Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Monjos, hi ha aquests tres elements d’escapament. Quins són aquests tres? L’escapament dels desigs sensuals, és a dir, la renunciació; l’escapament de la forma, és a dir, allò sense forma; i l’escapament d’allò que ha arribat a ser, de tot allò condicionat i sorgit en dependència, és a dir, el cessament. Aquests, monjos, són els tres elements d’escapament.”
“Havent conegut l’escapament dels desigs sensuals
I la superació de les formes,
Aquell l’energia del qual és sempre ardent
Assoleix la pacificació de totes les formacions.
Tal com un monjo que veu correctament
Està en conseqüència ben alliberat,
Realitzat en el coneixement, en pau,
Aquest savi supera tots els lligams.”
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
“Tisso imā, bhikkhave, nissaraṇiyā dhātuyo.*nissaraṇiyā → nissāraṇīyā (an5.200:1 [200. Nissāraṇīyasutta]) Katamā tisso? Kāmānametaṁ nissaraṇaṁ yadidaṁ nekkhammaṁ, rūpānametaṁ nissaraṇaṁ yadidaṁ āruppaṁ, yaṁ kho pana kiñci bhūtaṁ saṅkhataṁ paṭiccasamuppannaṁ nirodho tassa nissaraṇaṁ— imā kho, bhikkhave, tisso nissaraṇiyā dhātuyo”ti.
“Tisso imā, bhikkhave, nissaraṇiyā dhātuyo.*nissaraṇiyā → nissāraṇīyā (an5.200:1 [200. Nissāraṇīyasutta])
Kāmānametaṁ nissaraṇaṁ yadidaṁ nekkhammaṁ, rūpānametaṁ nissaraṇaṁ yadidaṁ āruppaṁ, yaṁ kho pana kiñci bhūtaṁ saṅkhataṁ paṭiccasamuppannaṁ nirodho tassa nissaraṇaṁ—
imā kho, bhikkhave, tisso nissaraṇiyā dhātuyo”ti.
“Tisso imā, bhikkhave, nissaraṇiyā dhātuyo.*nissaraṇiyā → nissāraṇīyā (an5.200:1 [200. Nissāraṇīyasutta])Katamā tisso? Kāmānametaṁ nissaraṇaṁ yadidaṁ nekkhammaṁ, rūpānametaṁ nissaraṇaṁ yadidaṁ āruppaṁ, yaṁ kho pana kiñci bhūtaṁ saṅkhataṁ paṭiccasamuppannaṁ nirodho tassa nissaraṇaṁ—imā kho, bhikkhave, tisso nissaraṇiyā dhātuyo”ti.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
Etamatthaṁ bhagavā avoca.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
“Kāmanissaraṇaṁ ñatvā, rūpānañca atikkamaṁ; Sabbasaṅkhārasamathaṁ, phusaṁ ātāpi sabbadā.
“Kāmanissaraṇaṁ ñatvā, rūpānañca atikkamaṁ; Sabbasaṅkhārasamathaṁ, phusaṁ ātāpi sabbadā.
Sa ve sammaddaso bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario, yato tattha vimuccati; Abhiññāvosito santo, sa ve yogātigo munī”ti.
Sa ve sammaddaso
bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario,
Sa ve sammaddaso bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario, yato tattha vimuccati; Abhiññāvosito santo, sa ve yogātigo munī”ti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.