SC 221Si hom elimina la iradosaUna de las tres raíces no saludables (mūla) en la mente.Ver en el glosario,
abandona l’orgull,
transcendeix tota seguretat,
no s’adhereix als conceptes
i no considera res seu,
els sofriments no l’atrapen.SC 222Qui pot aturar la ira que ha sorgit
com si fos un carro desbocat,
aquest, l’anomeno auriga;
els altres s’agafen a les regnes.SC 223La ira es venç amb l’absència d’ira,
amb el bé es venç el que no està bé,
donant es venç la gasiveria
i amb la veritat, la falsedat.SC 224Qui diu la veritat,
no s’enfada,
i dóna a qui demana
—encara que sigui poc—
amb aquestes tres condicions
es pot presentar davant dels déus.SC 225Els ascetes en qui no hi ha violència,
amb el cos sempre controlat,
van a un lloc immutable
on qui hi ha anat ja no es lamenta.SC 226Per als que es mantenen desperts
i dia i nit aprenen,
determinats a arribar a l’estat de pau,
les dificultats desapareixen.SC 227Això és cosa antiga, Atula,
tant com és dels d’avui:
critiquen qui seu en silenci,
critiquen qui parla molt,
critiquen qui parla poc,
no hi ha ningú a qui no critiquin
en aquest món.SC 228No hi ha hagut ni hi haurà,
i tampoc ara no hi ha,
cap home del tot blasmable
ni del tot lloable.SC 229Aquell a qui els assenyats lloen,
quan l’han vist quotidianament,
d’hàbits ferms, assenyat,
acomplert en conducta i comprensió,SC 230com una moneda d’or,
qui gosaria criticar-lo?
Fins i tot els déus el lloen,
fins i tot el lloa Brahmà!SC 231Cal guardar-se de l’agitació corporal
i mantenir el cos dominat,
cal deixar el mal comportament corporal
i utilizar bé el cos.SC 232Cal guardar-se de l’agitació verbal
i mantenir la veu dominada,
cal deixar el mal comportament verbal
i utilitzar bé la paraula.SC 233Cal guardar-se de l’agitació mental
i mantenir la ment dominada,
cal deixar el mal comportament mental
i utilitzar bé la ment.SC 234Els savis dominen el cos
i després dominen la paraula,
però quan dominen la ment,
certament ho dominen tot.
Colección Menor
Dichos del Dhamma
Capítol de la ira
Khuddaka Nikāya
Dhammapada
Colección Menor
Dichos del Dhamma
Khuddaka Nikāya
Dhammapada
Kodhaṁ jahe vippajaheyya mānaṁ, Saṁyojanaṁ sabbamatikkameyya; Taṁ nāmarūpasmimasajjamānaṁ, Akiñcanaṁ nānupatanti dukkhā.
Kodhaṁ jahe vippajaheyya mānaṁ, Saṁyojanaṁ sabbamatikkameyya; Taṁ nāmarūpasmimasajjamānaṁ, Akiñcanaṁ nānupatanti dukkhā.
Yo ve uppatitaṁ kodhaṁ, rathaṁ bhantaṁva vāraye;*vāraye → dhāraye (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed) Tamahaṁ sārathiṁ brūmi, rasmiggāho itaro jano.
Yo ve uppatitaṁ kodhaṁ, rathaṁ bhantaṁva vāraye;*vāraye → dhāraye (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed)Tamahaṁ sārathiṁ brūmi, rasmiggāho itaro jano.
Akkodhena jine kodhaṁ, asādhuṁ sādhunā jine; Jine kadariyaṁ dānena, saccenālikavādinaṁ.
Akkodhena jine kodhaṁ, asādhuṁ sādhunā jine; Jine kadariyaṁ dānena, saccenālikavādinaṁ.
Saccaṁ bhaṇe na kujjheyya, dajjā appampi yācito;*dajjā appampi → dajjā'ppasmimpi (bj); dajjā appasmi (sya-all, pts2ed, mr); dajjā appasmiṁ (pts1ed) Etehi tīhi ṭhānehi, gacche devāna santike.
Saccaṁ bhaṇe na kujjheyya, dajjā appampi yācito;*dajjā appampi → dajjā'ppasmimpi (bj); dajjā appasmi (sya-all, pts2ed, mr); dajjā appasmiṁ (pts1ed)Etehi tīhi ṭhānehi, gacche devāna santike.
Ahiṁsakā ye munayo,*Ahiṁsakā ye munayo → ahiṁsakāyā munayo (mr) niccaṁ kāyena saṁvutā; Te yanti accutaṁ ṭhānaṁ, yattha gantvā na socare.
Ahiṁsakā ye munayo,*Ahiṁsakā ye munayo → ahiṁsakāyā munayo (mr)niccaṁ kāyena saṁvutā; Te yanti accutaṁ ṭhānaṁ, yattha gantvā na socare.
Sadā jāgaramānānaṁ, ahorattānusikkhinaṁ; Nibbānaṁ adhimuttānaṁ, atthaṁ gacchanti āsavā.
Sadā jāgaramānānaṁ, ahorattānusikkhinaṁ; Nibbānaṁ adhimuttānaṁ, atthaṁ gacchanti āsavā.
Porāṇametaṁ atula, netaṁ ajjatanāmiva; Nindanti tuṇhimāsīnaṁ, nindanti bahubhāṇinaṁ; Mitabhāṇimpi nindanti, natthi loke anindito.
Porāṇametaṁ atula, netaṁ ajjatanāmiva; Nindanti tuṇhimāsīnaṁ, nindanti bahubhāṇinaṁ; Mitabhāṇimpi nindanti, natthi loke anindito.
Na cāhu na ca bhavissati, na cetarahi vijjati; Ekantaṁ nindito poso, ekantaṁ vā pasaṁsito.
Na cāhu na ca bhavissati, na cetarahi vijjati; Ekantaṁ nindito poso, ekantaṁ vā pasaṁsito.
Yañce viññū pasaṁsanti, anuvicca suve suve; Acchiddavuttiṁ medhāviṁ,*Acchiddavuttiṁ → acchinnavuttiṁ (mr) paññāsīlasamāhitaṁ.
Yañce viññū pasaṁsanti, anuvicca suve suve; Acchiddavuttiṁ medhāviṁ,*Acchiddavuttiṁ → acchinnavuttiṁ (mr)paññāsīlasamāhitaṁ.
Nikkhaṁ jambonadasseva,*Nikkhaṁ → nekkhaṁ (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed) ko taṁ ninditumarahati; Devāpi naṁ pasaṁsanti, brahmunāpi pasaṁsito.
Nikkhaṁ jambonadasseva,*Nikkhaṁ → nekkhaṁ (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed)ko taṁ ninditumarahati; Devāpi naṁ pasaṁsanti, brahmunāpi pasaṁsito.
Kāyappakopaṁ rakkheyya, kāyena saṁvuto siyā; Kāyaduccaritaṁ hitvā, kāyena sucaritaṁ care.
Kāyappakopaṁ rakkheyya, kāyena saṁvuto siyā; Kāyaduccaritaṁ hitvā, kāyena sucaritaṁ care.
Vacīpakopaṁ rakkheyya, vācāya saṁvuto siyā; Vacīduccaritaṁ hitvā, vācāya sucaritaṁ care.
Vacīpakopaṁ rakkheyya, vācāya saṁvuto siyā; Vacīduccaritaṁ hitvā, vācāya sucaritaṁ care.
Manopakopaṁ rakkheyya, manasā saṁvuto siyā; Manoduccaritaṁ hitvā, manasā sucaritaṁ care.
Manopakopaṁ rakkheyya, manasā saṁvuto siyā; Manoduccaritaṁ hitvā, manasā sucaritaṁ care.
Kāyena saṁvutā dhīrā, atho vācāya saṁvutā; Manasā saṁvutā dhīrā, te ve suparisaṁvutā.
Kāyena saṁvutā dhīrā, atho vācāya saṁvutā; Manasā saṁvutā dhīrā, te ve suparisaṁvutā.
Kodhavaggo sattarasamo.
Kodhavaggo sattarasamo.