KARUNAPURA SUTTA PIṬAKA
KARUNAPURA Biblioteca de suttas

Colección de Suttas

Selecciona un sutta o una sección

La ficha activa reflejará aquí el sutta, sección o mapa seleccionado.

Diagnóstico
Esperando inicialización…
Preparando biblioteca…
Cargando árbol…
Mapa
Colección Menor
1. Capítulo uno

El Sentit d’Urgència

Khuddaka Nikāya
1. Paṭhamavagga
Somanassasutta
Colección Menor
1. Capítulo uno
El Sentit d’Urgència
Khuddaka Nikāya
1. Paṭhamavagga
Somanassasutta

Un sentido de urgencia y el esfuerzo apropiado traen bienestar aquí y ahora, y conducen al fin de las impurezas.

Ruta suttaIti 37
← Suttas
Versiones de traducción
Vista:
Datos de publicación
Versión
CA · Albert Biayna Gea
Título de la publicación
Així Fou Dit
Traductor
Albert Biayna Gea
Título raíz
Itivuttaka
Idioma de traducción
Català
Idioma raíz
Pali
Fuente
Budisme XXI

Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Dotat amb dues coses, un monjo viu amb felicitat i està apropiadament despert per a la fi de les fermentacions. Quines dues coses? Un sentit d’urgència i temor envers les coses que haurien d’inspirar urgència i temor i, sentint urgència i temor, l’esforç apropiat. Dotat amb aquestes dues coses, un monjo viu amb felicitat a la present vida i és apropiadament despert per a la fi de les fermentacions.”

“Sentint urgència, temor,
Envers allò que ho haurien d’inspirar,
El savi,
Capaç,
El monjo fervent
Ho hauria d’investigar
Amb discerniment.
Aquell qui visqui d’aquesta manera ferventment,
Sense inquietud, en pau,
Compromès amb la tranquil·litat conscient
Assolirà la fi
Del sofriment i la insatisfacció.”

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

“Dvīhi, bhikkhave, dhammehi samannāgato bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario diṭṭheva dhamme sukhasomanassabahulo viharati, yoni cassa āraddhā hoti āsavānaṁ khayāya.*cassa → yoniso (sya-all, pts-vp-pli1); yonissa (mr) Katamehi dvīhi? Saṁvejanīyesu ṭhānesu saṁvejanena, saṁviggassa ca yoniso padhānena. Imehi kho, bhikkhave, dvīhi dhammehi samannāgato bhikkhu diṭṭheva dhamme sukhasomanassabahulo viharati, yoni cassa āraddhā hoti āsavānaṁ khayāyā”ti.

“Dvīhi, bhikkhave, dhammehi samannāgato bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario diṭṭheva dhamme sukhasomanassabahulo viharati, yoni cassa āraddhā hoti āsavānaṁ khayāya.*cassa → yoniso (sya-all, pts-vp-pli1); yonissa (mr)
Katamehi dvīhi?
Saṁvejanīyesu ṭhānesu saṁvejanena, saṁviggassa ca yoniso padhānena.
Imehi kho, bhikkhave, dvīhi dhammehi samannāgato bhikkhu diṭṭheva dhamme sukhasomanassabahulo viharati, yoni cassa āraddhā hoti āsavānaṁ khayāyā”ti.

“Dvīhi, bhikkhave, dhammehi samannāgato bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario diṭṭheva dhamme sukhasomanassabahulo viharati, yoni cassa āraddhā hoti āsavānaṁ khayāya.*cassa → yoniso (sya-all, pts-vp-pli1); yonissa (mr)Katamehi dvīhi? Saṁvejanīyesu ṭhānesu saṁvejanena, saṁviggassa ca yoniso padhānena. Imehi kho, bhikkhave, dvīhi dhammehi samannāgato bhikkhu diṭṭheva dhamme sukhasomanassabahulo viharati, yoni cassa āraddhā hoti āsavānaṁ khayāyā”ti.

Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:

Etamatthaṁ bhagavā avoca.
Tatthetaṁ iti vuccati:

Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:

“Saṁvejanīyaṭṭhānesu,*Saṁvejanīyaṭṭhānesu → saṁvejanīyesu ṭhānesu (sya-all, pts-vp-pli1) saṁvijjetheva paṇḍito; Ātāpī nipako bhikkhu,*Ātāpī → anātāpī dve (bj); dve pādā (mr) | nakuhanā dve → kuhanā ca (bj); na kuhanā ca (sya-all, pts-vp-pli1, mr) paññāya samavekkhiya.

“Saṁvejanīyaṭṭhānesu,*Saṁvejanīyaṭṭhānesu → saṁvejanīyesu ṭhānesu (sya-all, pts-vp-pli1)
saṁvijjetheva paṇḍito;
Ātāpī nipako bhikkhu,*Ātāpī → anātāpī dve (bj); dve pādā (mr) | nakuhanā dve → kuhanā ca (bj); na kuhanā ca (sya-all, pts-vp-pli1, mr)
paññāya samavekkhiya.

“Saṁvejanīyaṭṭhānesu,*Saṁvejanīyaṭṭhānesu → saṁvejanīyesu ṭhānesu (sya-all, pts-vp-pli1)saṁvijjetheva paṇḍito; Ātāpī nipako bhikkhu,*Ātāpī → anātāpī dve (bj); dve pādā (mr) | nakuhanā dve → kuhanā ca (bj); na kuhanā ca (sya-all, pts-vp-pli1, mr)paññāya samavekkhiya.

Evaṁ vihārī ātāpī, santavutti anuddhato; Cetosamathamanuyutto, khayaṁ dukkhassa pāpuṇe”ti.

Evaṁ vihārī ātāpī,
santavutti anuddhato;
Cetosamathamanuyutto,
khayaṁ dukkhassa pāpuṇe”ti.

Evaṁ vihārī ātāpī, santavutti anuddhato; Cetosamathamanuyutto, khayaṁ dukkhassa pāpuṇe”ti.

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Dasamaṁ.

Dasamaṁ.

Dasamaṁ.

Paṭhamo vaggo.

Paṭhamo vaggo.

Paṭhamo vaggo.

Tassuddānaṁ

Tassuddānaṁ

Tassuddānaṁ

Dve ca bhikkhū tapanīyā, tapanīyā paratthehi;*paratthehi → apare duve (bj) Ātāpī nakuhanā dve, somanassena te dasāti.

Dve ca bhikkhū tapanīyā,
tapanīyā paratthehi;*paratthehi → apare duve (bj)
Ātāpī nakuhanā dve,
somanassena te dasāti.

Dve ca bhikkhū tapanīyā, tapanīyā paratthehi;*paratthehi → apare duve (bj)Ātāpī nakuhanā dve, somanassena te dasāti.

AnteriorAdulación servil y halagosIti 36·DutiyajananakuhanasuttaLa vida santa se vive con el propósito del conocimiento directo y la comprensión plena.SiguientePensamientosIti 38·VitakkasuttaDos pensamientos que a menudo se le ocurren al Buddha mientras se deleita en la ausencia de mala voluntad y en el retiro.

Texto original en pali: Mahāsaṅgīti Tipiṭaka Buddhavasse 2500.

Datos pali, segmentación, variantes y metadatos: importados desde SuttaCentral.

Traducción al catalán: Albert Biayna Gea.

Gestionar consentimiento

🍪 En KarunaPura usamos cookies para ofrecerte una experiencia más consciente y respetuosa.

Funcionales Siempre activo
Estas cookies son esenciales para el funcionamiento básico de la web y no se pueden desactivar.
Permiten recordar tus ajustes y preferencias para que tu experiencia sea más fluida.
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. Nos ayudan a entender cómo se usa el sitio de forma anónima, para seguir mejorando.
Marketing
Se utilizan para ofrecer contenido personalizado y relevante según tu comportamiento de navegación.
  • Administrar opciones
  • Gestionar los servicios
  • Gestionar {vendor_count} proveedores
  • Leer más sobre estos propósitos
Ver preferencias
  • {title}
  • {title}
  • {title}