Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Monjos, no imagino cap altra cadenasaṁyojanaCadena que ata la mente al ciclo de renacimientos (ver vaṭṭa): visión de identidad propia (sakkāya-diṭṭhi), incertidumbre (vicikicchā), aferramiento a preceptos y prácticas (sīlabbata-parāmāsa), pasión sensual (kāma-rāga), aversión o malevolencia (byāpāda), pasión por la forma (rūpa-rāga), pasión por lo sin forma (arūpa-rāga), presunción (māna), agitación (uddhacca) e ignorancia (avijjā). Comparar con anusaya.Ver en el glosario -per la qual els éssers encadenats deambulin i transmigrin durant molt temps- com la cadena del desig. Encadenades amb la cadena del desig, els éssers deambulen i transmigren durant molt temps.”
“Amb el desig com a company seu, un home
Deambula durant molt temps.
En aquest estat ni aquí
Ni en qualsevol altre lloc
Ell no va més enllà
Del deambular.
Coneixent aquest inconvenient
-que el desig va acompanyat del sofriment-
Lliure del desig,
Desproveït de l’aferrament,
Amb atenció plena, el monjo
Viu la vida mendicant.”
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
“Nāhaṁ, bhikkhave, aññaṁ ekasaṁyojanampi samanupassāmi yena saṁyojanena saṁyuttā sattā dīgharattaṁ sandhāvanti saṁsaranti yathayidaṁ, bhikkhave, taṇhāsaṁyojanaṁ.*yena → yenevaṁ (sya-all); yeneva (pts-vp-pli1) | taṇhāsaṁyojanaṁ → taṇhāsaṁyojanena (?) Taṇhāsaṁyojanena hi, bhikkhave, saṁyuttā sattā dīgharattaṁ sandhāvanti saṁsarantī”ti.
“Nāhaṁ, bhikkhave, aññaṁ ekasaṁyojanampi samanupassāmi yena saṁyojanena saṁyuttā sattā dīgharattaṁ sandhāvanti saṁsaranti yathayidaṁ, bhikkhave, taṇhāsaṁyojanaṁ.*yena → yenevaṁ (sya-all); yeneva (pts-vp-pli1) | taṇhāsaṁyojanaṁ → taṇhāsaṁyojanena (?)
Taṇhāsaṁyojanena hi, bhikkhave, saṁyuttā sattā dīgharattaṁ sandhāvanti saṁsarantī”ti.
“Nāhaṁ, bhikkhave, aññaṁ ekasaṁyojanampi samanupassāmi yena saṁyojanena saṁyuttā sattā dīgharattaṁ sandhāvanti saṁsaranti yathayidaṁ, bhikkhave, taṇhāsaṁyojanaṁ.*yena → yenevaṁ (sya-all); yeneva (pts-vp-pli1) | taṇhāsaṁyojanaṁ → taṇhāsaṁyojanena (?)Taṇhāsaṁyojanena hi, bhikkhave, saṁyuttā sattā dīgharattaṁ sandhāvanti saṁsarantī”ti.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
Etamatthaṁ bhagavā avoca.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
“Taṇhādutiyo puriso, dīghamaddhāna saṁsaraṁ; Itthabhāvaññathābhāvaṁ,*Itthabhāvaññathābhāvaṁ → itthambhāvaññathābhāvaṁ (sya-all) saṁsāraṁ nātivattati.
Itthabhāvaññathābhāvaṁ,*Itthabhāvaññathābhāvaṁ → itthambhāvaññathābhāvaṁ (sya-all)
“Taṇhādutiyo puriso, dīghamaddhāna saṁsaraṁ; Itthabhāvaññathābhāvaṁ,*Itthabhāvaññathābhāvaṁ → itthambhāvaññathābhāvaṁ (sya-all)saṁsāraṁ nātivattati.
Etamādīnavaṁ ñatvā,*Etamādīnavaṁ → evamādīnavaṁ (bj, pts-vp-pli1, mr) Taṇhaṁ dukkhassa sambhavaṁ;*Taṇhaṁ → taṇhā (si, pts-vp-pli1, mr) Vītataṇho anādāno, Sato bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario paribbaje”ti.
Etamādīnavaṁ ñatvā,*Etamādīnavaṁ → evamādīnavaṁ (bj, pts-vp-pli1, mr)
Taṇhaṁ dukkhassa sambhavaṁ;*Taṇhaṁ → taṇhā (si, pts-vp-pli1, mr)
Sato
bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario paribbaje”ti.
Etamādīnavaṁ ñatvā,*Etamādīnavaṁ → evamādīnavaṁ (bj, pts-vp-pli1, mr)Taṇhaṁ dukkhassa sambhavaṁ;*Taṇhaṁ → taṇhā (si, pts-vp-pli1, mr)Vītataṇho anādāno, Sato bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario paribbaje”ti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.