KARUNAPURA SUTTA PIṬAKA
KARUNAPURA Biblioteca de suttas

Colección de Suttas

Selecciona un sutta o una sección

La ficha activa reflejará aquí el sutta, sección o mapa seleccionado.

Diagnóstico
Esperando inicialización…
Preparando biblioteca…
Cargando árbol…
Mapa
Colección Menor
2. Capítulo dos

La Ment Corrupta

Khuddaka Nikāya
2. Dutiyavagga
Paduṭṭhacittasutta
Colección Menor
2. Capítulo dos
La Ment Corrupta
Khuddaka Nikāya
2. Dutiyavagga
Paduṭṭhacittasutta

La mente corrompida conduce al renacimiento en los planos de privación.

Ruta suttaIti 20
← Suttas
Versiones de traducción
Vista:
Datos de publicación
Versión
CA · Albert Biayna Gea
Título de la publicación
Així Fou Dit
Traductor
Albert Biayna Gea
Título raíz
Itivuttaka
Idioma de traducción
Català
Idioma raíz
Pali
Fuente
Budisme XXI

Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Es dona el cas on una persona posseeix la ment corrupta. Havent observat aquesta ment amb la meva consciència, jo discerneixo, ‘Si aquesta persona morís en aquest instant, llavors, com si ell hagués de ser emportat, ell seria col·locat d’aquesta manera a l’infern.’ Per què és així? Perquè la seva ment és corrupta. És a causa de la seva mentalitat corrupta que hi ha cassos on els éssers –a l’extinció del seu cos, després de la mort- reapareix al pla de la privació, una destinació dolenta, els reialmes inferiors, a l’infern.”

“Coneixent el cas
De la ment corrupta d’una persona,
El Despert explicà el seu significat
En presència dels monjos.
Si aquella persona
Morís en aquell instant,
Ell reapareixeria a l’infern
Atès que la seva ment és corrupta
Com si ell hagués de ser emportat
I col·locat allà.
És a causa de la mentalitat corrupta
Que els éssers van
A una destinació dolenta.”

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

“Idhāhaṁ, bhikkhave, ekaccaṁ puggalaṁ paduṭṭhacittaṁ evaṁ cetasā ceto paricca pajānāmi: ‘imamhi cāyaṁ samaye puggalo kālaṁ kareyya yathābhataṁ nikkhitto evaṁ niraye’. Taṁ kissa hetu? Cittaṁ hissa, bhikkhave, paduṭṭhaṁ. Cetopadosahetu kho pana, bhikkhave, evam’idhekacce sattā kāyassa bhedā paraṁ maraṇā apāyaṁ duggatiṁ vinipātaṁ nirayaṁ upapajjantī”ti.

“Idhāhaṁ, bhikkhave, ekaccaṁ puggalaṁ paduṭṭhacittaṁ evaṁ cetasā ceto paricca pajānāmi:
‘imamhi cāyaṁ samaye puggalo kālaṁ kareyya yathābhataṁ nikkhitto evaṁ niraye’.
Taṁ kissa hetu?
Cittaṁ hissa, bhikkhave, paduṭṭhaṁ.
Cetopadosahetu kho pana, bhikkhave, evam’idhekacce sattā kāyassa bhedā paraṁ maraṇā apāyaṁ duggatiṁ vinipātaṁ nirayaṁ upapajjantī”ti.

“Idhāhaṁ, bhikkhave, ekaccaṁ puggalaṁ paduṭṭhacittaṁ evaṁ cetasā ceto paricca pajānāmi: ‘imamhi cāyaṁ samaye puggalo kālaṁ kareyya yathābhataṁ nikkhitto evaṁ niraye’. Taṁ kissa hetu? Cittaṁ hissa, bhikkhave, paduṭṭhaṁ. Cetopadosahetu kho pana, bhikkhave, evam’idhekacce sattā kāyassa bhedā paraṁ maraṇā apāyaṁ duggatiṁ vinipātaṁ nirayaṁ upapajjantī”ti.

Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:

Etamatthaṁ bhagavā avoca.
Tatthetaṁ iti vuccati:

Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:

“Paduṭṭhacittaṁ ñatvāna, ekaccaṁ idha puggalaṁ; Etamatthañca byākāsi, buddho bhikkhūna santike.

“Paduṭṭhacittaṁ ñatvāna,
ekaccaṁ idha puggalaṁ;
Etamatthañca byākāsi,
buddho bhikkhūna santike.

“Paduṭṭhacittaṁ ñatvāna, ekaccaṁ idha puggalaṁ; Etamatthañca byākāsi, buddho bhikkhūna santike.

Imamhi cāyaṁ samaye, kālaṁ kayirātha puggalo; Nirayaṁ upapajjeyya, cittaṁ hissa padūsitaṁ.

Imamhi cāyaṁ samaye,
kālaṁ kayirātha puggalo;
Nirayaṁ upapajjeyya,
cittaṁ hissa padūsitaṁ.

Imamhi cāyaṁ samaye, kālaṁ kayirātha puggalo; Nirayaṁ upapajjeyya, cittaṁ hissa padūsitaṁ.

Yathā haritvā nikkhipeyya, evamevaṁ tathāvidho; Cetopadosahetu hi, sattā gacchanti duggatin”ti.

Yathā haritvā nikkhipeyya,
evamevaṁ tathāvidho;
Cetopadosahetu hi,
sattā gacchanti duggatin”ti.

Yathā haritvā nikkhipeyya, evamevaṁ tathāvidho; Cetopadosahetu hi, sattā gacchanti duggatin”ti.

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Dasamaṁ.

Dasamaṁ.

Dasamaṁ.

Dutiyo vaggo.

Dutiyo vaggo.

Dutiyo vaggo.

Tassuddānaṁ

Tassuddānaṁ

Tassuddānaṁ

Moho kodho atha makkho, VijjāvijjāConocimiento claro; conciencia genuina; ciencia (específicamente, los poderes cognitivos desarrollados a través de la práctica de la inmersión y la sabiduría).Ver en el glosario taṇhātaṇhāAvidez, sed o ansia que impulsa el aferramiento y el devenir. En los suttas se distingue en tres formas: avidez por la sensualidad, avidez por el devenir y avidez por el no devenir o la aniquilación. Ver upādāna y bhava.Ver en el glosario sekhaduve ca; Bhedo sāmaggipuggalo,*Bhedo sāmaggipuggalo → mūhā kāmasekkhaduve; bhedasāmaggapuggalo ca (bj, mr); mohakodhā atha makkho mohakāmā sekkhā duve; bhedamodā puggalo ca (sya-all, pts-vp-pli1) Vaggamāhu dutiyanti vuccatīti.

Moho kodho atha makkho,
VijjāvijjāConocimiento claro; conciencia genuina; ciencia (específicamente, los poderes cognitivos desarrollados a través de la práctica de la inmersión y la sabiduría).Ver en el glosario taṇhātaṇhāAvidez, sed o ansia que impulsa el aferramiento y el devenir. En los suttas se distingue en tres formas: avidez por la sensualidad, avidez por el devenir y avidez por el no devenir o la aniquilación. Ver upādāna y bhava.Ver en el glosario sekhaduve ca;
Bhedo sāmaggipuggalo,*Bhedo sāmaggipuggalo → mūhā kāmasekkhaduve; bhedasāmaggapuggalo ca (bj, mr); mohakodhā atha makkho mohakāmā sekkhā duve; bhedamodā puggalo ca (sya-all, pts-vp-pli1)
Vaggamāhu dutiyanti vuccatīti.

Moho kodho atha makkho, VijjāvijjāConocimiento claro; conciencia genuina; ciencia (específicamente, los poderes cognitivos desarrollados a través de la práctica de la inmersión y la sabiduría).Ver en el glosario taṇhātaṇhāAvidez, sed o ansia que impulsa el aferramiento y el devenir. En los suttas se distingue en tres formas: avidez por la sensualidad, avidez por el devenir y avidez por el no devenir o la aniquilación. Ver upādāna y bhava.Ver en el glosario sekhaduve ca; Bhedo sāmaggipuggalo,*Bhedo sāmaggipuggalo → mūhā kāmasekkhaduve; bhedasāmaggapuggalo ca (bj, mr); mohakodhā atha makkho mohakāmā sekkhā duve; bhedamodā puggalo ca (sya-all, pts-vp-pli1)Vaggamāhu dutiyanti vuccatīti.

AnteriorArmonía en la SaṅghaIti 19·SaṁghasāmaggīsuttaLa concordia en la Saṅgha conduce al bienestar y la felicidad de muchos seres, tanto humanos como divinos.SiguienteLa iraDhp 221–234·Kodhavagga

Texto original en pali: Mahāsaṅgīti Tipiṭaka Buddhavasse 2500.

Datos pali, segmentación, variantes y metadatos: importados desde SuttaCentral.

Traducción al catalán: Albert Biayna Gea.

Gestionar consentimiento

🍪 En KarunaPura usamos cookies para ofrecerte una experiencia más consciente y respetuosa.

Funcionales Siempre activo
Estas cookies son esenciales para el funcionamiento básico de la web y no se pueden desactivar.
Permiten recordar tus ajustes y preferencias para que tu experiencia sea más fluida.
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. Nos ayudan a entender cómo se usa el sitio de forma anónima, para seguir mejorando.
Marketing
Se utilizan para ofrecer contenido personalizado y relevante según tu comportamiento de navegación.
  • Administrar opciones
  • Gestionar los servicios
  • Gestionar {vendor_count} proveedores
  • Leer más sobre estos propósitos
Ver preferencias
  • {title}
  • {title}
  • {title}