Capítol 19: El just (256–272)

Història d'un jutge (El just i l'imparcial tenen el millor judici—La família arrelada en la Llei)

SC 256Molts jutgen a la lleugera
no recolzant-se en el Dharma,
però el savi hauria d'investigar
tant el just com l'injust.

SC 257Qui guia als altres amb imparcialitat,
acuradament, d'acord al Dharma,
és el protector del Dharma,
el coneix i és designat com autoritat.

Història del grup dels sis deixebles (Qui parla molt no necessàriament és un savi)

SC 258Tan sols per articular sons amb la veu
un no es converteix en savi.
Tot gaudint de seguretat, qui és lliure d'odi i por,
a aquest se'l considera “savi”.

Història del grup del ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario Ekudana (Qui sap, parla poc)

SC 259Tan sols per articular sons amb la veuun no es torna versat en el Dharma,
però aquell que, havent-lo escoltat, encara que sigui poc,
el practica diligentment,
aquest realment és “versat en el Dharma”.

Història del Venerable Lakuntaka Bhaddiya (El cabell gris no el converteix a un en ancià—La persona que practica preseverantment i diligentment es converteix en un venerable ancià)

SC 260L'home no és un venerable ancià,
únicament per tenir el cabell canós;
podria ser algú que ha envellit i prou,
algú que ha envellit en va.

SC 261Qui és just i veraç,
no violent, prudent i disciplinat,
qui ha eliminat les contaminacions,
aquest és un venerable ancià.

Història d'alguns deixebles (Qui abandona la gelosia és de bona naturalesa—Qui desarrela el mal obté la victòria)

SC 262No és per l'eloqüència,
o per la seva bella aparença,
que un es converteix en una bella persona,
si, a més, és gelós, jactanciós i mesquí.

SC 263Qui realment és “bell”,
és qui ha desarrelat les contaminacions,
les ha destruït per complet,
un home savi que ha eliminat l'odi.

Història del Venerable Hatthaka (El cap rapat no fa al practicant—Qui abandona la maldat és un veritable practicant)

SC 264Tan sols per afaitar-se el cap, un no es converteix en un bon
practicant,
si segueix sent mentider i indisciplinat.
Qui cobeja i és ple de desitjos,
com podria ser un bon aprenent?

SC 265Qui ha subjugat tota la maldat,
ha eradicat totes les males accions,
petites i grans,
aquest és un veritable practicant del Dharma.

Història d'un brahmanbrahmanLa casta brahmán (brahmin) de la India es una clase hereditaria con funciones sacerdotales y sagradas especiales, especialmente el mantenimiento de los textos y ritos védicos antiguos. Sin embargo, muchos brahmanes vivían vidas seculares, mientras otros practicaban como renunciantes. No obstante, durante mucho tiempo mantuvieron que por su nacimiento son dignos del más alto respeto. El budismo tomó prestado el término brahmán para aplicarlo a quienes han alcanzado la meta, mostrando que el respeto no se gana por nacimiento, raza o casta, sino por logro espiritual. En sentido budista, este término es sinónimo de arahant.Ver en el glosario (Un no es fa aprenent merament per demanar almoines—La vida santa fa al monjo)

SC 266Encara que un hagi de pidolar almoines,
no per això es converteix en monjo,
només qui practica el Dharma,
mereix aquest nom.

SC 267Qui ha transcendit el bé i el mal,
ha viscut la vida santai ha superat el món mundà,
aquest és realment un monjo.

Història dels seguidors d'una doctrina no budista (El mer silenci no el fa a un savi—La veritable saviesa el fa a un savi)

SC 268El mer silenci no el fa a un savi,
quan s'és ignorant i extraviat;
però sospesar tot i optar només pel que és noble,
porta com a benedicció, la saviesa.

SC 269Qui, fa conscient el món intern i el món extern
-havent adquirit aquesta saviesa-,
es desfà del mal per complet,
és un veritable savi.

Història d'un pescador de nom AriyaariyaNoble, espiritualmente elevado o propio de quienes han visto el Dhamma. En los textos budistas, ariya no indica nobleza social, casta ni estatus mundano, sino una cualidad vinculada al despertar, al sendero y a la realización directa. Puede calificar a personas, enseñanzas, verdades o caminos: ariya-puggala (persona noble); ariya-sacca (verdad noble); ariya aṭṭhaṅgika magga (Noble Sendero Óctuple). En algunos contextos también tiene el matiz de aquello que ennoblece a quien lo realiza o practica.Ver en el glosario (Els veritables Ariyas no són violents)

SC 270El que danya als éssers vius
no pot ser un home noble,
només el respecte per la vida
el fa a un digne d'aquest nom.

Història d'uns deixebles (El practicant hauria de destruir totes les passions—Les contaminacions haurien de ser abandonades per aconseguir l'alliberament)

SC 271No és a través els vots i els rituals,
no per llegir molt
ni per aconseguir la calma meditativa,
tampoc per viure reclòs;

SC 272Res d'això és suficient per què el practicant pugui dir:
“He experimentat la joia del “deixar anar”,
que és negada a la gent comuna”,
si encara no s'ha alliberat de totes les contaminacions.