Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Dotat amb dues coses, un monjo viu amb felicitat i està apropiadament despert per a la fi de les fermentacions. Quines dues coses? Un sentit d’urgència i temor envers les coses que haurien d’inspirar urgència i temor i, sentint urgència i temor, l’esforç apropiat. Dotat amb aquestes dues coses, un monjo viu amb felicitat a la present vida i és apropiadament despert per a la fi de les fermentacions.”
“Sentint urgència, temor,
Envers allò que ho haurien d’inspirar,
El savi,
Capaç,
El monjo fervent
Ho hauria d’investigar
Amb discerniment.
Aquell qui visqui d’aquesta manera ferventment,
Sense inquietud, en pau,
Compromès amb la tranquil·litat conscient
Assolirà la fi
Del sofriment i la insatisfacció.”
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
“Dvīhi, bhikkhave, dhammehi samannāgato bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario diṭṭheva dhamme sukhasomanassabahulo viharati, yoni cassa āraddhā hoti āsavānaṁ khayāya.*cassa → yoniso (sya-all, pts-vp-pli1); yonissa (mr) Katamehi dvīhi? Saṁvejanīyesu ṭhānesu saṁvejanena, saṁviggassa ca yoniso padhānena. Imehi kho, bhikkhave, dvīhi dhammehi samannāgato bhikkhu diṭṭheva dhamme sukhasomanassabahulo viharati, yoni cassa āraddhā hoti āsavānaṁ khayāyā”ti.
“Dvīhi, bhikkhave, dhammehi samannāgato
bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario diṭṭheva dhamme sukhasomanassabahulo viharati, yoni cassa āraddhā hoti āsavānaṁ khayāya.
*cassa → yoniso (sya-all, pts-vp-pli1); yonissa (mr)Saṁvejanīyesu ṭhānesu saṁvejanena, saṁviggassa ca yoniso padhānena.
Imehi kho, bhikkhave, dvīhi dhammehi samannāgato bhikkhu diṭṭheva dhamme sukhasomanassabahulo viharati, yoni cassa āraddhā hoti āsavānaṁ khayāyā”ti.
“Dvīhi, bhikkhave, dhammehi samannāgato bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario diṭṭheva dhamme sukhasomanassabahulo viharati, yoni cassa āraddhā hoti āsavānaṁ khayāya.*cassa → yoniso (sya-all, pts-vp-pli1); yonissa (mr)Katamehi dvīhi? Saṁvejanīyesu ṭhānesu saṁvejanena, saṁviggassa ca yoniso padhānena. Imehi kho, bhikkhave, dvīhi dhammehi samannāgato bhikkhu diṭṭheva dhamme sukhasomanassabahulo viharati, yoni cassa āraddhā hoti āsavānaṁ khayāyā”ti.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
Etamatthaṁ bhagavā avoca.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
“Saṁvejanīyaṭṭhānesu,*Saṁvejanīyaṭṭhānesu → saṁvejanīyesu ṭhānesu (sya-all, pts-vp-pli1) saṁvijjetheva paṇḍito; Ātāpī nipako bhikkhu,*Ātāpī → anātāpī dve (bj); dve pādā (mr) | nakuhanā dve → kuhanā ca (bj); na kuhanā ca (sya-all, pts-vp-pli1, mr) paññāya samavekkhiya.
“Saṁvejanīyaṭṭhānesu,*Saṁvejanīyaṭṭhānesu → saṁvejanīyesu ṭhānesu (sya-all, pts-vp-pli1)
Ātāpī nipako bhikkhu,*Ātāpī → anātāpī dve (bj); dve pādā (mr) | nakuhanā dve → kuhanā ca (bj); na kuhanā ca (sya-all, pts-vp-pli1, mr)
“Saṁvejanīyaṭṭhānesu,*Saṁvejanīyaṭṭhānesu → saṁvejanīyesu ṭhānesu (sya-all, pts-vp-pli1)saṁvijjetheva paṇḍito; Ātāpī nipako bhikkhu,*Ātāpī → anātāpī dve (bj); dve pādā (mr) | nakuhanā dve → kuhanā ca (bj); na kuhanā ca (sya-all, pts-vp-pli1, mr)paññāya samavekkhiya.
Evaṁ vihārī ātāpī, santavutti anuddhato; Cetosamathamanuyutto, khayaṁ dukkhassa pāpuṇe”ti.
khayaṁ dukkhassa pāpuṇe”ti.
Evaṁ vihārī ātāpī, santavutti anuddhato; Cetosamathamanuyutto, khayaṁ dukkhassa pāpuṇe”ti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Paṭhamo vaggo.
Paṭhamo vaggo.
Dve ca bhikkhū tapanīyā, tapanīyā paratthehi;*paratthehi → apare duve (bj) Ātāpī nakuhanā dve, somanassena te dasāti.
tapanīyā paratthehi;*paratthehi → apare duve (bj)
Dve ca bhikkhū tapanīyā, tapanīyā paratthehi;*paratthehi → apare duve (bj)Ātāpī nakuhanā dve, somanassena te dasāti.