Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Monjos, no tingueu por dels actes de mèrit. Hi ha una altra forma de dir allò que és feliç, desitjable, plaent, atractiu, encantador- és a dir els actes de mèrit. Soc conscient que havent realitzat durant molt temps actes meritoris, soc experimentat en els resultats desitjables, plaents, atractius encantadors. Havent desenvolupat una ment de bona voluntat durant set anys, llavors per set anys de contracció i expansió jo no vaig retornar a aquest món. Quan l’eó s’estava contraent, vaig marxar al Reialme del Corrent radiant. Quan l’eó s’estava expandint, vaig reaparèixer a la Morada buida de BrahmabrahmāUn habitante de los cielos no-sensuales de la forma o de lo sin forma. Considerado por sí mismo y por los brahmines como Señor y creador del universo.Ver en el glosario. Allà jo era el Gran Braman, el Conqueridor Invicte, el Qui tot ho veu i el Portador del Poder. Llavors per seixanta sis vegades jo vaig ser Sakka, el Governant dels déus. Per molts cents de vegades jo vaig ser un rei, un emperador que feia girar la roda, un rei just de l’Ensenyança, conqueridor dels quatre racons de la terra, mantenint un control estable sobre el territori, dotat amb els set tresors -per no dir les vegades que jo vaig ser rei local. Se’m va ocórrer un pensament: ‘De quina acció meva és aquet fruit, de quina acció és el resultat, per la qual ara tinc aquest gran poder i força?’ Llavors se’m va ocórrer un pensament: ‘Aquest és el fruit de tres tipus d’acció, el resultat de tres tipus d’acció, per les qual jo tinc aquest gran poder i força, és a dir, la generositat, el control de si mateix i la moderació.’”
“Instrueix-te en actes de mèrit
Que portin una felicitat de llarga durada
Desenvolupa la generositat,
Una vida en sintonia,
Una ment de bona voluntat.
Desenvolupant aquestes
Tres coses
Que porten felicitat
El savi reapareix
En un món de felicitat
Pura.”
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
“Mā, bhikkhave, puññānaṁ bhāyittha. Sukhassetaṁ, bhikkhave, adhivacanaṁ iṭṭhassa kantassa piyassa manāpassa yadidaṁ puññāni. Abhijānāmi kho panāhaṁ, bhikkhave, dīgharattaṁ katānaṁ puññānaṁ iṭṭhaṁ kantaṁ piyaṁ manāpaṁ vipākaṁ paccanubhūtaṁ. Satta vassāni mettacittaṁ bhāvetvā satta saṁvaṭṭavivaṭṭakappe nayimaṁ lokaṁ punarāgamāsiṁ. Saṁvaṭṭamāne sudaṁ, bhikkhave, kappe ābhassarūpago homi; vivaṭṭamāne kappe suññaṁ brahmavimānaṁ upapajjāmi.
“Mā, bhikkhave, puññānaṁ bhāyittha.
Sukhassetaṁ, bhikkhave, adhivacanaṁ iṭṭhassa kantassa piyassa manāpassa yadidaṁ puññāni.
Abhijānāmi kho panāhaṁ, bhikkhave, dīgharattaṁ katānaṁ puññānaṁ iṭṭhaṁ kantaṁ piyaṁ manāpaṁ vipākaṁ paccanubhūtaṁ.
Satta vassāni mettacittaṁ bhāvetvā satta saṁvaṭṭavivaṭṭakappe nayimaṁ lokaṁ punarāgamāsiṁ.
Saṁvaṭṭamāne sudaṁ, bhikkhave, kappe ābhassarūpago homi;
vivaṭṭamāne kappe suññaṁ brahmavimānaṁ upapajjāmi.
“Mā, bhikkhave, puññānaṁ bhāyittha. Sukhassetaṁ, bhikkhave, adhivacanaṁ iṭṭhassa kantassa piyassa manāpassa yadidaṁ puññāni. Abhijānāmi kho panāhaṁ, bhikkhave, dīgharattaṁ katānaṁ puññānaṁ iṭṭhaṁ kantaṁ piyaṁ manāpaṁ vipākaṁ paccanubhūtaṁ. Satta vassāni mettacittaṁ bhāvetvā satta saṁvaṭṭavivaṭṭakappe nayimaṁ lokaṁ punarāgamāsiṁ. Saṁvaṭṭamāne sudaṁ, bhikkhave, kappe ābhassarūpago homi; vivaṭṭamāne kappe suññaṁ brahmavimānaṁ upapajjāmi.
Tatra sudaṁ, bhikkhave, brahmābrahmāUn habitante de los cielos no-sensuales de la forma o de lo sin forma. Considerado por sí mismo y por los brahmines como Señor y creador del universo.Ver en el glosario homi mahābrahmā abhibhū anabhibhūto aññadatthudaso vasavattī. Chattiṁsakkhattuṁ kho panāhaṁ, bhikkhave, sakko ahosiṁ devānamindo; anekasatakkhattuṁ rājā ahosiṁ cakkavattī dhammiko dhammarājā cāturanto vijitāvī janapadatthāvariyappatto sattaratanasamannāgato. Ko pana vādo padesarajjassa.
Tatra sudaṁ, bhikkhave,
brahmābrahmāUn habitante de los cielos no-sensuales de la forma o de lo sin forma. Considerado por sí mismo y por los brahmines como Señor y creador del universo.Ver en el glosario homi mahābrahmā abhibhū anabhibhūto aññadatthudaso vasavattī.
Chattiṁsakkhattuṁ kho panāhaṁ, bhikkhave, sakko ahosiṁ devānamindo;
anekasatakkhattuṁ rājā ahosiṁ cakkavattī dhammiko dhammarājā cāturanto vijitāvī janapadatthāvariyappatto sattaratanasamannāgato.
Ko pana vādo padesarajjassa.
Tatra sudaṁ, bhikkhave, brahmābrahmāUn habitante de los cielos no-sensuales de la forma o de lo sin forma. Considerado por sí mismo y por los brahmines como Señor y creador del universo.Ver en el glosario homi mahābrahmā abhibhū anabhibhūto aññadatthudaso vasavattī. Chattiṁsakkhattuṁ kho panāhaṁ, bhikkhave, sakko ahosiṁ devānamindo; anekasatakkhattuṁ rājā ahosiṁ cakkavattī dhammiko dhammarājā cāturanto vijitāvī janapadatthāvariyappatto sattaratanasamannāgato. Ko pana vādo padesarajjassa.
Tassa mayhaṁ, bhikkhave, etadahosi: ‘kissa nu kho me idaṁ kammassa phalaṁ, kissa kammassa vipāko, yenāhaṁ etarahi evaṁmahiddhiko evaṁmahānubhāvo’ti? Tassa mayhaṁ, bhikkhave, etadahosi: ‘tiṇṇaṁ kho me idaṁ kammānaṁ phalaṁ, tiṇṇaṁ kammānaṁ vipāko, yenāhaṁ etarahi evaṁmahiddhiko evaṁmahānubhāvoti, seyyathidaṁ—*seyyathidaṁ → seyyathīdaṁ (bj, sya-all, km, pts-vp-pli1) dānassa, damassa, saññamassā’”ti.
Tassa mayhaṁ, bhikkhave, etadahosi:
‘kissa nu kho me idaṁ kammassa phalaṁ, kissa kammassa vipāko, yenāhaṁ etarahi evaṁmahiddhiko evaṁmahānubhāvo’ti?
Tassa mayhaṁ, bhikkhave, etadahosi:
‘tiṇṇaṁ kho me idaṁ kammānaṁ phalaṁ, tiṇṇaṁ kammānaṁ vipāko, yenāhaṁ etarahi evaṁmahiddhiko evaṁmahānubhāvoti, seyyathidaṁ—*seyyathidaṁ → seyyathīdaṁ (bj, sya-all, km, pts-vp-pli1)
dānassa, damassa, saññamassā’”ti.
Tassa mayhaṁ, bhikkhave, etadahosi: ‘kissa nu kho me idaṁ kammassa phalaṁ, kissa kammassa vipāko, yenāhaṁ etarahi evaṁmahiddhiko evaṁmahānubhāvo’ti? Tassa mayhaṁ, bhikkhave, etadahosi: ‘tiṇṇaṁ kho me idaṁ kammānaṁ phalaṁ, tiṇṇaṁ kammānaṁ vipāko, yenāhaṁ etarahi evaṁmahiddhiko evaṁmahānubhāvoti, seyyathidaṁ—*seyyathidaṁ → seyyathīdaṁ (bj, sya-all, km, pts-vp-pli1)dānassa, damassa, saññamassā’”ti.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
Etamatthaṁ bhagavā avoca.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
“Puññameva so sikkheyya, āyataggaṁ sukhudrayaṁ; Dānañca samacariyañca, mettacittañca bhāvaye.
“Puññameva so sikkheyya, āyataggaṁ sukhudrayaṁ; Dānañca samacariyañca, mettacittañca bhāvaye.
Ete dhamme bhāvayitvā, tayo sukhasamuddaye;*sukhasamuddaye → sukhasamudraye (pts-vp-pli1) Abyāpajjaṁ sukhaṁ lokaṁ,*Abyāpajjaṁ → abyāpajjhaṁ (bj, pts-vp-pli1, csp1ed); abyābajjhaṁ (an4.40:1 [40. Udāyīsutta]; iti60:1 [Puññakiriyavatthusutta]) paṇḍito upapajjatī”ti.
tayo sukhasamuddaye;*sukhasamuddaye → sukhasamudraye (pts-vp-pli1)
Abyāpajjaṁ sukhaṁ lokaṁ,*Abyāpajjaṁ → abyāpajjhaṁ (bj, pts-vp-pli1, csp1ed); abyābajjhaṁ (an4.40:1 [40. Udāyīsutta]; iti60:1 [Puññakiriyavatthusutta])
Ete dhamme bhāvayitvā, tayo sukhasamuddaye;*sukhasamuddaye → sukhasamudraye (pts-vp-pli1)Abyāpajjaṁ sukhaṁ lokaṁ,*Abyāpajjaṁ → abyāpajjhaṁ (bj, pts-vp-pli1, csp1ed); abyābajjhaṁ (an4.40:1 [40. Udāyīsutta]; iti60:1 [Puññakiriyavatthusutta])paṇḍito upapajjatī”ti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.