SC 179La seva victòria no es pot desfer,
la seva victòria no va enlloc…
Aquell que està despert
i es mou en l’infinit sense deixar traça,
per quin camí el seguireu?SC 180No té desig que l’atrapi,
que l’enganxi o el dugui enlloc…
Aquell que està despert
i es mou en l’infinit sense deixar traça,
per quin camí el seguireu?SC 181Els savis que s’apliquen a la meditació,
acostumats a la calma de la renúncia,
fins i tot els déus els envegen,
perquè estan desperts i atents.SC 182És difícil néixer humà,
difícil la vida dels mortals,
difícil escoltar l’ensenyament veritable,
difícil que apareguin éssers desperts.SC 183Abstenir-se d’accions nocives,
fer allò que és beneficiós
i purificar els pensaments;
això és el que ensenyen els desperts.SC 184La paciència és l’austeritat màxima,
l’acceptació, l’absència de desig suprema
—diuen els desperts.
No és monjo qui mata l’altre,
ni ascetasamaṇaAsceta o contemplativo. Proviene de una raíz śram que significa desgastar o subyugar.Ver en el glosario qui li fa mal.SC 185No criticar, no cometre violència,
seguir la regla monàstica,
ésser mesurat en l’aliment,
jeure i seure en solitud
i practicar la meditació;
això és el que ensenyen els desperts.SC 186Ni acompanyats d’una pluja de monedes
els plaers podrien satisfer.
“Els plaers són penosos i insípids”
—així reflexiona el savi.SC 187Ni tan sols troba gust
en els plaers dels déus;
el deixeble del Ben Despert
gaudeix de la fi de la set.SC 188Molts van a refugiar-se
a les muntanyes i als boscos,
a ermites, arbres i temples,
homes acovardits!SC 189No és aquest el refugi segur,
no és aquest el suprem refugi,
aquell que s’hi refugia
no s’allibera del sofriment.SC 190Qui ha pres refugi en el Despert,
en l’Ensenyament i en la Comunitat,
veu amb la intel·ligència
les quatre nobles veritats:SC 191el sofriment,
el sorgiment del sofriment,
la superació del sofriment,
i el noble òctuple camí
que apaivaga el sofriment.SC 192Aquest sí que és el refugi segur,
aquest és el suprem refugi;
aquell que s’hi refugia
s’allibera del sofriment.SC 193Un home de bona casta
és difícil de trobar,
no en neixen a tot arreu!
Feliç prospera la família
on neix un home intel·ligent.SC 194Benaurada l’aparició d’éssers desperts,
benaurat l’ensenyament veritable,
benaurada l’harmonia de la comunitat,
banaurat el caliu dels que estan units.SC 195Els desperts o els que els escolten
són dignes de devoció,
han superat les obsessions
i han travessat l’aiguat de les penes.SC 196Qui honora els que són així,
immutables i lliures de la por,
té un mèrit sense mesura
—ningú no pot dir: “fa tant”.
Colección Menor
Dichos del Dhamma
Capítol dels desperts
Khuddaka Nikāya
Dhammapada
Colección Menor
Dichos del Dhamma
Khuddaka Nikāya
Dhammapada
Yassa jitaṁ nāvajīyati, Jitaṁ yassa noyāti koci loke;*Jitaṁ yassa → jitamassa (bj, sya-all); jitaṁ assa (pts1ed, pts2ed); jitaṁ massa (mr) Taṁ buddhamanantagocaraṁ, Apadaṁ kena padena nessatha.
Yassa jitaṁ nāvajīyati, Jitaṁ yassa noyāti koci loke;*Jitaṁ yassa → jitamassa (bj, sya-all); jitaṁ assa (pts1ed, pts2ed); jitaṁ massa (mr)Taṁ buddhamanantagocaraṁ, Apadaṁ kena padena nessatha.
Yassa jālinī visattikā, TaṇhātaṇhāAvidez, sed o ansia que impulsa el aferramiento y el devenir. En los suttas se distingue en tres formas: avidez por la sensualidad, avidez por el devenir y avidez por el no devenir o la aniquilación. Ver upādāna y bhava.Ver en el glosario natthi kuhiñci netave; Taṁ buddhamanantagocaraṁ, Apadaṁ kena padena nessatha.
Yassa jālinī visattikā, TaṇhātaṇhāAvidez, sed o ansia que impulsa el aferramiento y el devenir. En los suttas se distingue en tres formas: avidez por la sensualidad, avidez por el devenir y avidez por el no devenir o la aniquilación. Ver upādāna y bhava.Ver en el glosario natthi kuhiñci netave; Taṁ buddhamanantagocaraṁ, Apadaṁ kena padena nessatha.
Ye jhānapasutā dhīrā, nekkhammūpasame ratā; Devāpi tesaṁ pihayanti, sambuddhānaṁ satīmataṁ.
Ye jhānapasutā dhīrā, nekkhammūpasame ratā; Devāpi tesaṁ pihayanti, sambuddhānaṁ satīmataṁ.
Kiccho manussapaṭilābho, kicchaṁ maccāna jīvitaṁ; Kicchaṁ saddhammassavanaṁ, kiccho buddhānamuppādo.
Kiccho manussapaṭilābho, kicchaṁ maccāna jīvitaṁ; Kicchaṁ saddhammassavanaṁ, kiccho buddhānamuppādo.
Sabbapāpassa akaraṇaṁ, kusalassa upasampadāupasampadāAceptación; ordenación plena como bhikkhu o bhikkhunī. Ver pabbajjā.Ver en el glosario;*kusalassa upasampadā → kusalassūpasampadā (sya-all) Sacittapariyodapanaṁ,*Sacittapariyodapanaṁ → sacittapariyodāpanaṁ (?) etaṁ buddhāna sāsanaṁ.
Sabbapāpassa akaraṇaṁ, kusalassa upasampadāupasampadāAceptación; ordenación plena como bhikkhu o bhikkhunī. Ver pabbajjā.Ver en el glosario;*kusalassa upasampadā → kusalassūpasampadā (sya-all)Sacittapariyodapanaṁ,*Sacittapariyodapanaṁ → sacittapariyodāpanaṁ (?)etaṁ buddhāna sāsanaṁ.
Khantī paramaṁ tapo titikkhā, Nibbānaṁ paramaṁ vadanti buddhā;*Nibbānaṁ → nibbāṇaṁ (bj) Na hi pabbajito parūpaghātī,*Na → ayaṁ nakāro bj, sya-all, pts1ed, pts2ed potthakesu na Na samaṇo hoti paraṁ viheṭhayanto.
Khantī paramaṁ tapo titikkhā, Nibbānaṁ paramaṁ vadanti buddhā;*Nibbānaṁ → nibbāṇaṁ (bj)Na hi pabbajito parūpaghātī,*Na → ayaṁ nakāro bj, sya-all, pts1ed, pts2ed potthakesu naNa samaṇo hoti paraṁ viheṭhayanto.
Anūpavādo anūpaghāto,*Anūpavādo anūpaghāto → anupavādo anupaghāto (cck, pts2ed, mr) Pātimokkhe ca saṁvaro; Mattaññutā ca bhattasmiṁ, Pantañca sayanāsanaṁ; Adhicitte ca āyogo, Etaṁ buddhāna sāsanaṁ.
Anūpavādo anūpaghāto,*Anūpavādo anūpaghāto → anupavādo anupaghāto (cck, pts2ed, mr)Pātimokkhe ca saṁvaro; Mattaññutā ca bhattasmiṁ, Pantañca sayanāsanaṁ; Adhicitte ca āyogo, Etaṁ buddhāna sāsanaṁ.
Na kahāpaṇavassena, titti kāmesu vijjati; Appassādā dukhā kāmā, iti viññāya paṇḍito.
Na kahāpaṇavassena, titti kāmesu vijjati; Appassādā dukhā kāmā, iti viññāya paṇḍito.
Api dibbesu kāmesu, ratiṁ so nādhigacchati; Taṇhakkhayarato hoti, sammāsambuddhasāvako.
Api dibbesu kāmesu, ratiṁ so nādhigacchati; Taṇhakkhayarato hoti, sammāsambuddhasāvako.
Bahuṁ ve saraṇaṁ yanti, pabbatāni vanāni ca; Ārāmarukkhacetyāni, manussā bhayatajjitā.
Bahuṁ ve saraṇaṁ yanti, pabbatāni vanāni ca; Ārāmarukkhacetyāni, manussā bhayatajjitā.
Netaṁ kho saraṇaṁ khemaṁ, netaṁ saraṇamuttamaṁ; Netaṁ saraṇamāgamma, sabbadukkhā pamuccati.
Netaṁ kho saraṇaṁ khemaṁ, netaṁ saraṇamuttamaṁ; Netaṁ saraṇamāgamma, sabbadukkhā pamuccati.
Yo ca buddhañca dhammañca, saṅghañca saraṇaṁ gato; Cattāri ariyasaccāni, sammappaññāya passati.
Yo ca buddhañca dhammañca, saṅghañca saraṇaṁ gato; Cattāri ariyasaccāni, sammappaññāya passati.
Dukkhaṁ dukkhasamuppādaṁ, dukkhassa ca atikkamaṁ; Ariyaṁ caṭṭhaṅgikaṁ maggaṁ, dukkhūpasamagāminaṁ.
Dukkhaṁ dukkhasamuppādaṁ, dukkhassa ca atikkamaṁ; Ariyaṁ caṭṭhaṅgikaṁ maggaṁ, dukkhūpasamagāminaṁ.
Etaṁ kho saraṇaṁ khemaṁ, etaṁ saraṇamuttamaṁ; Etaṁ saraṇamāgamma, sabbadukkhā pamuccati.
Etaṁ kho saraṇaṁ khemaṁ, etaṁ saraṇamuttamaṁ; Etaṁ saraṇamāgamma, sabbadukkhā pamuccati.
Dullabho purisājañño, na so sabbattha jāyati; Yattha so jāyati dhīro, taṁ kulaṁ sukhamedhati.
Dullabho purisājañño, na so sabbattha jāyati; Yattha so jāyati dhīro, taṁ kulaṁ sukhamedhati.
Sukho buddhānamuppādo, sukhā saddhammadesanā; Sukhā saṅghassa sāmaggī, samaggānaṁ tapo sukho.
Sukho buddhānamuppādo, sukhā saddhammadesanā; Sukhā saṅghassa sāmaggī, samaggānaṁ tapo sukho.
Pūjārahe pūjayato, buddhe yadi va sāvake; Papañcasamatikkante, tiṇṇasokapariddave.
Pūjārahe pūjayato, buddhe yadi va sāvake; Papañcasamatikkante, tiṇṇasokapariddave.
Te tādise pūjayato, nibbute akutobhaye; Na sakkā puññaṁ saṅkhātuṁ, imettamapi kenaci.
Te tādise pūjayato, nibbute akutobhaye; Na sakkā puññaṁ saṅkhātuṁ, imettamapi kenaci.
Buddhavaggo cuddasamo.
Buddhavaggo cuddasamo.
Paṭhamabhāṇavāraṁ.
Paṭhamabhāṇavāraṁ.