L’Aversió

Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Abandonant una qualitat, monjos, jo us garanteixo a vosaltres el no retorn. Quina és aquesta qualitat? Abandoneu l’aversió com a qualitat i us garanteixo el no retorn.”

Aquest és el significat d’allò que pronuncià el Benaventurat. Així, en relació a això va pronunciar:

“L’avidesa amb la qual
Els éssers van a un destí dolent,
Disgustats:
Des del discerniment correcte d’aquesta aversió,
Aquells que la veuen amb claredat
L’abandonen.
Amb el seu abandonament,
Ells no tornaran mai més a aquest món.”

Aquest fou també el significat d’allò que va ser pronunciat pel Benaventurat, així ho he escoltat.