KARUNAPURA SUTTA PIṬAKA
KARUNAPURA Biblioteca de suttas

Colección de Suttas

Selecciona un sutta o una sección

La ficha activa reflejará aquí el sutta, sección o mapa seleccionado.

Diagnóstico
Esperando inicialización…
Preparando biblioteca…
Cargando árbol…
Mapa
Colección Menor
3. El capítulo con Nanda

Discurso con las técnicas [1]

Khuddaka Nikāya
3. Nandavagga
Sippasutta
Colección Menor
3. El capítulo con Nanda
Discurso con las técnicas [1]
Khuddaka Nikāya
3. Nandavagga
Sippasutta
Discurso con las técnicas [1]

Más lecciones sobre aquello de lo que los bhikkhus deberían y no deberían hablar.

Ruta suttaUd 3.9Sutta Piṭaka › Khuddaka Nikāya › Udāna › 3. Nandavagga › Sippasutta
← Suttas
Versiones de traducción
Vista:
Datos de publicación
SuttaCentral
https://suttacentral.net/ud3.9/es/f-tola-c-dragonetti
Título de la publicación
Exclamaciones Inspiradas
Traductor
F Tola C Dragonetti
Título raíz
Udāna
Idioma de traducción
Español
Idioma raíz
Pali
Source
https://suttacentral.net/
Número de publicación
sc-es-ud-f-tola-c-dragonetti

He aquí lo que yo he oído decir. Cierta vez el bhagavant se encontraba en la ciudad de Savatthi, en el Bosque del Príncipe Jeta, en el Parque de Anathapindika. En aquella ocasión surgió esta discusión entre los numerosos bhikkhus que habían regresado por la tarde de la recolección de limosnas y que se encontraban sentados y reunidos en el Pabellón: «Amigo, ¿quién conoce una técnica? ¿quién ha practicado una técnica? ¿cuál es la mejor técnica?»

Algunos bhikkhus decían: «La técnica referente a los elefantes es la mejor de las técnicas». Otros decían: «La técnica referente a los caballos es la mejor de las técnicas». Algunos decían: «La técnica referente a los carros es la mejor de las técnicas». Otros decían: «La arquería es la mejor de las técnicas». Algunos decían: «La esgrima es la mejor de las técnicas». Otros decían: «La técnica de los gestos es la mejor de las técnicas». Algunos decían: «La aritmética es la mejor de las técnicas». Otros decían: «El cálculo es la mejor de las técnicas». Algunos decían: «La técnica del grabado es la mejor de las técnicas». Otros decían: «La técnica poética es la mejor de las técnicas». Algunos decían: «La dialéctica es la mejor de las técnicas». Otros decían: «La agricultura es la mejor de las técnicas». Y esta discusión de aquellos bhikkhus quedó inconclusa.

Y el bhagavant, saliendo de su retiro por la tarde, se acercó al Pabellón y, habiéndose acercado, se sentó en el asiento preparado para él. Y una vez sentado, el bhagavant les dijo a los bhikkhus: bhikkhus, sentados y reunidos aquí? y ¿cuál es la discusión que habéis dejado inconclusa?» «¿Qué estáis discutiendo ahora, oh

«Señor, después que retornamos por la tarde de la recolección de limosnas y mientras nos encontrábamos sentados y reunidos aquí, en el Pabellón, surgió entre nosotros esta discusión: 'Amigo, ¿quién conoce una técnica? ¿quién ha practicado una técnica? ¿cuál es la mejor técnica'.

Algunos bhikkhus decían: 'La técnica referente a los elefantes es la mejor de las técnicas'. Otros decían: 'La técnica referente a los caballos es la mejor de las técnicas'. Algunos decían: 'La técnica referente a los carros es la mejor de las técnicas'. Otros decían: 'La arquería es la mejor de las técnicas. Algunos decían: 'La esgrima es la mejor de las técnicas'. Otros decían: 'La técnica de los gestos es la mejor de las técnicas'. Algunos decían: 'La aritmética es la mejor de las técnicas'. Otros decían: 'El cálculo es la mejor de las técnicas'. Algunos decían: 'La técnica del grabado es la mejor de las técnicas. Otros decían: 'La técnica poética es la mejor de las técnicas'. Algunos decían: 'La dialéctica es la mejor de las técnicas'. Otros decían: 'La agricultura es la mejor de las técnicas'. Y esta era nuestra discusión que estaba aún inconclusa cuando el bhagavant llegó».

«Oh bhikkhus, no es conveniente para vosotros, hijos de familia que impulsados por la fe habéis salido de vuestras casas para llevar una vida errante, que sostengáis semejante tipo de discusión. Oh bhikkhus, cuando estéis reunidos, dos cosas os toca: o bien conversar sobre la doctrina o bien el noble silencio».

El bhagavant, comprendiendo el sentido, dijo en aquella ocasión este udana

Aquel que no vive de una técnica,
ligero, deseando su propio bien,
que ha controlado sus sentidos,
liberado de todo,
vagando sin hogar,
sin conciencia de «lo mío», sin deseo
y que, abandonando todo orgullo,
vive solitario,
aquél es un bhikkhu.

Evaṁ me sutaṁ—ekaṁ samayaṁ bhagavā sāvatthiyaṁ viharati jetavane anāthapiṇḍikassa ārāme. Tena kho pana samayena sambahulānaṁ bhikkhūnaṁ pacchābhattaṁ piṇḍapātapaṭikkantānaṁ maṇḍalamāḷe sannisinnānaṁ sannipatitānaṁ ayamantarākathā udapādi: “ko nu kho, āvuso, sippaṁ jānāti? Ko kiṁ sippaṁ sikkhi? Kataraṁ sippaṁ sippānaṁ aggan”ti?

Evaṁ me sutaṁ—
ekaṁ samayaṁ bhagavā sāvatthiyaṁ viharati jetavane anāthapiṇḍikassa ārāme.
Tena kho pana samayena sambahulānaṁ bhikkhūnaṁ pacchābhattaṁ piṇḍapātapaṭikkantānaṁ maṇḍalamāḷe sannisinnānaṁ sannipatitānaṁ ayamantarākathā udapādi:
“ko nu kho, āvuso, sippaṁ jānāti?
Ko kiṁ sippaṁ sikkhi?
Kataraṁ sippaṁ sippānaṁ aggan”ti?

Evaṁ me sutaṁ—ekaṁ samayaṁ bhagavā sāvatthiyaṁ viharati jetavane anāthapiṇḍikassa ārāme. Tena kho pana samayena sambahulānaṁ bhikkhūnaṁ pacchābhattaṁ piṇḍapātapaṭikkantānaṁ maṇḍalamāḷe sannisinnānaṁ sannipatitānaṁ ayamantarākathā udapādi: “ko nu kho, āvuso, sippaṁ jānāti? Ko kiṁ sippaṁ sikkhi? Kataraṁ sippaṁ sippānaṁ aggan”ti?

Tatthekacce evamāhaṁsu: “hatthisippaṁ sippānaṁ aggan”ti. Ekacce evamāhaṁsu: “assasippaṁ sippānaṁ aggan”ti. Ekacce evamāhaṁsu: “rathasippaṁ sippānaṁ aggan”ti. Ekacce evamāhaṁsu: “dhanusippaṁ sippānaṁ aggan”ti. Ekacce evamāhaṁsu: “tharusippaṁ sippānaṁ aggan”ti. Ekacce evamāhaṁsu: “muddāsippaṁ sippānaṁ aggan”ti. Ekacce evamāhaṁsu: “gaṇanāsippaṁ sippānaṁ aggan”ti. Ekacce evamāhaṁsu: “saṅkhānasippaṁ sippānaṁ aggan”ti. Ekacce evamāhaṁsu: “lekhāsippaṁ sippānaṁ aggan”ti. Ekacce evamāhaṁsu: “kāveyyasippaṁ sippānaṁ aggan”ti. *kāveyyasippaṁ → kābyasippaṁ (cck, sya1ed)Ekacce evamāhaṁsu: “lokāyatasippaṁ sippānaṁ aggan”ti. Ekacce evamāhaṁsu: “khattavijjāsippaṁ sippānaṁ aggan”ti. *khattavijjāsippaṁ → khettavijjāsippaṁ (si, sya-all, pts-vp-pli1)Ayañcarahi tesaṁ bhikkhūnaṁ antarākathā hoti vippakatā.

Tatthekacce evamāhaṁsu:
“hatthisippaṁ sippānaṁ aggan”ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
“assasippaṁ sippānaṁ aggan”ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
“rathasippaṁ sippānaṁ aggan”ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
“dhanusippaṁ sippānaṁ aggan”ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
“tharusippaṁ sippānaṁ aggan”ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
“muddāsippaṁ sippānaṁ aggan”ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
“gaṇanāsippaṁ sippānaṁ aggan”ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
“saṅkhānasippaṁ sippānaṁ aggan”ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
“lekhāsippaṁ sippānaṁ aggan”ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
“kāveyyasippaṁ sippānaṁ aggan”ti. *kāveyyasippaṁ → kābyasippaṁ (cck, sya1ed)
Ekacce evamāhaṁsu:
“lokāyatasippaṁ sippānaṁ aggan”ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
“khattavijjāsippaṁ sippānaṁ aggan”ti. *khattavijjāsippaṁ → khettavijjāsippaṁ (si, sya-all, pts-vp-pli1)
Ayañcarahi tesaṁ bhikkhūnaṁ antarākathā hoti vippakatā.

Tatthekacce evamāhaṁsu: “hatthisippaṁ sippānaṁ aggan”ti. Ekacce evamāhaṁsu: “assasippaṁ sippānaṁ aggan”ti. Ekacce evamāhaṁsu: “rathasippaṁ sippānaṁ aggan”ti. Ekacce evamāhaṁsu: “dhanusippaṁ sippānaṁ aggan”ti. Ekacce evamāhaṁsu: “tharusippaṁ sippānaṁ aggan”ti. Ekacce evamāhaṁsu: “muddāsippaṁ sippānaṁ aggan”ti. Ekacce evamāhaṁsu: “gaṇanāsippaṁ sippānaṁ aggan”ti. Ekacce evamāhaṁsu: “saṅkhānasippaṁ sippānaṁ aggan”ti. Ekacce evamāhaṁsu: “lekhāsippaṁ sippānaṁ aggan”ti. Ekacce evamāhaṁsu: “kāveyyasippaṁ sippānaṁ aggan”ti. *kāveyyasippaṁ → kābyasippaṁ (cck, sya1ed)Ekacce evamāhaṁsu: “lokāyatasippaṁ sippānaṁ aggan”ti. Ekacce evamāhaṁsu: “khattavijjāsippaṁ sippānaṁ aggan”ti. *khattavijjāsippaṁ → khettavijjāsippaṁ (si, sya-all, pts-vp-pli1)Ayañcarahi tesaṁ bhikkhūnaṁ antarākathā hoti vippakatā.

Atha kho bhagavā sāyanhasamayaṁ paṭisallānā vuṭṭhito yena maṇḍalamāḷo tenupasaṅkami; upasaṅkamitvā paññatte āsane nisīdi. Nisajja kho bhagavā bhikkhū āmantesi: “kāya nuttha, bhikkhave, etarahi kathāya sannisinnā, kā ca pana vo antarākathā vippakatā”ti?

Atha kho bhagavā sāyanhasamayaṁ paṭisallānā vuṭṭhito yena maṇḍalamāḷo tenupasaṅkami; upasaṅkamitvā paññatte āsane nisīdi.
Nisajja kho bhagavā bhikkhū āmantesi:
“kāya nuttha, bhikkhave, etarahi kathāya sannisinnā, kā ca pana vo antarākathā vippakatā”ti?

Atha kho bhagavā sāyanhasamayaṁ paṭisallānā vuṭṭhito yena maṇḍalamāḷo tenupasaṅkami; upasaṅkamitvā paññatte āsane nisīdi. Nisajja kho bhagavā bhikkhū āmantesi: “kāya nuttha, bhikkhave, etarahi kathāya sannisinnā, kā ca pana vo antarākathā vippakatā”ti?

“Idha, bhante, amhākaṁ pacchābhattaṁ piṇḍapātapaṭikkantānaṁ maṇḍalamāḷe sannisinnānaṁ ayamantarākathā udapādi: ‘ko nu kho, āvuso, sippaṁ jānāti? Ko kiṁ sippaṁ sikkhi? Kataraṁ sippaṁ sippānaṁ aggan’ti?

“Idha, bhante, amhākaṁ pacchābhattaṁ piṇḍapātapaṭikkantānaṁ maṇḍalamāḷe sannisinnānaṁ ayamantarākathā udapādi:
‘ko nu kho, āvuso, sippaṁ jānāti?
Ko kiṁ sippaṁ sikkhi?
Kataraṁ sippaṁ sippānaṁ aggan’ti?

“Idha, bhante, amhākaṁ pacchābhattaṁ piṇḍapātapaṭikkantānaṁ maṇḍalamāḷe sannisinnānaṁ ayamantarākathā udapādi: ‘ko nu kho, āvuso, sippaṁ jānāti? Ko kiṁ sippaṁ sikkhi? Kataraṁ sippaṁ sippānaṁ aggan’ti?

Tatthekacce evamāhaṁsu: ‘hatthisippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘assasippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘rathasippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘dhanusippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘tharusippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘muddāsippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘gaṇanāsippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘saṅkhānasippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘lekhāsippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘kāveyyasippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘lokāyatasippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘khattavijjāsippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ayaṁ kho no, bhante, antarākathā hoti vippakatā, atha bhagavā anuppatto”ti.

Tatthekacce evamāhaṁsu:
‘hatthisippaṁ sippānaṁ aggan’ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
‘assasippaṁ sippānaṁ aggan’ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
‘rathasippaṁ sippānaṁ aggan’ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
‘dhanusippaṁ sippānaṁ aggan’ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
‘tharusippaṁ sippānaṁ aggan’ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
‘muddāsippaṁ sippānaṁ aggan’ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
‘gaṇanāsippaṁ sippānaṁ aggan’ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
‘saṅkhānasippaṁ sippānaṁ aggan’ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
‘lekhāsippaṁ sippānaṁ aggan’ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
‘kāveyyasippaṁ sippānaṁ aggan’ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
‘lokāyatasippaṁ sippānaṁ aggan’ti.
Ekacce evamāhaṁsu:
‘khattavijjāsippaṁ sippānaṁ aggan’ti.
Ayaṁ kho no, bhante, antarākathā hoti vippakatā, atha bhagavā anuppatto”ti.

Tatthekacce evamāhaṁsu: ‘hatthisippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘assasippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘rathasippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘dhanusippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘tharusippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘muddāsippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘gaṇanāsippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘saṅkhānasippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘lekhāsippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘kāveyyasippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘lokāyatasippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ekacce evamāhaṁsu: ‘khattavijjāsippaṁ sippānaṁ aggan’ti. Ayaṁ kho no, bhante, antarākathā hoti vippakatā, atha bhagavā anuppatto”ti.

“Na khvetaṁ, bhikkhave, tumhākaṁ patirūpaṁ kulaputtānaṁ saddhā agārasmā anagāriyaṁ pabbajitānaṁ yaṁ tumhe evarūpiṁ kathaṁ katheyyātha. Sannipatitānaṁ vo, bhikkhave, dvayaṁ karaṇīyaṁ—dhammī vā kathā ariyo vā tuṇhībhāvo”ti.

“Na khvetaṁ, bhikkhave, tumhākaṁ patirūpaṁ kulaputtānaṁ saddhā agārasmā anagāriyaṁ pabbajitānaṁ yaṁ tumhe evarūpiṁ kathaṁ katheyyātha.
Sannipatitānaṁ vo, bhikkhave, dvayaṁ karaṇīyaṁ—
dhammī vā kathā ariyo vā tuṇhībhāvo”ti.

“Na khvetaṁ, bhikkhave, tumhākaṁ patirūpaṁ kulaputtānaṁ saddhā agārasmā anagāriyaṁ pabbajitānaṁ yaṁ tumhe evarūpiṁ kathaṁ katheyyātha. Sannipatitānaṁ vo, bhikkhave, dvayaṁ karaṇīyaṁ—dhammī vā kathā ariyo vā tuṇhībhāvo”ti.

Atha kho bhagavā etamatthaṁ viditvā tāyaṁ velāyaṁ imaṁ udānaṁ udānesi:

Atha kho bhagavā etamatthaṁ viditvā tāyaṁ velāyaṁ imaṁ udānaṁ udānesi:

Atha kho bhagavā etamatthaṁ viditvā tāyaṁ velāyaṁ imaṁ udānaṁ udānesi:

“Asippajīvī lahu atthakāmo, Yatindriyo sabbadhi vippamutto; Anokasārī amamo nirāso, Hitvā mānaṁ ekacaro sa bhikkhū”ti.

“Asippajīvī lahu atthakāmo,
Yatindriyo sabbadhi vippamutto;
Anokasārī amamo nirāso,
Hitvā mānaṁ ekacaro sa bhikkhū”ti.

“Asippajīvī lahu atthakāmo, Yatindriyo sabbadhi vippamutto; Anokasārī amamo nirāso, Hitvā mānaṁ ekacaro sa bhikkhū”ti.

Navamaṁ.

Navamaṁ.

Navamaṁ.

AnteriorQuien solo come comida de limosnaUd 3.8·PiṇḍapātikasuttaEl Buddha reprende a unos bhikkhus que están charlando sobre las cosas agradables que uno puede encontrar en la ronda de limosnas.SiguienteEl mundoUd 3.10·LokasuttaPoco después del despertar, el Buddha contempla el renacimiento futuro.
Gestionar consentimiento

🍪 En KarunaPura usamos cookies para ofrecerte una experiencia más consciente y respetuosa.

Funcionales Siempre activo
Estas cookies son esenciales para el funcionamiento básico de la web y no se pueden desactivar.
Permiten recordar tus ajustes y preferencias para que tu experiencia sea más fluida.
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. Nos ayudan a entender cómo se usa el sitio de forma anónima, para seguir mejorando.
Marketing
Se utilizan para ofrecer contenido personalizado y relevante según tu comportamiento de navegación.
  • Administrar opciones
  • Gestionar los servicios
  • Gestionar {vendor_count} proveedores
  • Leer más sobre estos propósitos
Ver preferencias
  • {title}
  • {title}
  • {title}