KARUNAPURA SUTTA PIṬAKA
KARUNAPURA Biblioteca de suttas

Colección de Suttas

Selecciona un sutta o una sección

La ficha activa reflejará aquí el sutta, sección o mapa seleccionado.

Diagnóstico
Esperando inicialización…
Preparando biblioteca…
Cargando árbol…
Mapa
Colección Menor
2. Capítulo dos

El Cessament de l’Esdevenir

Khuddaka Nikāya
2. Dutiyavagga
Diṭṭhigatasutta
Colección Menor
2. Capítulo dos
El Cessament de l’Esdevenir
Khuddaka Nikāya
2. Dutiyavagga
Diṭṭhigatasutta

En qué se diferencian quienes tienen visión de quienes se aferran a la avidez por el renacimiento y de quienes se deslizan hacia la avidez por ser aniquilados.

Ruta suttaIti 49
← Suttas
Versiones de traducción
Vista:
Datos de publicación
Versión
CA · Albert Biayna Gea
Título de la publicación
Així Fou Dit
Traductor
Albert Biayna Gea
Título raíz
Itivuttaka
Idioma de traducción
Català
Idioma raíz
Pali
Fuente
Budisme XXI

Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Superats per dos punts de vista, alguns éssers humans i divins s’aferren, altres éssers humans i divins deixen anar el passat, mentre aquells amb visió veuen.”

“I com alguns s’aferren? Alguns éssers humans i divins que gaudeixen esdevenint, es delecten en l’esdevenir, estan satisfets amb l’esdevenir. Quan l’Ensenyança està sent predicada pel bé de la cessació de l’esdevenir, les seves ments no ho assumeixen, no es calmen mitjançant aquesta, no s’hi estableixen ni esdevenen resolts en aquesta. Així és com s’aferren.”

“I com alguns deixen anar el passat? Alguns, sentint horror, humiliats i disgustats amb l’esdevenir mateix, experimenten el no esdevenir: ‘Quan aquest si mateix, a l’extinció del cos, després de la mort, s’exhaureix i és destruït, i no existeix després de la mort, això és pacífic, això és exquisit, això és suficient!’ Així és com alguns deixen anar el passat.”

“I com veuen aquells amb visió? Es dona el cas on un monjo veu allò que ha arribat a ser com allò nascut. Veient allò que ha arribat a ser com a nascut, ell practica el desencantament amb allò que ha arribat a ser, el desapassionar-se envers allò que ha arribat a ser, la cessació d’allò que ha arribat a ser. Així és com veuen aquells amb visió.”

“Aquells, havent vist
Allò que ha arribat a ser
Com allò nascut
I allò que ha anat més enllà
D’allò nascut,
Estan alliberats en línia
Amb allò que ha arribat a ser,
Mitjançant l’exhauriment del desig
Per l’esdevenir.

Si ells han comprés
Allò que ha arribat a ser
I estan alliberats del desig
Per l’esdevenir i el no esdevenir,
Amb el no esdevenir
D’allò que ha arribat a ser,
Els monjos no arriben
A esdevenir més.”

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

“Dvīhi, bhikkhave, diṭṭhigatehi pariyuṭṭhitā devamanussā olīyanti eke, atidhāvanti eke; cakkhumanto ca passanti.

“Dvīhi, bhikkhave, diṭṭhigatehi pariyuṭṭhitā devamanussā olīyanti eke, atidhāvanti eke; cakkhumanto ca passanti.

“Dvīhi, bhikkhave, diṭṭhigatehi pariyuṭṭhitā devamanussā olīyanti eke, atidhāvanti eke; cakkhumanto ca passanti.

Kathañca, bhikkhave, olīyanti eke? Bhavārāmā, bhikkhave, devamanussā bhavaratā bhavasammuditā tesaṁ bhavanirodhāya dhamme desiyamāne cittaṁ na pakkhandati na pasīdati na santiṭṭhati nādhimuccati. Evaṁ kho, bhikkhave, olīyanti eke.

Kathañca, bhikkhave, olīyanti eke?
Bhavārāmā, bhikkhave, devamanussā bhavaratā bhavasammuditā tesaṁ bhavanirodhāya dhamme desiyamāne cittaṁ na pakkhandati na pasīdati na santiṭṭhati nādhimuccati.
Evaṁ kho, bhikkhave, olīyanti eke.

Kathañca, bhikkhave, olīyanti eke? Bhavārāmā, bhikkhave, devamanussā bhavaratā bhavasammuditā tesaṁ bhavanirodhāya dhamme desiyamāne cittaṁ na pakkhandati na pasīdati na santiṭṭhati nādhimuccati. Evaṁ kho, bhikkhave, olīyanti eke.

Kathañca, bhikkhave, atidhāvanti eke? Bhaveneva kho paneke aṭṭīyamānā harāyamānā jigucchamānā vibhavaṁ abhinandanti— yato kira, bho, ayaṁ attā kāyassa bhedā paraṁ maraṇā ucchijjati vinassati na hoti paraṁ maraṇā;*attā → satto (si, mr); attho (pts-vp-pli1) etaṁ santaṁ etaṁ paṇītaṁ etaṁ yāthāvanti. Evaṁ kho, bhikkhave, atidhāvanti eke.

Kathañca, bhikkhave, atidhāvanti eke?
Bhaveneva kho paneke aṭṭīyamānā harāyamānā jigucchamānā vibhavaṁ abhinandanti—
yato kira, bho, ayaṁ attā kāyassa bhedā paraṁ maraṇā ucchijjati vinassati na hoti paraṁ maraṇā;*attā → satto (si, mr); attho (pts-vp-pli1)
etaṁ santaṁ etaṁ paṇītaṁ etaṁ yāthāvanti.
Evaṁ kho, bhikkhave, atidhāvanti eke.

Kathañca, bhikkhave, atidhāvanti eke? Bhaveneva kho paneke aṭṭīyamānā harāyamānā jigucchamānā vibhavaṁ abhinandanti—yato kira, bho, ayaṁ attā kāyassa bhedā paraṁ maraṇā ucchijjati vinassati na hoti paraṁ maraṇā;*attā → satto (si, mr); attho (pts-vp-pli1)etaṁ santaṁ etaṁ paṇītaṁ etaṁ yāthāvanti. Evaṁ kho, bhikkhave, atidhāvanti eke.

Kathañca, bhikkhave, cakkhumanto passanti? Idha bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario bhūtaṁ bhūtato passati; bhūtaṁ bhūtato disvā bhūtassa nibbidāya virāgāya nirodhāya paṭipanno hoti. Evaṁ kho, bhikkhave, cakkhumanto passantī”ti.

Kathañca, bhikkhave, cakkhumanto passanti?
Idha bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario bhūtaṁ bhūtato passati;
bhūtaṁ bhūtato disvā bhūtassa nibbidāya virāgāya nirodhāya paṭipanno hoti.
Evaṁ kho, bhikkhave, cakkhumanto passantī”ti.

Kathañca, bhikkhave, cakkhumanto passanti? Idha bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario bhūtaṁ bhūtato passati; bhūtaṁ bhūtato disvā bhūtassa nibbidāya virāgāya nirodhāya paṭipanno hoti. Evaṁ kho, bhikkhave, cakkhumanto passantī”ti.

Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:

Etamatthaṁ bhagavā avoca.
Tatthetaṁ iti vuccati:

Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:

“Ye bhūtaṁ bhūtato disvā,*Ye → yo (sya-all, pts-vp-pli1, mr) bhūtassa ca atikkamaṁ; Yathābhūte vimuccanti, bhavataṇhā parikkhayā.

“Ye bhūtaṁ bhūtato disvā,*Ye → yo (sya-all, pts-vp-pli1, mr)
bhūtassa ca atikkamaṁ;
Yathābhūte vimuccanti,
bhavataṇhā parikkhayā.

“Ye bhūtaṁ bhūtato disvā,*Ye → yo (sya-all, pts-vp-pli1, mr)bhūtassa ca atikkamaṁ; Yathābhūte vimuccanti, bhavataṇhā parikkhayā.

Sa ve bhūtapariñño so,*Sa ve → sace (si, sya-all) vītataṇho bhavābhave; Bhūtassa vibhavā bhikkhu, nāgacchati punabbhavan”ti.

Sa ve bhūtapariñño so,*Sa ve → sace (si, sya-all)
vītataṇho bhavābhave;
Bhūtassa vibhavā bhikkhu,
nāgacchati punabbhavan”ti.

Sa ve bhūtapariñño so,*Sa ve → sace (si, sya-all)vītataṇho bhavābhave; Bhūtassa vibhavā bhikkhu, nāgacchati punabbhavan”ti.

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Dvādasamaṁ.

Dvādasamaṁ.

Dvādasamaṁ.

Dutiyo vaggo.

Dutiyo vaggo.

Dutiyo vaggo.

Tassuddānaṁ

Tassuddānaṁ

Tassuddānaṁ

Dve indriyā dve tapanīyā, sīlena apare duve; Anottāpī kuhanā dve ca, saṁvejanīyena te dasa.

Dve indriyā dve tapanīyā,
sīlena apare duve;
Anottāpī kuhanā dve ca,
saṁvejanīyena te dasa.

Dve indriyā dve tapanīyā, sīlena apare duve; Anottāpī kuhanā dve ca, saṁvejanīyena te dasa.

Vitakkā desanā vijjāvijjāConocimiento claro; conciencia genuina; ciencia (específicamente, los poderes cognitivos desarrollados a través de la práctica de la inmersión y la sabiduría).Ver en el glosario, paññāpaññāDiscernimiento, sabiduría o visión cabal. Capacidad de comprender la realidad según el Dhamma, especialmente la naturaleza condicionada de los fenómenos, las Cuatro Nobles Verdades y las tres características. Una de las cinco facultades, las cinco fuerzas y las diez pāramīs.Ver en el glosario dhammena pañcamaṁ; Ajātaṁ dhātusallānaṁ, sikkhā jāgariyena ca; Apāyadiṭṭhiyā ceva,*ceva → yeva (sya-all) bāvīsati pakāsitāti.

Vitakkā desanā vijjāvijjāConocimiento claro; conciencia genuina; ciencia (específicamente, los poderes cognitivos desarrollados a través de la práctica de la inmersión y la sabiduría).Ver en el glosario,
paññāpaññāDiscernimiento, sabiduría o visión cabal. Capacidad de comprender la realidad según el Dhamma, especialmente la naturaleza condicionada de los fenómenos, las Cuatro Nobles Verdades y las tres características. Una de las cinco facultades, las cinco fuerzas y las diez pāramīs.Ver en el glosario dhammena pañcamaṁ;
Ajātaṁ dhātusallānaṁ,
sikkhā jāgariyena ca;
Apāyadiṭṭhiyā ceva,*ceva → yeva (sya-all)
bāvīsati pakāsitāti.

Vitakkā desanā vijjāvijjāConocimiento claro; conciencia genuina; ciencia (específicamente, los poderes cognitivos desarrollados a través de la práctica de la inmersión y la sabiduría).Ver en el glosario, paññāpaññāDiscernimiento, sabiduría o visión cabal. Capacidad de comprender la realidad según el Dhamma, especialmente la naturaleza condicionada de los fenómenos, las Cuatro Nobles Verdades y las tres características. Una de las cinco facultades, las cinco fuerzas y las diez pāramīs.Ver en el glosario dhammena pañcamaṁ; Ajātaṁ dhātusallānaṁ, sikkhā jāgariyena ca; Apāyadiṭṭhiyā ceva,*ceva → yeva (sya-all)bāvīsati pakāsitāti.

Dukanipāto niṭṭhito.

Dukanipāto niṭṭhito.

Dukanipāto niṭṭhito.

AnteriorDestinado a la perdiciónIti 48·ĀpāyikasuttaDos tipos de conducta que conducen al infierno.SiguienteRaícesIti 50·MūlasuttaTres raíces de lo que es no saludable.

Texto original en pali: Mahāsaṅgīti Tipiṭaka Buddhavasse 2500.

Datos pali, segmentación, variantes y metadatos: importados desde SuttaCentral.

Traducción al catalán: Albert Biayna Gea.

Gestionar consentimiento

🍪 En KarunaPura usamos cookies para ofrecerte una experiencia más consciente y respetuosa.

Funcionales Siempre activo
Estas cookies son esenciales para el funcionamiento básico de la web y no se pueden desactivar.
Permiten recordar tus ajustes y preferencias para que tu experiencia sea más fluida.
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. Nos ayudan a entender cómo se usa el sitio de forma anónima, para seguir mejorando.
Marketing
Se utilizan para ofrecer contenido personalizado y relevante según tu comportamiento de navegación.
  • Administrar opciones
  • Gestionar los servicios
  • Gestionar {vendor_count} proveedores
  • Leer más sobre estos propósitos
Ver preferencias
  • {title}
  • {title}
  • {title}