Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Monjos, aquell qui no ha conegut i comprés completament l’aversió, la ment del qual no ha estat purificada de la passió envers aquesta, que no l’ha abandonat, és incapaç de posar fi al sofriment. Però aquell qui ha conegut i comprés completament l’aversió, la ment del qual ha estat purificada de la passió envers aquesta, que l’ha abandonat, és capaç de posar fi al sofriment.”
“Les persones estan
Posseïdes per l’aversió
Lligades a l’aversió
Delectades amb l’esdevenir.
No comprenent l’aversió,
Ells tornen a esdevenir novament.
Però aquelles que, abandonant l’aversió,
Estan, amb la seva destrucció, alliberades,
Conquerint el lligam de l’aversió,
Marxen més enllà
De tots els lligams.”