Colección Menor

4. Capítulo cuatro

Declaracions joioses

Khuddaka Nikāya

4. Catutthavagga

Devasaddasutta

Colección Menor

4. Capítulo cuatro

Declaracions joioses

Khuddaka Nikāya

4. Catutthavagga

Devasaddasutta

Tres ocasiones en las que los devas dan voz a su alegría por la conducta de los seres humanos.

← Suttas

Vista:

Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Monjos, entre els déus aquestes tres declaracions joioses són proclamades de tant en tant en determinades ocasions. Quines tres?”

“El moment quan un nobles deixeble, tenint el seu cabell i la seva barba afaitats i havent-se vestit amb la túnica groga, aspira a passar de la vida de la llar a la vida sense llar, en aquesta ocasió es pronunciada entre els déus aquesta declaració joiosa: ‘Un noble deixeble aspira a enfrontar-se amb MāraMāraLa personificación del mal y la tentación. En los textos tempranos, tratado tanto como una deidad del reino de los sentidos como una metáfora.Ver en el glosario.’ Aquesta és la primera declaració joiosa proclamada entre els déus de tant en tant en una determinada ocasió.”

“Novament, monjos, el moment quan un noble deixeble viu consagrat al cultiu dels set grups de requisits de la Il·luminació, en aquesta ocasió es pronunciada entre els déus aquesta declaració joiosa: ¡Un noble deixeble s’està enfrontant a Māra.’ Aquesta és la segona declaració joiosa proclamada entre els déus de tant en tant en una determinada ocasió.”

“I finalment, monjos, el moment quan un noble deixeble, mitjançant la comprensió amb el seu propi coneixement directe, aquí i ara entra i resideix en l’alliberament de la ment i l’alliberament de la saviesa que és sense màcula amb la destrucció de les màcules, en aquesta ocasió es pronunciada entre els déus aquesta declaració joiosa: ‘Un noble deixeble ha guanyat la batalla. Estava a l’avantguarda de la lluita i ara mora victoriós.’ Aquesta, monjos, és la tercera declaració joiosa proclamada entre els déus de tant en tant en una determinada ocasió.”

“Aquestes, monjos, són les tres declaracions joioses.”

“En veure que ell ha guanyat la batalla,
Fins i tot els déus l’honoren,
El deixeble de l’Il·luminat completament,
Un gran lliure de dificultats:”
“Nosaltres et saludem, oh home de pura sang,
Tu que has guanyat una conquesta difícil.
Havent derrotat l’exèrcit de la Mort,
Estàs lliure, a l’alliberament.”
“Així els déus el lloen,
Aquell que ha assolit l’objectiu,
Atès que ells no perceben en ell
La base per a la subjecció del control de la mort.”

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

“Tayome, bhikkhave, devesu devasaddā niccharanti samayā samayaṁ upādāya. Katame tayo? Yasmiṁ, bhikkhave, samaye ariyasāvako kesamassuṁ ohāretvā kāsāyāni vatthāni acchādetvā agārasmā anagāriyaṁ pabbajjāya ceteti, tasmiṁ samaye devesu devasaddo niccharati:*pabbajjāya ceteti, tasmiṁ samaye → tasmiṁ bhikkhave samaye (pts-vp-pli1, mr) ‘eso ariyasāvako mārena saddhiṁ saṅgāmāya cetetī’ti. Ayaṁ, bhikkhave, paṭhamo devesu devasaddo niccharati samayā samayaṁ upādāya.

“Tayome, bhikkhave, devesu devasaddā niccharanti samayā samayaṁ upādāya.

Katame tayo?

Yasmiṁ, bhikkhave, samaye ariyasāvako kesamassuṁ ohāretvā kāsāyāni vatthāni acchādetvā agārasmā anagāriyaṁ pabbajjāya ceteti, tasmiṁ samaye devesu devasaddo niccharati:*

‘eso ariyasāvako mārena saddhiṁ saṅgāmāya cetetī’ti.

Ayaṁ, bhikkhave, paṭhamo devesu devasaddo niccharati samayā samayaṁ upādāya.

“Tayome, bhikkhave, devesu devasaddā niccharanti samayā samayaṁ upādāya. Katame tayo? Yasmiṁ, bhikkhave, samaye ariyasāvako kesamassuṁ ohāretvā kāsāyāni vatthāni acchādetvā agārasmā anagāriyaṁ pabbajjāya ceteti, tasmiṁ samaye devesu devasaddo niccharati:*pabbajjāya ceteti, tasmiṁ samaye → tasmiṁ bhikkhave samaye (pts-vp-pli1, mr)‘eso ariyasāvako mārena saddhiṁ saṅgāmāya cetetī’ti. Ayaṁ, bhikkhave, paṭhamo devesu devasaddo niccharati samayā samayaṁ upādāya.

Puna caparaṁ, bhikkhave, yasmiṁ samaye ariyasāvako sattannaṁ bodhipakkhiyānaṁ dhammānaṁ bhāvanānuyogamanuyutto viharati, tasmiṁ samaye devesu devasaddo niccharati: ‘eso ariyasāvako mārena saddhiṁ saṅgāmetī’ti. Ayaṁ, bhikkhave, dutiyo devesu devasaddo niccharati samayā samayaṁ upādāya.

Puna caparaṁ, bhikkhave, yasmiṁ samaye ariyasāvako sattannaṁ bodhipakkhiyānaṁ dhammānaṁ bhāvanānuyogamanuyutto viharati, tasmiṁ samaye devesu devasaddo niccharati:

‘eso ariyasāvako mārena saddhiṁ saṅgāmetī’ti.

Ayaṁ, bhikkhave, dutiyo devesu devasaddo niccharati samayā samayaṁ upādāya.

Puna caparaṁ, bhikkhave, yasmiṁ samaye ariyasāvako āsavānaṁ khayā anāsavaṁ cetovimuttiṁ paññāvimuttiṁ diṭṭheva dhamme sayaṁ abhiññāabhiññāPoderes intuitivos que surgen de la práctica de la concentración: la capacidad de mostrar poderes psíquicos, clarividencia, clariaudiencia, la capacidad de conocer los pensamientos de otros, el recuerdo de vidas pasadas, y el conocimiento que destruye los contaminantes (ver āsava).Ver en el glosario sacchikatvā upasampajja viharati, tasmiṁ samaye devesu devasaddo niccharati: ‘eso ariyasāvako vijitasaṅgāmo tameva saṅgāmasīsaṁ abhivijiya ajjhāvasatī’ti. Ayaṁ, bhikkhave, tatiyo devesu devasaddo niccharati samayā samayaṁ upādāya. Ime kho, bhikkhave, tayo devesu devasaddā niccharanti samayā samayaṁ upādāyā”ti.

Puna caparaṁ, bhikkhave, yasmiṁ samaye ariyasāvako āsavānaṁ khayā anāsavaṁ cetovimuttiṁ paññāvimuttiṁ diṭṭheva dhamme sayaṁ abhiññā sacchikatvā upasampajja viharati, tasmiṁ samaye devesu devasaddo niccharati:

‘eso ariyasāvako vijitasaṅgāmo tameva saṅgāmasīsaṁ abhivijiya ajjhāvasatī’ti.

Ayaṁ, bhikkhave, tatiyo devesu devasaddo niccharati samayā samayaṁ upādāya.

Ime kho, bhikkhave, tayo devesu devasaddā niccharanti samayā samayaṁ upādāyā”ti.

Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:

Etamatthaṁ bhagavā avoca.

Tatthetaṁ iti vuccati:

Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:

“Disvā vijitasaṅgāmaṁ, sammāsambuddhasāvakaṁ; Devatāpi namassanti, mahantaṁ vītasāradaṁ.

“Disvā vijitasaṅgāmaṁ,

sammāsambuddhasāvakaṁ;

Devatāpi namassanti,

mahantaṁ vītasāradaṁ.

“Disvā vijitasaṅgāmaṁ, sammāsambuddhasāvakaṁ; Devatāpi namassanti, mahantaṁ vītasāradaṁ.

Namo te purisājañña, yo tvaṁ dujjayamajjhabhū; Jetvāna maccuno senaṁ, vimokkhena anāvaraṁ.

Namo te purisājañña,

yo tvaṁ dujjayamajjhabhū;

Jetvāna maccuno senaṁ,

vimokkhena anāvaraṁ.

Namo te purisājañña, yo tvaṁ dujjayamajjhabhū; Jetvāna maccuno senaṁ, vimokkhena anāvaraṁ.

Iti hetaṁ namassanti, devatā pattamānasaṁ; Tañhi tassa na passanti, yena maccuvasaṁ vaje”ti.

Iti hetaṁ namassanti,

devatā pattamānasaṁ;

Tañhi tassa na passanti,

yena maccuvasaṁ vaje”ti.

Iti hetaṁ namassanti, devatā pattamānasaṁ; Tañhi tassa na passanti, yena maccuvasaṁ vaje”ti.

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Tatiyaṁ.