Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Hi ha aquestes tres recerques. Quines són? La recerca de la sensualitat, la recerca de l’esdevenir, la recerca de la vida sagrada. Aquestes són les tres recerques.”
“La recerca sensual, la recerca de l’esdevenir,
Juntament amb la recerca de la vida sagrada-
És a dir, aferrant-se a la veritat
Basada en l’acumulació
Dels punts de vista:
Mitjançant la renúncia de les recerques
I l’abolició dels punts de vista
D’un desapassionat de
Tota visió,
I alliberat amb la fi
Del desig,
Mitjançant la fi de les recerques, el monjo
Està desproveït de la perplexitat
I el desig.”
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
“Tisso imā, bhikkhave, esanā. Katamā tisso? Kāmesanā, bhavesanā, brahmacariyesanā— imā kho, bhikkhave, tisso esanā”ti.
“Tisso imā, bhikkhave, esanā.
Kāmesanā, bhavesanā, brahmacariyesanā—
imā kho, bhikkhave, tisso esanā”ti.
“Tisso imā, bhikkhave, esanā. Katamā tisso? Kāmesanā, bhavesanā, brahmacariyesanā—imā kho, bhikkhave, tisso esanā”ti.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
Etamatthaṁ bhagavā avoca.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
“Kāmesanā bhavesanā, brahmacariyesanā saha; Iti saccaparāmāso, diṭṭhiṭṭhānā samussayā.
“Kāmesanā bhavesanā, brahmacariyesanā saha; Iti saccaparāmāso, diṭṭhiṭṭhānā samussayā.
Sabbarāgavirattassa, taṇhakkhayavimuttino; Esanā paṭinissaṭṭhā, diṭṭhiṭṭhānā samūhatā; Esanānaṁ khayā bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario, nirāso akathaṅkathī”ti.
Esanānaṁ khayā
bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario,
Sabbarāgavirattassa, taṇhakkhayavimuttino; Esanā paṭinissaṭṭhā, diṭṭhiṭṭhānā samūhatā; Esanānaṁ khayā bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario, nirāso akathaṅkathī”ti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.