Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Monjos, un monjo que és de conducta agradable, de naturalesa agradable i saviesa agradable és anomenat en aquesta Ensenyança i Disciplina aquell que està completament realitzat, que ha assolit el compliment, el suprem entre els humans.”
“I com és un monjo de conducta agradable? Aquí, un monjo és virtuós, viu amb moderació mitjançant la restricció de les normes de disciplina, dotat de conducta i recursos perfectes; veient el perill fins i tot en les mínimes faltes, assumeix les normes d’instrucció i s’hi entrena. D’aquesta manera un monjo és un que és de conducta agradable. Així ell és de conducta agradable.”
“I com és un monjo de naturalesa agradable? Aquí, un monjo viu compromès en el cultiu dels set grups de requisits de la il·luminació. D’aquesta manera un monjo és un que és de naturalesa agradable.”
“I com és de saviesa agradable? Aquí, mitjançant la realització amb el seu propi coneixement directe, un monjo aquí i ara entra i resideix en l’alliberament de la ment i l’alliberament de la saviesa que és sense màcula mitjançant la destrucció de les màcules. D’aquesta manera un monjo és u que és de saviesa agradable.”
“Així, ell és de conducta agradable, de natura agradable i de saviesa agradable. En aquesta Ensenyança i Disciplina ell és anomenat un que està completament realitzat, que ha assolit el compliment i és el suprem entre els humans.”
“Un monjo conscient
Que mai no s’equivoca en cap cas,
Ni de cos, paraula o ment,
És anomenat ‘un de conducta agradable.’”
“Un monjo humil
Que ha cultivat correctament els estats
Que condueixen a la il·luminació
És anomenat ‘un de naturalesa agradable.’”
“Un monjo sense màcula
Que compren per si mateix
La fi del sofriment aquí
És anomenat ‘un de saviesa agradable.’”
“Aquell que destaca en aquestes tres coses,
Tranquil, amb el dubte destruït,
Sense aferrar-se a tot el món
És anomenat ‘un que ho ha abandonat tot.’”
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:
“Kalyāṇasīlo, bhikkhave, bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario kalyāṇadhammo kalyāṇapañño imasmiṁ dhammavinaye ‘kevalī vusitavā uttamapuriso’ti vuccati—
“Kalyāṇasīlo, bhikkhave,
bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario kalyāṇadhammo kalyāṇapañño imasmiṁ dhammavinaye ‘kevalī vusitavā uttamapuriso’ti vuccati—
“Kalyāṇasīlo, bhikkhave, bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario kalyāṇadhammo kalyāṇapañño imasmiṁ dhammavinaye ‘kevalī vusitavā uttamapuriso’ti vuccati—
Kathañca, bhikkhave, bhikkhu kalyāṇasīlo hoti? Idha, bhikkhave, bhikkhu sīlavā hoti, pātimokkhasaṁvarasaṁvuto viharati, ācāragocarasampanno aṇumattesu vajjesu bhayadassāvī, samādāya sikkhati sikkhāpadesu. Evaṁ kho, bhikkhave, bhikkhu kalyāṇasīlo hoti. Iti kalyāṇasīlo.
Kathañca, bhikkhave, bhikkhu kalyāṇasīlo hoti?
Idha, bhikkhave, bhikkhu sīlavā hoti, pātimokkhasaṁvarasaṁvuto viharati, ācāragocarasampanno aṇumattesu vajjesu bhayadassāvī, samādāya sikkhati sikkhāpadesu.
Evaṁ kho, bhikkhave, bhikkhu kalyāṇasīlo hoti.
Kathañca, bhikkhave, bhikkhu kalyāṇasīlo hoti? Idha, bhikkhave, bhikkhu sīlavā hoti, pātimokkhasaṁvarasaṁvuto viharati, ācāragocarasampanno aṇumattesu vajjesu bhayadassāvī, samādāya sikkhati sikkhāpadesu. Evaṁ kho, bhikkhave, bhikkhu kalyāṇasīlo hoti. Iti kalyāṇasīlo.
Kalyāṇadhammo ca kathaṁ hoti? Idha, bhikkhave, bhikkhu sattannaṁ bodhipakkhiyānaṁ dhammānaṁ bhāvanānuyogamanuyutto viharati.*satta → patta (sabbattha) Evaṁ kho, bhikkhave, bhikkhu kalyāṇadhammo hoti. Iti kalyāṇasīlo, kalyāṇadhammo.
Kalyāṇadhammo ca kathaṁ hoti?
Idha, bhikkhave, bhikkhu sattannaṁ bodhipakkhiyānaṁ dhammānaṁ bhāvanānuyogamanuyutto viharati.*satta → patta (sabbattha)
Evaṁ kho, bhikkhave, bhikkhu kalyāṇadhammo hoti.
Iti kalyāṇasīlo, kalyāṇadhammo.
Kalyāṇadhammo ca kathaṁ hoti? Idha, bhikkhave, bhikkhu sattannaṁ bodhipakkhiyānaṁ dhammānaṁ bhāvanānuyogamanuyutto viharati.*satta → patta (sabbattha)Evaṁ kho, bhikkhave, bhikkhu kalyāṇadhammo hoti. Iti kalyāṇasīlo, kalyāṇadhammo.
Kalyāṇapañño ca kathaṁ hoti? Idha, bhikkhave, bhikkhu āsavānaṁ khayā anāsavaṁ cetovimuttiṁ paññāvimuttiṁ diṭṭheva dhamme sayaṁ abhiññāabhiññāPoderes intuitivos que surgen de la práctica de la concentración: la capacidad de mostrar poderes psíquicos, clarividencia, clariaudiencia, la capacidad de conocer los pensamientos de otros, el recuerdo de vidas pasadas, y el conocimiento que destruye los contaminantes (ver āsava).Ver en el glosario sacchikatvā upasampajja viharati. Evaṁ kho, bhikkhave, bhikkhu kalyāṇapañño hoti.
Kalyāṇapañño ca kathaṁ hoti?
Idha, bhikkhave, bhikkhu āsavānaṁ khayā anāsavaṁ cetovimuttiṁ paññāvimuttiṁ diṭṭheva dhamme sayaṁ
abhiññāabhiññāPoderes intuitivos que surgen de la práctica de la concentración: la capacidad de mostrar poderes psíquicos, clarividencia, clariaudiencia, la capacidad de conocer los pensamientos de otros, el recuerdo de vidas pasadas, y el conocimiento que destruye los contaminantes (ver āsava).Ver en el glosario sacchikatvā upasampajja viharati.
Evaṁ kho, bhikkhave, bhikkhu kalyāṇapañño hoti.
Kalyāṇapañño ca kathaṁ hoti? Idha, bhikkhave, bhikkhu āsavānaṁ khayā anāsavaṁ cetovimuttiṁ paññāvimuttiṁ diṭṭheva dhamme sayaṁ abhiññāabhiññāPoderes intuitivos que surgen de la práctica de la concentración: la capacidad de mostrar poderes psíquicos, clarividencia, clariaudiencia, la capacidad de conocer los pensamientos de otros, el recuerdo de vidas pasadas, y el conocimiento que destruye los contaminantes (ver āsava).Ver en el glosario sacchikatvā upasampajja viharati. Evaṁ kho, bhikkhave, bhikkhu kalyāṇapañño hoti.
Iti kalyāṇasīlo kalyāṇadhammo kalyāṇapañño imasmiṁ dhammavinaye ‘kevalī vusitavā uttamapuriso’ti vuccatī”ti.
Iti kalyāṇasīlo kalyāṇadhammo kalyāṇapañño imasmiṁ dhammavinaye ‘kevalī vusitavā uttamapuriso’ti vuccatī”ti.
Iti kalyāṇasīlo kalyāṇadhammo kalyāṇapañño imasmiṁ dhammavinaye ‘kevalī vusitavā uttamapuriso’ti vuccatī”ti.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
Etamatthaṁ bhagavā avoca.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
“Yassa kāyena vācāya, manasā natthi dukkaṭaṁ; Taṁ ve kalyāṇasīloti, āhu bhikkhuṁ hirīmanaṁ.*hirīmanaṁ → hirīmataṁ (sya-all, pts-vp-pli1, mr)
āhu bhikkhuṁ hirīmanaṁ.*hirīmanaṁ → hirīmataṁ (sya-all, pts-vp-pli1, mr)
“Yassa kāyena vācāya, manasā natthi dukkaṭaṁ; Taṁ ve kalyāṇasīloti, āhu bhikkhuṁ hirīmanaṁ.*hirīmanaṁ → hirīmataṁ (sya-all, pts-vp-pli1, mr)
Yassa dhammā subhāvitā, satta sambodhigāmino; Taṁ ve kalyāṇadhammoti, āhu bhikkhuṁ anussadaṁ.
Yassa dhammā subhāvitā, satta sambodhigāmino; Taṁ ve kalyāṇadhammoti, āhu bhikkhuṁ anussadaṁ.
Yo dukkhassa pajānāti, idheva khayamattano; Taṁ ve kalyāṇapaññoti, āhu bhikkhuṁ anāsavaṁ.
Yo dukkhassa pajānāti, idheva khayamattano; Taṁ ve kalyāṇapaññoti, āhu bhikkhuṁ anāsavaṁ.
Tehi dhammehi sampannaṁ, anīghaṁ chinnasaṁsayaṁ; Asitaṁ sabbalokassa, āhu sabbapahāyinan”ti.
Tehi dhammehi sampannaṁ, anīghaṁ chinnasaṁsayaṁ; Asitaṁ sabbalokassa, āhu sabbapahāyinan”ti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.