Obtingut amb facilitat

Khuddaka Nikāya

1. Brāhmaṇadhammayāgavagga

Sulabhasutta

Colección Menor

1. El capítulo sobre la ofrenda sagrada de la Enseñanza

Obtingut amb facilitat

Khuddaka Nikāya

1. Brāhmaṇadhammayāgavagga

Sulabhasutta

Los cuatro requisitos básicos son fáciles de obtener e intachables. Estar contento con ellos es un factor de la vida contemplativa.

← Suttas

Vista:

Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Aquestes quatre, monjos, son coses insignificants, obtingudes amb facilitat i sense culpa. Quines quatre són? Una túnica feta de parracs abandonats és una cosa insignificant, obtinguda amb facilitat i sense culpa. El menjar recollit en la ronda d’almoina és una cosa insignificant, obtingut amb facilitat i sense culpa. L’arrel d’un arbre com a lloc de residència és una cosa insignificant, obtinguda amb facilitat i sense culpa. La medecina formada amb l’orina pútrida de vaca és una cosa insignificant, obtinguda amb facilitat i sense culpa. Aquestes, monjos, són les quatre coses insignificants, obtingudes amb facilitat i sense culpa. Quan un monjo està satisfet amb aquestes quatre coses que són insignificants i obtingudes amb facilitat, jo dic d’ell que posseeix els requisits per a la reclusió.”

“Aquell satisfet amb allò que és sense culpa,
Coses insignificants i obtingudes amb facilitat,
No esdevé amb la ment pertorbada
Quan no obté un lloc per viure,
Una túnica per vestir, i aliment i beguda,
No posseeix cap ressentiment en cap cas.”
“Aquestes són les coses que es declaren
Adequades per a la vida en reclusió
Mitjançant la possessió de la qual un monjo
Pot viure contingut i diiligent.”

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

“Cattārimāni, bhikkhave, appāni ceva sulabhāni ca, tāni ca anavajjāni. Katamāni cattāri? Paṁsukūlaṁ, bhikkhave, cīvarānaṁ appañca sulabhañca, tañca anavajjaṁ. Piṇḍiyālopo, bhikkhave, bhojanānaṁ appañca sulabhañca, tañca anavajjaṁ. Rukkhamūlaṁ, bhikkhave, senāsanānaṁ appañca sulabhañca, tañca anavajjaṁ. Pūtimuttaṁ, bhikkhave, bhesajjānaṁ appañca sulabhañca tañca anavajjaṁ. Imāni kho, bhikkhave, cattāri appāni ceva sulabhāni ca, tāni ca anavajjāni. Yato kho, bhikkhave, bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario appena ca tuṭṭho hoti sulabhena ca anavajjena ca, idamassāhaṁ aññataraṁ sāmaññaṅganti vadāmī”ti.*anavajjena ca → etthantare pāṭho si, pts1ed, mr potthakesu ca 15A4:184 ca

“Cattārimāni, bhikkhave, appāni ceva sulabhāni ca, tāni ca anavajjāni.

Katamāni cattāri?

Paṁsukūlaṁ, bhikkhave, cīvarānaṁ appañca sulabhañca, tañca anavajjaṁ.

Piṇḍiyālopo, bhikkhave, bhojanānaṁ appañca sulabhañca, tañca anavajjaṁ.

Rukkhamūlaṁ, bhikkhave, senāsanānaṁ appañca sulabhañca, tañca anavajjaṁ.

Pūtimuttaṁ, bhikkhave, bhesajjānaṁ appañca sulabhañca tañca anavajjaṁ.

Imāni kho, bhikkhave, cattāri appāni ceva sulabhāni ca, tāni ca anavajjāni.

Yato kho, bhikkhave, bhikkhu appena ca tuṭṭho hoti sulabhena ca anavajjena ca, idamassāhaṁ aññataraṁ sāmaññaṅganti vadāmī”ti.*

Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:

Etamatthaṁ bhagavā avoca.

Tatthetaṁ iti vuccati:

Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:

“Anavajjena tuṭṭhassa, appena sulabhena ca; Na senāsanamārabbha, cīvaraṁ pānabhojanaṁ; Vighāto hoti cittassa, disā nappaṭihaññati.

“Anavajjena tuṭṭhassa,

appena sulabhena ca;

Na senāsanamārabbha,

cīvaraṁ pānabhojanaṁ;

Vighāto hoti cittassa,

disā nappaṭihaññati.

“Anavajjena tuṭṭhassa, appena sulabhena ca; Na senāsanamārabbha, cīvaraṁ pānabhojanaṁ; Vighāto hoti cittassa, disā nappaṭihaññati.

Ye cassa dhammā akkhātā,*cassa → yepassa (sya-all) sāmaññassānulomikā; Adhiggahitā tuṭṭhassa, appamattassa bhikkhuno”ti.*bhikkhuno”ti → sikkhatoti (si, mr)

Ye cassa dhammā akkhātā,*

sāmaññassānulomikā;

Adhiggahitā tuṭṭhassa,

appamattassa bhikkhuno”ti.*

Ye cassa dhammā akkhātā,*cassa → yepassa (sya-all)sāmaññassānulomikā; Adhiggahitā tuṭṭhassa, appamattassa bhikkhuno”ti.*bhikkhuno”ti → sikkhatoti (si, mr)

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Dutiyaṁ.