Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Monjos, d’aquell en qui l’aferrament no ha estat abandonat, l’odi no ha estat abandonat i l’engany no ha estat abandonat, es diu que està esclavitzat per Maligne; aquest està lligat per la corda del Maligne i està a voluntat del Maligne.”
“Monjos, d’aquell en qui l’aferrament ha estat abandonat, l’odi ha estat abandonat i l’engany ha estat abandonat, es diu que està lliure de l’esclavatge del Maligne; s’ha després de la corda del Maligne i ja no està a voluntat del Maligne.”
“Aquell qui ha destruït l’aferrament
Juntament amb l’odi i la ignorància
És anomenat aquell amb el desenvolupament interior,
Un TathāgataTathāgataEl «Realizado», un epíteto frecuente para el Buddha, aunque ocasionalmente también designa a cualquiera de sus discípulos arahant. El sentido es el de alguien que ha realizado o encarnado la verdad en su forma más elevada. El término fue objeto de extensa exégesis en los comentarios.Ver en el glosario que ha esdevingut suprem,
Alliberat, que ha superat l’enemistat i la por,
Aquell qui ho ha abandonat tot.”