La Seguretat i la Reclusió

Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Dos tipus de pensaments li sorgeixen sovint al TathāgataTathāgataEl «Realizado», un epíteto frecuente para el Buddha, aunque ocasionalmente también designa a cualquiera de sus discípulos arahant. El sentido es el de alguien que ha realizado o encarnado la verdad en su forma más elevada. El término fue objeto de extensa exégesis en los comentarios.Ver en el glosario, despertat per si mateix dignament i justament: el pensament de la seguretat i l’aïllament.”

“El Tathāgata gaudeix d’una voluntat no perjudicial, es delecta amb una voluntat no perjudicial. A ell -gaudint d’una voluntat no perjudicial, delectant-se amb una voluntat no perjudicial- aquest pensament li sorgeix sovint: ‘Mitjançant aquesta activitat jo no perjudico a ningú en absolut, ja sigui dèbil o fort.’”

“El Tathāgata gaudeix de la reclusió, es delecta amb la reclusió. A ell gaudint de la reclusió, delectant-se amb la reclusió- aquest pensament li sorgeix sovint: ‘Tot allò que és perjudicialakusalaSe aplica a estados mentales, acciones o cualidades que conducen a resultados dañinos. Ver su opuesto, kusala.Ver en el glosario és abandonat.’”

“D’aquesta manera, monjos, vosaltres hauríeu de viure gaudint d’una voluntat no perjudicial, delectant-vos en la voluntat no perjudicial. A vosaltres gaudint de la voluntat no perjudicial, delectant-vos amb la voluntat no perjudicialaquest pensament us sorgiria sovint: ‘Mitjançant aquesta activitat nosaltres no perjudiquem a ningú en absolut, ja sigui dèbil o fort.’”

“Vosaltres també hauríeu de viure gaudint de la reclusió, delectant-vos amb la reclusió. A vosaltres -gaudint de la reclusió, delectant-vos amb la reclusióaquest pensament us sorgiria sovint: ‘Què és perjudicial? Què encara no s’ha abandonat? Què estem abandonant?’”

“Al Tathāgata,
Despert,
Que s’esforça amb allò que és difícil de suportar,
Li sorgeixen dos pensaments:
La seguretat, el primer pensament esmentat;
La reclusió, el segon pensament.
El dissipador de la foscor, lliure
De fermentació,
El gran vident
Que ha marxat més enllà,
Ha obtingut l’assoliment,
Ha guanyat el mestratge,
Ha creuat dels verins;
Que està alliberat amb la fi del sofriment:
Aquest savi
Sosté el seu últim cos,
S’ha desfet de Mara, us dic,
Que ha marxat més enllà de l’envelliment.
Com algú que s’estigués dret a un penyal
Veuria a totes les persones a l’entorn de sota seu,
Igualment el savi,
Amb l’ull que tot ho veu,
Havent escalat la torre
Feta de l’Ensenyança,
Havent creuat el sofriment,
observa aquells aclaparats pel sofriment,
dominats pel naixement i l’envelliment.”