SC 235Ets com una fulla seca,
els servents de Yama t’esperen,
has d’emprendre la tasca,
però no duus provisions.SC 236Fes-te una illa a tu mateix,
esforça’t —de pressa!— i esdevingues savi;
quan hagis eliminat els teus defectes,
immaculat,
arribaràs a la divina terra dels nobles.SC 237Has complert el temps,
has arribat davant de Yama,
no et queda temps de vida
i no duus provisions.SC 238Fes-te una illa a tu mateix,
esforça’t —de pressa!— i esdevingues savi;
quan hagis eliminat els teus defectes,
immaculat,
no tornaràs a passar pel naixement i la vellesa.SC 239L’assenyat, a poc a poc,
de mica en mica,
poleix els seus defectes,
un rere l’altre,
com l’orfebre treballa l’argent.SC 240Igual que polint un defecte del ferro
hom pot fer malbé el material d’on l’extreu,
aquell que és massa estricte
fa accions que el duen a un mal destí.SC 241El mantra mal après és defectuós,
la casa té defectes si no es cuida,
l’ornament és defectuós si hom té peresa,
i, per al vigilant, la distracció és un defecte.SC 242La deixadesa és el defecte de la dona,
l’avarícia, el defecte del donant:
els defectes són mala cosa
en aquest món i en l’altre.SC 243Però hi ha un defecte molt més gran que aquests:
la ignorància és el major defecte;
abandoneu aquest defecte
i sigueu purs, oh monjos!SC 244La vida és fàcil per a qui no té vergonya,
és agosarat com un corb, ofensiu,
avassallador, arrogant i corrupte,
però difícil per al vergonyós,SC 245que constantment aspira a la puresa,
viu sol i amb senzillesa,
fa una vida íntegra i és perspicaç.SC 246Qui occeix els éssers que respiren,
parla amb falsedat,
pren el que no li donen
va amb la dona d’altri,SC 247i s’afecciona a la beguda,
aquí mateix —en aquest món—
talla la seva pròpia rel.SC 248Així doncs, sàpigues, home,
que la manca de domini és nociva,
que la cobdícia i el desordre no et subjectin
gaire més temps al sofriment.SC 249La gent dóna segons creuen
i segons els va bé;
aquell que es posa gelós
de la beguda i el menjar dels altres
no té calma mentalsamathaCalma, tranquilidad o serenidad de la mente cultivada mediante la concentración estable. En la práctica meditativa, samatha aquieta la dispersión, debilita los obstáculos mentales (nīvaraṇa) y favorece la estabilidad, la claridad y la unificación de la mente. Puede conducir al desarrollo de samādhi y jhāna, y se presenta a menudo junto con vipassanā: samatha calma y estabiliza la mente; vipassanā contempla los fenómenos con visión cabal. Por sí solo, samatha no equivale a liberación final: debe ir acompañado de sabiduría o visión cabal para conducir plenamente al despertar. En contexto de Vinaya, samatha también puede significar “resolución” o “arreglo” de cuestiones legales o disciplinarias.Ver en el glosario
ni de dia ni de nit.SC 250Però aquell que ho elimina, ho talla,
ho arrenca de socarrel,
pot tenir calma mental
tant de dia com de nit.SC 251No hi ha foc com el de la passió,
ni cap captiveri com el de l’odi,
no hi ha xarxa com la de la il·lusió,
ni riu com el del desig.SC 252El defecte aliè és fàcil de veure,
però és difícil veure el propi,
les faltes dels altres s’airegen
com la pellofa del gra,
però les d’un mateix s’amaguen
com una mala tirada de daus.SC 253Si hom es fixa en les faltes dels altres
i els critica constantment,
es va intoxicant a si mateix,
és lluny de destruir l’addicció.SC 254A l’espai no hi ha camí,
hom no és ascetasamaṇaAsceta o contemplativo. Proviene de una raíz śram que significa desgastar o subyugar.Ver en el glosario al defora,
la gent gaudeix de les complicacions,
els que viuen el present se n’han desprès.SC 255A l’espai no hi ha camí,
hom no és asceta al defora,
no hi ha emocions eternes,
ni pertorbació en els desperts.
Colección Menor
Dichos del Dhamma
Capítol dels defectes
Khuddaka Nikāya
Dhammapada
Colección Menor
Dichos del Dhamma
Khuddaka Nikāya
Dhammapada
Paṇḍupalāsova dānisi, Yamapurisāpi ca te upaṭṭhitā;*te → taṁ (bj, sya-all, km, pts1ed, pts2ed) Uyyogamukhe ca tiṭṭhasi, Pātheyyampi ca te na vijjati.
Paṇḍupalāsova dānisi, Yamapurisāpi ca te upaṭṭhitā;*te → taṁ (bj, sya-all, km, pts1ed, pts2ed)Uyyogamukhe ca tiṭṭhasi, Pātheyyampi ca te na vijjati.
So karohi dīpamattano, Khippaṁ vāyama paṇḍito bhavabhavaExistencia, vida o renacimiento. Estados de existencia que se desarrollan primero en la mente y luego pueden experimentarse como mundos internos y/o como mundos a nivel externo. Hay tres niveles de existencia: en el nivel sensual, el nivel de la forma, y el nivel de lo sin forma.Ver en el glosario; Niddhantamalo anaṅgaṇo, Dibbaṁ ariyabhūmiṁ upehisi.*Dibbaṁ ariyabhūmiṁ upehisi → dibbaṁ ariyabhūmimehisi (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed); dibbamariyabhūmiṁ upehisi (?)
So karohi dīpamattano, Khippaṁ vāyama paṇḍito bhavabhavaExistencia, vida o renacimiento. Estados de existencia que se desarrollan primero en la mente y luego pueden experimentarse como mundos internos y/o como mundos a nivel externo. Hay tres niveles de existencia: en el nivel sensual, el nivel de la forma, y el nivel de lo sin forma.Ver en el glosario; Niddhantamalo anaṅgaṇo, Dibbaṁ ariyabhūmiṁ upehisi.*Dibbaṁ ariyabhūmiṁ upehisi → dibbaṁ ariyabhūmimehisi (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed); dibbamariyabhūmiṁ upehisi (?)
Upanītavayo ca dānisi, Sampayātosi yamassa santikaṁ; Vāso te natthi antarā,*Vāso → vāsopi ca (bahūsu) Pātheyyampi ca te na vijjati.
Upanītavayo ca dānisi, Sampayātosi yamassa santikaṁ; Vāso te natthi antarā,*Vāso → vāsopi ca (bahūsu)Pātheyyampi ca te na vijjati.
So karohi dīpamattano, Khippaṁ vāyama paṇḍito bhava; Niddhantamalo anaṅgaṇo, Na punaṁ jātijaraṁ upehisi.*Na punaṁ jātijaraṁ → na puna jātijaraṁ (bj, sya-all); na puna jātijjaraṁ (mr)
So karohi dīpamattano, Khippaṁ vāyama paṇḍito bhava; Niddhantamalo anaṅgaṇo, Na punaṁ jātijaraṁ upehisi.*Na punaṁ jātijaraṁ → na puna jātijaraṁ (bj, sya-all); na puna jātijjaraṁ (mr)
Anupubbena medhāvī, thokaṁ thokaṁ khaṇe khaṇe; Kammāro rajatasseva, niddhame malamattano.
Anupubbena medhāvī, thokaṁ thokaṁ khaṇe khaṇe; Kammāro rajatasseva, niddhame malamattano.
Ayasāva malaṁ samuṭṭhitaṁ,*samuṭṭhitaṁ → samuṭṭhāya (mr) Tatuṭṭhāya tameva khādati;*Tatuṭṭhāya → taduṭṭhāya (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed) Evaṁ atidhonacārinaṁ, Sāni kammāni nayanti duggatiṁ.*kammāni → sakakammāni (bj, pts2ed)
Ayasāva malaṁ samuṭṭhitaṁ,*samuṭṭhitaṁ → samuṭṭhāya (mr)Tatuṭṭhāya tameva khādati;*Tatuṭṭhāya → taduṭṭhāya (bj, sya-all, pts1ed, pts2ed)Evaṁ atidhonacārinaṁ, Sāni kammāni nayanti duggatiṁ.*kammāni → sakakammāni (bj, pts2ed)
Asajjhāyamalā mantā, anuṭṭhānamalā gharā; Malaṁ vaṇṇassa kosajjaṁ, pamādo rakkhato malaṁ.
Asajjhāyamalā mantā, anuṭṭhānamalā gharā; Malaṁ vaṇṇassa kosajjaṁ, pamādo rakkhato malaṁ.
Malitthiyā duccaritaṁ, maccheraṁ dadato malaṁ; Malā ve pāpakā dhammā, asmiṁ loke paramhi ca.
Malitthiyā duccaritaṁ, maccheraṁ dadato malaṁ; Malā ve pāpakā dhammā, asmiṁ loke paramhi ca.
Tato malā malataraṁ, avijjāavijjāEs la falta de visión clara, el "no saber" o la ceguera espiritual. Se refiere específicamente a la incapacidad de comprender las Cuatro Nobles Verdades y la verdadera naturaleza de la realidad (impermanencia y el no-yo). Es el primer eslabón en el ciclo del origen dependiente. Ver también moha.Ver en el glosario paramaṁ malaṁ; Etaṁ malaṁ pahantvāna, nimmalā hotha bhikkhavo.
Tato malā malataraṁ, avijjāavijjāEs la falta de visión clara, el "no saber" o la ceguera espiritual. Se refiere específicamente a la incapacidad de comprender las Cuatro Nobles Verdades y la verdadera naturaleza de la realidad (impermanencia y el no-yo). Es el primer eslabón en el ciclo del origen dependiente. Ver también moha.Ver en el glosario paramaṁ malaṁ; Etaṁ malaṁ pahantvāna, nimmalā hotha bhikkhavo.
Sujīvaṁ ahirikena, kākasūrena dhaṁsinā; Pakkhandinā pagabbhena, saṅkiliṭṭhena jīvitaṁ.
Sujīvaṁ ahirikena, kākasūrena dhaṁsinā; Pakkhandinā pagabbhena, saṅkiliṭṭhena jīvitaṁ.
Hirīmatā ca dujjīvaṁ, niccaṁ sucigavesinā; Alīnenāppagabbhena, suddhājīvena passatā.
Hirīmatā ca dujjīvaṁ, niccaṁ sucigavesinā; Alīnenāppagabbhena, suddhājīvena passatā.
Yo pāṇamatipāteti, musāvādañca bhāsati; Loke adinnamādiyati, paradārañca gacchati.
Yo pāṇamatipāteti, musāvādañca bhāsati; Loke adinnamādiyati, paradārañca gacchati.
Surāmerayapānañca, yo naro anuyuñjati; Idheva meso lokasmiṁ, mūlaṁ khaṇati attano.
Surāmerayapānañca, yo naro anuyuñjati; Idheva meso lokasmiṁ, mūlaṁ khaṇati attano.
Evaṁ bho purisa jānāhi, pāpadhammā asaññatā; Mā taṁ lobho adhammo ca, ciraṁ dukkhāya randhayuṁ.
Evaṁ bho purisa jānāhi, pāpadhammā asaññatā; Mā taṁ lobho adhammo ca, ciraṁ dukkhāya randhayuṁ.
Dadāti ve yathāsaddhaṁ, yathāpasādanaṁ jano;*yathāpasādanaṁ → yattha pasādanaṁ (katthaci) Tattha yo ca maṅku bhavati,*Tattha yo ca maṅku bhavati → tattha ce maṅku yo hoti (bj); tattha yo maṅkuto hoti (sya-all); tattha yo maṅku hoti (pts1ed); tattha yo maṅku bhavati (pts2ed) paresaṁ pānabhojane; Na so divā vā rattiṁ vā, samādhimadhigacchati.
Dadāti ve yathāsaddhaṁ, yathāpasādanaṁ jano;*yathāpasādanaṁ → yattha pasādanaṁ (katthaci)Tattha yo ca maṅku bhavati,*Tattha yo ca maṅku bhavati → tattha ce maṅku yo hoti (bj); tattha yo maṅkuto hoti (sya-all); tattha yo maṅku hoti (pts1ed); tattha yo maṅku bhavati (pts2ed)paresaṁ pānabhojane; Na so divā vā rattiṁ vā, samādhimadhigacchati.
Yassa cetaṁ samucchinnaṁ, mūlaghaccaṁ samūhataṁ;*mūlaghaccaṁ → mulaghaccaṁ (sya-all); mūlaghacchaṁ (mr) Sa ve divā vā rattiṁ vā, samādhimadhigacchati.
Yassa cetaṁ samucchinnaṁ, mūlaghaccaṁ samūhataṁ;*mūlaghaccaṁ → mulaghaccaṁ (sya-all); mūlaghacchaṁ (mr)Sa ve divā vā rattiṁ vā, samādhimadhigacchati.
Natthi rāgasamo aggi, natthi dosasamo gaho; Natthi mohasamaṁ jālaṁ, natthi taṇhāsamā nadī.
Natthi rāgasamo aggi, natthi dosasamo gaho; Natthi mohasamaṁ jālaṁ, natthi taṇhāsamā nadī.
Sudassaṁ vajjamaññesaṁ, attano pana duddasaṁ; Paresaṁ hi so vajjāni, opunāti yathā bhusaṁ;*opunāti → opuṇāti (bj, pts1ed); ophunāti (mr) Attano pana chādeti, kaliṁva kitavā saṭho.
Sudassaṁ vajjamaññesaṁ, attano pana duddasaṁ; Paresaṁ hi so vajjāni, opunāti yathā bhusaṁ;*opunāti → opuṇāti (bj, pts1ed); ophunāti (mr)Attano pana chādeti, kaliṁva kitavā saṭho.
Paravajjānupassissa, niccaṁ ujjhānasaññino; Āsavā tassa vaḍḍhanti, ārā so āsavakkhayā.
Paravajjānupassissa, niccaṁ ujjhānasaññino; Āsavā tassa vaḍḍhanti, ārā so āsavakkhayā.
Ākāseva padaṁ natthi, samaṇo natthi bāhire; Papañcābhiratā pajā, nippapañcā tathāgatā.
Ākāseva padaṁ natthi, samaṇo natthi bāhire; Papañcābhiratā pajā, nippapañcā tathāgatā.
Ākāseva padaṁ natthi, samaṇo natthi bāhire; Saṅkhārā sassatā natthi, natthi buddhānamiñjitaṁ.
Ākāseva padaṁ natthi, samaṇo natthi bāhire; Saṅkhārā sassatā natthi, natthi buddhānamiñjitaṁ.
Malavaggo aṭṭhārasamo.
Malavaggo aṭṭhārasamo.