Colección Menor

2. Capítulo dos

Sense Resta

Khuddaka Nikāya

2. Dutiyavagga

Nibbānadhātusutta

Colección Menor

2. Capítulo dos

Sense Resta

Khuddaka Nikāya

2. Dutiyavagga

Nibbānadhātusutta

Dos propiedades de desvinculación: con combustible restante y sin combustible restante.

← Suttas

Vista:

Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Monjos, hi ha aquestes dues formes de deslligar-se de la propietat. Quines dues formes? El deslligar-se de la propietat amb una resta de combustible i el deslligar-se de la propietat sense una resta de combustible. I quina és la forma de deslligar-se de la propietat amb una resta de combustible? Hi ha el cas on un monjo és un Arahant les fermentacions del qual han finalitzat, que ha assolit la realització, ha acabat la tasca , ha deixat la càrrega, ha assolit el vertader objectiu, ha destruït la cadenasaṁyojanaCadena que ata la mente al ciclo de renacimientos (ver vaṭṭa): visión de identidad propia (sakkāya-diṭṭhi), incertidumbre (vicikicchā), aferramiento a preceptos y prácticas (sīlabbata-parāmāsa), pasión sensual (kāma-rāga), aversión o malevolencia (byāpāda), pasión por la forma (rūpa-rāga), pasión por lo sin forma (arūpa-rāga), presunción (māna), agitación (uddhacca) e ignorancia (avijjā). Comparar con anusaya.Ver en el glosario de l’esdevenir, i està alliberat mitjançant el discerniment correcte. Les seves cinc facultats dels sentits encara romanen i, a causa del seu estar intactes, ell és conscient d’allò agradable i d’allò desagradable, i és sensible al plaer i al dolor. La fi de la seva passió, aversió i engany és anomenada el deslligar-se de la propietat amb una resta de combustible.”

“I quina és la forma de deslligar-se de la propietat sense una resta de combustible? Hi ha el cas on un monjo és un Arahant les fermentacions del qual han finalitzat, que ha assolit la realització, ha acabat la tasca , ha deixat la càrrega, ha assolit el vertader objectiu, ha destruït la cadena de l’esdevenir, i està alliberat mitjançant el discerniment correcte. Per ell, tot el que és sentit, essent no realitzat, es refredarà aquí. Aquesta és anomenada el deslligar-se de la propietat sense resta de combustible.”

“Aquestes dues proclamades
Per aquell amb visió,
Deslligar-se de les propietats, aquell independent,
Aquell que és tal:
Una propietat, aquí en aquesta vida
Amb resta de combustible
De la destrucció del desig,
El govern de l’esdevenir,
I aquella sense resta de combustible,
Després d’aquesta vida,
En la qual tot l’esdevenir
Cessa completament.
Aquells que coneixen
Aquest estat no compost,
Les seves ments alliberades
Mitjançant la destrucció del desig,
El govern de l’esdevenir,
Ells, assolint el cor de l’Ensenyança,
Delectant-se en el final,
Han abandonat tot esdevenir:
Ells, els Tals.”

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

“Dvemā, bhikkhave, nibbānadhātuyo. Katamā dve? Saupādisesā ca nibbānadhātu, anupādisesā ca nibbānadhātu.

“Dvemā, bhikkhave, nibbānadhātuyo.

Katamā dve?

Saupādisesā ca nibbānadhātu, anupādisesā ca nibbānadhātu.

“Dvemā, bhikkhave, nibbānadhātuyo. Katamā dve? Saupādisesā ca nibbānadhātu, anupādisesā ca nibbānadhātu.

Katamā ca, bhikkhave, saupādisesā nibbānadhātu? Idha, bhikkhave, bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario arahaṁ hoti khīṇāsavo vusitavā katakaraṇīyo ohitabhāro anuppattasadattho parikkhīṇabhavasaṁyojano sammadaññāvimutto. Tassa tiṭṭhanteva pañcindriyāni yesaṁ avighātattā manāpāmanāpaṁ paccanubhoti, sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedeti.*avighātattā → avigatattā (si) Tassa yo rāgakkhayo, dosakkhayo, mohakkhayo— ayaṁ vuccati, bhikkhave, saupādisesā nibbānadhātu.

Katamā ca, bhikkhave, saupādisesā nibbānadhātu?

Idha, bhikkhave, bhikkhu arahaṁ hoti khīṇāsavo vusitavā katakaraṇīyo ohitabhāro anuppattasadattho parikkhīṇabhavasaṁyojano sammadaññāvimutto.

Tassa tiṭṭhanteva pañcindriyāni yesaṁ avighātattā manāpāmanāpaṁ paccanubhoti, sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedeti.*

Tassa yo rāgakkhayo, dosakkhayo, mohakkhayo—

ayaṁ vuccati, bhikkhave, saupādisesā nibbānadhātu.

Katamā ca, bhikkhave, saupādisesā nibbānadhātu? Idha, bhikkhave, bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario arahaṁ hoti khīṇāsavo vusitavā katakaraṇīyo ohitabhāro anuppattasadattho parikkhīṇabhavasaṁyojano sammadaññāvimutto. Tassa tiṭṭhanteva pañcindriyāni yesaṁ avighātattā manāpāmanāpaṁ paccanubhoti, sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedeti.*avighātattā → avigatattā (si)Tassa yo rāgakkhayo, dosakkhayo, mohakkhayo—ayaṁ vuccati, bhikkhave, saupādisesā nibbānadhātu.

Katamā ca, bhikkhave, anupādisesā nibbānadhātu? Idha, bhikkhave, bhikkhu arahaṁ hoti khīṇāsavo vusitavā katakaraṇīyo ohitabhāro anuppattasadattho parikkhīṇabhavasaṁyojano sammadaññāvimutto. Tassa idheva, bhikkhave, sabbavedayitāni anabhinanditāni sīti bhavissanti.*bhavissanti → sītī bhavissanti (bj) Ayaṁ vuccati, bhikkhave, anupādisesā nibbānadhātu. Imā kho, bhikkhave, dve nibbānadhātuyo”ti.

Katamā ca, bhikkhave, anupādisesā nibbānadhātu?

Idha, bhikkhave, bhikkhu arahaṁ hoti khīṇāsavo vusitavā katakaraṇīyo ohitabhāro anuppattasadattho parikkhīṇabhavasaṁyojano sammadaññāvimutto.

Tassa idheva, bhikkhave, sabbavedayitāni anabhinanditāni sīti bhavissanti.*

Ayaṁ vuccati, bhikkhave, anupādisesā nibbānadhātu.

Imā kho, bhikkhave, dve nibbānadhātuyo”ti.

Katamā ca, bhikkhave, anupādisesā nibbānadhātu? Idha, bhikkhave, bhikkhu arahaṁ hoti khīṇāsavo vusitavā katakaraṇīyo ohitabhāro anuppattasadattho parikkhīṇabhavasaṁyojano sammadaññāvimutto. Tassa idheva, bhikkhave, sabbavedayitāni anabhinanditāni sīti bhavissanti.*bhavissanti → sītī bhavissanti (bj)Ayaṁ vuccati, bhikkhave, anupādisesā nibbānadhātu. Imā kho, bhikkhave, dve nibbānadhātuyo”ti.

Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:

Etamatthaṁ bhagavā avoca.

Tatthetaṁ iti vuccati:

Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:

“Duve imā cakkhumatā pakāsitā, Nibbānadhātū anissitena tādinā; Ekā hi dhātudhātuLos cuatro elementos o propiedades físicas son tierra (solidez), agua (liquidez), viento (movimiento), y fuego (calor). Los seis elementos incluyen los cuatro anteriores más el espacio y la consciencia.Ver en el glosario idha diṭṭhadhammikā, Saupādisesā bhavanettisaṅkhayā; Anupādisesā pana samparāyikā, Yamhi nirujjhanti bhavāni sabbaso.

“Duve imā cakkhumatā pakāsitā,

Nibbānadhātū anissitena tādinā;

Ekā hi dhātu idha diṭṭhadhammikā,

Saupādisesā bhavanettisaṅkhayā;

Anupādisesā pana samparāyikā,

Yamhi nirujjhanti bhavāni sabbaso.

Ye etadaññāya padaṁ asaṅkhataṁ, Vimuttacittā bhavanettisaṅkhayā; Te dhammasārādhigamā khaye ratā, Pahaṁsu te sabbabhavāni tādino”ti.

Ye etadaññāya padaṁ asaṅkhataṁ,

Vimuttacittā bhavanettisaṅkhayā;

Te dhammasārādhigamā khaye ratā,

Pahaṁsu te sabbabhavāni tādino”ti.

Ye etadaññāya padaṁ asaṅkhataṁ, Vimuttacittā bhavanettisaṅkhayā; Te dhammasārādhigamā khaye ratā, Pahaṁsu te sabbabhavāni tādino”ti.

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Sattamaṁ.