SC 197Oh, que feliços vivim,
sense odi entre els que odien!
Entre els homes que s’odien,
nosaltres vivim sense odi!SC 198Oh, que feliços vivim,
sense aflicció entre els afligits!
Entre els homes afligits,
nosaltres vivim sense aflicció!SC 199Oh, que feliços vivim,
sense afanys entre els que s’afanyen!
Entre els homes que s’afanyen,
nosaltres vivim sense afanys!SC 200Oh, que feliços vivim,
nosaltres que no tenim res!
Ens alimentem de joia,
com els déus radiants!SC 201El vencedor genera odi,
el derrotat dorm adolorit,
el que està en pau dorm tranquil,
perquè no té victòries ni derrotes.SC 202No hi ha foc com el de l’atracció,
no hi ha transgressió com l’aversió,
no hi ha sofriments com els de l’existència,
no hi ha felicitat més gran que estar calmat.SC 203La fam és la pitjor malaltia,
les emocions, el pitjor sofriment,
per a qui veu això tal com és
l’estat de pau és la més gran benaurança.SC 204La salut és el bé més gran,
el contentament, la major riquesa,
la confiança és el millor amic,
l’estat de pau, la felicitat màxima.SC 205Qui ha tastat el gust
de la discriminació i de la calma,
no fa el mal ni té cap por,
perquè ha tastat la joia de la veritat.SC 206Visitar els nobles és bo,
conviure-hi sempre és agradable;
sense fer-se amb la gent nècia
hom pot ser sempre feliç.SC 207Qui es relacioni amb els necis
es lamentarà molt temps!
Viure amb necis és penós
com estar sempre amb l’enemic;
estar acompanyat de savis
és com reunir-se amb els parents.SC 208Un home resolt, savi, entès,
de virtuts fermes, noble i fidel,
íntegre i assenyat, cal seguir-lo,
com la lluna segueix
el camí de les estrelles.
Colección Menor
Dichos del Dhamma
Capítol dels feliços
Khuddaka Nikāya
Dhammapada
Colección Menor
Dichos del Dhamma
Khuddaka Nikāya
Dhammapada
Susukhaṁ vata jīvāma, verinesu averino; Verinesu manussesu, viharāma averino.
Susukhaṁ vata jīvāma, verinesu averino; Verinesu manussesu, viharāma averino.
Susukhaṁ vata jīvāma, āturesu anāturā; Āturesu manussesu, viharāma anāturā.
Susukhaṁ vata jīvāma, āturesu anāturā; Āturesu manussesu, viharāma anāturā.
Susukhaṁ vata jīvāma, ussukesu anussukā; Ussukesu manussesu, viharāma anussukā.
Susukhaṁ vata jīvāma, ussukesu anussukā; Ussukesu manussesu, viharāma anussukā.
Susukhaṁ vata jīvāma, yesaṁ no natthi kiñcanaṁ; Pītibhakkhā bhavissāma, devā ābhassarā yathā.
Susukhaṁ vata jīvāma, yesaṁ no natthi kiñcanaṁ; Pītibhakkhā bhavissāma, devā ābhassarā yathā.
Jayaṁ veraṁ pasavati, dukkhaṁ seti parājito; Upasanto sukhaṁ seti, hitvā jayaparājayaṁ.
Jayaṁ veraṁ pasavati, dukkhaṁ seti parājito; Upasanto sukhaṁ seti, hitvā jayaparājayaṁ.
Natthi rāgasamo aggi, Natthi dosasamo kali; Natthi khandhasamā dukkhā,*khandhasamā → khandhādisā (sya-all, pts1ed, pts2ed rūpasiddhiyā sameti) Natthi santiparaṁ sukhaṁ.
Natthi rāgasamo aggi, Natthi dosasamo kali; Natthi khandhasamā dukkhā,*khandhasamā → khandhādisā (sya-all, pts1ed, pts2ed rūpasiddhiyā sameti)Natthi santiparaṁ sukhaṁ.
Jighacchāparamā rogā, saṅkhāraparamā dukhā;*saṅkhāraparamā → saṅkhārā paramā (bahūsu) Etaṁ ñatvā yathābhūtaṁ, nibbānaṁ paramaṁ sukhaṁ.
Jighacchāparamā rogā, saṅkhāraparamā dukhā;*saṅkhāraparamā → saṅkhārā paramā (bahūsu)Etaṁ ñatvā yathābhūtaṁ, nibbānaṁ paramaṁ sukhaṁ.
Ārogyaparamā lābhā, Santuṭṭhiparamaṁ dhanaṁ; Vissāsaparamā ñāti,*Vissāsaparamā ñāti → vissāsaparamā ñātī (bj, pts2ed); vissāsaparamo ñāti (bj); vissāsā paramā ñāti (mr) Nibbānaṁ paramaṁ sukhaṁ.*Nibbānaṁ paramaṁ → nibbāṇaparamaṁ (bj)
Ārogyaparamā lābhā, Santuṭṭhiparamaṁ dhanaṁ; Vissāsaparamā ñāti,*Vissāsaparamā ñāti → vissāsaparamā ñātī (bj, pts2ed); vissāsaparamo ñāti (bj); vissāsā paramā ñāti (mr)Nibbānaṁ paramaṁ sukhaṁ.*Nibbānaṁ paramaṁ → nibbāṇaparamaṁ (bj)
Pavivekarasaṁ pitvā,*pitvā → pītvā (bj, km, pts1ed, pts2ed) rasaṁ upasamassa ca; Niddaro hoti nippāpo, dhammapītirasaṁ pivaṁ.
Pavivekarasaṁ pitvā,*pitvā → pītvā (bj, km, pts1ed, pts2ed)rasaṁ upasamassa ca; Niddaro hoti nippāpo, dhammapītirasaṁ pivaṁ.
Sāhu dassanamariyānaṁ, sannivāso sadā sukho; Adassanena bālānaṁ, niccameva sukhī siyā.
Sāhu dassanamariyānaṁ, sannivāso sadā sukho; Adassanena bālānaṁ, niccameva sukhī siyā.
Bālasaṅgatacārī hi,*Bālasaṅgatacārī → bālasaṅgaticārī (mr) dīghamaddhāna socati; Dukkho bālehi saṁvāso, amitteneva sabbadā; Dhīro ca sukhasaṁvāso, ñātīnaṁva samāgamo.
Bālasaṅgatacārī hi,*Bālasaṅgatacārī → bālasaṅgaticārī (mr)dīghamaddhāna socati; Dukkho bālehi saṁvāso, amitteneva sabbadā; Dhīro ca sukhasaṁvāso, ñātīnaṁva samāgamo.
Tasmā hi— Dhīrañca paññañca bahussutañca, Dhorayhasīlaṁ vatavantamariyaṁ; Taṁ tādisaṁ sappurisaṁ sumedhaṁ, Bhajetha nakkhattapathaṁva candimā.
Tasmā hi—Dhīrañca paññañca bahussutañca, Dhorayhasīlaṁ vatavantamariyaṁ; Taṁ tādisaṁ sappurisaṁ sumedhaṁ, Bhajetha nakkhattapathaṁva candimā.
Sukhavaggo pannarasamo.
Sukhavaggo pannarasamo.