En Savatthi.
“Monjes, el individuo mundanoputhujjanaUno de los muchos; un «mundano» o persona ordinaria que aún no ha realizado ninguna de las cuatro etapas de Despertar (ver magga). Comparar con ariya-puggala.Ver en el glosario no instruido puede experimentar repugnancia hacia este cuerpo compuesto de cuatro grandes elementosdhātuLos cuatro elementos o propiedades físicas son tierra (solidez), agua (liquidez), viento (movimiento), y fuego (calor). Los seis elementos incluyen los cuatro anteriores más el espacio y la consciencia.Ver en el glosario… continúa igual que en el suttasuttaLiteralmente, «hilo»; un discurso o sermón del Buddha o sus discípulos contemporáneos. En los textos tempranos, el término sutta se usa en su sentido familiar como un discurso, pero también se usa en un sentido más restringido para referirse a una sección de los discursos, probablemente refiriéndose a resúmenes o breves exposiciones. En este sentido también se usa del código monástico (pātimokkha). Después de la muerte del Buddha los suttas fueron originalmente transmitidos en tradición oral. (Sánscrito: sūtra)Ver en el glosario anterior… ; puede llegar a estar desapasionado hacia él y liberado de él. Y, ¿cuál es la razón? Porque el crecimiento y el declive pueden ser vistos en ese cuerpo compuesto de cuatro grandes elementos, se ve cómo se establece y cómo deja a estar. Por eso el individuo mundano no instruido puede experimentar repugnancia hacia este cuerpo compuesto de cuatro grandes elementos; puede llegar a estar desapasionado hacia él y liberado de él.
“Pero, monjes, en cuanto a aquello que es llamado ‘mente’, ‘mentalidad’ o ‘conciencia’, el individuo mundano no instruido es incapaz experimentar repugnancia hacia eso, no puede llegar a estar desapasionado hacia eso ni puede estar liberado de eso. Y, ¿cuál es la razón? Porque por largo tiempo, monjes, esto ha sido mantenido por él, apropiado y asido de esta manera: ‘eso es mío, eso soy yo, eso es mi ser’. Por eso el individuo mundano no instruido es incapaz experimentar repugnancia hacia eso, no puede llegar a estar desapasionado hacia eso ni puede estar liberado de eso.
“Para el individuo mundano no instruido sería mejor tomar como su yo ese cuerpo compuesto de cuatro grandes elementos que la mente. Y, ¿cuál es la razón? Porque ese cuerpo compuesto de cuatro grandes elementos se ve estar por un año, por dos años, por tres, cuatro, cinco o diez años, por veinte, treinta, cuarenta o cincuenta años, por cien años o aún más. Pero aquello que es llamado ‘mente’, ‘mentalidad’ o ‘conciencia’, día y noche surge como una cosa y cesa como otra.
“Por eso, monjes, el instruido noble discípulo atiende diligente y cuidadosamente el origen dependientepaṭicca-samuppādaUn mapa de doce eslabones que muestra cómo la ignorancia (avijjā) y la avidez (taṇhā) dan lugar al sufrimiento (dukkha) en el proceso interminable de transmigración. Hay varias versiones de paṭicca-samuppāda en los suttas, pero el conjunto estándar de doce eslabones es con mucho el más común.Ver en el glosario en sí mismo de esa manera: ‘Cuando esto existe, aquello llega a ser; con el surgimiento de esto, surge aquello. Cuando esto no existe, aquello no llega a ser; con el cese de esto, cesa aquello.’ Monjes, dependiendo del contactophassaContacto. El encuentro de un órgano sensorial interno, un objeto externo y la consciencia correspondiente. Es uno de los eslabones del origen dependiente (paṭicca-samuppāda).Ver en el glosario experimentado como placentero, surge la sensaciónvedanāTonalidad de la experiencia nacida del contacto (phassa). Hay tres tipos: agradable, desagradable o ni agradable ni desagradable. Como uno de los cinco khandhas, vedanā designa el modo en que una experiencia se siente en términos de placer, dolor o neutralidad, sin ser todavía emoción elaborada. Ver khandha y phassa.Ver en el glosario placentera. Con el cese del contacto experimentado como placentero, la correspondiente sensación –la sensación placentera que surgió dependiendo de aquel contacto experimentado como placentero- cesa y desaparece. Dependiendo del contacto experimentado como doloroso, surge la sensación dolorosa. Con el cese del contacto experimentado como doloroso, la correspondiente sensación –la sensación dolorosa que surgió dependiendo de aquel contacto experimentado como doloroso- cesa y desaparece. Dependiendo del contacto experimentado como ni-placentero-ni-doloroso, surge la sensación ni-placentera-ni-dolorosa. Con el cese del contacto experimentado como ni-placentero-ni-doloroso, la correspondiente sensación –la sensación ni-placentera-ni-dolorosa que surgió dependiendo de aquel contacto experimentado como ni-placentero-ni-doloroso- cesa y desaparece.
“Monjes, al igual que el calor es generado y el fuego es producido de la conjunción y fricción de dos estacas, y con la separaciónvivekaReclusión, retiro, separación o apartamiento. En la fórmula del primer jhāna, viveka indica la separación de los placeres sensuales y de los estados mentales no saludables; no se refiere solo al hecho físico de estar solo, sino también a la reclusión interior respecto a los estímulos sensoriales y los obstáculos mentales (nīvaraṇa). En la fórmula se expresa como “gozo y dicha nacidos de la reclusión”.Ver en el glosario y el apartamiento de esas estacas el resultante calor cesa y desaparece, de la misma manera, dependiendo del contacto experimentado como placentero… contacto experimentado como doloroso… contacto experimentado como ni-placentero-ni-doloroso, surge la sensación ni-placentera-ni-dolorosa. Con el cese del contacto experimentado como ni-placentero-ni-doloroso, la correspondiente sensación –la sensación ni-placentera-ni-dolorosa que surgió dependiendo de aquel contacto experimentado como ni-placentero-ni-doloroso- cesa y desaparece.
“Viendo esto, monjes, el instruido noble discípulo experimenta repugnancia hacia la forma, repugnancia hacia la sensación, repugnancia hacia la percepciónsaññāPercepción; reconocimiento; interpretación. Ver khandha.Ver en el glosario, repugnancia hacia las formacionessaṅkhāraCondición, fenómeno condicionado, elección, intención, causa: las fuerzas y factores que configuran las cosas (físicas o mentales), el proceso de configuración, y las cosas configuradas resultantes. Saṅkhāra puede referirse a cualquier cosa formada o creada por condiciones, o, más específicamente (como uno de los cinco khandhas), a las formaciones de pensamiento dentro de la mente.Ver en el glosario mentales y repugnancia hacia la conciencia. Experimentando la repugnancia, llega a ser desapasionado. Mediante el desapasionamiento [su mente] queda liberada. Cuando está liberada le llega el siguiente conocimiento: ‘esta es la libertad’. Y él comprende eso: ‘destruido está el nacimiento, la vida santa ha sido vivida, lo que estaba por hacer, se ha realizado y he aquí no hay más futuros estados de existenciabhavaExistencia, vida o renacimiento. Estados de existencia que se desarrollan primero en la mente y luego pueden experimentarse como mundos internos y/o como mundos a nivel externo. Hay tres niveles de existencia: en el nivel sensual, el nivel de la forma, y el nivel de lo sin forma.Ver en el glosario’”.
Sāvatthiyaṁ viharati.
Sāvatthiyaṁ viharati.
“Assutavā, bhikkhave, puthujjano imasmiṁ cātumahābhūtikasmiṁ kāyasmiṁ nibbindeyyapi virajjeyyapi vimucceyyapi. Taṁ kissa hetu? Dissati, bhikkhave, imassa cātumahābhūtikassa kāyassa ācayopi apacayopi ādānampi nikkhepanampi. Tasmā tatrāssutavā puthujjano nibbindeyyapi virajjeyyapi vimucceyyapi. Yañca kho etaṁ, bhikkhave, vuccati cittaṁ itipi, mano itipi, viññāṇaṁ itipi, tatrāssutavā puthujjano nālaṁ nibbindituṁ nālaṁ virajjituṁ nālaṁ vimuccituṁ. Taṁ kissa hetu? Dīgharattañhetaṁ, bhikkhave, assutavato puthujjanassa ajjhositaṁ mamāyitaṁ parāmaṭṭhaṁ: ‘etaṁ mama, esohamasmi, eso me attā’ti. Tasmā tatrāssutavā puthujjano nālaṁ nibbindituṁ nālaṁ virajjituṁ nālaṁ vimuccituṁ.
“Assutavā, bhikkhave, puthujjano imasmiṁ cātumahābhūtikasmiṁ kāyasmiṁ nibbindeyyapi virajjeyyapi vimucceyyapi.
Dissati, bhikkhave, imassa cātumahābhūtikassa kāyassa ācayopi apacayopi ādānampi nikkhepanampi.
Tasmā tatrāssutavā puthujjano nibbindeyyapi virajjeyyapi vimucceyyapi.
Yañca kho etaṁ, bhikkhave, vuccati cittaṁ itipi, mano itipi, viññāṇaṁ itipi, tatrāssutavā puthujjano nālaṁ nibbindituṁ nālaṁ virajjituṁ nālaṁ vimuccituṁ.
Dīgharattañhetaṁ, bhikkhave, assutavato puthujjanassa ajjhositaṁ mamāyitaṁ parāmaṭṭhaṁ:
‘etaṁ mama, esohamasmi, eso me attā’ti.
Tasmā tatrāssutavā puthujjano nālaṁ nibbindituṁ nālaṁ virajjituṁ nālaṁ vimuccituṁ.
“Assutavā, bhikkhave, puthujjano imasmiṁ cātumahābhūtikasmiṁ kāyasmiṁ nibbindeyyapi virajjeyyapi vimucceyyapi. Taṁ kissa hetu? Dissati, bhikkhave, imassa cātumahābhūtikassa kāyassa ācayopi apacayopi ādānampi nikkhepanampi. Tasmā tatrāssutavā puthujjano nibbindeyyapi virajjeyyapi vimucceyyapi. Yañca kho etaṁ, bhikkhave, vuccati cittaṁ itipi, mano itipi, viññāṇaṁ itipi, tatrāssutavā puthujjano nālaṁ nibbindituṁ nālaṁ virajjituṁ nālaṁ vimuccituṁ. Taṁ kissa hetu? Dīgharattañhetaṁ, bhikkhave, assutavato puthujjanassa ajjhositaṁ mamāyitaṁ parāmaṭṭhaṁ: ‘etaṁ mama, esohamasmi, eso me attā’ti. Tasmā tatrāssutavā puthujjano nālaṁ nibbindituṁ nālaṁ virajjituṁ nālaṁ vimuccituṁ.
Varaṁ, bhikkhave, assutavā puthujjano imaṁ cātumahābhūtikaṁ kāyaṁ attato upagaccheyya, na tveva cittaṁ. Taṁ kissa hetu? Dissatāyaṁ, bhikkhave, cātumahābhūtiko kāyo ekampi vassaṁ tiṭṭhamāno dvepi vassāni tiṭṭhamāno tīṇipi vassāni tiṭṭhamāno cattāripi vassāni tiṭṭhamāno pañcapi vassāni tiṭṭhamāno dasapi vassāni tiṭṭhamāno vīsatipi vassāni tiṭṭhamāno tiṁsampi vassāni tiṭṭhamāno cattārīsampi vassāni tiṭṭhamāno paññāsampi vassāni tiṭṭhamāno vassasatampi tiṭṭhamāno, bhiyyopi tiṭṭhamāno. Yañca kho etaṁ, bhikkhave, vuccati cittaṁ itipi, mano itipi, viññāṇaṁ itipi, taṁ rattiyā ca divasassa ca aññadeva uppajjati aññaṁ nirujjhati.
Varaṁ, bhikkhave, assutavā puthujjano imaṁ cātumahābhūtikaṁ kāyaṁ attato upagaccheyya, na tveva cittaṁ.
Dissatāyaṁ, bhikkhave, cātumahābhūtiko kāyo ekampi vassaṁ tiṭṭhamāno dvepi vassāni tiṭṭhamāno tīṇipi vassāni tiṭṭhamāno cattāripi vassāni tiṭṭhamāno pañcapi vassāni tiṭṭhamāno dasapi vassāni tiṭṭhamāno vīsatipi vassāni tiṭṭhamāno tiṁsampi vassāni tiṭṭhamāno cattārīsampi vassāni tiṭṭhamāno paññāsampi vassāni tiṭṭhamāno vassasatampi tiṭṭhamāno, bhiyyopi tiṭṭhamāno.
Yañca kho etaṁ, bhikkhave, vuccati cittaṁ itipi, mano itipi, viññāṇaṁ itipi, taṁ rattiyā ca divasassa ca aññadeva uppajjati aññaṁ nirujjhati.
Varaṁ, bhikkhave, assutavā puthujjano imaṁ cātumahābhūtikaṁ kāyaṁ attato upagaccheyya, na tveva cittaṁ. Taṁ kissa hetu? Dissatāyaṁ, bhikkhave, cātumahābhūtiko kāyo ekampi vassaṁ tiṭṭhamāno dvepi vassāni tiṭṭhamāno tīṇipi vassāni tiṭṭhamāno cattāripi vassāni tiṭṭhamāno pañcapi vassāni tiṭṭhamāno dasapi vassāni tiṭṭhamāno vīsatipi vassāni tiṭṭhamāno tiṁsampi vassāni tiṭṭhamāno cattārīsampi vassāni tiṭṭhamāno paññāsampi vassāni tiṭṭhamāno vassasatampi tiṭṭhamāno, bhiyyopi tiṭṭhamāno. Yañca kho etaṁ, bhikkhave, vuccati cittaṁ itipi, mano itipi, viññāṇaṁ itipi, taṁ rattiyā ca divasassa ca aññadeva uppajjati aññaṁ nirujjhati.
Tatra, bhikkhave, sutavā ariyasāvako paṭiccasamuppādaṁyeva sādhukaṁ yoniso manasi karoti: ‘iti imasmiṁ satisatiAtención plena, memoria, poderes de referencia y retención. En algunos contextos, la palabra sati cuando se usa sola cubre también la alerta (sampajañña).Ver en el glosario idaṁ hoti, imassuppādā idaṁ uppajjati; imasmiṁ asati idaṁ na hoti, imassa nirodhā idaṁ nirujjhatī’ti. Sukhavedaniyaṁ, bhikkhave, phassaṁ paṭicca uppajjati sukhavedanā. Tasseva sukhavedaniyassa phassassa nirodhā yaṁ tajjaṁ vedayitaṁ sukhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppannā sukhavedanā sā nirujjhati sā vūpasammati. Dukkhavedaniyaṁ, bhikkhave, phassaṁ paṭicca uppajjati dukkhavedanā. Tasseva dukkhavedaniyassa phassassa nirodhā yaṁ tajjaṁ vedayitaṁ dukkhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppannā dukkhavedanā sā nirujjhati sā vūpasammati. Adukkhamasukhavedaniyaṁ, bhikkhave, phassaṁ paṭicca uppajjati adukkhamasukhavedanā. Tasseva adukkhamasukhavedaniyassa phassassa nirodhā yaṁ tajjaṁ vedayitaṁ adukkhamasukhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppannā adukkhamasukhavedanā sā nirujjhati sā vūpasammati.
Tatra, bhikkhave, sutavā ariyasāvako paṭiccasamuppādaṁyeva sādhukaṁ yoniso manasi karoti:
‘iti imasmiṁ
satisatiAtención plena, memoria, poderes de referencia y retención. En algunos contextos, la palabra sati cuando se usa sola cubre también la alerta (sampajañña).Ver en el glosario idaṁ hoti, imassuppādā idaṁ uppajjati;
imasmiṁ asati idaṁ na hoti, imassa nirodhā idaṁ nirujjhatī’ti.
Sukhavedaniyaṁ, bhikkhave, phassaṁ paṭicca uppajjati sukhavedanā.
Tasseva sukhavedaniyassa phassassa nirodhā yaṁ tajjaṁ vedayitaṁ sukhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppannā sukhavedanā sā nirujjhati sā vūpasammati.
Dukkhavedaniyaṁ, bhikkhave, phassaṁ paṭicca uppajjati dukkhavedanā.
Tasseva dukkhavedaniyassa phassassa nirodhā yaṁ tajjaṁ vedayitaṁ dukkhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppannā dukkhavedanā sā nirujjhati sā vūpasammati.
Adukkhamasukhavedaniyaṁ, bhikkhave, phassaṁ paṭicca uppajjati adukkhamasukhavedanā.
Tasseva adukkhamasukhavedaniyassa phassassa nirodhā yaṁ tajjaṁ vedayitaṁ adukkhamasukhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppannā adukkhamasukhavedanā sā nirujjhati sā vūpasammati.
Tatra, bhikkhave, sutavā ariyasāvako paṭiccasamuppādaṁyeva sādhukaṁ yoniso manasi karoti: ‘iti imasmiṁ satisatiAtención plena, memoria, poderes de referencia y retención. En algunos contextos, la palabra sati cuando se usa sola cubre también la alerta (sampajañña).Ver en el glosario idaṁ hoti, imassuppādā idaṁ uppajjati; imasmiṁ asati idaṁ na hoti, imassa nirodhā idaṁ nirujjhatī’ti. Sukhavedaniyaṁ, bhikkhave, phassaṁ paṭicca uppajjati sukhavedanā. Tasseva sukhavedaniyassa phassassa nirodhā yaṁ tajjaṁ vedayitaṁ sukhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppannā sukhavedanā sā nirujjhati sā vūpasammati. Dukkhavedaniyaṁ, bhikkhave, phassaṁ paṭicca uppajjati dukkhavedanā. Tasseva dukkhavedaniyassa phassassa nirodhā yaṁ tajjaṁ vedayitaṁ dukkhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppannā dukkhavedanā sā nirujjhati sā vūpasammati. Adukkhamasukhavedaniyaṁ, bhikkhave, phassaṁ paṭicca uppajjati adukkhamasukhavedanā. Tasseva adukkhamasukhavedaniyassa phassassa nirodhā yaṁ tajjaṁ vedayitaṁ adukkhamasukhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppannā adukkhamasukhavedanā sā nirujjhati sā vūpasammati.
Seyyathāpi, bhikkhave, dvinnaṁ kaṭṭhānaṁ saṅghaṭṭanasamodhānā usmā jāyati tejo abhinibbattati. Tesaṁyeva dvinnaṁ kaṭṭhānaṁ nānākatavinibbhogā yā tajjā usmā sā nirujjhati sā vūpasammati; evameva kho, bhikkhave, sukhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppajjati sukhavedanā. Tasseva sukhavedaniyassa phassassa nirodhā yaṁ tajjaṁ vedayitaṁ sukhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppannā sukhavedanā sā nirujjhati sā vūpasammati …pe… dukkhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca … adukkhamasukhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppajjati adukkhamasukhavedanā. Tasseva adukkhamasukhavedaniyassa phassassa nirodhā yaṁ tajjaṁ vedayitaṁ adukkhamasukhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppannā adukkhamasukhavedanā sā nirujjhati sā vūpasammati.
Seyyathāpi, bhikkhave, dvinnaṁ kaṭṭhānaṁ saṅghaṭṭanasamodhānā usmā jāyati tejo abhinibbattati. Tesaṁyeva dvinnaṁ kaṭṭhānaṁ nānākatavinibbhogā yā tajjā usmā sā nirujjhati sā vūpasammati;
evameva kho, bhikkhave, sukhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppajjati sukhavedanā.
Tasseva sukhavedaniyassa phassassa nirodhā yaṁ tajjaṁ vedayitaṁ sukhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppannā sukhavedanā sā nirujjhati sā vūpasammati …pe…
dukkhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca …
adukkhamasukhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppajjati adukkhamasukhavedanā.
Tasseva adukkhamasukhavedaniyassa phassassa nirodhā yaṁ tajjaṁ vedayitaṁ adukkhamasukhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppannā adukkhamasukhavedanā sā nirujjhati sā vūpasammati.
Seyyathāpi, bhikkhave, dvinnaṁ kaṭṭhānaṁ saṅghaṭṭanasamodhānā usmā jāyati tejo abhinibbattati. Tesaṁyeva dvinnaṁ kaṭṭhānaṁ nānākatavinibbhogā yā tajjā usmā sā nirujjhati sā vūpasammati; evameva kho, bhikkhave, sukhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppajjati sukhavedanā. Tasseva sukhavedaniyassa phassassa nirodhā yaṁ tajjaṁ vedayitaṁ sukhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppannā sukhavedanā sā nirujjhati sā vūpasammati …pe… dukkhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca … adukkhamasukhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppajjati adukkhamasukhavedanā. Tasseva adukkhamasukhavedaniyassa phassassa nirodhā yaṁ tajjaṁ vedayitaṁ adukkhamasukhavedaniyaṁ phassaṁ paṭicca uppannā adukkhamasukhavedanā sā nirujjhati sā vūpasammati.
Evaṁ passaṁ, bhikkhave, sutavā ariyasāvako phassepi nibbindati, vedanāyapi nibbindati, saññāyapi nibbindati, saṅkhāresupi nibbindati, viññāṇasmimpi nibbindati; nibbindaṁ virajjati, virāgā vimuccati, vimuttasmiṁ vimuttamiti ñāṇaṁ hoti.
Evaṁ passaṁ, bhikkhave, sutavā ariyasāvako phassepi nibbindati, vedanāyapi nibbindati, saññāyapi nibbindati, saṅkhāresupi nibbindati, viññāṇasmimpi nibbindati;
nibbindaṁ virajjati, virāgā vimuccati, vimuttasmiṁ vimuttamiti ñāṇaṁ hoti.
Evaṁ passaṁ, bhikkhave, sutavā ariyasāvako phassepi nibbindati, vedanāyapi nibbindati, saññāyapi nibbindati, saṅkhāresupi nibbindati, viññāṇasmimpi nibbindati; nibbindaṁ virajjati, virāgā vimuccati, vimuttasmiṁ vimuttamiti ñāṇaṁ hoti.
‘Khīṇā jāti, vusitaṁ brahmacariyaṁ, kataṁ karaṇīyaṁ, nāparaṁ itthattāyā’ti pajānātī”ti.
‘Khīṇā jāti, vusitaṁ brahmacariyaṁ, kataṁ karaṇīyaṁ, nāparaṁ itthattāyā’ti pajānātī”ti.
‘Khīṇā jāti, vusitaṁ brahmacariyaṁ, kataṁ karaṇīyaṁ, nāparaṁ itthattāyā’ti pajānātī”ti.