SC 129Tothom tremola amb la violència,
tothom tem la mort;
cal posar-se al lloc de l’altre
i no matar ni fer matar.SC 130Tothom tremola amb la violència,
tothom s’estima la vida;
cal posar-se al lloc de l’altre
i no matar ni fer matar.SC 131Aquell que usa la violència
contra els éssers que volen ser feliços
quan ho vulgui ser ell mateix
no ho podrà ser més endavant.SC 132Aquell que usa la violència
contra els éssers que volen ser feliços
quan ho vulgui ser ell mateix
ho podrà ser més endavant.SC 133No diguis res ofensiu,
el que hagis dit se’t podria dir a tu,
parlar agressivament és dolorós,
els cops et tocaran a tu.SC 134Si no reverberes,
com un gong esquerdat,
has arribat a l’estat de pau,
en tu no hi ha agressivitat.SC 135Com el pastor porta les vaques
a la pastura amb el bastó,
així la vellesa i la mort
porten la vida dels éssers.SC 136El neci no comprèn
que ha fet accions nocives,
el desassenyat pateix,
cremat pel foc dels seus actes.SC 137Aquell que, amb la violència,
fereix els innocents
que no l’han agredit
ràpidament pot trobar-se
en un d’aquests deu estats:SC 138un fort dolor físic i la pèrdua
o el trencament d’una part del cos
o bé una malaltia greu
i la bogeria;SC 139o bé l’atac del rei,
acusacions greus,
la pèrdua de parents
i la disminució de les riqueses,SC 140el foc, destructor,
li pot cremar les possessions,
i, en desintegrar-se el cos,
el ximplet renaixerà a l’infern.SC 141Ni nuesa, ni trenes, ni fangs, ni dejunis,
ni el jeure damunt d’una pedra,
ni la pols i la suor d’exercitar-se ajupit
purifiquen el mortal que encara dubta.SC 142Si va vestit però és equànime,
calmat, dominat, controlat, cast,
i deposa la violència contra les criatures,
és un home superior, un ascetasamaṇaAsceta o contemplativo. Proviene de una raíz śram que significa desgastar o subyugar.Ver en el glosario, un monjo.SC 143¿Qui, en aquest món, censura l’home
que té vergonya i es conté,
i que no coneix el retret
—com el bon cavall no coneix el fuet?
Com el bon cavall, atent al fuet,
sigueu amatents i ràpids a respondre.SC 144Amb confiança, virtut i energia,
concentració i discerniment,
seny i bona conducta,
eliminareu aquesta gran angoixa.SC 145Els aqüeductes porten aigua,
els sageters adrecen sagetes,
els fusters dobleguen la fusta,
els virtuosos es modelen ells mateixos.
Colección Menor
Dichos del Dhamma
Capítol de la violència
Khuddaka Nikāya
Dhammapada
Colección Menor
Dichos del Dhamma
Khuddaka Nikāya
Dhammapada
Sabbe tasanti daṇḍassa, sabbe bhāyanti maccuno; Attānaṁ upamaṁ katvā, na haneyya na ghātaye.
Sabbe tasanti daṇḍassa, sabbe bhāyanti maccuno; Attānaṁ upamaṁ katvā, na haneyya na ghātaye.
Sabbe tasanti daṇḍassa, sabbesaṁ jīvitaṁ piyaṁ; Attānaṁ upamaṁ katvā, na haneyya na ghātaye.
Sabbe tasanti daṇḍassa, sabbesaṁ jīvitaṁ piyaṁ; Attānaṁ upamaṁ katvā, na haneyya na ghātaye.
Sukhakāmāni bhūtāni, yo daṇḍena vihiṁsati; Attano sukhamesāno, pecca so na labhate sukhaṁ.
Sukhakāmāni bhūtāni, yo daṇḍena vihiṁsati; Attano sukhamesāno, pecca so na labhate sukhaṁ.
Sukhakāmāni bhūtāni, yo daṇḍena na hiṁsati; Attano sukhamesāno, pecca so labhate sukhaṁ.
Sukhakāmāni bhūtāni, yo daṇḍena na hiṁsati; Attano sukhamesāno, pecca so labhate sukhaṁ.
Māvoca pharusaṁ kañci, vuttā paṭivadeyyu taṁ;*paṭivadeyyu taṁ → paṭivadeyyuṁ taṁ (mr) Dukkhā hi sārambhakathā, paṭidaṇḍā phuseyyu taṁ.*paṭidaṇḍā phuseyyu taṁ → phuseyyuṁ taṁ (mr)
Māvoca pharusaṁ kañci, vuttā paṭivadeyyu taṁ;*paṭivadeyyu taṁ → paṭivadeyyuṁ taṁ (mr)Dukkhā hi sārambhakathā, paṭidaṇḍā phuseyyu taṁ.*paṭidaṇḍā phuseyyu taṁ → phuseyyuṁ taṁ (mr)
Sace neresi attānaṁ, kaṁso upahato yathā; Esa pattosi nibbānaṁ, sārambho te na vijjati.
Sace neresi attānaṁ, kaṁso upahato yathā; Esa pattosi nibbānaṁ, sārambho te na vijjati.
Yathā daṇḍena gopālo, gāvo pājeti gocaraṁ; Evaṁ jarā ca maccu ca, āyuṁ pājenti pāṇinaṁ.
Yathā daṇḍena gopālo, gāvo pājeti gocaraṁ; Evaṁ jarā ca maccu ca, āyuṁ pājenti pāṇinaṁ.
Atha pāpāni kammāni, karaṁ bālo na bujjhati; Sehi kammehi dummedho, aggidaḍḍhova tappati.
Atha pāpāni kammāni, karaṁ bālo na bujjhati; Sehi kammehi dummedho, aggidaḍḍhova tappati.
Yo daṇḍena adaṇḍesu, appaduṭṭhesu dussati; Dasannamaññataraṁ ṭhānaṁ, khippameva nigacchati.
Yo daṇḍena adaṇḍesu, appaduṭṭhesu dussati; Dasannamaññataraṁ ṭhānaṁ, khippameva nigacchati.
Vedanaṁ pharusaṁ jāniṁ, sarīrassa va bhedanaṁ;*sarīrassa va bhedanaṁ → sarīrassa pabhedanaṁ (cck) Garukaṁ vāpi ābādhaṁ, cittakkhepaṁ va pāpuṇe.*cittakkhepaṁ va → cittakkhepañca (pts1ed, pts2ed, csp1ed)
Vedanaṁ pharusaṁ jāniṁ, sarīrassa va bhedanaṁ;*sarīrassa va bhedanaṁ → sarīrassa pabhedanaṁ (cck)Garukaṁ vāpi ābādhaṁ, cittakkhepaṁ va pāpuṇe.*cittakkhepaṁ va → cittakkhepañca (pts1ed, pts2ed, csp1ed)
Rājato vā upasaggaṁ,*upasaggaṁ → upassaggaṁ (bj, pts1ed, pts2ed) Abbhakkhānaṁ va dāruṇaṁ;*Abbhakkhānaṁ va → abbhakkhānañca (csp1ed) Parikkhayaṁ va ñātīnaṁ,*Parikkhayaṁ va → parikkhayañca (csp1ed) Bhogānaṁ va pabhaṅguraṁ.*Bhogānaṁ va → bhogānañca (csp1ed) | pabhaṅguraṁ → pabhaṅguṇaṁ (sya-all, pts1ed, pts2ed); pabhaṅgunaṁ (mr)
Rājato vā upasaggaṁ,*upasaggaṁ → upassaggaṁ (bj, pts1ed, pts2ed)Abbhakkhānaṁ va dāruṇaṁ;*Abbhakkhānaṁ va → abbhakkhānañca (csp1ed)Parikkhayaṁ va ñātīnaṁ,*Parikkhayaṁ va → parikkhayañca (csp1ed)Bhogānaṁ va pabhaṅguraṁ.*Bhogānaṁ va → bhogānañca (csp1ed) | pabhaṅguraṁ → pabhaṅguṇaṁ (sya-all, pts1ed, pts2ed); pabhaṅgunaṁ (mr)
Atha vāssa agārāni, aggi ḍahati pāvako;*ḍahati → ḍayhati (mr) Kāyassa bhedā duppañño, nirayaṁ sopapajjati.*sopapajjati → so upapajjati (bj, sya-all, pts1ed)
Atha vāssa agārāni, aggi ḍahati pāvako;*ḍahati → ḍayhati (mr)Kāyassa bhedā duppañño, nirayaṁ sopapajjati.*sopapajjati → so upapajjati (bj, sya-all, pts1ed)
Na naggacariyā na jaṭā na paṅkā, Nānāsakā thaṇḍilasāyikā vā; Rajojallaṁ ukkuṭikappadhānaṁ, Sodhenti maccaṁ avitiṇṇakaṅkhaṁ.
Na naggacariyā na jaṭā na paṅkā, Nānāsakā thaṇḍilasāyikā vā; Rajojallaṁ ukkuṭikappadhānaṁ, Sodhenti maccaṁ avitiṇṇakaṅkhaṁ.
Alaṅkato cepi samaṁ careyya, Santo danto niyato brahmacārī; Sabbesu bhūtesu nidhāya daṇḍaṁ, So brāhmaṇo so samaṇo sa bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario.
Alaṅkato cepi samaṁ careyya, Santo danto niyato brahmacārī; Sabbesu bhūtesu nidhāya daṇḍaṁ, So brāhmaṇo so samaṇo sa bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario.
Hirīnisedho puriso, koci lokasmi vijjati; Yo niddaṁ apabodheti,*niddaṁ → nindaṁ (bj, pts1ed, pts2ed sn1.18:1 [18. Hirīsutta]) | apabodheti → apabodhati (bj sn1.18:1 [18. Hirīsutta]); appabodheti (cck); appabodhati (pts1ed, pts2ed) asso bhadro kasāmiva.
Hirīnisedho puriso, koci lokasmi vijjati; Yo niddaṁ apabodheti,*niddaṁ → nindaṁ (bj, pts1ed, pts2ed sn1.18:1 [18. Hirīsutta]) | apabodheti → apabodhati (bj sn1.18:1 [18. Hirīsutta]); appabodheti (cck); appabodhati (pts1ed, pts2ed)asso bhadro kasāmiva.
Asso yathā bhadro kasāniviṭṭho, Ātāpino saṁvegino bhavātha; Saddhāya sīlena ca vīriyena ca, Samādhinā dhammavinicchayena ca; Sampannavijjācaraṇā patissatā, Jahissatha dukkhamidaṁ anappakaṁ.*Jahissatha → pahassatha (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed)
Asso yathā bhadro kasāniviṭṭho, Ātāpino saṁvegino bhavātha; Saddhāya sīlena ca vīriyena ca, Samādhinā dhammavinicchayena ca; Sampannavijjācaraṇā patissatā, Jahissatha dukkhamidaṁ anappakaṁ.*Jahissatha → pahassatha (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed)
Udakañhi nayanti nettikā, Usukārā namayanti tejanaṁ; Dāruṁ namayanti tacchakā, Attānaṁ damayanti subbatā.
Udakañhi nayanti nettikā, Usukārā namayanti tejanaṁ; Dāruṁ namayanti tacchakā, Attānaṁ damayanti subbatā.
Daṇḍavaggo dasamo.
Daṇḍavaggo dasamo.