SC 146¿Què és aquest riure, aquesta joia,
quan tot crema constantment?
esteu encegats per la foscor
i no busqueu la llum?SC 147Guaita la forma acolorida:
un cos ple d’úlceres, altiu,
malalt i ple d’angoixes,
sense estabilitat perdurable.SC 148S’ha fet vell aquest cos,
fràgil niu de malalties,
descompost
en una massa corrupta:
la vida s’acaba amb la mort.SC 149Com les carbasses a la tardor,
estan escampats
aquests ossos
esblanqueïts.
¿Qui troba goig a veure’ls?SC 150Una ciutat feta d’ossos,
un aglomerat de carn i sang:
on hi ha la vellesa i la mort,
no queden pretensions ni orgull.SC 151Els carros reials, acolorits,
envelleixen,
el cos també es fa vell,
però la veritat dels savis no envelleix,
els savis ho demostren a tots.SC 152L’home que no ha escoltat prou
envelleix com un bou
li creixen les carns,
però no li augmenta el seny.SC 153¿Per quantes vides he passat
revoltant un cop i un altre,
cercant en va el constructor de la casa?
Que dolorós és néixer sense parar!SC 154Ara t’he vist, oh constructor!
No tornaràs a aixecar la casa!
Totes les bigues s’han trencat
i ha caigut la pedra mestra.
La ment, deconstruïda,
ha assolit la fi dels desitjos.SC 155Els que no han seguit l’aprenentatge
i no han assolit el bé de joves
es consumeixen com aurons vells
en un estany sense peixos.SC 156Els que no han seguit l’aprenentatge
i no han assolit el bé de joves
jeuen com arcs inútils,
lamentant-se del passat.
Colección Menor
Dichos del Dhamma
Capítol de la vellesa
Khuddaka Nikāya
Dhammapada
Colección Menor
Dichos del Dhamma
Khuddaka Nikāya
Dhammapada
Ko nu hāso kimānando,*Ko nu hāso → kinnu hāso (mr) niccaṁ pajjalite satisatiAtención plena, memoria, poderes de referencia y retención. En algunos contextos, la palabra sati cuando se usa sola cubre también la alerta (sampajañña).Ver en el glosario; Andhakārena onaddhā, padīpaṁ na gavesatha.
Ko nu hāso kimānando,*Ko nu hāso → kinnu hāso (mr)niccaṁ pajjalite satisatiAtención plena, memoria, poderes de referencia y retención. En algunos contextos, la palabra sati cuando se usa sola cubre también la alerta (sampajañña).Ver en el glosario; Andhakārena onaddhā, padīpaṁ na gavesatha.
Passa cittakataṁ bimbaṁ, arukāyaṁ samussitaṁ; Āturaṁ bahusaṅkappaṁ, yassa natthi dhuvaṁ ṭhiti.
Passa cittakataṁ bimbaṁ, arukāyaṁ samussitaṁ; Āturaṁ bahusaṅkappaṁ, yassa natthi dhuvaṁ ṭhiti.
Parijiṇṇamidaṁ rūpaṁ, roganīḷaṁ pabhaṅguraṁ;*roganīḷaṁ → roganiḍḍhaṁ (bj, pts1ed); roganiddhaṁ (sya-all); roganiḍḍaṁ (pts2ed) Bhijjati pūtisandeho, maraṇantañhi jīvitaṁ.
Parijiṇṇamidaṁ rūpaṁ, roganīḷaṁ pabhaṅguraṁ;*roganīḷaṁ → roganiḍḍhaṁ (bj, pts1ed); roganiddhaṁ (sya-all); roganiḍḍaṁ (pts2ed)Bhijjati pūtisandeho, maraṇantañhi jīvitaṁ.
Yānimāni apatthāni,*apatthāni → yānimāni apattāni (mr); yānimāni'paviddhāni (?) alābūneva sārade;*alābūneva → alāpūneva (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed) Kāpotakāni aṭṭhīni, tāni disvāna kā rati.
Yānimāni apatthāni,*apatthāni → yānimāni apattāni (mr); yānimāni'paviddhāni (?)alābūneva sārade;*alābūneva → alāpūneva (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed)Kāpotakāni aṭṭhīni, tāni disvāna kā rati.
Aṭṭhīnaṁ nagaraṁ kataṁ, maṁsalohitalepanaṁ; Yattha jarā ca maccu ca, māno makkho ca ohito.
Aṭṭhīnaṁ nagaraṁ kataṁ, maṁsalohitalepanaṁ; Yattha jarā ca maccu ca, māno makkho ca ohito.
Jīranti ve rājarathā sucittā, Atho sarīrampi jaraṁ upeti; Satañca dhammo na jaraṁ upeti, Santo have sabbhi pavedayanti.
Jīranti ve rājarathā sucittā, Atho sarīrampi jaraṁ upeti; Satañca dhammo na jaraṁ upeti, Santo have sabbhi pavedayanti.
Appassutāyaṁ puriso, balībaddhova jīrati;*balībaddhova → balivaddova (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed); balibaddhova (mr) Maṁsāni tassa vaḍḍhanti, paññāpaññāDiscernimiento, sabiduría o visión cabal. Capacidad de comprender la realidad según el Dhamma, especialmente la naturaleza condicionada de los fenómenos, las Cuatro Nobles Verdades y las tres características. Una de las cinco facultades, las cinco fuerzas y las diez pāramīs.Ver en el glosario tassa na vaḍḍhati.
Appassutāyaṁ puriso, balībaddhova jīrati;*balībaddhova → balivaddova (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed); balibaddhova (mr)Maṁsāni tassa vaḍḍhanti, paññāpaññāDiscernimiento, sabiduría o visión cabal. Capacidad de comprender la realidad según el Dhamma, especialmente la naturaleza condicionada de los fenómenos, las Cuatro Nobles Verdades y las tres características. Una de las cinco facultades, las cinco fuerzas y las diez pāramīs.Ver en el glosario tassa na vaḍḍhati.
Anekajātisaṁsāraṁ, sandhāvissaṁ anibbisaṁ; Gahakāraṁ gavesanto,*Gahakāraṁ → gahakārakaṁ (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed) dukkhā jāti punappunaṁ.
Anekajātisaṁsāraṁ, sandhāvissaṁ anibbisaṁ; Gahakāraṁ gavesanto,*Gahakāraṁ → gahakārakaṁ (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed)dukkhā jāti punappunaṁ.
Gahakāraka diṭṭhosi, puna gehaṁ na kāhasi; Sabbā te phāsukā bhaggā, gahakūṭaṁ visaṅkhataṁ; Visaṅkhāragataṁ cittaṁ, taṇhānaṁ khayamajjhagā.
Gahakāraka diṭṭhosi, puna gehaṁ na kāhasi; Sabbā te phāsukā bhaggā, gahakūṭaṁ visaṅkhataṁ; Visaṅkhāragataṁ cittaṁ, taṇhānaṁ khayamajjhagā.
Acaritvā brahmacariyaṁ, aladdhā yobbane dhanaṁ; Jiṇṇakoñcāva jhāyanti, khīṇamaccheva pallale.
Acaritvā brahmacariyaṁ, aladdhā yobbane dhanaṁ; Jiṇṇakoñcāva jhāyanti, khīṇamaccheva pallale.
Acaritvā brahmacariyaṁ, aladdhā yobbane dhanaṁ; Senti cāpātikhīṇāva, purāṇāni anutthunaṁ.
Acaritvā brahmacariyaṁ, aladdhā yobbane dhanaṁ; Senti cāpātikhīṇāva, purāṇāni anutthunaṁ.
Jarāvaggo ekādasamo.
Jarāvaggo ekādasamo.