KARUNAPURA SUTTA PIṬAKA
KARUNAPURA Biblioteca de suttas

Colección de Suttas

Selecciona un sutta o una sección

La ficha activa reflejará aquí el sutta, sección o mapa seleccionado.

Diagnóstico
Esperando inicialización…
Preparando biblioteca…
Cargando árbol…
Mapa
Colección Menor
4. Capítulo cuatro

Devadatta

Khuddaka Nikāya
4. Catutthavagga
Devadattasutta
Colección Menor
4. Capítulo cuatro
Devadatta
Khuddaka Nikāya
4. Catutthavagga
Devadattasutta

Vencido por tres formas de falso Dhamma, Devadatta quedó incurablemente condenado a la privación.

Ruta suttaIti 89
← Suttas
Versiones de traducción
Vista:
Datos de publicación
Versión
CA · Albert Biayna Gea
Título de la publicación
Així Fou Dit
Traductor
Albert Biayna Gea
Título raíz
Itivuttaka
Idioma de traducción
Català
Idioma raíz
Pali
Fuente
Budisme XXI

Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Monjos, aclaparat amb la seva ment obsessionada amb tres tipus de maldats, DevadattaDevadattaUn primo del Buddha que intentó provocar un cisma en el saṅgha y que desde entonces se ha convertido en emblema de todos los budistas que trabajan, consciente o inconscientemente, para socavar la religión desde dentro.Ver en el glosario marxarà inevitablement cap un estat de misèria, a l’infern, per tota la duració d’un eó. Quines són aquestes tres? Aclaparat amb la seva ment obsessionada pels desitjos malignes Devadatta marxarà inevitablement cap un estat de misèria, a l’infern, per tota la duració d’un eó. Aclaparat amb la seva ment obsessionada pels amics malignes Devadatta marxarà inevitablement cap un estat de misèria, a l’infern, per tota la duració d’un eó. I encara que hi havia més que havia de ser realitzat, ell s’aturà a mig camí obtenint un insignificant assoliment de distinció. Aquestes, monjos, són les tres maldats.”

“Segurament ningú amb desitjos malignes
Neix de nou en aquest món.
Sapigueu que ell marxa al destí d’aquells
Que viuen aferrats als desitjos malignes.”

“He escoltat com era Devadatta
Considerat un home savi,
Desenvolupat en la meditació
Que va brillar com si tingués fama.”

“Pensant que ell mateix era el seu igual
Va assaltar el TathāgataTathāgataEl «Realizado», un epíteto frecuente para el Buddha, aunque ocasionalmente también designa a cualquiera de sus discípulos arahant. El sentido es el de alguien que ha realizado o encarnado la verdad en su forma más elevada. El término fue objeto de extensa exégesis en los comentarios.Ver en el glosario
I marxà al lloc aterrador de quatre portes,
A l’Avīci, l’infern incessant.”

“Quan un conspira contra un innocent
Que no ha comés cap acció malvada,
Aquesta maldat afecta únicament a aquell,
Corrupte de ment i irrespectuós.”

“Aquell que pensi que podria corrompre
L’oceà amb un pot de verí
No serà capaç de corrompre’l-
Aquesta massa d’aigua és impressionant.”

“És similar en atacar amb violència
Al Tathāgata que ha assolit la perfecció
I que mora sempre amb una ment pacífica-
La violència no té cap efecte en ell.”

“Una persona sàvia hauria de tenir amics com ell
I seguir constantment darrere d’ells.
Un monjo que marxa pel seu camí
Pot assolir la fi del sofriment.”

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

“Tīhi, bhikkhave, asaddhammehi abhibhūto pariyādinnacitto devadatto āpāyiko nerayiko kappaṭṭho atekiccho. Katamehi tīhi? Pāpicchatāya, bhikkhave, abhibhūto pariyādinnacitto devadatto āpāyiko nerayiko kappaṭṭho atekiccho. Pāpamittatāya, bhikkhave, abhibhūto pariyādinnacitto devadatto āpāyiko nerayiko kappaṭṭho atekiccho. SatisatiAtención plena, memoria, poderes de referencia y retención. En algunos contextos, la palabra sati cuando se usa sola cubre también la alerta (sampajañña).Ver en el glosario kho pana uttarikaraṇīye oramattakena visesādhigamena antarā vosānaṁ āpādi.*uttarikaraṇīye → uttariṁ karaṇīye (sya-all) | visesādhigamena → visesādhigamena ca (sya-all, pts-vp-pli1) Imehi kho, bhikkhave, tīhi asaddhammehi abhibhūto pariyādinnacitto devadatto āpāyiko nerayiko kappaṭṭho atekiccho”ti.

“Tīhi, bhikkhave, asaddhammehi abhibhūto pariyādinnacitto devadatto āpāyiko nerayiko kappaṭṭho atekiccho.
Katamehi tīhi?
Pāpicchatāya, bhikkhave, abhibhūto pariyādinnacitto devadatto āpāyiko nerayiko kappaṭṭho atekiccho.
Pāpamittatāya, bhikkhave, abhibhūto pariyādinnacitto devadatto āpāyiko nerayiko kappaṭṭho atekiccho.
SatisatiAtención plena, memoria, poderes de referencia y retención. En algunos contextos, la palabra sati cuando se usa sola cubre también la alerta (sampajañña).Ver en el glosario kho pana uttarikaraṇīye oramattakena visesādhigamena antarā vosānaṁ āpādi.*uttarikaraṇīye → uttariṁ karaṇīye (sya-all) | visesādhigamena → visesādhigamena ca (sya-all, pts-vp-pli1)
Imehi kho, bhikkhave, tīhi asaddhammehi abhibhūto pariyādinnacitto devadatto āpāyiko nerayiko kappaṭṭho atekiccho”ti.

“Tīhi, bhikkhave, asaddhammehi abhibhūto pariyādinnacitto devadatto āpāyiko nerayiko kappaṭṭho atekiccho. Katamehi tīhi? Pāpicchatāya, bhikkhave, abhibhūto pariyādinnacitto devadatto āpāyiko nerayiko kappaṭṭho atekiccho. Pāpamittatāya, bhikkhave, abhibhūto pariyādinnacitto devadatto āpāyiko nerayiko kappaṭṭho atekiccho. SatisatiAtención plena, memoria, poderes de referencia y retención. En algunos contextos, la palabra sati cuando se usa sola cubre también la alerta (sampajañña).Ver en el glosario kho pana uttarikaraṇīye oramattakena visesādhigamena antarā vosānaṁ āpādi.*uttarikaraṇīye → uttariṁ karaṇīye (sya-all) | visesādhigamena → visesādhigamena ca (sya-all, pts-vp-pli1)Imehi kho, bhikkhave, tīhi asaddhammehi abhibhūto pariyādinnacitto devadatto āpāyiko nerayiko kappaṭṭho atekiccho”ti.

Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:

Etamatthaṁ bhagavā avoca.
Tatthetaṁ iti vuccati:

Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:

“Mā jātu koci lokasmiṁ, pāpiccho udapajjatha; Tadamināpi jānātha, pāpicchānaṁ yathā gati.

“Mā jātu koci lokasmiṁ,
pāpiccho udapajjatha;
Tadamināpi jānātha,
pāpicchānaṁ yathā gati.

“Mā jātu koci lokasmiṁ, pāpiccho udapajjatha; Tadamināpi jānātha, pāpicchānaṁ yathā gati.

Paṇḍitoti samaññāto, bhāvitattoti sammato; Jalaṁva yasasā aṭṭhā, devadattoti vissuto.*vissuto → me sutaṁ (sya-all, pts-vp-pli1)

Paṇḍitoti samaññāto,
bhāvitattoti sammato;
Jalaṁva yasasā aṭṭhā,
devadattoti vissuto.*vissuto → me sutaṁ (sya-all, pts-vp-pli1)

Paṇḍitoti samaññāto, bhāvitattoti sammato; Jalaṁva yasasā aṭṭhā, devadattoti vissuto.*vissuto → me sutaṁ (sya-all, pts-vp-pli1)

So samānamanuciṇṇo,*samānamanuciṇṇo → pamāṇamanuciṇṇo (bj, csp1ed); pamādamanuciṇṇo (si, sya-all) āsajja naṁ tathāgataṁ; Avīcinirayaṁ patto, catudvāraṁ bhayānakaṁ.

So samānamanuciṇṇo,*samānamanuciṇṇo → pamāṇamanuciṇṇo (bj, csp1ed); pamādamanuciṇṇo (si, sya-all)
āsajja naṁ tathāgataṁ;
Avīcinirayaṁ patto,
catudvāraṁ bhayānakaṁ.

So samānamanuciṇṇo,*samānamanuciṇṇo → pamāṇamanuciṇṇo (bj, csp1ed); pamādamanuciṇṇo (si, sya-all)āsajja naṁ tathāgataṁ; Avīcinirayaṁ patto, catudvāraṁ bhayānakaṁ.

Aduṭṭhassa hi yo dubbhe, pāpakammaṁ akubbato; Tameva pāpaṁ phusati,*phusati → phusseti (sya-all, pts-vp-pli1) duṭṭhacittaṁ anādaraṁ.

Aduṭṭhassa hi yo dubbhe,
pāpakammaṁ akubbato;
Tameva pāpaṁ phusati,*phusati → phusseti (sya-all, pts-vp-pli1)
duṭṭhacittaṁ anādaraṁ.

Aduṭṭhassa hi yo dubbhe, pāpakammaṁ akubbato; Tameva pāpaṁ phusati,*phusati → phusseti (sya-all, pts-vp-pli1)duṭṭhacittaṁ anādaraṁ.

Samuddaṁ visakumbhena, yo maññeyya padūsituṁ; Na so tena padūseyya, bhesmā hi udadhi mahā.

Samuddaṁ visakumbhena,
yo maññeyya padūsituṁ;
Na so tena padūseyya,
bhesmā hi udadhi mahā.

Samuddaṁ visakumbhena, yo maññeyya padūsituṁ; Na so tena padūseyya, bhesmā hi udadhi mahā.

Evamevaṁ tathāgataṁ,*Evamevaṁ → evameva (bj); evametaṁ (sya-all, pts-vp-pli1) yo vādena vihiṁsati; Sammaggataṁ santacittaṁ,*Sammaggataṁ → samaggataṁ (bj, mr) vādo tamhi na rūhati.

Evamevaṁ tathāgataṁ,*Evamevaṁ → evameva (bj); evametaṁ (sya-all, pts-vp-pli1)
yo vādena vihiṁsati;
Sammaggataṁ santacittaṁ,*Sammaggataṁ → samaggataṁ (bj, mr)
vādo tamhi na rūhati.

Evamevaṁ tathāgataṁ,*Evamevaṁ → evameva (bj); evametaṁ (sya-all, pts-vp-pli1)yo vādena vihiṁsati; Sammaggataṁ santacittaṁ,*Sammaggataṁ → samaggataṁ (bj, mr)vādo tamhi na rūhati.

Tādisaṁ mittaṁ kubbetha, tañca seveyya paṇḍito; Yassa maggānugo bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario, khayaṁ dukkhassa pāpuṇe”ti.

Tādisaṁ mittaṁ kubbetha,
tañca seveyya paṇḍito;
Yassa maggānugo bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario,
khayaṁ dukkhassa pāpuṇe”ti.

Tādisaṁ mittaṁ kubbetha, tañca seveyya paṇḍito; Yassa maggānugo bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario, khayaṁ dukkhassa pāpuṇe”ti.

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Dasamaṁ.

Dasamaṁ.

Dasamaṁ.

Catuttho vaggo.

Catuttho vaggo.

Catuttho vaggo.

Tassuddānaṁ

Tassuddānaṁ

Tassuddānaṁ

Vitakkāsakkārasadda, cavanaloke asubhaṁ; Dhammaandhakāramalaṁ, devadattena te dasāti.

Vitakkāsakkārasadda,
cavanaloke asubhaṁ;
Dhammaandhakāramalaṁ,
devadattena te dasāti.

Vitakkāsakkārasadda, cavanaloke asubhaṁ; Dhammaandhakāramalaṁ, devadattena te dasāti.

AnteriorManchas interioresIti 88·AntarāmalasuttaTres manchas interiores.SiguienteMisceláneaDhp 290–305·Pakiṇṇakavagga

Texto original en pali: Mahāsaṅgīti Tipiṭaka Buddhavasse 2500.

Datos pali, segmentación, variantes y metadatos: importados desde SuttaCentral.

Traducción al catalán: Albert Biayna Gea.

Gestionar consentimiento

🍪 En KarunaPura usamos cookies para ofrecerte una experiencia más consciente y respetuosa.

Funcionales Siempre activo
Estas cookies son esenciales para el funcionamiento básico de la web y no se pueden desactivar.
Permiten recordar tus ajustes y preferencias para que tu experiencia sea más fluida.
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. Nos ayudan a entender cómo se usa el sitio de forma anónima, para seguir mejorando.
Marketing
Se utilizan para ofrecer contenido personalizado y relevante según tu comportamiento de navegación.
  • Administrar opciones
  • Gestionar los servicios
  • Gestionar {vendor_count} proveedores
  • Leer más sobre estos propósitos
Ver preferencias
  • {title}
  • {title}
  • {title}