhikkhave, diṭṭhiyogavisaṁyogo.
Iti kāmayogavisaṁyogo bhavayogavisaṁyogo diṭṭhiyogavisaṁyogo.
Diṭṭhiyogavisaṁyogo ca kathaṁ hoti? Idha, bhikkhave, ekacco diṭṭhīnaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānāti. Tassa diṭṭhīnaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānato yo diṭṭhīsu diṭṭhirāgo diṭṭhinandī diṭṭhisneho diṭṭhimucchā diṭṭhipipāsā diṭṭhipariḷāho diṭṭhijjhosānaṁ diṭṭhitaṇhā sā nānuseti. Ayaṁ vuccati, bhikkhave, diṭṭhiyogavisaṁyogo. Iti kāmayogavisaṁyogo bhavayogavisaṁyogo diṭṭhiyogavisaṁyogo.
Avijjāyogavisaṁyogo ca kathaṁ hoti? Idha, bhikkhave, ekacco channaṁ phassāyatanānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānāti. Tassa channaṁ phassāyatanānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānato yā chasu phassāyatanesu avijjā aññāṇaṁ sā nānuseti. Ayaṁ vuccati, bhikkhave, avijjāyogavisaṁyogo. Iti kāmayogavisaṁyogo bhavayogavisaṁyogo diṭṭhiyogavisaṁyogo avijjāyogavisaṁyogo, visaṁyutto pāpakehi akusalehi dhammehi saṅkilesikehi ponobhavikehi sadarehi dukkhavipākehi āyatiṁ jātijarāmaraṇikehi. Tasmā yogakkhemīti vuccati.
Avijjāyogavisaṁyogo ca kathaṁ hoti?
Idha, bhikkhave, ekacco channaṁ phassāyatanānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānāti.
Tassa channaṁ phassāyatanānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānato yā chasu phassāyatanesu avijjā aññāṇaṁ sā nānuseti.
Ayaṁ vuccati, bhikkhave, avijjāyogavisaṁyogo.
Iti kāmayogavisaṁyogo bhavayogavisaṁyogo diṭṭhiyogavisaṁyogo avijjāyogavisaṁyogo,
visaṁyutto pāpakehi akusalehi dhammehi saṅkilesikehi ponobhavikehi sadarehi dukkhavipākehi āyatiṁ jātijarāmaraṇikehi. Tasmā yogakkhemīti vuccati.
Avijjāyogavisaṁyogo ca kathaṁ hoti? Idha, bhikkhave, ekacco channaṁ phassāyatanānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānāti. Tassa channaṁ phassāyatanānaṁ samudayañca atthaṅgamañca assādañca ādīnavañca nissaraṇañca yathābhūtaṁ pajānato yā chasu phassāyatanesu avijjā aññāṇaṁ sā nānuseti. Ayaṁ vuccati, bhikkhave, avijjāyogavisaṁyogo. Iti kāmayogavisaṁyogo bhavayogavisaṁyogo diṭṭhiyogavisaṁyogo avijjāyogavisaṁyogo, visaṁyutto pāpakehi akusalehi dhammehi saṅkilesikehi ponobhavikehi sadarehi dukkhavipākehi āyatiṁ jātijarāmaraṇikehi. Tasmā yogakkhemīti vuccati.
Ime kho, bhikkhave, cattāro visaṁyogāti.
Ime kho, bhikkhave, cattāro visaṁyogāti.
Ime kho, bhikkhave, cattāro visaṁyogāti.
Kāmayogena saṁyuttā, bhavayogena cūbhayaṁ; Diṭṭhiyogena saṁyuttā, avijjāya purakkhatā.
Kāmayogena saṁyuttā, bhavayogena cūbhayaṁ; Diṭṭhiyogena saṁyuttā, avijjāya purakkhatā.
Sattā gacchanti saṁsāraṁ, jātimaraṇagāmino; Ye ca kāme pariññāya, bhavayogañca sabbaso.
Sattā gacchanti saṁsāraṁ,
Sattā gacchanti saṁsāraṁ, jātimaraṇagāmino; Ye ca kāme pariññāya, bhavayogañca sabbaso.
Diṭṭhiyogaṁ samūhacca, avijjañca virājayaṁ; Sabbayogavisaṁyuttā, te ve yogātigā munī”ti.
Diṭṭhiyogaṁ samūhacca, avijjañca virājayaṁ; Sabbayogavisaṁyuttā, te ve yogātigā munī”ti.
Bhaṇḍagāmavaggo paṭhamo.
Bhaṇḍagāmavaggo paṭhamo.
Anubuddhaṁ papatitaṁ dve, Khatā anusotapañcamaṁ; Appassuto ca sobhanaṁ, Vesārajjaṁ taṇhāyogena te dasāti.
Anubuddhaṁ papatitaṁ dve,
Vesārajjaṁ taṇhāyogena te dasāti.
Anubuddhaṁ papatitaṁ dve, Khatā anusotapañcamaṁ; Appassuto ca sobhanaṁ, Vesārajjaṁ taṇhāyogena te dasāti.