KARUNAPURA SUTTA PIṬAKA
KARUNAPURA Biblioteca de suttas

Colección de Suttas

Selecciona un sutta o una sección

La ficha activa reflejará aquí el sutta, sección o mapa seleccionado.

Diagnóstico
Esperando inicialización…
Preparando biblioteca…
Cargando árbol…
Mapa
Discursos Numerados
3. El capítulo sobre los individuos

Ciego

Aṅguttara Nikāya
3. Puggalavagga
Andhasutta
Discursos Numerados
3. El capítulo sobre los individuos
Ciego
Aṅguttara Nikāya
3. Puggalavagga
Andhasutta

Ser espiritualmente ciego, tuerto o con dos ojos.

Ruta suttaAN 3.29Sutta Piṭaka›Aṅguttara Nikāya›3. Tikanipāta›1. Paṭhamapaṇṇāsaka›3. Puggalavagga›Andhasutta
← Suttas
Versiones de traducción
Vista:
Datos de publicación
SuttaCentral
https://suttacentral.net/an3.29/ca/albert-biayna-gea
Título de la publicación
Discursos Numerats
Traductor
Albert Biayna Gea
Título raíz
Aṅguttaranikāya
Idioma de traducción
Català
Idioma raíz
Pali
Source
https://suttacentral.net/
Número de publicación
sc-ca-an-albert-biayna-gea

Monjos, aquestes tres classes de persones són evidents al món. Qui són? Són la persona cega, la persona amb un ull no perjudicat i la persona amb els ulls no perjudicats.

Monjos, quina és la persona cega? Monjos, aquesta persona no és hàbil en assolir la prosperitat que encara no ha estat assolida ni per augmentar la prosperitat ja assolida. Aquesta està cega per això. A més, no posseeix l’ull per discernir el mèrit i el demèrit, la falta i la no falta, allò sublim i allò no sublim i allò similar a la puresa i a la impuresa. Aquesta és la persona cega.

Monjos, quina és la persona amb un ull no perjudicat? Monjos, aquesta persona és hàbil en assolir la prosperitat que encara no ha estat assolida i per augmentar la prosperitat ja assolida. Aquesta no és cega per això. No posseeix l’ull per discernir el mèrit i el demèrit, la falta i la no falta, allò sublim i allò no sublim i allò similar a la puresa i a la impuresa. Aquesta és la persona amb un ull no perjudicat.

Monjos, quina és la persona amb els ulls no perjudicats? Monjos, aquesta persona és hàbil en assolir la prosperitat que encara no ha estat assolida i en augmentar la prosperitat ja assolida. Aquesta no està cega per això. A més, posseeix l’ull per discernir el mèrit i el demèrit, la falta i la no falta, allò no sublim i allò no sublim i allò similar a la puresa i a la impuresa. Aquesta és la persona amb els ulls no perjudicats.

Monjos, aquestes tres classes de persones són evidents al món.

Estant tots insatisfets, el cec no posseeix prosperitat i no acumula el mèrit, la persona amb un ull no perjudicat produeix prosperitat justament o d’altra banda mitjançant el robatori, les mentides o l’engany, la persona jove i hàbil acumula la prosperitat, participant dels desigs sensibles entra a la infelicitat. La persona amb un ull no perjudicat va a l’infern i es lamenta. La persona amb els ulls no perjudicats és la millor, amb la prosperitat justament adquirida, s’eleva amb l’ensenyança. Es consagra amb una ment pura i assoleix l’estat de no sofriment.

Allunyat dels cegs i d’aquells amb un ull no perjudicat. Associat amb la persona amb els ulls no perjudicats. De les tres classes de persones és la millor.

“Tayome, bhikkhave, puggalā santo saṁvijjamānā lokasmiṁ. Katame tayo? Andho, ekacakkhu, dvicakkhu.

“Tayome, bhikkhave, puggalā santo saṁvijjamānā lokasmiṁ.
Katame tayo?
Andho, ekacakkhu, dvicakkhu.

“Tayome, bhikkhave, puggalā santo saṁvijjamānā lokasmiṁ. Katame tayo? Andho, ekacakkhu, dvicakkhu.

Katamo ca, bhikkhave, puggalo andho? Idha, bhikkhave, ekaccassa puggalassa tathārūpaṁ cakkhu na hoti yathārūpena cakkhunā anadhigataṁ vā bhogaṁ adhigaccheyya adhigataṁ vā bhogaṁ phātiṁ kareyya; *phātiṁ kareyya → phātikareyya (bj)tathārūpampissa cakkhu na hoti yathārūpena cakkhunā kusalākusale dhamme jāneyya, sāvajjānavajje dhamme jāneyya, hīnappaṇīte dhamme jāneyya, kaṇhasukkasappaṭibhāge dhamme jāneyya. Ayaṁ vuccati, bhikkhave, puggalo andho.

Katamo ca, bhikkhave, puggalo andho?
Idha, bhikkhave, ekaccassa puggalassa tathārūpaṁ cakkhu na hoti yathārūpena cakkhunā anadhigataṁ vā bhogaṁ adhigaccheyya adhigataṁ vā bhogaṁ phātiṁ kareyya; *phātiṁ kareyya → phātikareyya (bj)
tathārūpampissa cakkhu na hoti yathārūpena cakkhunā kusalākusale dhamme jāneyya, sāvajjānavajje dhamme jāneyya, hīnappaṇīte dhamme jāneyya, kaṇhasukkasappaṭibhāge dhamme jāneyya.
Ayaṁ vuccati, bhikkhave, puggalo andho.

Katamo ca, bhikkhave, puggalo andho? Idha, bhikkhave, ekaccassa puggalassa tathārūpaṁ cakkhu na hoti yathārūpena cakkhunā anadhigataṁ vā bhogaṁ adhigaccheyya adhigataṁ vā bhogaṁ phātiṁ kareyya; *phātiṁ kareyya → phātikareyya (bj)tathārūpampissa cakkhu na hoti yathārūpena cakkhunā kusalākusale dhamme jāneyya, sāvajjānavajje dhamme jāneyya, hīnappaṇīte dhamme jāneyya, kaṇhasukkasappaṭibhāge dhamme jāneyya. Ayaṁ vuccati, bhikkhave, puggalo andho.

Katamo ca, bhikkhave, puggalo ekacakkhu? Idha, bhikkhave, ekaccassa puggalassa tathārūpaṁ cakkhu hoti yathārūpena cakkhunā anadhigataṁ vā bhogaṁ adhigaccheyya adhigataṁ vā bhogaṁ phātiṁ kareyya; *phātiṁ kareyya → phāti kareyya (bj)tathārūpaṁ panassa cakkhu na hoti yathārūpena cakkhunā kusalākusale dhamme jāneyya, sāvajjānavajje dhamme jāneyya, hīnappaṇīte dhamme jāneyya, kaṇhasukkasappaṭibhāge dhamme jāneyya. *tathārūpaṁ panassa → tathārūpampissa (bj, sya1ed, sya2ed, km, pts1ed, mr); tathārūpassa (cck)Ayaṁ vuccati, bhikkhave, puggalo ekacakkhu.

Katamo ca, bhikkhave, puggalo ekacakkhu?
Idha, bhikkhave, ekaccassa puggalassa tathārūpaṁ cakkhu hoti yathārūpena cakkhunā anadhigataṁ vā bhogaṁ adhigaccheyya adhigataṁ vā bhogaṁ phātiṁ kareyya; *phātiṁ kareyya → phāti kareyya (bj)
tathārūpaṁ panassa cakkhu na hoti yathārūpena cakkhunā kusalākusale dhamme jāneyya, sāvajjānavajje dhamme jāneyya, hīnappaṇīte dhamme jāneyya, kaṇhasukkasappaṭibhāge dhamme jāneyya. *tathārūpaṁ panassa → tathārūpampissa (bj, sya1ed, sya2ed, km, pts1ed, mr); tathārūpassa (cck)
Ayaṁ vuccati, bhikkhave, puggalo ekacakkhu.

Katamo ca, bhikkhave, puggalo ekacakkhu? Idha, bhikkhave, ekaccassa puggalassa tathārūpaṁ cakkhu hoti yathārūpena cakkhunā anadhigataṁ vā bhogaṁ adhigaccheyya adhigataṁ vā bhogaṁ phātiṁ kareyya; *phātiṁ kareyya → phāti kareyya (bj)tathārūpaṁ panassa cakkhu na hoti yathārūpena cakkhunā kusalākusale dhamme jāneyya, sāvajjānavajje dhamme jāneyya, hīnappaṇīte dhamme jāneyya, kaṇhasukkasappaṭibhāge dhamme jāneyya. *tathārūpaṁ panassa → tathārūpampissa (bj, sya1ed, sya2ed, km, pts1ed, mr); tathārūpassa (cck)Ayaṁ vuccati, bhikkhave, puggalo ekacakkhu.

Katamo ca, bhikkhave, puggalo dvicakkhu? Idha, bhikkhave, ekaccassa puggalassa tathārūpaṁ cakkhu hoti yathārūpena cakkhunā anadhigataṁ vā bhogaṁ adhigaccheyya, adhigataṁ vā bhogaṁ phātiṁ kareyya; tathārūpampissa cakkhu hoti yathārūpena cakkhunā kusalākusale dhamme jāneyya; sāvajjānavajje dhamme jāneyya, hīnappaṇīte dhamme jāneyya, kaṇhasukkasappaṭibhāge dhamme jāneyya. Ayaṁ vuccati, bhikkhave, puggalo dvicakkhu.

Katamo ca, bhikkhave, puggalo dvicakkhu?
Idha, bhikkhave, ekaccassa puggalassa tathārūpaṁ cakkhu hoti yathārūpena cakkhunā anadhigataṁ vā bhogaṁ adhigaccheyya, adhigataṁ vā bhogaṁ phātiṁ kareyya;
tathārūpampissa cakkhu hoti yathārūpena cakkhunā kusalākusale dhamme jāneyya;
sāvajjānavajje dhamme jāneyya, hīnappaṇīte dhamme jāneyya, kaṇhasukkasappaṭibhāge dhamme jāneyya.
Ayaṁ vuccati, bhikkhave, puggalo dvicakkhu.

Katamo ca, bhikkhave, puggalo dvicakkhu? Idha, bhikkhave, ekaccassa puggalassa tathārūpaṁ cakkhu hoti yathārūpena cakkhunā anadhigataṁ vā bhogaṁ adhigaccheyya, adhigataṁ vā bhogaṁ phātiṁ kareyya; tathārūpampissa cakkhu hoti yathārūpena cakkhunā kusalākusale dhamme jāneyya; sāvajjānavajje dhamme jāneyya, hīnappaṇīte dhamme jāneyya, kaṇhasukkasappaṭibhāge dhamme jāneyya. Ayaṁ vuccati, bhikkhave, puggalo dvicakkhu.

Ime kho, bhikkhave, tayo puggalā santo saṁvijjamānā lokasminti.

Ime kho, bhikkhave, tayo puggalā santo saṁvijjamānā lokasminti.

Ime kho, bhikkhave, tayo puggalā santo saṁvijjamānā lokasminti.

Na ceva bhogā tathārūpā, na ca puññāni kubbati; Ubhayattha kaliggāho, andhassa hatacakkhuno.

Na ceva bhogā tathārūpā,
na ca puññāni kubbati;
Ubhayattha kaliggāho,
andhassa hatacakkhuno.

Na ceva bhogā tathārūpā, na ca puññāni kubbati; Ubhayattha kaliggāho, andhassa hatacakkhuno.

Athāparāyaṁ akkhāto, Ekacakkhu ca puggalo; Dhammādhammena saṭhoso, *saṭhoso → sasaṭho (bj); saṁsaṭṭho (sya-all, km, pts1ed); saṭhoti (mr)Bhogāni pariyesati.

Athāparāyaṁ akkhāto,
Ekacakkhu ca puggalo;
Dhammādhammena saṭhoso, *saṭhoso → sasaṭho (bj); saṁsaṭṭho (sya-all, km, pts1ed); saṭhoti (mr)
Bhogāni pariyesati.

Athāparāyaṁ akkhāto, Ekacakkhu ca puggalo; Dhammādhammena saṭhoso, *saṭhoso → sasaṭho (bj); saṁsaṭṭho (sya-all, km, pts1ed); saṭhoti (mr)Bhogāni pariyesati.

Theyyena kūṭakammena, musāvādena cūbhayaṁ; Kusalo hoti saṅghātuṁ, *saṅghātuṁ → saṁhātuṁ (sya-all)kāmabhogī ca mānavo; Ito so nirayaṁ gantvā, ekacakkhu vihaññati.

Theyyena kūṭakammena,
musāvādena cūbhayaṁ;
Kusalo hoti saṅghātuṁ, *saṅghātuṁ → saṁhātuṁ (sya-all)
kāmabhogī ca mānavo;
Ito so nirayaṁ gantvā,
ekacakkhu vihaññati.

Theyyena kūṭakammena, musāvādena cūbhayaṁ; Kusalo hoti saṅghātuṁ, *saṅghātuṁ → saṁhātuṁ (sya-all)kāmabhogī ca mānavo; Ito so nirayaṁ gantvā, ekacakkhu vihaññati.

Dvicakkhu pana akkhāto, seṭṭho purisapuggalo; Dhammaladdhehi bhogehi, uṭṭhānādhigataṁ dhanaṁ.

Dvicakkhu pana akkhāto,
seṭṭho purisapuggalo;
Dhammaladdhehi bhogehi,
uṭṭhānādhigataṁ dhanaṁ.

Dvicakkhu pana akkhāto, seṭṭho purisapuggalo; Dhammaladdhehi bhogehi, uṭṭhānādhigataṁ dhanaṁ.

Dadāti seṭṭhasaṅkappo, abyaggamānaso naro; Upeti bhaddakaṁ ṭhānaṁ, yattha gantvā na socati.

Dadāti seṭṭhasaṅkappo,
abyaggamānaso naro;
Upeti bhaddakaṁ ṭhānaṁ,
yattha gantvā na socati.

Dadāti seṭṭhasaṅkappo, abyaggamānaso naro; Upeti bhaddakaṁ ṭhānaṁ, yattha gantvā na socati.

Andhañca ekacakkhuñca, ārakā parivajjaye; Dvicakkhuṁ pana sevetha, seṭṭhaṁ purisapuggalan”ti.

Andhañca ekacakkhuñca,
ārakā parivajjaye;
Dvicakkhuṁ pana sevetha,
seṭṭhaṁ purisapuggalan”ti.

Andhañca ekacakkhuñca, ārakā parivajjaye; Dvicakkhuṁ pana sevetha, seṭṭhaṁ purisapuggalan”ti.

Navamaṁ.

Navamaṁ.

Navamaṁ.

AnteriorHabla como estiércolAN 3.28·GūthabhāṇīsuttaHabla como estiércol, como flores y como miel.SiguienteBoca abajoAN 3.30·AvakujjasuttaCómo hacer que la sabiduría de escuchar el Dhamma perdure cuando la charla termina.

Texto original en pali: Mahāsaṅgīti Tipiṭaka Buddhavasse 2500.

Datos pali, segmentación, variantes y metadatos: importados desde SuttaCentral.

Traducción al catalán: Albert Biayna Gea.

Gestionar consentimiento

🍪 En KarunaPura usamos cookies para ofrecerte una experiencia más consciente y respetuosa.

Funcionales Siempre activo
Estas cookies son esenciales para el funcionamiento básico de la web y no se pueden desactivar.
Permiten recordar tus ajustes y preferencias para que tu experiencia sea más fluida.
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. Nos ayudan a entender cómo se usa el sitio de forma anónima, para seguir mejorando.
Marketing
Se utilizan para ofrecer contenido personalizado y relevante según tu comportamiento de navegación.
  • Administrar opciones
  • Gestionar los servicios
  • Gestionar {vendor_count} proveedores
  • Leer más sobre estos propósitos
Ver preferencias
  • {title}
  • {title}
  • {title}