Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Hi ha aquestes tres recerques. La recerca per la sensualitat, la recerca per l’esdevenir, la recerca per una vida sagrada. Hi ha aquestes tres recerques.”
“Centrat,
Amb atenció plena,
Alerta,
El deixeble del
Despert
Discerneix les recerques,
Com sorgeixen les recerques,
On cessen aquestes,
I el camí per a la seva fi.
Amb la fi de les recerques, un monjo
Lliure del desig
Està totalment deslligat.”
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
“Tisso imā, bhikkhave, esanā. Katamā tisso? Kāmesanā, bhavesanā, brahmacariyesanā— imā kho, bhikkhave, tisso esanā”ti.
“Tisso imā, bhikkhave, esanā.
Kāmesanā, bhavesanā, brahmacariyesanā—
imā kho, bhikkhave, tisso esanā”ti.
“Tisso imā, bhikkhave, esanā. Katamā tisso? Kāmesanā, bhavesanā, brahmacariyesanā—imā kho, bhikkhave, tisso esanā”ti.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
Etamatthaṁ bhagavā avoca.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
“Samāhito sampajāno, sato buddhassa sāvako; Esanā ca pajānāti, esanānañca sambhavaṁ.
“Samāhito sampajāno, sato buddhassa sāvako; Esanā ca pajānāti, esanānañca sambhavaṁ.
Yattha cetā nirujjhanti, maggañca khayagāminaṁ; Esanānaṁ khayā bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario, nicchāto parinibbuto”ti.
Esanānaṁ khayā
bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario,
Yattha cetā nirujjhanti, maggañca khayagāminaṁ; Esanānaṁ khayā bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario, nicchāto parinibbuto”ti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.