KARUNAPURA SUTTA PIṬAKA
KARUNAPURA Biblioteca de suttas

Colección de Suttas

Selecciona un sutta o una sección

La ficha activa reflejará aquí el sutta, sección o mapa seleccionado.

Diagnóstico
Esperando inicialización…
Preparando biblioteca…
Cargando árbol…
Mapa
Colección Menor
1. Capítulo uno

Les Portes dels Sentits Protegides

Khuddaka Nikāya
1. Paṭhamavagga
Sukhavihārasutta
Colección Menor
1. Capítulo uno
Les Portes dels Sentits Protegides
Khuddaka Nikāya
1. Paṭhamavagga
Sukhavihārasutta

Guardar las puertas de las facultades sensoriales y conocer la moderación en la comida conduce al bienestar en esta vida y en la siguiente.

Ruta suttaIti 29
← Suttas
Versiones de traducción
Vista:
Datos de publicación
Versión
CA · Albert Biayna Gea
Título de la publicación
Així Fou Dit
Traductor
Albert Biayna Gea
Título raíz
Itivuttaka
Idioma de traducción
Català
Idioma raíz
Pali
Fuente
Budisme XXI

Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Dotat amb dues coses, un monjo viu amb felicitat en la vida present sense preocupació, sense angoixa i sense febre- i a l’extinció del cos, després de la mort, pot esperar una destinació bona. Quines dues coses? La protecció de les portes de les facultats dels sentits, i el coneixement de la moderació en l’alimentació. Dotat amb aquestes dues coses, un monjo viu amb felicitat en la present vida - sense preocupació, sense angoixa i sense febre- i a l’extinció del cos, després de la mort, pot esperar una destinació bona.”

“Ull, oïda, nas,
Llengua, cos i ment:
Quan un monjo posseeix aquestes portes ben protegides
-coneixent la moderació en l’alimentació,
Moderant els seus sentits
Ell experimenta felicitat:
Felicitat al cos,
Felicitat a la ment,
No consumint el cos,
No consumint la ment,
Ja sigui de dia o de nit,
Ell viu
Amb felicitat.”

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

“Dvīhi, bhikkhave, dhammehi samannāgato bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario diṭṭheva dhamme sukhaṁ viharati avighātaṁ anupāyāsaṁ apariḷāhaṁ; kāyassa bhedā paraṁ maraṇā sugatisugatiLos dos niveles superiores de existencia en los que uno podría renacer como resultado de acciones hábiles pasadas (ver kamma): renacimiento en el mundo humano o en los cielos (ver sagga). Ninguno de estos estados es permanente. Comparar con apāya-bhūmi.Ver en el glosario pāṭikaṅkhā. Katamehi dvīhi? Indriyesu guttadvāratāya ca, bhojane mattaññutāya ca. Imehi kho, bhikkhave, dvīhi dhammehi samannāgato bhikkhu diṭṭheva dhamme sukhaṁ viharati avighātaṁ anupāyāsaṁ apariḷāhaṁ; kāyassa bhedā paraṁ maraṇā sugati pāṭikaṅkhā”ti.

“Dvīhi, bhikkhave, dhammehi samannāgato bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario diṭṭheva dhamme sukhaṁ viharati avighātaṁ anupāyāsaṁ apariḷāhaṁ;
kāyassa bhedā paraṁ maraṇā sugatisugatiLos dos niveles superiores de existencia en los que uno podría renacer como resultado de acciones hábiles pasadas (ver kamma): renacimiento en el mundo humano o en los cielos (ver sagga). Ninguno de estos estados es permanente. Comparar con apāya-bhūmi.Ver en el glosario pāṭikaṅkhā.
Katamehi dvīhi?
Indriyesu guttadvāratāya ca, bhojane mattaññutāya ca.
Imehi kho, bhikkhave, dvīhi dhammehi samannāgato bhikkhu diṭṭheva dhamme sukhaṁ viharati avighātaṁ anupāyāsaṁ apariḷāhaṁ;
kāyassa bhedā paraṁ maraṇā sugati pāṭikaṅkhā”ti.

“Dvīhi, bhikkhave, dhammehi samannāgato bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario diṭṭheva dhamme sukhaṁ viharati avighātaṁ anupāyāsaṁ apariḷāhaṁ; kāyassa bhedā paraṁ maraṇā sugatisugatiLos dos niveles superiores de existencia en los que uno podría renacer como resultado de acciones hábiles pasadas (ver kamma): renacimiento en el mundo humano o en los cielos (ver sagga). Ninguno de estos estados es permanente. Comparar con apāya-bhūmi.Ver en el glosario pāṭikaṅkhā. Katamehi dvīhi? Indriyesu guttadvāratāya ca, bhojane mattaññutāya ca. Imehi kho, bhikkhave, dvīhi dhammehi samannāgato bhikkhu diṭṭheva dhamme sukhaṁ viharati avighātaṁ anupāyāsaṁ apariḷāhaṁ; kāyassa bhedā paraṁ maraṇā sugati pāṭikaṅkhā”ti.

Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:

Etamatthaṁ bhagavā avoca.
Tatthetaṁ iti vuccati:

Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:

“Cakkhu sotañca ghānañca, jivhā kāyo tathā mano;*tathā → atho (bj, sya-all, mr) Etāni yassa dvārāni, suguttāni ca bhikkhuno.*suguttāni → suguttānīdha (bj); suguttānidha (pts-vp-pli1, csp1ed)

“Cakkhu sotañca ghānañca,
jivhā kāyo tathā mano;*tathā → atho (bj, sya-all, mr)
Etāni yassa dvārāni,
suguttāni ca bhikkhuno.*suguttāni → suguttānīdha (bj); suguttānidha (pts-vp-pli1, csp1ed)

“Cakkhu sotañca ghānañca, jivhā kāyo tathā mano;*tathā → atho (bj, sya-all, mr)Etāni yassa dvārāni, suguttāni ca bhikkhuno.*suguttāni → suguttānīdha (bj); suguttānidha (pts-vp-pli1, csp1ed)

Bhojanamhi ca mattaññū, indriyesu ca saṁvuto; Kāyasukhaṁ cetosukhaṁ, sukhaṁ so adhigacchati.

Bhojanamhi ca mattaññū,
indriyesu ca saṁvuto;
Kāyasukhaṁ cetosukhaṁ,
sukhaṁ so adhigacchati.

Bhojanamhi ca mattaññū, indriyesu ca saṁvuto; Kāyasukhaṁ cetosukhaṁ, sukhaṁ so adhigacchati.

Aḍayhamānena kāyena, Aḍayhamānena cetasā; Divā vā yadi vā rattiṁ, Sukhaṁ viharati tādiso”ti.

Aḍayhamānena kāyena,
Aḍayhamānena cetasā;
Divā vā yadi vā rattiṁ,
Sukhaṁ viharati tādiso”ti.

Aḍayhamānena kāyena, Aḍayhamānena cetasā; Divā vā yadi vā rattiṁ, Sukhaṁ viharati tādiso”ti.

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Dutiyaṁ.

Dutiyaṁ.

Dutiyaṁ.

AnteriorVivir en el sufrimientoIti 28·DukkhavihārasuttaNo guardar las puertas de las facultades sensoriales y no conocer moderación en la comida conduce al sufrimiento en esta vida y en la siguiente.SiguienteMortificanteIti 30·TapanīyasuttaDos cosas que causan remordimiento.

Texto original en pali: Mahāsaṅgīti Tipiṭaka Buddhavasse 2500.

Datos pali, segmentación, variantes y metadatos: importados desde SuttaCentral.

Traducción al catalán: Albert Biayna Gea.

Gestionar consentimiento

🍪 En KarunaPura usamos cookies para ofrecerte una experiencia más consciente y respetuosa.

Funcionales Siempre activo
Estas cookies son esenciales para el funcionamiento básico de la web y no se pueden desactivar.
Permiten recordar tus ajustes y preferencias para que tu experiencia sea más fluida.
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. Nos ayudan a entender cómo se usa el sitio de forma anónima, para seguir mejorando.
Marketing
Se utilizan para ofrecer contenido personalizado y relevante según tu comportamiento de navegación.
  • Administrar opciones
  • Gestionar los servicios
  • Gestionar {vendor_count} proveedores
  • Leer más sobre estos propósitos
Ver preferencias
  • {title}
  • {title}
  • {title}