Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Monjos, jo afirmo que és mitjançant l’Ensenyança que un esdevé un braman en possessió del triple coneixement: jo no dic això d’un altre perquè únicament parli amb persuasió i reciti. I com jo afirmo que és mitjançant l’Ensenyança que un esdevé un braman en possessió del triple coneixement?”
“Aquí, monjos, un monjo recorda diverses vides anteriors, és a dir, un naixement, dos naixements, tres naixements, quatre naixements, cinc naixements, deu naixements, vint naixements, trenta naixements, quaranta naixements, cinquanta naixements, cent naixements, mil naixements, cent mil naixements; molts eons de contracció del món, molts eons de l’expansió del món, molts eons d’ambdós, de la contracció i expansió del món. Ell recorda una vida particular sent aquell amb tal nom, de tal clan, de tal aparença, tenint aquest tipus de nodriment, experimentant aquests tipus de plaer i dolor, amb aquesta durada de la seva vida i morint allà i sorgint aquí. Així, amb tots els seus detalls i dades ell recorda diverses vides anteriors. Aquest és el primer coneixement assolit per ell. La ignorància és dissipada, el coneixement ha sorgit; la foscor està dissipada, la llum ha sorgit, com succeeix en aquell que viu diligent, fervent i resolt.”
“Llavors novament, monjos, amb l’ull diví purificat i incomparable als humans, un monjo veu éssers morint i reapareixent, inferiors i superiors, bells i lletjos, afortunats i desafortunats, i ell compren com els éssers transiten d’acord amb les seves accions d’aquestes maneres: ‘Aquells éssers dignes practicant la conducta errònia de cos, paraula i ment, que insulten els nobles, de visió errònia i emprenent les accions conseqüència de la seva visió errònia, quan el món s’exhaureix han renascut després de la mort a un estat de misèria, un naixement dolent, un estat de ruïna, l’infern. Però aquells éssers dignes practicant la bona conducta de cos, paraula i ment, que no insulten els nobles, de visió correcta i emprenent les accions conseqüència de la seva visió correcta, quan el cos s’exhaureix, han renascut després de la mort en un bon renaixement, un món celestial.’ D’aquesta manera ell veu això amb l’ull diví i compren com els éssers transiten d’acord a les seves accions. Aquest és el segon coneixement assolit per ell. La ignorància està dissipada, el coneixement ha sorgit; la foscors està dissipada, la llum ha sorgit, com succeeix en aquell que viu diligent, fervent i resolt.”
“Llavors novament, monjos, un monjo, mitjançant la comprensió amb el seu propi coneixement, aquí i ara entra i resideix en l’alliberament de la ment i l’alliberament de la saviesa que és sense màcula mitjançant la destrucció de les màcules. Aquest és el tercer coneixement assolit per ell. La ignorància està dissipada, el coneixement ha sorgit; la foscor està dissipada, la llum ha sorgit, com succeeix en aquell que viu diligent, fervent i resolt.”
“D’aquesta manera, jo afirmo que és mitjançant l’Ensenyança que un esdevé un braman en possessió del triple coneixement; jo no dic això d’un altre perquè únicament parli amb persuasió i reciti.”
“Aquell que coneix les seves vides anteriors,
Que veu el cel i els estats d’aflicció,
Que assoleix la fi del naixement,
Un savi i mestre amb coneixement directe-“
“Mitjançant aquestes tres maneres de coneixement un esdevé
Un braman en possessió del triple coneixement.
Això és el que jo anomeno el triple coneixement,
No el parlotejar i recitació d’un altre.”
Aquest és també el significat d’allò que fou dit pel Senyor, així ho he escoltat.
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
“Dhammenāhaṁ, bhikkhave, tevijjaṁ brāhmaṇaṁ paññāpemi, nāññaṁ lapitalāpanamattena.
“Dhammenāhaṁ, bhikkhave, tevijjaṁ brāhmaṇaṁ paññāpemi, nāññaṁ lapitalāpanamattena.
“Dhammenāhaṁ, bhikkhave, tevijjaṁ brāhmaṇaṁ paññāpemi, nāññaṁ lapitalāpanamattena.
Kathañcāhaṁ, bhikkhave, dhammena tevijjaṁ brāhmaṇaṁ paññāpemi, nāññaṁ lapitalāpanamattena? Idha, bhikkhave, bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario anekavihitaṁ pubbenivāsaṁ anussarati, seyyathidaṁ—ekampi jātiṁ dvepi jātiyo tissopi jātiyo catassopi jātiyo pañcapi jātiyo dasapi jātiyo vīsampi jātiyo tiṁsampi jātiyo cattālīsampi jātiyo paññāsampi jātiyo jātisatampi jātisahassampi jātisatasahassampi anekepi saṁvaṭṭakappe anekepi vivaṭṭakappe anekepi saṁvaṭṭavivaṭṭakappe: ‘amutrāsiṁ evaṁnāmo evaṅgotto evaṁvaṇṇo evamāhāro evaṁsukhadukkhappaṭisaṁvedī evamāyupariyanto. So tato cuto amutra udapādiṁ. Tatrāpāsiṁ evaṁnāmo evaṅgotto evaṁvaṇṇo evamāhāro evaṁsukhadukkhappaṭisaṁvedī evamāyupariyanto. So tato cuto idhūpapanno’ti. Iti sākāraṁ sauddesaṁ anekavihitaṁ pubbenivāsaṁ anussarati. Ayamassa paṭhamā vijjāvijjāConocimiento claro; conciencia genuina; ciencia (específicamente, los poderes cognitivos desarrollados a través de la práctica de la inmersión y la sabiduría).Ver en el glosario adhigatā hoti, avijjāavijjāEs la falta de visión clara, el "no saber" o la ceguera espiritual. Se refiere específicamente a la incapacidad de comprender las Cuatro Nobles Verdades y la verdadera naturaleza de la realidad (impermanencia y el no-yo). Es el primer eslabón en el ciclo del origen dependiente. Ver también moha.Ver en el glosario vihatā, vijjā uppannā, tamo vihato, āloko uppanno, yathā taṁ appamattassa ātāpino pahitattassa viharato.
Kathañcāhaṁ, bhikkhave, dhammena tevijjaṁ brāhmaṇaṁ paññāpemi, nāññaṁ lapitalāpanamattena?
Idha, bhikkhave,
bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario anekavihitaṁ pubbenivāsaṁ anussarati, seyyathidaṁ—ekampi jātiṁ dvepi jātiyo tissopi jātiyo catassopi jātiyo pañcapi jātiyo dasapi jātiyo vīsampi jātiyo tiṁsampi jātiyo cattālīsampi jātiyo paññāsampi jātiyo jātisatampi jātisahassampi jātisatasahassampi anekepi saṁvaṭṭakappe anekepi vivaṭṭakappe anekepi saṁvaṭṭavivaṭṭakappe: ‘amutrāsiṁ evaṁnāmo evaṅgotto evaṁvaṇṇo evamāhāro evaṁsukhadukkhappaṭisaṁvedī evamāyupariyanto. So tato cuto amutra udapādiṁ. Tatrāpāsiṁ evaṁnāmo evaṅgotto evaṁvaṇṇo evamāhāro evaṁsukhadukkhappaṭisaṁvedī evamāyupariyanto. So tato cuto idhūpapanno’ti. Iti sākāraṁ sauddesaṁ anekavihitaṁ pubbenivāsaṁ anussarati.
Ayamassa paṭhamā
vijjāvijjāConocimiento claro; conciencia genuina; ciencia (específicamente, los poderes cognitivos desarrollados a través de la práctica de la inmersión y la sabiduría).Ver en el glosario adhigatā hoti,
avijjāavijjāEs la falta de visión clara, el "no saber" o la ceguera espiritual. Se refiere específicamente a la incapacidad de comprender las Cuatro Nobles Verdades y la verdadera naturaleza de la realidad (impermanencia y el no-yo). Es el primer eslabón en el ciclo del origen dependiente. Ver también moha.Ver en el glosario vihatā, vijjā uppannā, tamo vihato, āloko uppanno, yathā taṁ appamattassa ātāpino pahitattassa viharato.
Kathañcāhaṁ, bhikkhave, dhammena tevijjaṁ brāhmaṇaṁ paññāpemi, nāññaṁ lapitalāpanamattena? Idha, bhikkhave, bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario anekavihitaṁ pubbenivāsaṁ anussarati, seyyathidaṁ—ekampi jātiṁ dvepi jātiyo tissopi jātiyo catassopi jātiyo pañcapi jātiyo dasapi jātiyo vīsampi jātiyo tiṁsampi jātiyo cattālīsampi jātiyo paññāsampi jātiyo jātisatampi jātisahassampi jātisatasahassampi anekepi saṁvaṭṭakappe anekepi vivaṭṭakappe anekepi saṁvaṭṭavivaṭṭakappe: ‘amutrāsiṁ evaṁnāmo evaṅgotto evaṁvaṇṇo evamāhāro evaṁsukhadukkhappaṭisaṁvedī evamāyupariyanto. So tato cuto amutra udapādiṁ. Tatrāpāsiṁ evaṁnāmo evaṅgotto evaṁvaṇṇo evamāhāro evaṁsukhadukkhappaṭisaṁvedī evamāyupariyanto. So tato cuto idhūpapanno’ti. Iti sākāraṁ sauddesaṁ anekavihitaṁ pubbenivāsaṁ anussarati. Ayamassa paṭhamā vijjāvijjāConocimiento claro; conciencia genuina; ciencia (específicamente, los poderes cognitivos desarrollados a través de la práctica de la inmersión y la sabiduría).Ver en el glosario adhigatā hoti, avijjāavijjāEs la falta de visión clara, el "no saber" o la ceguera espiritual. Se refiere específicamente a la incapacidad de comprender las Cuatro Nobles Verdades y la verdadera naturaleza de la realidad (impermanencia y el no-yo). Es el primer eslabón en el ciclo del origen dependiente. Ver también moha.Ver en el glosario vihatā, vijjā uppannā, tamo vihato, āloko uppanno, yathā taṁ appamattassa ātāpino pahitattassa viharato.
Puna caparaṁ, bhikkhave, bhikkhu dibbena cakkhunā visuddhena atikkantamānusakena satte passati cavamāne upapajjamāne hīne paṇīte suvaṇṇe dubbaṇṇe, sugate duggate yathākammūpage satte pajānāti: ‘ime vata bhonto sattā kāyaduccaritena samannāgatā vacīduccaritena samannāgatā manoduccaritena samannāgatā ariyānaṁ upavādakā micchādiṭṭhikā micchādiṭṭhikammasamādānā. Te kāyassa bhedā paraṁ maraṇā apāyaṁ duggatiṁ vinipātaṁ nirayaṁ upapannā. Ime vā pana bhonto sattā kāyasucaritena samannāgatā vacīsucaritena samannāgatā manosucaritena samannāgatā ariyānaṁ anupavādakā sammādiṭṭhikā sammādiṭṭhikammasamādānā. Te kāyassa bhedā paraṁ maraṇā sugatiṁ saggaṁ lokaṁ upapannā’ti. Iti dibbena cakkhunā visuddhena atikkantamānusakena satte passati cavamāne upapajjamāne hīne paṇīte suvaṇṇe dubbaṇṇe, sugate duggate yathākammūpage satte pajānāti. Ayamassa dutiyā vijjā adhigatā hoti, avijjā vihatā, vijjā uppannā, tamo vihato, āloko uppanno, yathā taṁ appamattassa ātāpino pahitattassa viharato.
Puna caparaṁ, bhikkhave, bhikkhu dibbena cakkhunā visuddhena atikkantamānusakena satte passati cavamāne upapajjamāne hīne paṇīte suvaṇṇe dubbaṇṇe, sugate duggate yathākammūpage satte pajānāti: ‘ime vata bhonto sattā kāyaduccaritena samannāgatā vacīduccaritena samannāgatā manoduccaritena samannāgatā ariyānaṁ upavādakā micchādiṭṭhikā micchādiṭṭhikammasamādānā. Te kāyassa bhedā paraṁ maraṇā apāyaṁ duggatiṁ vinipātaṁ nirayaṁ upapannā. Ime vā pana bhonto sattā kāyasucaritena samannāgatā vacīsucaritena samannāgatā manosucaritena samannāgatā ariyānaṁ anupavādakā sammādiṭṭhikā sammādiṭṭhikammasamādānā. Te kāyassa bhedā paraṁ maraṇā sugatiṁ saggaṁ lokaṁ upapannā’ti. Iti dibbena cakkhunā visuddhena atikkantamānusakena satte passati cavamāne upapajjamāne hīne paṇīte suvaṇṇe dubbaṇṇe, sugate duggate yathākammūpage satte pajānāti.
Ayamassa dutiyā vijjā adhigatā hoti, avijjā vihatā, vijjā uppannā, tamo vihato, āloko uppanno, yathā taṁ appamattassa ātāpino pahitattassa viharato.
Puna caparaṁ, bhikkhave, bhikkhu dibbena cakkhunā visuddhena atikkantamānusakena satte passati cavamāne upapajjamāne hīne paṇīte suvaṇṇe dubbaṇṇe, sugate duggate yathākammūpage satte pajānāti: ‘ime vata bhonto sattā kāyaduccaritena samannāgatā vacīduccaritena samannāgatā manoduccaritena samannāgatā ariyānaṁ upavādakā micchādiṭṭhikā micchādiṭṭhikammasamādānā. Te kāyassa bhedā paraṁ maraṇā apāyaṁ duggatiṁ vinipātaṁ nirayaṁ upapannā. Ime vā pana bhonto sattā kāyasucaritena samannāgatā vacīsucaritena samannāgatā manosucaritena samannāgatā ariyānaṁ anupavādakā sammādiṭṭhikā sammādiṭṭhikammasamādānā. Te kāyassa bhedā paraṁ maraṇā sugatiṁ saggaṁ lokaṁ upapannā’ti. Iti dibbena cakkhunā visuddhena atikkantamānusakena satte passati cavamāne upapajjamāne hīne paṇīte suvaṇṇe dubbaṇṇe, sugate duggate yathākammūpage satte pajānāti. Ayamassa dutiyā vijjā adhigatā hoti, avijjā vihatā, vijjā uppannā, tamo vihato, āloko uppanno, yathā taṁ appamattassa ātāpino pahitattassa viharato.
Puna caparaṁ, bhikkhave, bhikkhu āsavānaṁ khayā anāsavaṁ cetovimuttiṁ paññāvimuttiṁ diṭṭheva dhamme sayaṁ abhiññāabhiññāPoderes intuitivos que surgen de la práctica de la concentración: la capacidad de mostrar poderes psíquicos, clarividencia, clariaudiencia, la capacidad de conocer los pensamientos de otros, el recuerdo de vidas pasadas, y el conocimiento que destruye los contaminantes (ver āsava).Ver en el glosario sacchikatvā upasampajja viharati. Ayamassa tatiyā vijjā adhigatā hoti, avijjā vihatā, vijjā uppannā, tamo vihato, āloko uppanno, yathā taṁ appamattassa ātāpino pahitattassa viharato. Evaṁ kho ahaṁ, bhikkhave, dhammena tevijjaṁ brāhmaṇaṁ paññāpemi, nāññaṁ lapitalāpanamattenā”ti.
Puna caparaṁ, bhikkhave, bhikkhu āsavānaṁ khayā anāsavaṁ cetovimuttiṁ paññāvimuttiṁ diṭṭheva dhamme sayaṁ
abhiññāabhiññāPoderes intuitivos que surgen de la práctica de la concentración: la capacidad de mostrar poderes psíquicos, clarividencia, clariaudiencia, la capacidad de conocer los pensamientos de otros, el recuerdo de vidas pasadas, y el conocimiento que destruye los contaminantes (ver āsava).Ver en el glosario sacchikatvā upasampajja viharati.
Ayamassa tatiyā vijjā adhigatā hoti, avijjā vihatā, vijjā uppannā, tamo vihato, āloko uppanno, yathā taṁ appamattassa ātāpino pahitattassa viharato.
Evaṁ kho ahaṁ, bhikkhave, dhammena tevijjaṁ brāhmaṇaṁ paññāpemi, nāññaṁ lapitalāpanamattenā”ti.
Puna caparaṁ, bhikkhave, bhikkhu āsavānaṁ khayā anāsavaṁ cetovimuttiṁ paññāvimuttiṁ diṭṭheva dhamme sayaṁ abhiññāabhiññāPoderes intuitivos que surgen de la práctica de la concentración: la capacidad de mostrar poderes psíquicos, clarividencia, clariaudiencia, la capacidad de conocer los pensamientos de otros, el recuerdo de vidas pasadas, y el conocimiento que destruye los contaminantes (ver āsava).Ver en el glosario sacchikatvā upasampajja viharati. Ayamassa tatiyā vijjā adhigatā hoti, avijjā vihatā, vijjā uppannā, tamo vihato, āloko uppanno, yathā taṁ appamattassa ātāpino pahitattassa viharato. Evaṁ kho ahaṁ, bhikkhave, dhammena tevijjaṁ brāhmaṇaṁ paññāpemi, nāññaṁ lapitalāpanamattenā”ti.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
Etamatthaṁ bhagavā avoca.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
“Pubbenivāsaṁ yoveti,*yoveti → yovedi (sabbattha) saggāpāyañca passati; Atho jātikkhayaṁ patto,*Atho → atha (sya-all, pts-vp-pli1, mr) abhiññāvosito muni.
“Pubbenivāsaṁ yoveti,*yoveti → yovedi (sabbattha)
Atho jātikkhayaṁ patto,*Atho → atha (sya-all, pts-vp-pli1, mr)
“Pubbenivāsaṁ yoveti,*yoveti → yovedi (sabbattha)saggāpāyañca passati; Atho jātikkhayaṁ patto,*Atho → atha (sya-all, pts-vp-pli1, mr)abhiññāvosito muni.
Etāhi tīhi vijjāhi, tevijjo hoti brāhmaṇo; Tamahaṁ vadāmi tevijjaṁ, nāññaṁ lapitalāpanan”ti.
Etāhi tīhi vijjāhi, tevijjo hoti brāhmaṇo; Tamahaṁ vadāmi tevijjaṁ, nāññaṁ lapitalāpanan”ti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Pañcamo vaggo.
Pañcamo vaggo.
Pasāda jīvita saṅghāṭi, aggi upaparikkhayā; Upapatti kāma kalyāṇaṁ, dānaṁ dhammena te dasāti.
dānaṁ dhammena te dasāti.
Pasāda jīvita saṅghāṭi, aggi upaparikkhayā; Upapatti kāma kalyāṇaṁ, dānaṁ dhammena te dasāti.
Tikanipāto niṭṭhito.
Tikanipāto niṭṭhito.