SC 209Aquell que s’acostuma a la indisciplina
i no s’aplica a l’esforç,
quan abandona les obligacions
i es dedica al que li plau,
enveja els que compleixen el seu deure.SC 210Hom no ha de jutjar mai
què és agradable o desagradable:
és penós no tenir el que és agradable
o que arribi el que no ho és.SC 211Per tant, cal no considerar res agradable:
separar-se del que és agradable és un mal.
Els que no consideren res
agradable ni desagradable
estan deslligats.SC 212El que és agradable provoca neguit,
el que és agradable és un perill;
qui deixa anar el que és agradable
no té neguit, quin perill corre?SC 213El que és plaent provoca neguit,
el que és plaent és un perill;
qui deixa anar el que és plaent
no té neguit, quin perill corre?SC 214L’afecció provoca neguit,
l’afecció és un perill;
qui deixa anar l’afecció
no té neguit, quin perill corre?SC 215El plaer provoca neguit,
el plaer és un perill;
qui deixa anar el plaer
no té neguit, quin perill corre?SC 216El voler provoca neguit,
el voler és un perill;
qui deixa anar el voler
no té neguit, quin perill corre?SC 217Aquell que té virtut i perspicàcia,
compleix el deure amb fermesa
i veu la realitat amb certesa,
si fa la seva feina,
la gent se l’estima.SC 218Aquell en qui ha nascut el desig d’aprendre,
està ple d’aquesta aspiració
i no pensa en els plaers dels sentits,
s’anomena “un que va a contracorrent”.SC 219Quan un home torna sa i estalvi,
després de viure lluny molt temps,
els parents i els amics s’alegren
de la seva arribada.SC 220Igualment, si hom fa mèrits,
quan passa d’aquest món a l’altre
els seus mèrits el reben
com els parents acullen l’estimat que arriba.
Colección Menor
Dichos del Dhamma
Capítol del que és plaent
Khuddaka Nikāya
Dhammapada
Colección Menor
Dichos del Dhamma
Khuddaka Nikāya
Dhammapada
Ayoge yuñjamattānaṁ, yogasmiñca ayojayaṁ; Atthaṁ hitvā piyaggāhī, pihetattānuyoginaṁ.
Ayoge yuñjamattānaṁ, yogasmiñca ayojayaṁ; Atthaṁ hitvā piyaggāhī, pihetattānuyoginaṁ.
Mā piyehi samāgañchi, appiyehi kudācanaṁ; Piyānaṁ adassanaṁ dukkhaṁ, appiyānañca dassanaṁ.
Mā piyehi samāgañchi, appiyehi kudācanaṁ; Piyānaṁ adassanaṁ dukkhaṁ, appiyānañca dassanaṁ.
Tasmā piyaṁ na kayirātha, piyāpāyo hi pāpako; Ganthā tesaṁ na vijjanti, yesaṁ natthi piyāppiyaṁ.
Tasmā piyaṁ na kayirātha, piyāpāyo hi pāpako; Ganthā tesaṁ na vijjanti, yesaṁ natthi piyāppiyaṁ.
Piyato jāyatī soko,*jāyatī → jāyate (mr) piyato jāyatī bhayaṁ; Piyato vippamuttassa, natthi soko kuto bhayaṁ.
Piyato jāyatī soko,*jāyatī → jāyate (mr)piyato jāyatī bhayaṁ; Piyato vippamuttassa, natthi soko kuto bhayaṁ.
Pemato jāyatī soko, pemato jāyatī bhayaṁ; Pemato vippamuttassa, natthi soko kuto bhayaṁ.
Pemato jāyatī soko, pemato jāyatī bhayaṁ; Pemato vippamuttassa, natthi soko kuto bhayaṁ.
Ratiyā jāyatī soko, ratiyā jāyatī bhayaṁ; Ratiyā vippamuttassa, natthi soko kuto bhayaṁ.
Ratiyā jāyatī soko, ratiyā jāyatī bhayaṁ; Ratiyā vippamuttassa, natthi soko kuto bhayaṁ.
Kāmato jāyatī soko, kāmato jāyatī bhayaṁ; Kāmato vippamuttassa, natthi soko kuto bhayaṁ.
Kāmato jāyatī soko, kāmato jāyatī bhayaṁ; Kāmato vippamuttassa, natthi soko kuto bhayaṁ.
Taṇhāya jāyatī soko,*jāyatī → jāyate (mr) taṇhāya jāyatī bhayaṁ; Taṇhāya vippamuttassa, natthi soko kuto bhayaṁ.
Taṇhāya jāyatī soko,*jāyatī → jāyate (mr)taṇhāya jāyatī bhayaṁ; Taṇhāya vippamuttassa, natthi soko kuto bhayaṁ.
Sīladassanasampannaṁ, dhammaṭṭhaṁ saccavedinaṁ; Attano kammakammaActos intencionales que resultan en experiencias buenas o malas en esta vida o en vidas futuras. (Sánscrito: karma)Ver en el glosario kubbānaṁ, taṁ jano kurute piyaṁ.
Sīladassanasampannaṁ, dhammaṭṭhaṁ saccavedinaṁ; Attano kammakammaActos intencionales que resultan en experiencias buenas o malas en esta vida o en vidas futuras. (Sánscrito: karma)Ver en el glosario kubbānaṁ, taṁ jano kurute piyaṁ.
Chandajāto anakkhāte, Manasā ca phuṭo siyā; Kāmesu ca appaṭibaddhacitto,*appaṭibaddhacitto → apaṭibaddhacitto (cck, sya1ed); appaṭibandhacitto (mr) Uddhaṁsototi vuccati.
Chandajāto anakkhāte, Manasā ca phuṭo siyā; Kāmesu ca appaṭibaddhacitto,*appaṭibaddhacitto → apaṭibaddhacitto (cck, sya1ed); appaṭibandhacitto (mr)Uddhaṁsototi vuccati.
Cirappavāsiṁ purisaṁ, dūrato sotthimāgataṁ; Ñātimittā suhajjā ca, abhinandanti āgataṁ.
Cirappavāsiṁ purisaṁ, dūrato sotthimāgataṁ; Ñātimittā suhajjā ca, abhinandanti āgataṁ.
Tatheva katapuññampi, asmā lokā paraṁ gataṁ; Puññāni paṭigaṇhanti, piyaṁ ñātīva āgataṁ.
Tatheva katapuññampi, asmā lokā paraṁ gataṁ; Puññāni paṭigaṇhanti, piyaṁ ñātīva āgataṁ.
Piyavaggo soḷasamo.
Piyavaggo soḷasamo.