Història d'un jutge (El just i l'imparcial tenen el millor judici—La família arrelada en la Llei)
SC 256Molts jutgen a la lleugera
no recolzant-se en el Dharma,
però el savi hauria d'investigar
tant el just com l'injust.
SC 257Qui guia als altres amb imparcialitat,
acuradament, d'acord al Dharma,
és el protector del Dharma,
el coneix i és designat com autoritat.
Història del grup dels sis deixebles (Qui parla molt no necessàriament és un savi)
SC 258Tan sols per articular sons amb la veu
un no es converteix en savi.
Tot gaudint de seguretat, qui és lliure d'odi i por,
a aquest se'l considera “savi”.
Història del grup del ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario Ekudana (Qui sap, parla poc)
SC 259Tan sols per articular sons amb la veuun no es torna versat en el Dharma,
però aquell que, havent-lo escoltat, encara que sigui poc,
el practica diligentment,
aquest realment és “versat en el Dharma”.
Història del Venerable Lakuntaka Bhaddiya (El cabell gris no el converteix a un en ancià—La persona que practica preseverantment i diligentment es converteix en un venerable ancià)
SC 260L'home no és un venerable ancià,
únicament per tenir el cabell canós;
podria ser algú que ha envellit i prou,
algú que ha envellit en va.
SC 261Qui és just i veraç,
no violent, prudent i disciplinat,
qui ha eliminat les contaminacions,
aquest és un venerable ancià.
Història d'alguns deixebles (Qui abandona la gelosia és de bona naturalesa—Qui desarrela el mal obté la victòria)
SC 262No és per l'eloqüència,
o per la seva bella aparença,
que un es converteix en una bella persona,
si, a més, és gelós, jactanciós i mesquí.
SC 263Qui realment és “bell”,
és qui ha desarrelat les contaminacions,
les ha destruït per complet,
un home savi que ha eliminat l'odi.
Història del Venerable Hatthaka (El cap rapat no fa al practicant—Qui abandona la maldat és un veritable practicant)
SC 264Tan sols per afaitar-se el cap, un no es converteix en un bon
practicant,
si segueix sent mentider i indisciplinat.
Qui cobeja i és ple de desitjos,
com podria ser un bon aprenent?
SC 265Qui ha subjugat tota la maldat,
ha eradicat totes les males accions,
petites i grans,
aquest és un veritable practicant del Dharma.
Història d'un brahmanbrahmanLa casta brahmán (brahmin) de la India es una clase hereditaria con funciones sacerdotales y sagradas especiales, especialmente el mantenimiento de los textos y ritos védicos antiguos. Sin embargo, muchos brahmanes vivían vidas seculares, mientras otros practicaban como renunciantes. No obstante, durante mucho tiempo mantuvieron que por su nacimiento son dignos del más alto respeto. El budismo tomó prestado el término brahmán para aplicarlo a quienes han alcanzado la meta, mostrando que el respeto no se gana por nacimiento, raza o casta, sino por logro espiritual. En sentido budista, este término es sinónimo de arahant.Ver en el glosario (Un no es fa aprenent merament per demanar almoines—La vida santa fa al monjo)
SC 266Encara que un hagi de pidolar almoines,
no per això es converteix en monjo,
només qui practica el Dharma,
mereix aquest nom.
SC 267Qui ha transcendit el bé i el mal,
ha viscut la vida santai ha superat el món mundà,
aquest és realment un monjo.
Història dels seguidors d'una doctrina no budista (El mer silenci no el fa a un savi—La veritable saviesa el fa a un savi)
SC 268El mer silenci no el fa a un savi,
quan s'és ignorant i extraviat;
però sospesar tot i optar només pel que és noble,
porta com a benedicció, la saviesa.
SC 269Qui, fa conscient el món intern i el món extern
-havent adquirit aquesta saviesa-,
es desfà del mal per complet,
és un veritable savi.
Història d'un pescador de nom AriyaariyaNoble, espiritualmente elevado o propio de quienes han visto el Dhamma. En los textos budistas, ariya no indica nobleza social, casta ni estatus mundano, sino una cualidad vinculada al despertar, al sendero y a la realización directa. Puede calificar a personas, enseñanzas, verdades o caminos: ariya-puggala (persona noble); ariya-sacca (verdad noble); ariya aṭṭhaṅgika magga (Noble Sendero Óctuple). En algunos contextos también tiene el matiz de aquello que ennoblece a quien lo realiza o practica.Ver en el glosario (Els veritables Ariyas no són violents)
SC 270El que danya als éssers vius
no pot ser un home noble,
només el respecte per la vida
el fa a un digne d'aquest nom.
Història d'uns deixebles (El practicant hauria de destruir totes les passions—Les contaminacions haurien de ser abandonades per aconseguir l'alliberament)
SC 271No és a través els vots i els rituals,
no per llegir molt
ni per aconseguir la calma meditativa,
tampoc per viure reclòs;
SC 272Res d'això és suficient per què el practicant pugui dir:
“He experimentat la joia del “deixar anar”,
que és negada a la gent comuna”,
si encara no s'ha alliberat de totes les contaminacions.
Vinicchayamahāmattavatthu
Vinicchayamahāmattavatthu
Vinicchayamahāmattavatthu
Na tena hoti dhammaṭṭho, yenatthaṁ sāhasā naye;*sāhasā → sahasā (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed) Yo ca atthaṁ anatthañca, ubho niccheyya paṇḍito.
yenatthaṁ sāhasā naye;*sāhasā → sahasā (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed)
Na tena hoti dhammaṭṭho, yenatthaṁ sāhasā naye;*sāhasā → sahasā (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed)Yo ca atthaṁ anatthañca, ubho niccheyya paṇḍito.
Asāhasena dhammena, samena nayatī pare; Dhammassa gutto medhāvī, “dhammaṭṭho”ti pavuccati.
“dhammaṭṭho”ti pavuccati.
Asāhasena dhammena, samena nayatī pare; Dhammassa gutto medhāvī, “dhammaṭṭho”ti pavuccati.
Chabbaggiyavatthu
Chabbaggiyavatthu
Na tena paṇḍito hoti, yāvatā bahu bhāsati; Khemī averī abhayo, “paṇḍito”ti pavuccati.
Na tena paṇḍito hoti, yāvatā bahu bhāsati; Khemī averī abhayo, “paṇḍito”ti pavuccati.
Ekudānakhīṇāsavavatthu
Ekudānakhīṇāsavavatthu
Na tāvatā dhammadharo, yāvatā bahu bhāsati; Yo ca appampi sutvāna, dhammaṁ kāyena passati; Sa ve dhammadharo hoti, yo dhammaṁ nappamajjati.
Na tāvatā dhammadharo, yāvatā bahu bhāsati; Yo ca appampi sutvāna, dhammaṁ kāyena passati; Sa ve dhammadharo hoti, yo dhammaṁ nappamajjati.
Lakuṇḍakabhaddiyattheravatthu
Lakuṇḍakabhaddiyattheravatthu
Lakuṇḍakabhaddiyattheravatthu
Na tena thero so hoti,*thero so hoti → thero hoti (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed) yenassa palitaṁ siro; Paripakko vayo tassa, “moghajiṇṇo”ti vuccati.
Na tena thero so hoti,*thero so hoti → thero hoti (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed)
Na tena thero so hoti,*thero so hoti → thero hoti (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed)yenassa palitaṁ siro; Paripakko vayo tassa, “moghajiṇṇo”ti vuccati.
Yamhi saccañca dhammo ca, ahiṁsā saṁyamo damo; Sa ve vantamalo dhīro, “thero” iti pavuccati.*thero” iti → so theroti (sya-all, mr); thero ti (pts1ed, pts2ed)
Yamhi saccañca dhammo ca,
“thero” iti pavuccati.*thero” iti → so theroti (sya-all, mr); thero ti (pts1ed, pts2ed)
Yamhi saccañca dhammo ca, ahiṁsā saṁyamo damo; Sa ve vantamalo dhīro, “thero” iti pavuccati.*thero” iti → so theroti (sya-all, mr); thero ti (pts1ed, pts2ed)
Sambahulabhikkhuvatthu
Sambahulabhikkhuvatthu
Na vākkaraṇamattena, vaṇṇapokkharatāya vā; Sādhurūpo naro hoti, issukī maccharī saṭho.
Na vākkaraṇamattena, vaṇṇapokkharatāya vā; Sādhurūpo naro hoti, issukī maccharī saṭho.
Yassa cetaṁ samucchinnaṁ, mūlaghaccaṁ samūhataṁ; Sa vantadoso medhāvī, “sādhurūpo”ti vuccati.
Yassa cetaṁ samucchinnaṁ,
Yassa cetaṁ samucchinnaṁ, mūlaghaccaṁ samūhataṁ; Sa vantadoso medhāvī, “sādhurūpo”ti vuccati.
Hatthakavatthu
Hatthakavatthu
Na muṇḍakena samaṇo, abbato alikaṁ bhaṇaṁ; Icchālobhasamāpanno, samaṇo kiṁ bhavissati.
Na muṇḍakena samaṇo, abbato alikaṁ bhaṇaṁ; Icchālobhasamāpanno, samaṇo kiṁ bhavissati.
Yo ca sameti pāpāni, aṇuṁthūlāni sabbaso; Samitattā hi pāpānaṁ, “samaṇo”ti pavuccati.
Yo ca sameti pāpāni, aṇuṁthūlāni sabbaso; Samitattā hi pāpānaṁ, “samaṇo”ti pavuccati.
Aññatarabrāhmaṇavatthu
Aññatarabrāhmaṇavatthu
Na tena bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario so hoti, yāvatā bhikkhate pare; Vissaṁ dhammaṁ samādāya, bhikkhu hoti na tāvatā.
Na tena
bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario so hoti,
Na tena bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario so hoti, yāvatā bhikkhate pare; Vissaṁ dhammaṁ samādāya, bhikkhu hoti na tāvatā.
Yodha puññañca pāpañca, bāhetvā brahmacariyavā;*brahmacariyavā → brahmacariyaṁ (mr) Saṅkhāya loke carati, sa ve “bhikkhū”ti vuccati.
bāhetvā brahmacariyavā;*brahmacariyavā → brahmacariyaṁ (mr)
sa ve “bhikkhū”ti vuccati.
Yodha puññañca pāpañca, bāhetvā brahmacariyavā;*brahmacariyavā → brahmacariyaṁ (mr)Saṅkhāya loke carati, sa ve “bhikkhū”ti vuccati.
Titthiyavatthu
Titthiyavatthu
Na monena munī hoti, mūḷharūpo aviddasu; Yo ca tulaṁva paggayha, varamādāya paṇḍito.
Na monena munī hoti, mūḷharūpo aviddasu; Yo ca tulaṁva paggayha, varamādāya paṇḍito.
Pāpāni parivajjeti, sa munī tena so muni; Yo munāti ubho loke, “muni” tena pavuccati.
Pāpāni parivajjeti, sa munī tena so muni; Yo munāti ubho loke, “muni” tena pavuccati.
Bālisikavatthu
Bālisikavatthu
Na tena ariyo hoti, yena pāṇāni hiṁsati; Ahiṁsā sabbapāṇānaṁ, “ariyo”ti pavuccati.
Na tena ariyo hoti, yena pāṇāni hiṁsati; Ahiṁsā sabbapāṇānaṁ, “ariyo”ti pavuccati.
Sambahulasīlādisampannabhikkhuvatthu
Sambahulasīlādisampannabhikkhuvatthu
Sambahulasīlādisampannabhikkhuvatthu
Na sīlabbatamattena, bāhusaccena vā pana; Atha vā samādhilābhena, vivittasayanena vā.
Na sīlabbatamattena, bāhusaccena vā pana; Atha vā samādhilābhena, vivittasayanena vā.
Phusāmi nekkhammasukhaṁ, aputhujjanasevitaṁ; Bhikkhu vissāsamāpādi, appatto āsavakkhayaṁ.
Phusāmi nekkhammasukhaṁ, aputhujjanasevitaṁ; Bhikkhu vissāsamāpādi, appatto āsavakkhayaṁ.
Dhammaṭṭhavaggo ekūnavīsatimo.
Dhammaṭṭhavaggo ekūnavīsatimo.
Dhammaṭṭhavaggo ekūnavīsatimo.