SC 273Dels camins, el de vuit etapes,
de les veritats, les quatre paraules,
de les virtuts, el desapassionament,
i, dels homes, el que té ulls és el millor.SC 274Aquest és el camí,
no n’hi ha d’altre,
per netejar la visió;
seguiu-lo, que Mara us enganya!SC 275Seguint-lo, posareu fi
al sofriment;
jo us l’he ensenyat
perquè he descobert la manera
d’extreure el dard.SC 276Vosaltres heu de fer l’esforç,
els que han vingut l’expliquen,
els meditadors que el segueixen
s’alliberen del lligam de Mara.SC 277“Tot és efímer”,
quan hom veu això i ho comprèn,
perd interès en el sofriment;
aquest és el camí de la purificació.SC 278“Tot és dolorós”,
quan hom veu això i ho comprèn,
perd interès en el sofriment;
aquest és el camí de la purificació.SC 279“Tot és impersonal”,
quan hom veu això i ho comprèn,
perd interès en el sofriment;
aquest és el camí de la purificació.SC 280Si un home és jove i fort,
però és mandrós i no s’esforça,
és depressiu i indolent,
no trobarà el camí del coneixement.SC 281Aquell que vigila el que diu,
controla la seva ment
i no fa accions nocives,
purificant les tres formes d’acció
pot anar pel camí que han mostrat els savis.SC 282Amb la pràctica el coneixement creix,
sense la pràctica, degenera,
sabent que hi ha un doble camí
que fa pujada i baixada,
cal comportar-se talment
que el coneixement augmenti.SC 283Talleu el desig i no pas l’arbre
—del desig sorgeix la por—;
tallant els desigs grans i petits,
romangueu sense desig, oh monjos!SC 284Fins que en l’home no s’esfuma
fins el desig més petit
relacionat amb les dones,
la pensa roman lligada
com el vedell al pit matern.SC 285Talla la teva afecció
com un lliri tardoral,
desenvolupa el camí de la calma,
l’estat de pau que ha ensenyat l’Acomplert.SC 286“Aquí passaré l’estació de les pluges,
aquí l’hivern i l’estiu”,
així reflexiona el neci
inconscient del que pot passar.SC 287L’home que té preocupacions,
cansat de fills i ramats,
Mara se l’emporta
com l’aiguat s’endú un poble adormit.SC 288No té fills que el protegeixin,
ni pare ni familiars,
tocat per la Finalitzadora,
cap conegut no el guarda.SC 289Fent aquesta reflexió,
que el savi de conducta recta
prestament faci el camí
que porta a l’estat de pau.
Colección Menor
Dichos del Dhamma
Capítol del camí
Khuddaka Nikāya
Dhammapada
Colección Menor
Dichos del Dhamma
Khuddaka Nikāya
Dhammapada
Maggānaṭṭhaṅgiko seṭṭho, saccānaṁ caturo padā; Virāgo seṭṭho dhammānaṁ, dvipadānañca cakkhumā.
Maggānaṭṭhaṅgiko seṭṭho, saccānaṁ caturo padā; Virāgo seṭṭho dhammānaṁ, dvipadānañca cakkhumā.
Eseva maggo natthañño,*Eseva → esova (bj) Dassanassa visuddhiyā; Etañhi tumhe paṭipajjatha, Mārassetaṁ pamohanaṁ.
Eseva maggo natthañño,*Eseva → esova (bj)Dassanassa visuddhiyā; Etañhi tumhe paṭipajjatha, Mārassetaṁ pamohanaṁ.
Etañhi tumhe paṭipannā, dukkhassantaṁ karissatha; Akkhāto vo mayā maggo,*Akkhāto vo → akkhāto ve (bj, pts1ed, pts2ed) aññāya sallakantanaṁ.*sallakantanaṁ → sallasanthanaṁ (bj, pts1ed, pts2ed); sallasatthanaṁ (sya-all)
Etañhi tumhe paṭipannā, dukkhassantaṁ karissatha; Akkhāto vo mayā maggo,*Akkhāto vo → akkhāto ve (bj, pts1ed, pts2ed)aññāya sallakantanaṁ.*sallakantanaṁ → sallasanthanaṁ (bj, pts1ed, pts2ed); sallasatthanaṁ (sya-all)
Tumhehi kiccamātappaṁ, akkhātāro tathāgatā; Paṭipannā pamokkhanti, jhāyino mārabandhanā.
Tumhehi kiccamātappaṁ, akkhātāro tathāgatā; Paṭipannā pamokkhanti, jhāyino mārabandhanā.
“Sabbe saṅkhārā aniccā”ti, yadā paññāya passati; Atha nibbindati dukkhe, esa maggo visuddhiyā.
“Sabbe saṅkhārā aniccā”ti, yadā paññāya passati; Atha nibbindati dukkhe, esa maggo visuddhiyā.
“Sabbe saṅkhārā dukkhā”ti, yadā paññāya passati; Atha nibbindati dukkhe, esa maggo visuddhiyā.
“Sabbe saṅkhārā dukkhā”ti, yadā paññāya passati; Atha nibbindati dukkhe, esa maggo visuddhiyā.
“Sabbe dhammā anattāanattāCarente de yo o de identidad propia. En los suttas se aplica a los cinco khandhas y a los fenómenos condicionados: no deben verse como “esto es mío, esto soy yo, esto es mi yo”. Una de las tres características, junto con anicca y dukkha.Ver en el glosario”ti, yadā paññāya passati; Atha nibbindati dukkhe, esa maggo visuddhiyā.
“Sabbe dhammā anattāanattāCarente de yo o de identidad propia. En los suttas se aplica a los cinco khandhas y a los fenómenos condicionados: no deben verse como “esto es mío, esto soy yo, esto es mi yo”. Una de las tres características, junto con anicca y dukkha.Ver en el glosario”ti, yadā paññāya passati; Atha nibbindati dukkhe, esa maggo visuddhiyā.
Uṭṭhānakālamhi anuṭṭhahāno, Yuvā balī ālasiyaṁ upeto; Saṁsannasaṅkappamano kusīto,*Saṁsannasaṅkappamano → asampannasaṅkappamano (mr) Paññāya maggaṁ alaso na vindati.
Uṭṭhānakālamhi anuṭṭhahāno, Yuvā balī ālasiyaṁ upeto; Saṁsannasaṅkappamano kusīto,*Saṁsannasaṅkappamano → asampannasaṅkappamano (mr)Paññāya maggaṁ alaso na vindati.
Vācānurakkhī manasā susaṁvuto, Kāyena ca nākusalaṁ kayirā;*nākusalaṁ kayirā → akusalaṁ na kayirā (bj, sya-all, km, pts1ed, pts2ed) Ete tayo kammapathe visodhaye, Ārādhaye maggamisippaveditaṁ.
Vācānurakkhī manasā susaṁvuto, Kāyena ca nākusalaṁ kayirā;*nākusalaṁ kayirā → akusalaṁ na kayirā (bj, sya-all, km, pts1ed, pts2ed)Ete tayo kammapathe visodhaye, Ārādhaye maggamisippaveditaṁ.
Yogā ve jāyatī bhūri,*jāyatī → jāyati (pts1ed); jāyate (katthaci) ayogā bhūrisaṅkhayo; Etaṁ dvedhāpathaṁ ñatvā, bhavāya vibhavāya ca; Tathāttānaṁ niveseyya, yathā bhūri pavaḍḍhati.
Yogā ve jāyatī bhūri,*jāyatī → jāyati (pts1ed); jāyate (katthaci)ayogā bhūrisaṅkhayo; Etaṁ dvedhāpathaṁ ñatvā, bhavāya vibhavāya ca; Tathāttānaṁ niveseyya, yathā bhūri pavaḍḍhati.
Vanaṁ chindatha mā rukkhaṁ, vanato jāyate bhayaṁ; Chetvā vanañca vanathañca, nibbanā hotha bhikkhavo.
Vanaṁ chindatha mā rukkhaṁ, vanato jāyate bhayaṁ; Chetvā vanañca vanathañca, nibbanā hotha bhikkhavo.
Yāva hi vanatho na chijjati, Aṇumattopi narassa nārisu; Paṭibaddhamanova tāva so,*Paṭibaddhamanova → paṭibandhamanova (mr) Vaccho khīrapakova mātari.*khīrapakova → khīrapānova (bj)
Yāva hi vanatho na chijjati, Aṇumattopi narassa nārisu; Paṭibaddhamanova tāva so,*Paṭibaddhamanova → paṭibandhamanova (mr)Vaccho khīrapakova mātari.*khīrapakova → khīrapānova (bj)
Ucchinda sinehamattano, Kumudaṁ sāradikaṁva pāṇinā; Santimaggameva brūhaya, Nibbānaṁ sugatena desitaṁ.
Ucchinda sinehamattano, Kumudaṁ sāradikaṁva pāṇinā; Santimaggameva brūhaya, Nibbānaṁ sugatena desitaṁ.
Idha vassaṁ vasissāmi, idha hemantagimhisu; Iti bālo vicinteti, antarāyaṁ na bujjhati.
Idha vassaṁ vasissāmi, idha hemantagimhisu; Iti bālo vicinteti, antarāyaṁ na bujjhati.
Taṁ puttapasusammattaṁ, byāsattamanasaṁ naraṁ; Suttaṁ gāmaṁ mahoghova, maccu ādāya gacchati.
Taṁ puttapasusammattaṁ, byāsattamanasaṁ naraṁ; Suttaṁ gāmaṁ mahoghova, maccu ādāya gacchati.
Na santi puttā tāṇāya, na pitā nāpi bandhavā; Antakenādhipannassa, natthi ñātīsu tāṇatā.
Na santi puttā tāṇāya, na pitā nāpi bandhavā; Antakenādhipannassa, natthi ñātīsu tāṇatā.
Etamatthavasaṁ ñatvā, paṇḍito sīlasaṁvuto; Nibbānagamanaṁ maggaṁ, khippameva visodhaye.
Etamatthavasaṁ ñatvā, paṇḍito sīlasaṁvuto; Nibbānagamanaṁ maggaṁ, khippameva visodhaye.
Maggavaggo vīsatimo.
Maggavaggo vīsatimo.