Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Monjos, hi ha tres tipus de pensaments malsans. Quins són aquests tres? Un pensament interessat en no ser menyspreat; un pensament interessat en el lucre, l’honor i la fama; un pensament interessat en la implicació als afers dels altres. Aquests, monjos , són els tres tipus de pensaments malsans.”
“Aquell interessat en no ser menyspreat,
En el lucre, l’honor i la fama,
I que es delecta en la companyonia
Està lluny de la destrucció de les cadenes.”
“Però havent abandonat els fills i ramats,
La vida de família i les possessions,
Aquest monjo pot assolir
La Il·luminació suprema.”
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
“Tayome, bhikkhave, akusalavitakkā. Katame tayo? Anavaññattipaṭisaṁyutto vitakko, lābhasakkārasilokapaṭisaṁyutto vitakko, parānuddayatāpaṭisaṁyutto vitakko. Ime kho, bhikkhave, tayo akusalavitakkā”ti.
“Tayome, bhikkhave, akusalavitakkā.
Anavaññattipaṭisaṁyutto vitakko, lābhasakkārasilokapaṭisaṁyutto vitakko, parānuddayatāpaṭisaṁyutto vitakko.
Ime kho, bhikkhave, tayo akusalavitakkā”ti.
“Tayome, bhikkhave, akusalavitakkā. Katame tayo? Anavaññattipaṭisaṁyutto vitakko, lābhasakkārasilokapaṭisaṁyutto vitakko, parānuddayatāpaṭisaṁyutto vitakko. Ime kho, bhikkhave, tayo akusalavitakkā”ti.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
Etamatthaṁ bhagavā avoca.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
“Anavaññattisaṁyutto, lābhasakkāragāravo; Sahanandī amaccehi, ārā saṁyojanakkhayā.
“Anavaññattisaṁyutto, lābhasakkāragāravo; Sahanandī amaccehi, ārā saṁyojanakkhayā.
Yo ca puttapasuṁ hitvā, Vivāhe saṁharāni ca;*saṁharāni → saṅgahāni (bj, sya-all, pts-vp-pli1) Bhabbo so tādiso bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario, Phuṭṭhuṁ sambodhimuttaman”ti.
Vivāhe saṁharāni ca;*saṁharāni → saṅgahāni (bj, sya-all, pts-vp-pli1)
Bhabbo so tādiso
bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario,
Phuṭṭhuṁ sambodhimuttaman”ti.
Yo ca puttapasuṁ hitvā, Vivāhe saṁharāni ca;*saṁharāni → saṅgahāni (bj, sya-all, pts-vp-pli1)Bhabbo so tādiso bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario, Phuṭṭhuṁ sambodhimuttaman”ti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.