Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava al país dels sàkies, al poble que s’anomena Devadaha. Allà mateix, el Benaurat es va adreçar als monjos:
—Monjos!
—Venerable!— van respondre els monjos.
El Benaurat va parlar així:
—Hi ha ascetes i brahmans, monjos, que tenen aquesta doctrina, que tenen aquesta teoria: “Tot allò que una persona experimenta, sigui agradable, desagradable, o ni agradable ni desagradable, és causat per les accions passades. Per tant, amb l’exhauriment de les accions passades mitjançant l’ascetisme, i amb l’abstenció de noves accions, s’atura el flux futur; si s’atura el flux, s’elimina l’acumulació d’accions en el futur, amb l’eliminació de les accions, s’elimina el sofriment, amb l’eliminació del sofriment, s’eliminen les sensacions, amb l’eliminació de les sensacions, tot el sofriment queda consumit.” Els niganthes, monjos, tenen aquesta doctrina
Jo vaig anar a veure els niganthes que tenen aquesta doctrina i els vaig dir: “¿És veritat, germans niganthes, que vosaltres teniu aquesta doctrina, teniu aquesta teoria: «Tot allò que una persona experimenta, sigui agradable, desagradable, o ni agradable ni desagradable, és causat per les accions passades. Per tant, amb l’exhauriment de les accions passades mitjançant l’ascetisme, i amb l’abstenció de noves accions, s’atura el flux futur; si s’atura el flux, s’elimina l’acumulació d’accions en el futur, amb l’eliminació de les accions, s’elimina el sofriment, amb l’eliminació del sofriment, s’eliminen les sensacions, amb l’eliminació de les sensacions, tot el sofriment queda consumit»?” Quan els vaig preguntar això, els niganthes em van dir: “Sí”.
Jo els vaig dir:
“Que potser sabeu, germans niganthes, si anteriorment heu existit o no heu existit?”
“No ho sabem, germà.”
“Que potser sabeu, germans niganthes, si anteriorment heu fet males accions o no les heu fet?”
“No ho sabem, germà.”
“Que potser sabeu, germans niganthes, si les males accions que heu fet són d’una mena o d’una altra?”
“No ho sabem, germà.”
“Que potser sabeu, germans niganthes, quant de sofriment heu consumit, quant de sofriment us queda per consumir, i quant de sofriment cal consumir perquè tot el sofriment quedi consumit?”
“No ho sabem, germà.”
“Que potser sabeu, germans niganthes, com s’abandonen els hàbits perjudicials en la vida present i com es practiquen els hàbits beneficiosos?”
“No ho sabem, germà.”
“Per tant, germans niganthes, no sabeu si anteriorment heu existit o no heu existit, no sabeu si anteriorment heu fet males accions o no les heu fet, no sabeu si les males accions que heu fet són així o aixà, no sabeu quant de sofriment heu consumit, quant de sofriment us queda per consumir, i quant de sofriment cal consumir perquè tot el sofriment quedi consumit. No sabeu com s’eliminen els hàbits perjudicials en la vida present i com es practiquen els hàbits beneficiosos. Essent així, germans niganthes, no us escau afirmar: «Tot allò que una persona experimenta, sigui agradable, desagradable, o ni agradable ni desagradable, és causat per les accions passades. Per tant, amb l’exhauriment de les accions passades mitjançant l’ascetisme, i amb l’abstenció de noves accions, s’atura el flux futur; si s’atura el flux, s’elimina l’acumulació d’accions en el futur, amb l’eliminació de les accions, s’elimina el sofriment, amb l’eliminació del sofriment, s’eliminen les sensacions, amb l’eliminació de les sensacions, tot el sofriment queda consumit.»
Si sabéssiu, germans niganthes, que heu existit en el passat o que no heu existit; si sabéssiu que heu fet males accions en el passat o que no les heu fet; si sabéssiu que les males accions que heu fet són així o aixà; si sabéssiu que heu consumit tant sofriment; si sabéssiu que us queda tant de sofriment per consumir; si sabéssiu que consumint tant de sofriment tot el sofriment queda consumit; si sabéssiu com s’eliminen els hàbits perjudicials en la vida present i com es practiquen els hàbits beneficiosos, germans niganthes, us escauria d’afirmar: «Tot allò que una persona experimenta, sigui agradable, desagradable, o ni agradable ni desagradable, és causat per les accions passades. Per tant, amb l’exhauriment de les accions passades mitjançant l’ascetisme, i amb l’abstenció de noves accions, s’atura el flux futur; si s’atura el flux, s’elimina l’acumulació d’accions en el futur, amb l’eliminació de les accions, s’elimina el sofriment, amb l’eliminació del sofriment, s’eliminen les sensacions, amb l’eliminació de les sensacions, tot el sofriment queda consumit.»
Posem per cas, germans niganthes, que un home l’han ferit amb una fletxa emmetzinada i, a causa de la ferida, sent un dolor agut i punyent. Els seus amics, companys, parents i familiars de sang fan venir el cirurgià. Pot ser que cirurgià li obri la ferida amb el bisturí i que, mentre li obre la ferida amb el bisturí, senti un dolor agut i punyent. Pot ser que el cirurgià li busqui la fletxa amb una sonda i que, mentre li busca la fletxa amb la sonda, senti un dolor agut i punyent. Pot ser que el cirurgià li extregui la fletxa i que, mentre li extreu la fletxa, senti un dolor agut i punyent. Pot ser que el cirurgià li apliqui pols medicinal a la ferida i que, mentre li aplica pols medicinal a la ferida, senti un dolor agut i punyent. Pot ser que, al cap d’un temps, quan la ferida ha guarit i cicatritzat, quan torna a estar sa i pot anar per si mateix còmodament allà on vulgui, pensi: «Una vegada em van ferir amb una fletxa emmetzinada. Mentre tenia la ferida de fletxa, sentia un dolor agut i punyent. Els meus amics, companys, parents i familiars de sang van fer venir el cirurgià. El cirurgià em va obrir la ferida amb el bisturí. Mentre m’obria la ferida amb el bisturí, jo sentia un dolor agut i punyent. El cirurgià em va buscar la fletxa amb la sonda. Mentre em buscava la fletxa amb la sonda, jo sentia un dolor agut i punyent. El cirurgià em va extreure la fletxa. Mentre m’extreia la fletxa, jo sentia un dolor agut i punyent. El cirurgià em va aplicar pols medicinal a la ferida. Mentre m’aplicava pols medicinal a la ferida, jo sentia un dolor agut i punyent. I ara que la ferida ha guarit i cicatritzat, estic sa i puc anar per mi mateix còmodament allà on vulgui.»
De la mateixa manera, germans niganthes, si sabéssiu que heu existit en el passat o que ho heu existit; si sabéssiu que heu fet males accions en el passat o que no les heu fet; si sabéssiu que les males accions que heu fet són així o aixà; si sabéssiu que heu consumit tant sofriment; si sabéssiu que us queda tant de sofriment per consumir; si sabéssiu que consumint tant de sofriment tot el sofriment queda consumit; si sabéssiu com s’eliminen els hàbits perjudicials en la vida present i com es practiquen els hàbits beneficiosos, germans niganthes, us escauria d’afirmar: «Tot allò que una persona experimenta, sigui agradable, desagradable, o ni agradable ni desagradable, és causat per les accions passades. Per tant, amb l’exhauriment de les accions passades mitjançant l’ascetisme, i amb l’abstenció de noves accions, s’atura el flux futur; si s’atura el flux, s’elimina l’acumulació d’accions en el futur, amb l’eliminació de les accions, s’elimina el sofriment, amb l’eliminació del sofriment, s’eliminen les sensacions, amb l’eliminació de les sensacions, tot el sofriment queda consumit.»
Però com que no sabeu, germans niganthes, si anteriorment heu existit o no heu existit, no sabeu si anteriorment heu fet males accions o no les heu fet, no sabeu si les males accions que heu fet són d’una mena o d’una altra, no sabeu quant de sofriment heu consumit, quant de sofriment us queda per consumir i quant de sofriment cal consumir perquè tot el sofriment quedi consumit, ni sabeu com s’eliminen els hàbits perjudicials en la vida present i com es practiquen els hàbits beneficiosos; per això, germans niganthes, no us escau d’afirmar: «Tot allò que una persona experimenta, sigui agradable, desagradable, o ni agradable ni desagradable, és causat per les accions passades. Per tant, amb l’exhauriment de les accions passades mitjançant l’ascetisme, i amb l’abstenció de noves accions, s’atura el flux futur; si s’atura el flux, s’elimina l’acumulació d’accions en el futur, amb l’eliminació de les accions, s’elimina el sofriment, amb l’eliminació del sofriment, s’eliminen les sensacions, amb l’eliminació de les sensacions, tot el sofriment queda consumit.»
Quan els vaig dir això, Mahanama, els niganthes em van dir:
“El nigantha Nataputta, que és omniscient i clarivident, es declara totalment coneixedor i vident, i diu: «Tant si camino com si estic dret, tant si dormo com si estic despert, el coneixement i la visió estan contínuament presents en mi.» Això és el que diu: “Germans niganthes, les males accions que heu fet en el passat, expieu-les amb a aquestes pràctiques doloroses; si aquí i ara controleu el cos, controleu la paraula i controleu la ment, en el futur no tindreu males accions acumulades; amb l’exhauriment de les accions passades mitjançant l’ascetisme, i amb l’abstenció de noves accions, s’atura el flux futur; si s’atura el flux, s’elimina l’acumulació d’accions en el futur, amb l’eliminació de les accions, s’elimina el sofriment, amb l’eliminació del sofriment, s’eliminen les sensacions, amb l’eliminació de les sensacions, tot el sofriment queda consumit.” Això és el que ens agrada i ens sembla bé, amb això estem satisfets.”
En sentir això, jo vaig dir als niganthes:
“Hi ha cinc coses, germans niganthes, que tenen doble resultat en aquesta mateixa vida. Quines cinc? La confiança, l’interès, la tradició, el pensament raonat i la consideració especulativa. Aquestes són, germans niganthes, les cinc coses que tenen doble resultat en aquesta mateixa vida. Quina era la confiança dels germans niganthes en el mestre en el passat? Quin l’interès? Quina la tradició? Quin el pensament raonat? Quina la consideració especulativa? En dir això, monjos, no vaig observar en els niganthes cap defensa lícita de la seva doctrina.” Després, monjos, vaig dir això als niganthes:
“Què us sembla, germans niganthes, quan feu una pràctica intensa, un esforç intens, oi que teniu sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes punyents? I quan no feu una pràctica intensa ni un esforç intens, oi que no teniu sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes i punyents?”
“Quan fem una pràctica intensa, un esforç intens, tenim sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes i punyents. I quan no fem una pràctica intensa, un esforç intens, no tenim sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes i punyents.”
“Així doncs, germans niganthes, quan feu una pràctica intensa, un esforç intens, sentiu sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes i punyents. I quan no feu una pràctica intensa ni un esforç intens, no sentiu sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes i punyents. Essent així, germans niganthes, no us escau afirmar: «Tot allò que una persona experimenta, sigui agradable, desagradable, o ni agradable ni desagradable, és causat per les accions passades. Per tant, amb l’exhauriment de les accions passades mitjançant l’ascetisme, i amb l’abstenció de noves accions, s’atura el flux futur; si s’atura el flux, s’elimina l’acumulació d’accions en el futur, amb l’eliminació de les accions, s’elimina el sofriment, amb l’eliminació del sofriment, s’eliminen les sensacions, amb l’eliminació de les sensacions, tot el sofriment queda consumit.» Si quan feu una pràctica intensa, un esforç intens, no tinguéssiu sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes i punyents, o quan no feu una pràctica intensa ni un esforç intens, tinguéssiu sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes i punyents, aleshores us escauria d’afirmar:«Tot allò que una persona experimenta, sigui agradable, desagradable, o ni agradable ni desagradable, és causat per les accions passades. Per tant, amb l’exhauriment de les accions passades mitjançant l’ascetisme, i amb l’abstenció de noves accions, s’atura el flux futur; si s’atura el flux, s’elimina l’acumulació d’accions en el futur, amb l’eliminació de les accions, s’elimina el sofriment, amb l’eliminació del sofriment, s’eliminen les sensacions, amb l’eliminació de les sensacions, tot el sofriment queda consumit.»
Però com que quan feu una pràctica intensa, un esforç intens, teniu sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes i punyents, i quan no feu una pràctica intensa ni un esforç intens, no teniu sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes i punyents, sou vosaltres mateixos que, tenint sensacions doloroses, espasmòdiques, agudes i punyents, per ignorància, desconeixement i ofuscació, erròniament deduïu: «Tot allò que una persona experimenta, sigui agradable, desagradable o ni agradable ni desagradable, és causat per les accions passades. Per tant, amb l’exhauriment de les accions passades mitjançant l’ascetisme, i amb l’abstenció de noves accions, s’atura el flux futur; si s’atura el flux, s’elimina l’acumulació d’accions en el futur, amb l’eliminació de les accions, s’elimina el sofriment, amb l’eliminació del sofriment, s’eliminen les sensacions, amb l’eliminació de les sensacions, tot el sofriment queda consumit.»”
En dir això, monjos, tampoc no vaig observar en els niganthes cap defensa lícita de la seva doctrina.Seguidament, monjos, vaig dir als niganthes:
“Què us sembla, germans niganthes, mitjançant la pràctica o l’esforç, és possible que una acció que s’ha d’experimentar en aquesta vida s’experimenti en el més enllà?”
“No és possible, germà.”
“I, mitjançant la pràctica o l’esforç, és possible que una acció que s’ha d’experimentar en el més enllà s’experimenti en aquesta vida?”
“No és possible, germà.”
“Què us sembla, germans niganthes, mitjançant la pràctica o l’esforç, és possible que una acció plaent esdevingui una acció dolorosa?”
“No és possible, germà.”
“I, mitjançant la pràctica o l’esforç, és possible que una acció dolorosa esdevingui una acció plaent?”
“No és possible, germà.”
“Què us sembla, germans niganthes, mitjançant la pràctica o l’esforç, és possible evitar els resultats d’una acció que ha madurat?”
“No és possible, germà.”
“I, mitjançant la pràctica o l’esforç, és possible rebre els resultats d’una acció que no ha madurat?”
“No és possible, germà.”
“Què us sembla, germans niganthes, mitjançant la pràctica o l’esforç, és possible rebre molts resultats d’una acció que produeix pocs resultats?”
“No és possible, germà.”
“I, mitjançant la pràctica o l’esforç, és possible rebre pocs resultats d’una acció que produeix molts resultats?”
“No és possible, germà.”
“Què us sembla, germans niganthes, mitjançant la pràctica o l’esforç, és possible que una acció afectiva esdevingui una acció inefectiva?”
“No és possible, germà.”
“I, mitjançant la pràctica o l’esforç, és possible que una acció inefectiva esdevingui una acció efectiva?”
“No és possible, germà.”
“Així doncs, germans niganthes, mitjançant la pràctica o l’esforç, no és possible que una acció que s’ha d’experimentar en aquesta vida s’experimenti en el més enllà. Mitjançant la pràctica o l’esforç, no és possible que una acció que s’ha d’experimentar en el més enllà s’experimenti en aquesta vida. Mitjançant la pràctica o l’esforç, no és possible que una acció plaent esdevingui una acció dolorosa. Mitjançant la pràctica o l’esforç, no és possible que una acció dolorosa esdevingui una acció plaent. Mitjançant la pràctica o l’esforç, no és possible evitar els resultats d’una acció que ha madurat. Mitjançant la pràctica o l’esforç, no és possible rebre els resultats d’una acció que no ha madurat. Mitjançant la pràctica o l’esforç, no és possible rebre pocs resultats d’una acció que produeix molts resultats. Mitjançant la pràctica o l’esforç, no és possible rebre molts resultats d’una acció que produeix pocs resultats. Mitjançant la pràctica o l’esforç, no és possible que una acció efectiva esdevingui una acció inefectiva. Mitjançant la pràctica o l’esforç, no és possible que una acció inefectiva esdevingui una acció efectiva. Essent així, la pràctica dels germans niganthes és infructuosa, el seu esforç és infructuós.
Els niganthes, monjos, tenen aquesta doctrina. De la doctrina dels niganthes se’n desprenen deu conclusions lògiques inacceptables:
Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa de les accions del passat, segur que els niganthes en el passat han fet males accions, ja que experimenten dolors així d’aguts i punyents.
Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa de l’acció divina, segur que els niganthes han estat creats per l’acció d’un déu malvat, ja que experimenten dolors així d’aguts i punyents.
Si els éssers experimenten plaer i dolor per causes fortuïtes, segur que els niganthes tenen mala sort, ja que experimenten dolors així d’aguts i punyents.
Si els éssers experimenten plaer i dolor per causes innates, segur que els niganthes són de mala raça, ja que experimenten dolors així d’aguts i punyents.
Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa de les pràctiques que fan en aquesta vida, segur que els niganthes fan males pràctiques en aquesta vida, ja que experimenten dolors així d’aguts i punyents.
Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa de les accions del passat, els niganthes estan equivocats, i si els éssers no experimenten plaer i dolor a causa de les accions del passat, els niganthes estan equivocats.
Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa l’acció divina, els niganthes estan equivocats, i si els éssers no experimenten plaer i dolor a causa de l’acció divina, els niganthes estan equivocats.
Si els éssers experimenten plaer i dolor per causes fortuïtes, els niganthes estan equivocats, i si els éssers no experimenten plaer i dolor per causes fortuïtes, els niganthes estan equivocats.
Si els éssers experimenten plaer i dolor per causes innates, els niganthes estan equivocats, i si els éssers no experimenten plaer i dolor per causes innates, els niganthes estan equivocats.
Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa de les pràctiques que fan en aquesta vida, els niganthes estan equivocats, i si els éssers no experimenten plaer i dolor a causa de les pràctiques que fan en aquesta vida, els niganthes estan equivocats.
Els niganthes, monjos, tenen aquesta doctrina. De la doctrina dels niganthes se’n desprenen aquestes deu conclusions lògiques inacceptables. D’aquesta manera, monjos, la pràctica és infructuosa, l’esforç és infructuós.
De quina manera, monjos, la pràctica és fructífera, l’esforç és fructífer? Doncs el monjo no es deixa afectar pel sofriment que no l’ha afectat, ni rebutja el plaer que és natural, però no s’hi afecciona. Comprèn això: «Si m’anticipo a la formació d’aquesta font de sofriment, mitjançant l’anticipació em desafecciono. Si observo aquesta font de sofriment i desenvolupo l’equanimitat, em desafecciono.» Com que aquell que s’anticipa a la formació d’una font de sofriment, mitjançant l’anticipació es desafecciona, per això l’anticipa. Com que aquell que observa una font de sofriment i desenvolupa l’equanimitat es desafecciona, per això desenvolupa l’equanimitat. Qualsevol que s’anticipa a la formació d’una font de sofriment, mitjançant l’anticipació es desafecciona. Així sí que es consumeix el sofriment. Qualsevol que observa una font de sofriment i desenvolupa l’equanimitat es desafecciona. Així sí que es consumeix el sofriment.
Posem per cas, monjos, que un home que està enamorat d’una dona, està obsessionat, té un desig intens i sent una forta atracció, veu que aquesta dona està parlant, fent broma i rient en companyia d’un altre home. Què us sembla, monjos, quan l’home veu que aquesta dona està parlant, fent broma i rient en companyia d’un altre home, sorgeixen en ell la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació?
—Sí, Venerable.
—I això, per quin motiu?
—Perquè l’home està enamorat de la dona, està obsessionat, té un desig intens, sent una forta atracció. Per això, quan veu que la dona està parlant, fent broma i rient en companyia d’un altre home, sorgeixen en ell la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació.
—Doncs, monjos, aquest home podria pensar: «Estic enamorat d’aquesta dona, estic obsessionat, tinc un desig intens, sento una forta atracció. Per això, quan veig que la dona està parlant, fent broma i rient en companyia d’un altre home, sorgeixen en mi la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació. Val més que abandoni l’afecció possessiva que sento per aquesta dona.» I abandona l’afecció possessiva que sent per la dona. En una altra ocasió, veu que la dona està parlant, fent broma i rient en companyia d’un altre home. Què us sembla, monjos, quan l’home veu que aquesta dona està parlant, fent broma i rient en companyia d’un altre home, sorgeixen en ell la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació?
—No, Venerable.
—I això, per quin motiu?
—Perquè l’home s’ha desafeccionat de la dona. Per això, quan veu que la dona està parlant, fent broma i rient en companyia d’un altre home, no sorgeixen en ell la tristesa, la queixa, el dolor, l’angoixa i la tribulació.
De la mateixa manera, monjos, el monjo no es deixa afectar pel sofriment que no l’ha afectat, ni rebutja el plaer que és natural, però no s’hi afecciona. Comprèn això: «Si m’anticipo a la formació d’aquesta font de sofriment, mitjançant l’anticipació em desafecciono. Si observo aquesta font de sofriment i desenvolupo l’equanimitat, em desafecciono.» Com que aquell que s’anticipa a la formació d’una font de sofriment, mitjançant l’anticipació es desafecciona, per això l’anticipa. Com que aquell que observa una font de sofriment i desenvolupa l’equanimitat es desafecciona, per això desenvolupa l’equanimitat. Qualsevol que s’anticipa a la formació d’una font de sofriment, mitjançant l’anticipació es desafecciona. Així sí que es consumeix el sofriment. Qualsevol que observa una font de sofriment i desenvolupa l’equanimitat es desafecciona. Així sí que es consumeix el sofriment. D’aquesta manera, monjos, la pràctica és fructífera, l’esforç és fructífer.
A més a més, monjos, el monjo reflexiona així: «Quan faig el que em plau, els estats mentals perjudicials augmenten, els estats mentals beneficiosos disminueixen; però quan m’esforço en el que em costa, els estats mentals perjudicials disminueixen, els estats mentals beneficiosos augmenten.» Val més m’esforci en el que em costa. I s’esforça en el que li costa. Quan s’esforça en el que li costa, els estats mentals perjudicials disminueixen, els estats mentals beneficiosos augmenten. En un altra ocasió no ha d’esforçar-se. I això, per quin motiu? Perquè l’objectiu pel qual hauria d’esforçar-se ja estat assolit. Per això en un altra ocasió no li cal esforçar-se.
Posem per cas, monjos, que un arquer escalfa i fon una fletxa amb dos focs per fer-la mal·leable i adreçar-la. Com que l’arquer ha escalfat i ha fos la fletxa amb dos focs per fer-la mal·leable i adreçar-la, en una altra ocasió no haurà d’escalfar i fondre la fletxa amb dos focs per fer-la mal·leable i adreçar-la. I això, per quin motiu? Perquè l’objectiu de fer-la mal·leable i adreçar-la, pel qual escalfava i fonia la fletxa amb dos focs, ja ha estat assolit. Per això, en una altra ocasió l’arquer no ha d’escalfar i fondre la fletxa amb dos focs per fer-la mal·leable i adreçar-la.
Així mateix, monjos, el monjo reflexiona així: «Quan faig el que em plau, els estats mentals perjudicials augmenten, els estats mentals beneficiosos disminueixen; però quan m’esforço en el que em costa, els estats mentals perjudicials disminueixen, els estats mentals beneficiosos augmenten.» Val més m’esforci en el que em costa. I s’esforça en el que li costa. Quan s’esforça en el que li costa, els estats mentals perjudicials disminueixen, els estats mentals beneficiosos augmenten. En un altra ocasió no li cal esforçar-se. I això, per quin motiu? Perquè l’objectiu pel qual hauria d’esforçar-se ja estat assolit. Per això en un altra ocasió no li cal esforçar-se. D’aquesta manera, monjos, la pràctica és fructífera, l’esforç és fructífer.
A més a més, monjos, arriba al món el Realitzat, l’Acomplert, el Ben Desvetllat, el Perfecte en conducta i en saber, l’Afortunat, l’insuperable coneixedor del món, l’entrenador d’homes, el mestre d’éssers divins i humans, el Savi, el Benaurat. Ha comprès per experiència pròpia aquest món, amb les seves divinitats, amb Mara i Brahmà, amb la seva població d’ascetes i brahmans, d’éssers humans i divins, i l’explica. Ensenya una doctrina que, en forma i en contingut, és bella al principi, bella al mig i bella al final; mostra una forma de vida impecable i íntegra. Aquesta doctrina l’escolta un cap de casa, o el fill d’un cap de casa, o algú nascut en un altre clan. Com que ha escoltat la doctrina, posa la confiança en el Realitzat. Com que ha posat la confiança en ell, reflexiona així: «La vida a la llar és compromesa i difícil, la vida mendicant és lliure. Fent vida domèstica no és gens fàcil portar una vida totalment íntegra i pura, polida com una petxina. No valdria més que em tallés cabells i barba, em posés l’hàbit groc i fes el pas a la vida sense llar?» Un dia, deixa les propietats, tant si són poques com si són moltes, deixa els parents, tant si són pocs com si són molts, es talla cabells i barba, es posa l’hàbit groc i fa el pas a la vida sense llar.
Així, quan ha fet el pas, seguint els preceptes i la forma de vida dels monjos, deixa de fer mal als éssers vius, s’absté de fer mal als éssers vius, deposa el garrot, deposa el ganivet i, temerós del mal i misericordiós, és benvolent i respectuós amb tots els éssers que respiren.
Deixa de prendre el que no li és donat, s’absté de prendre el que no li és donat, pren i agraeix el que li donen i es manté pur sense robar. Deixa la vida no casta i es manté cast, rebutjant i abstenint-se de les relacions sexuals.
Deixa de mentir i s’absté de paraules falses, parla amb certesa, és fidel a la veritat, fiable, digne de confiança i honest amb la gent. Deixa la xafarderia i s’absté de xafardejar; si sent una cosa en un lloc, no l’explica en un altre per provocar discòrdies, si sent que uns diuen una cosa, no l’explica a uns altres per provocar discòrdies. Parla amb paraules que promouen la concòrdia, uneix els que estan separats i promou l’harmonia; li agrada la concòrdia, gaudeix de la concòrdia i se n’alegra. Deixa l’agressivitat verbal i s’absté de l’agressivitat verbal. Parla amb paraules impecables, agradables a l’oïda, amistoses, cordials, educades, agradables per a tots, bones per a tots. Deixa la xerrameca i s’absté de la xerrameca, parla quan és l’hora, parla del que és cert, parla amb utilitat, parla de la doctrina i de la disciplina; sap reservar-se per parlar a temps i parla oportunament, amb mesura i amb encert. S’absté de fer malbé llavors i fruits. Menja una vegada i dejuna de nit, sense fer àpats fora de temps. S’absté d’acudir a danses, cants, recitacions i espectacles. S’absté d’embellir-se amb garlandes, perfums i ungüents. S’absté de jeure en llits alts i grans. S’absté d’acceptar or i plata. S’absté d’acceptar gra cru. S’absté d’acceptar carn crua. S’absté d’acceptar dones i noies. S’absté d’acceptar esclaus i esclaves. S’absté d’acceptar cabres i xais. S’absté d’acceptar aviram i porcs. S’absté d’acceptar elefants, bous, cavalls i mules. S’absté d’acceptar camps i terres. S’absté de portar encàrrecs i missatges. S’absté de comprar i vendre. S’absté d’enganyar en el pes, la moneda i la mida. S’absté d’actes de suborn, frau, estafa i engany. S’absté d’actes de força com ferir, matar, segrestar, robar i furtar.
Està content amb l’hàbit que li envolta el cos i el bol d’almoina que duu penjat al costat. Vagi on vagi, els porta amb ell. De la mateixa manera que un ocell, quan vola, deixa la seva càrrega, així mateix el monjo en té prou amb l’hàbit que li envolta el cos i el bol d’almoina que duu penjat al costat, i vagi on vagi, els porta amb ell. Practicant aquesta noble conducta, sent un benestar interior sense tatxa.
Quan veu una forma amb l’ull, no s’agafa a la impressió, no s’agafa als detalls. Com que, si tingués la facultat visual desprevinguda, els hàbits mentals perjudicials i inhàbils de l’afecció i l’aversió podrien afluir, s’aplica a la prevenció, protegeix la facultat visual, posa fre a la facultat visual. Quan sent un so amb l’oïda...etc...Quan olora una olor amb l’olfacte...etc...Quan tasta un gust amb la llengua...etc...Quan toca un objecte amb el cos...etc...Quan concep un pensament amb la ment no s’agafa a la impressió, no s’agafa als detalls. Com que, si tingués la facultat mental desprevinguda, els hàbits mentals perjudicials i inhàbils de l’afecció i l’aversió podrien afluir, s’aplica a la prevenció, protegeix la facultat mental, posa fre a la facultat mental. Seguint aquesta noble guarda de les facultats, sent una felicitat interior sense defecte.
Quan va o ve, n’és plenament conscient; quan mira, quan deixa de mirar, n’és plenament conscient; quan s’encongeix o s’estira, n’és plenament conscient; quan porta el mantell i el bol, n’és plenament conscient; quan menja, beu, mastega, assaboreix, n’és plenament conscient; quan orina i defeca, n’és plenament conscient; quan camina, està dret, seu, està adormit o despert, parla o està en silenci, n’és plenament conscient.
Practicant aquesta noble conducta, practicant aquesta noble guarda de les facultats, practicant aquest noble exercici d’atenció i plena consciència, cerca un lloc aïllat per seure: el peu d’un arbre del bosc, una cova al vessant d’una muntanya, el pla d’un cementiri o una pila de palla a l’aire lliure. Després de l’àpat, quan ha endreçat el bol de l’almoina, s’asseu amb les cames creuades, el cos dret i l’atenció receptiva. Abandona l’afecció per les coses del món i, mantenint la ment lliure d’afecció, purifica la ment de l’afecció. Abandona l’aversió i la malícia i, mantenint la ment lliure d’aversió i malícia, respectuós i benèfic amb tots els éssers que respiren, purifica la ment de l’aversió i la malícia. Abandonant la peresa i la indolència, es manté despert, atent i plenament conscient, i purifica la ment de la peresa i la indolència. Abandona la inquietud i l’agitació i, mantenint-se tranquil, amb la ment calmada interiorment, purifica la ment de la inquietud i l’agitació. Abandona el dubte i, mantenint-se més enllà del dubte, sense interrogar-se sobre el que és beneficiós, purifica la ment del dubte.
Quan ha abandonat aquests cinc impediments, les contaminacions mentals que dificulten la comprensió, apartat dels plaers sensorials, apartat dels hàbits mentals perjudicials, s’estableix en la primera abstracció meditativa, que es caracteritza pel benestar i la joia que neixen de la discriminació en presència de fantasies i discurs mental. D’aquesta manera, monjos, la pràctica és fructífera, l’esforç és fructífer.
I encara més, monjos, en apaivagar-se les fantasies i el discurs mental, s’estableix en la segona abstracció meditativa, que es caracteritza pel benestar i la joia que neixen de la concentració en absència de fantasies i discurs mental, la unicitat del pensament i la calma interior. D’aquesta manera, monjos, la pràctica és fructífera, l’esforç és fructífer.
I encara més, monjos, mantenint-se indiferent a la joia, equànime, atent i plenament conscient, s’estableix en la tercera abstracció meditativa, on experimenta benestar amb el cos, tal com els nobles descriuen: «roman equànime, atent i feliç». D’aquesta manera, monjos, la pràctica és fructífera, l’esforç és fructífer.
I encara, més, monjos, en disminuir el benestar i el malestar, i desaparèixer els estats d’eufòria i neguit anteriors, s’estableix en la quarta abstracció meditativa, l’estat de neutralitat que té la puresa de l’atenció equànime. D’aquesta manera, monjos, la pràctica és fructífera, l’esforç és fructífer.
Quan té la ment concentrada, pura, clara, sense defecte, sense impuresa, flexible, preparada, estable, impertorbable, l’orienta vers el coneixement de les vides anteriors. Recorda moltes vides anteriors, és a dir, una vida, dues vides, tres vides, quatre vides, cinc vides, deu vides, vint vides, trenta vides, quaranta vides, cinquanta vides, cent vides, mil vides, cent mil vides, i també molts eons d’expansió, molts eons de contracció, molts eons de contracció i expansió: «en aquell lloc jo tenia tal nom, era de tal família, tenia tal aspecte, menjava tal cosa, vaig tenir tals alegries i patiments, vaig viure tants anys i, un cop mort, vaig renéixer allà; en aquest altre lloc també tenia tal nom, era de tal família, tenia tal aspecte, menjava tal cosa, vaig tenir tals alegries i patiments, vaig viure tants anys i, un cop mort, vaig renéixer allà.» Així, recorda moltes vides anteriors, amb les seves característiques i els seus detalls. D’aquesta manera, monjos, la pràctica és fructífera, l’esforç és fructífer.
Quan té la ment concentrada, pura, clara, sense defecte, sense impuresa, flexible, preparada, estable, impertorbable, l’orienta vers el coneixement de la caiguda i el ressorgiment dels éssers. Amb l’ull de la intuïció purificat, sobrehumà, veu caure i ressorgir els éssers inferiors i els superiors, els afavorits i els desfavorits, els afortunats i els desafortunats, i comprèn que el destí de cada ésser depèn de les seves accions: «Els éssers que han tingut un mal comportament corporal, que han tingut un mal comportament verbal, que han tingut un mal comportament mental, que han malparlat dels nobles, que han tingut la visió inadequada, que han actuat d’acord amb la visió inadequada, després de la mort, amb la desintegració del cos, han anat a parar a l’infern, que és un destí de desgràcia, un destí de malaurança, un destí de perdició; però els éssers que han tingut un bon comportament corporal, que han tingut un bon comportament verbal, que han tingut un bon comportament mental, que no han malparlat dels nobles, que han tingut la visió adequada, que han actuat d’acord amb la visió adequada, després de la mort, amb la desintegració del cos, han anat a parar al món celestial, que és un destí de benaurança.»
Així, amb l’ull de la intuïció purificat, sobrehumà, veu caure i ressorgir els éssers inferiors i els superiors, els afavorits i els desfavorits, els afortunats i els desafortunats, i comprèn que el destí de cada ésser depèn de les seves accions. D’aquesta manera, monjos, la pràctica és fructífera, l’esforç és fructífer.
Quan té la ment concentrada, pura, clara, sense defecte, sense impuresa, flexible, preparada, estable, impertorbable, l’orienta vers el coneixement de l’eliminació dels efluents. Entén, d’acord amb els fets, «això és sofriment», entén, d’acord amb els fets, «aquest és l’origen del sofriment», entén, d’acord amb els fets, «aquest és l’aturament del sofriment», entén, d’acord amb els fets, «aquest és el camí que porta a l’aturament del sofriment». Entén, d’acord amb els fets, «això són els efluents», entén, d’acord amb els fets, «aquest és l’origen dels efluents», entén, d’acord amb els fets, «aquest és l’aturament dels efluents», entén, d’acord amb els fets, «aquest és el camí que porta a l’aturament dels efluents».
La ment d’aquell que coneix i veu d’aquesta manera s’allibera de l’efluent de la sensualitat, s’allibera de l’efluent de l’existència, s’allibera de l’efluent de la ignorància. En l’alliberament hi ha consciència de l’alliberament, i se sap: «El naixement ha estat destruït, s’ha acabat l’aprenentatge, el deure està complert, aquest estat és irreversible». D’aquesta manera, monjos, la pràctica és fructífera, l’esforç és fructífer. Aquesta, monjos, és la doctrina del Realitzat. De la doctrina del Realitzat se’n desprenen deu conclusions lògiques acceptables:
Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa de les accions del passat, segur que el Realitzat en el passat va fer bones accions, ja que experimenta un benestar així de pur.
Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa de l’acció divina, segur que el Realitzat va ser creat per l’acció d’un déu bondadós, ja que experimenta un benestar així de pur.
Si els éssers experimenten plaer i dolor per causes fortuïtes, segur que el Realitzat té bona sort, ja que experimenta un benestar així de pur.
Si els éssers experimenten plaer i dolor per causes innates, segur que el Realitzat és de bona raça, ja que experimenta un benestar així de pur.
Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa de les pràctiques que fan en aquesta vida, segur que el Realitzat fa bones pràctiques en aquesta vida, ja que experimenta un benestar així de pur.
Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa de les accions del passat, el Realitzat té raó, i si els éssers no experimenten plaer i dolor a causa de les accions del passat, el Realitzat té raó.
Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa l’acció divina, el Realitzat té raó, i si els éssers no experimenten plaer i dolor a causa de l’acció divina, el Realitzat té raó.
Si els éssers experimenten plaer i dolor per causes fortuïtes, el Realitzat té raó, i si els éssers no experimenten plaer i dolor per causes fortuïtes, el Realitzat té raó.
Si els éssers experimenten plaer i dolor per causes innates, el Realitzat té raó, i si els éssers no experimenten plaer i dolor per causes innates, el Realitzat té raó.
Si els éssers experimenten plaer i dolor a causa de les pràctiques que fan en aquesta vida, el Realitzat té raó, i si els éssers no experimenten plaer i dolor a causa de les pràctiques que fan en aquesta vida, el Realitzat té raó.
Aquesta, monjos, és la doctrina del Realitzat. De la doctrina del Realitzat se’n desprenen aquestes deu conclusions lògiques acceptables.
Així va parlar el Benaurat. Els monjos, inspirats, es van alegrar de les paraules del Benaurat.
Evaṁ me sutaṁ— ekaṁ samayaṁ bhagavā sakkesu viharati devadahaṁ nāmanāmaOriginalmente se refería a la función psicológica central de conceptualizar y nombrar cosas. Gradualmente evolucionó para abarcar todos los fenómenos mentales. En los suttas a veces se define como vedanā (sensación), saññā (percepción), cetanā (intención, volición), phassa (contacto sensorial), y manasikāra (atención, advertencia). Comparar con rūpa. En el Abhidhamma, nāma pasó a referirse a los componentes mentales de los cinco khandhas.Ver en el glosario sakyānaṁ nigamo. Tatra kho bhagavā bhikkhū āmantesi: “bhikkhavo”ti.
ekaṁ samayaṁ bhagavā sakkesu viharati devadahaṁ
nāmanāmaOriginalmente se refería a la función psicológica central de conceptualizar y nombrar cosas. Gradualmente evolucionó para abarcar todos los fenómenos mentales. En los suttas a veces se define como vedanā (sensación), saññā (percepción), cetanā (intención, volición), phassa (contacto sensorial), y manasikāra (atención, advertencia). Comparar con rūpa. En el Abhidhamma, nāma pasó a referirse a los componentes mentales de los cinco khandhas.Ver en el glosario sakyānaṁ nigamo.
Tatra kho bhagavā bhikkhū āmantesi:
Evaṁ me sutaṁ—ekaṁ samayaṁ bhagavā sakkesu viharati devadahaṁ nāmanāmaOriginalmente se refería a la función psicológica central de conceptualizar y nombrar cosas. Gradualmente evolucionó para abarcar todos los fenómenos mentales. En los suttas a veces se define como vedanā (sensación), saññā (percepción), cetanā (intención, volición), phassa (contacto sensorial), y manasikāra (atención, advertencia). Comparar con rūpa. En el Abhidhamma, nāma pasó a referirse a los componentes mentales de los cinco khandhas.Ver en el glosario sakyānaṁ nigamo. Tatra kho bhagavā bhikkhū āmantesi: “bhikkhavo”ti.
“Bhadante”ti te bhikkhū bhagavato paccassosuṁ. Bhagavā etadavoca:
“Bhadante”ti te bhikkhū bhagavato paccassosuṁ.
“Bhadante”ti te bhikkhū bhagavato paccassosuṁ. Bhagavā etadavoca:
“santi, bhikkhave, eke samaṇabrāhmaṇā evaṁvādino evaṁdiṭṭhino: ‘yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu. Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo; āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī’ti. Evaṁvādino, bhikkhave, nigaṇṭhā.
“santi, bhikkhave, eke samaṇabrāhmaṇā evaṁvādino evaṁdiṭṭhino:
‘yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu.
Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo;
āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī’ti.
Evaṁvādino, bhikkhave, nigaṇṭhā.
“santi, bhikkhave, eke samaṇabrāhmaṇā evaṁvādino evaṁdiṭṭhino: ‘yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu. Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo; āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī’ti. Evaṁvādino, bhikkhave, nigaṇṭhā.
Evaṁvādāhaṁ, bhikkhave, nigaṇṭhe upasaṅkamitvā evaṁ vadāmi: ‘saccaṁ kira tumhe, āvuso nigaṇṭhā, evaṁvādino evaṁdiṭṭhino— yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu. Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo; āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī’ti? Te ca me, bhikkhave, nigaṇṭhā evaṁ puṭṭhā ‘āmā’ti paṭijānanti.
Evaṁvādāhaṁ, bhikkhave, nigaṇṭhe upasaṅkamitvā evaṁ vadāmi:
‘saccaṁ kira tumhe, āvuso nigaṇṭhā, evaṁvādino evaṁdiṭṭhino—
yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu.
Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo;
āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī’ti?
Te ca me, bhikkhave, nigaṇṭhā evaṁ puṭṭhā ‘āmā’ti paṭijānanti.
Evaṁvādāhaṁ, bhikkhave, nigaṇṭhe upasaṅkamitvā evaṁ vadāmi: ‘saccaṁ kira tumhe, āvuso nigaṇṭhā, evaṁvādino evaṁdiṭṭhino—yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu. Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo; āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī’ti? Te ca me, bhikkhave, nigaṇṭhā evaṁ puṭṭhā ‘āmā’ti paṭijānanti.
Tyāhaṁ evaṁ vadāmi: ‘kiṁ pana tumhe, āvuso nigaṇṭhā, jānātha— ahuvamheva mayaṁ pubbe, na nāhuvamhā’ti?
‘kiṁ pana tumhe, āvuso nigaṇṭhā, jānātha—
ahuvamheva mayaṁ pubbe, na nāhuvamhā’ti?
Tyāhaṁ evaṁ vadāmi: ‘kiṁ pana tumhe, āvuso nigaṇṭhā, jānātha—ahuvamheva mayaṁ pubbe, na nāhuvamhā’ti?
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘Kiṁ pana tumhe, āvuso nigaṇṭhā, jānātha— akaramheva mayaṁ pubbe pāpakammaṁ, na nākaramhā’ti?
‘Kiṁ pana tumhe, āvuso nigaṇṭhā, jānātha—
akaramheva mayaṁ pubbe pāpakammaṁ, na nākaramhā’ti?
‘Kiṁ pana tumhe, āvuso nigaṇṭhā, jānātha—akaramheva mayaṁ pubbe pāpakammaṁ, na nākaramhā’ti?
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘Kiṁ pana tumhe, āvuso nigaṇṭhā, jānātha— evarūpaṁ vā evarūpaṁ vā pāpakammaṁ akaramhā’ti?
‘Kiṁ pana tumhe, āvuso nigaṇṭhā, jānātha—
evarūpaṁ vā evarūpaṁ vā pāpakammaṁ akaramhā’ti?
‘Kiṁ pana tumhe, āvuso nigaṇṭhā, jānātha—evarūpaṁ vā evarūpaṁ vā pāpakammaṁ akaramhā’ti?
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘Kiṁ pana tumhe, āvuso nigaṇṭhā, jānātha— ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ, ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjīretabbaṁ, ettakamhi vā dukkhe nijjiṇṇe sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī’ti?
‘Kiṁ pana tumhe, āvuso nigaṇṭhā, jānātha—
ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ, ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjīretabbaṁ, ettakamhi vā dukkhe nijjiṇṇe sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī’ti?
‘Kiṁ pana tumhe, āvuso nigaṇṭhā, jānātha—ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ, ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjīretabbaṁ, ettakamhi vā dukkhe nijjiṇṇe sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī’ti?
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘Kiṁ pana tumhe, āvuso nigaṇṭhā, jānātha— diṭṭheva dhamme akusalānaṁ dhammānaṁ pahānaṁ, kusalānaṁ dhammānaṁ upasampadan’ti?
‘Kiṁ pana tumhe, āvuso nigaṇṭhā, jānātha—
diṭṭheva dhamme akusalānaṁ dhammānaṁ pahānaṁ, kusalānaṁ dhammānaṁ upasampadan’ti?
‘Kiṁ pana tumhe, āvuso nigaṇṭhā, jānātha—diṭṭheva dhamme akusalānaṁ dhammānaṁ pahānaṁ, kusalānaṁ dhammānaṁ upasampadan’ti?
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘Iti kira tumhe, āvuso nigaṇṭhā, na jānātha— ahuvamheva mayaṁ pubbe, na nāhuvamhāti, na jānātha— akaramheva mayaṁ pubbe pāpakammaṁ, na nākaramhāti, na jānātha— evarūpaṁ vā evarūpaṁ vā pāpakammaṁ akaramhāti, na jānātha— ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ, ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjīretabbaṁ, ettakamhi vā dukkhe nijjiṇṇe sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatīti, na jānātha— diṭṭheva dhamme akusalānaṁ dhammānaṁ pahānaṁ, kusalānaṁ dhammānaṁ upasampadaṁ; evaṁ sante āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ na kallamassa veyyākaraṇāya: “yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu. Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo; āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”ti.
‘Iti kira tumhe, āvuso nigaṇṭhā, na jānātha—
ahuvamheva mayaṁ pubbe, na nāhuvamhāti, na jānātha—
akaramheva mayaṁ pubbe pāpakammaṁ, na nākaramhāti, na jānātha—
evarūpaṁ vā evarūpaṁ vā pāpakammaṁ akaramhāti, na jānātha—
ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ, ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjīretabbaṁ, ettakamhi vā dukkhe nijjiṇṇe sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatīti, na jānātha—
diṭṭheva dhamme akusalānaṁ dhammānaṁ pahānaṁ, kusalānaṁ dhammānaṁ upasampadaṁ;
evaṁ sante āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ na kallamassa veyyākaraṇāya:
“yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu.
Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo;
āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”ti.
‘Iti kira tumhe, āvuso nigaṇṭhā, na jānātha—ahuvamheva mayaṁ pubbe, na nāhuvamhāti, na jānātha—akaramheva mayaṁ pubbe pāpakammaṁ, na nākaramhāti, na jānātha—evarūpaṁ vā evarūpaṁ vā pāpakammaṁ akaramhāti, na jānātha—ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ, ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjīretabbaṁ, ettakamhi vā dukkhe nijjiṇṇe sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatīti, na jānātha—diṭṭheva dhamme akusalānaṁ dhammānaṁ pahānaṁ, kusalānaṁ dhammānaṁ upasampadaṁ; evaṁ sante āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ na kallamassa veyyākaraṇāya: “yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu. Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo; āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”ti.
Sace pana tumhe, āvuso nigaṇṭhā, jāneyyātha— ahuvamheva mayaṁ pubbe, na nāhuvamhāti, jāneyyātha— akaramheva mayaṁ pubbe pāpakammaṁ, na nākaramhāti, jāneyyātha— evarūpaṁ vā evarūpaṁ vā pāpakammaṁ akaramhāti, jāneyyātha— ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ, ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjīretabbaṁ, ettakamhi vā dukkhe nijjiṇṇe sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatīti, jāneyyātha— diṭṭheva dhamme akusalānaṁ dhammānaṁ pahānaṁ, kusalānaṁ dhammānaṁ upasampadaṁ; evaṁ sante āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ kallamassa veyyākaraṇāya: “yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu. Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo; āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”ti.
Sace pana tumhe, āvuso nigaṇṭhā, jāneyyātha—
ahuvamheva mayaṁ pubbe, na nāhuvamhāti, jāneyyātha—
akaramheva mayaṁ pubbe pāpakammaṁ, na nākaramhāti, jāneyyātha—
evarūpaṁ vā evarūpaṁ vā pāpakammaṁ akaramhāti, jāneyyātha—
ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ, ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjīretabbaṁ, ettakamhi vā dukkhe nijjiṇṇe sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatīti, jāneyyātha—
diṭṭheva dhamme akusalānaṁ dhammānaṁ pahānaṁ, kusalānaṁ dhammānaṁ upasampadaṁ;
evaṁ sante āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ kallamassa veyyākaraṇāya:
“yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu.
Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo;
āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”ti.
Sace pana tumhe, āvuso nigaṇṭhā, jāneyyātha—ahuvamheva mayaṁ pubbe, na nāhuvamhāti, jāneyyātha—akaramheva mayaṁ pubbe pāpakammaṁ, na nākaramhāti, jāneyyātha—evarūpaṁ vā evarūpaṁ vā pāpakammaṁ akaramhāti, jāneyyātha—ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ, ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjīretabbaṁ, ettakamhi vā dukkhe nijjiṇṇe sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatīti, jāneyyātha—diṭṭheva dhamme akusalānaṁ dhammānaṁ pahānaṁ, kusalānaṁ dhammānaṁ upasampadaṁ; evaṁ sante āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ kallamassa veyyākaraṇāya: “yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu. Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo; āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”ti.
Seyyathāpi, āvuso nigaṇṭhā, puriso sallena viddho assa savisena gāḷhūpalepanena; so sallassapi vedhanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanāvedanāTonalidad de la experiencia nacida del contacto (phassa). Hay tres tipos: agradable, desagradable o ni agradable ni desagradable. Como uno de los cinco khandhas, vedanā designa el modo en que una experiencia se siente en términos de placer, dolor o neutralidad, sin ser todavía emoción elaborada. Ver khandha y phassa.Ver en el glosario vediyeyya.*vedhanahetu → vedanāhetu (bj, pts1ed, mr) | tibbā → tippā (bj, sya-all, km, pts1ed) Tassa mittāmaccā ñātisālohitā bhisakkaṁ sallakattaṁ upaṭṭhāpeyyuṁ. Tassa so bhisakko sallakatto satthena vaṇamukhaṁ parikanteyya; so satthenapi vaṇamukhassa parikantanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyeyya. Tassa so bhisakko sallakatto esaniyā sallaṁ eseyya; so esaniyāpi sallassa esanāhetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyeyya. Tassa so bhisakko sallakatto sallaṁ abbuheyya;*abbuheyya → abbaheyya (bj); abbhūṇheyya (sya-all, km); abbyaheyya (pts1ed) so sallassapi abbuhanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyeyya.*abbuhanahetu → abbahanahetu (bj); abbhūṇhanahetu (sya-all, km); abbyahanahetu (pts1ed) Tassa so bhisakko sallakatto agadaṅgāraṁ vaṇamukhe odaheyya; so agadaṅgārassapi vaṇamukhe odahanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyeyya. So aparena samayena rūḷhena vaṇena sañchavinā arogo assa sukhī serī sayaṁvasī yena kāmaṅgamo.
Seyyathāpi, āvuso nigaṇṭhā, puriso sallena viddho assa savisena gāḷhūpalepanena;
so sallassapi vedhanahetu dukkhā tibbā kaṭukā
vedanāvedanāTonalidad de la experiencia nacida del contacto (phassa). Hay tres tipos: agradable, desagradable o ni agradable ni desagradable. Como uno de los cinco khandhas, vedanā designa el modo en que una experiencia se siente en términos de placer, dolor o neutralidad, sin ser todavía emoción elaborada. Ver khandha y phassa.Ver en el glosario vediyeyya.
*vedhanahetu → vedanāhetu (bj, pts1ed, mr) | tibbā → tippā (bj, sya-all, km, pts1ed)Tassa mittāmaccā ñātisālohitā bhisakkaṁ sallakattaṁ upaṭṭhāpeyyuṁ.
Tassa so bhisakko sallakatto satthena vaṇamukhaṁ parikanteyya;
so satthenapi vaṇamukhassa parikantanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyeyya.
Tassa so bhisakko sallakatto esaniyā sallaṁ eseyya;
so esaniyāpi sallassa esanāhetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyeyya.
Tassa so bhisakko sallakatto sallaṁ abbuheyya;*abbuheyya → abbaheyya (bj); abbhūṇheyya (sya-all, km); abbyaheyya (pts1ed)
so sallassapi abbuhanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyeyya.*abbuhanahetu → abbahanahetu (bj); abbhūṇhanahetu (sya-all, km); abbyahanahetu (pts1ed)
Tassa so bhisakko sallakatto agadaṅgāraṁ vaṇamukhe odaheyya;
so agadaṅgārassapi vaṇamukhe odahanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyeyya.
So aparena samayena rūḷhena vaṇena sañchavinā arogo assa sukhī serī sayaṁvasī yena kāmaṅgamo.
Seyyathāpi, āvuso nigaṇṭhā, puriso sallena viddho assa savisena gāḷhūpalepanena; so sallassapi vedhanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanāvedanāTonalidad de la experiencia nacida del contacto (phassa). Hay tres tipos: agradable, desagradable o ni agradable ni desagradable. Como uno de los cinco khandhas, vedanā designa el modo en que una experiencia se siente en términos de placer, dolor o neutralidad, sin ser todavía emoción elaborada. Ver khandha y phassa.Ver en el glosario vediyeyya.*vedhanahetu → vedanāhetu (bj, pts1ed, mr) | tibbā → tippā (bj, sya-all, km, pts1ed)Tassa mittāmaccā ñātisālohitā bhisakkaṁ sallakattaṁ upaṭṭhāpeyyuṁ. Tassa so bhisakko sallakatto satthena vaṇamukhaṁ parikanteyya; so satthenapi vaṇamukhassa parikantanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyeyya. Tassa so bhisakko sallakatto esaniyā sallaṁ eseyya; so esaniyāpi sallassa esanāhetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyeyya. Tassa so bhisakko sallakatto sallaṁ abbuheyya;*abbuheyya → abbaheyya (bj); abbhūṇheyya (sya-all, km); abbyaheyya (pts1ed)so sallassapi abbuhanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyeyya.*abbuhanahetu → abbahanahetu (bj); abbhūṇhanahetu (sya-all, km); abbyahanahetu (pts1ed)Tassa so bhisakko sallakatto agadaṅgāraṁ vaṇamukhe odaheyya; so agadaṅgārassapi vaṇamukhe odahanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyeyya. So aparena samayena rūḷhena vaṇena sañchavinā arogo assa sukhī serī sayaṁvasī yena kāmaṅgamo.
Tassa evamassa: “ahaṁ kho pubbe sallena viddho ahosiṁ savisena gāḷhūpalepanena. Sohaṁ sallassapi vedhanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyiṁ. Tassa me mittāmaccā ñātisālohitā bhisakkaṁ sallakattaṁ upaṭṭhapesuṁ. Tassa me so bhisakko sallakatto satthena vaṇamukhaṁ parikanti; sohaṁ satthenapi vaṇamukhassa parikantanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyiṁ. Tassa me so bhisakko sallakatto esaniyā sallaṁ esi; so ahaṁ esaniyāpi sallassa esanāhetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyiṁ. Tassa me so bhisakko sallakatto sallaṁ abbuhi;*abbuhi → abbahi (bj); abbhūṇhi (sya-all, km); abbyahi (pts1ed) sohaṁ sallassapi abbuhanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyiṁ. Tassa me so bhisakko sallakatto agadaṅgāraṁ vaṇamukhe odahi; sohaṁ agadaṅgārassapi vaṇamukhe odahanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyiṁ. Somhi etarahi rūḷhena vaṇena sañchavinā arogo sukhī serī sayaṁvasī yena kāmaṅgamo”ti.
“ahaṁ kho pubbe sallena viddho ahosiṁ savisena gāḷhūpalepanena.
Sohaṁ sallassapi vedhanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyiṁ.
Tassa me mittāmaccā ñātisālohitā bhisakkaṁ sallakattaṁ upaṭṭhapesuṁ.
Tassa me so bhisakko sallakatto satthena vaṇamukhaṁ parikanti;
sohaṁ satthenapi vaṇamukhassa parikantanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyiṁ.
Tassa me so bhisakko sallakatto esaniyā sallaṁ esi;
so ahaṁ esaniyāpi sallassa esanāhetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyiṁ.
Tassa me so bhisakko sallakatto sallaṁ abbuhi;*abbuhi → abbahi (bj); abbhūṇhi (sya-all, km); abbyahi (pts1ed)
sohaṁ sallassapi abbuhanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyiṁ.
Tassa me so bhisakko sallakatto agadaṅgāraṁ vaṇamukhe odahi;
sohaṁ agadaṅgārassapi vaṇamukhe odahanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyiṁ.
Somhi etarahi rūḷhena vaṇena sañchavinā arogo sukhī serī sayaṁvasī yena kāmaṅgamo”ti.
Tassa evamassa: “ahaṁ kho pubbe sallena viddho ahosiṁ savisena gāḷhūpalepanena. Sohaṁ sallassapi vedhanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyiṁ. Tassa me mittāmaccā ñātisālohitā bhisakkaṁ sallakattaṁ upaṭṭhapesuṁ. Tassa me so bhisakko sallakatto satthena vaṇamukhaṁ parikanti; sohaṁ satthenapi vaṇamukhassa parikantanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyiṁ. Tassa me so bhisakko sallakatto esaniyā sallaṁ esi; so ahaṁ esaniyāpi sallassa esanāhetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyiṁ. Tassa me so bhisakko sallakatto sallaṁ abbuhi;*abbuhi → abbahi (bj); abbhūṇhi (sya-all, km); abbyahi (pts1ed)sohaṁ sallassapi abbuhanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyiṁ. Tassa me so bhisakko sallakatto agadaṅgāraṁ vaṇamukhe odahi; sohaṁ agadaṅgārassapi vaṇamukhe odahanahetu dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyiṁ. Somhi etarahi rūḷhena vaṇena sañchavinā arogo sukhī serī sayaṁvasī yena kāmaṅgamo”ti.
Evameva kho, āvuso nigaṇṭhā, sace tumhe jāneyyātha— ahuvamheva mayaṁ pubbe, na nāhuvamhāti, jāneyyātha— akaramheva mayaṁ pubbe pāpakammaṁ, na nākaramhāti, jāneyyātha— evarūpaṁ vā evarūpaṁ vā pāpakammaṁ akaramhāti, jāneyyātha— ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ, ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjīretabbaṁ, ettakamhi vā dukkhe nijjiṇṇe sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatīti, jāneyyātha— diṭṭheva dhamme akusalānaṁ dhammānaṁ pahānaṁ, kusalānaṁ dhammānaṁ upasampadaṁ; evaṁ sante āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ kallamassa veyyākaraṇāya: “yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu. Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo; āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”ti.
Evameva kho, āvuso nigaṇṭhā, sace tumhe jāneyyātha—
ahuvamheva mayaṁ pubbe, na nāhuvamhāti, jāneyyātha—
akaramheva mayaṁ pubbe pāpakammaṁ, na nākaramhāti, jāneyyātha—
evarūpaṁ vā evarūpaṁ vā pāpakammaṁ akaramhāti, jāneyyātha—
ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ, ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjīretabbaṁ, ettakamhi vā dukkhe nijjiṇṇe sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatīti, jāneyyātha—
diṭṭheva dhamme akusalānaṁ dhammānaṁ pahānaṁ, kusalānaṁ dhammānaṁ upasampadaṁ;
evaṁ sante āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ kallamassa veyyākaraṇāya:
“yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu.
Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo;
āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”ti.
Evameva kho, āvuso nigaṇṭhā, sace tumhe jāneyyātha—ahuvamheva mayaṁ pubbe, na nāhuvamhāti, jāneyyātha—akaramheva mayaṁ pubbe pāpakammaṁ, na nākaramhāti, jāneyyātha—evarūpaṁ vā evarūpaṁ vā pāpakammaṁ akaramhāti, jāneyyātha—ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ, ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjīretabbaṁ, ettakamhi vā dukkhe nijjiṇṇe sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatīti, jāneyyātha—diṭṭheva dhamme akusalānaṁ dhammānaṁ pahānaṁ, kusalānaṁ dhammānaṁ upasampadaṁ; evaṁ sante āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ kallamassa veyyākaraṇāya: “yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu. Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo; āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”ti.
Yasmā ca kho tumhe, āvuso nigaṇṭhā, na jānātha— ahuvamheva mayaṁ pubbe, na nāhuvamhāti, na jānātha— akaramheva mayaṁ pubbe pāpakammaṁ, na nākaramhāti, na jānātha— evarūpaṁ vā evarūpaṁ vā pāpakammaṁ akaramhāti, na jānātha— ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ, ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjīretabbaṁ, ettakamhi vā dukkhe nijjiṇṇe sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatīti, na jānātha— diṭṭheva dhamme akusalānaṁ dhammānaṁ pahānaṁ, kusalānaṁ dhammānaṁ upasampadaṁ; tasmā āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ na kallamassa veyyākaraṇāya: “yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu. Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo; āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”’ti.
Yasmā ca kho tumhe, āvuso nigaṇṭhā, na jānātha—
ahuvamheva mayaṁ pubbe, na nāhuvamhāti, na jānātha—
akaramheva mayaṁ pubbe pāpakammaṁ, na nākaramhāti, na jānātha—
evarūpaṁ vā evarūpaṁ vā pāpakammaṁ akaramhāti, na jānātha—
ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ, ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjīretabbaṁ, ettakamhi vā dukkhe nijjiṇṇe sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatīti, na jānātha—
diṭṭheva dhamme akusalānaṁ dhammānaṁ pahānaṁ, kusalānaṁ dhammānaṁ upasampadaṁ;
tasmā āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ na kallamassa veyyākaraṇāya:
“yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu.
Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo;
āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”’ti.
Yasmā ca kho tumhe, āvuso nigaṇṭhā, na jānātha—ahuvamheva mayaṁ pubbe, na nāhuvamhāti, na jānātha—akaramheva mayaṁ pubbe pāpakammaṁ, na nākaramhāti, na jānātha—evarūpaṁ vā evarūpaṁ vā pāpakammaṁ akaramhāti, na jānātha—ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ, ettakaṁ vā dukkhaṁ nijjīretabbaṁ, ettakamhi vā dukkhe nijjiṇṇe sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatīti, na jānātha—diṭṭheva dhamme akusalānaṁ dhammānaṁ pahānaṁ, kusalānaṁ dhammānaṁ upasampadaṁ; tasmā āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ na kallamassa veyyākaraṇāya: “yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu. Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo; āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”’ti.
Evaṁ vutte, bhikkhave, te nigaṇṭhā maṁ etadavocuṁ: ‘nigaṇṭho, āvuso, nāṭaputto sabbaññū sabbadassāvī, aparisesaṁ ñāṇadassanaṁ paṭijānāti.*nāṭaputto → nātaputto (bj) “Carato ca me tiṭṭhato ca suttassa ca jāgarassa ca satataṁ samitaṁ ñāṇadassanaṁ paccupaṭṭhitan”ti.
Evaṁ vutte, bhikkhave, te nigaṇṭhā maṁ etadavocuṁ:
‘nigaṇṭho, āvuso, nāṭaputto sabbaññū sabbadassāvī, aparisesaṁ ñāṇadassanaṁ paṭijānāti.*nāṭaputto → nātaputto (bj)
“Carato ca me tiṭṭhato ca suttassa ca jāgarassa ca satataṁ samitaṁ ñāṇadassanaṁ paccupaṭṭhitan”ti.
Evaṁ vutte, bhikkhave, te nigaṇṭhā maṁ etadavocuṁ: ‘nigaṇṭho, āvuso, nāṭaputto sabbaññū sabbadassāvī, aparisesaṁ ñāṇadassanaṁ paṭijānāti.*nāṭaputto → nātaputto (bj)“Carato ca me tiṭṭhato ca suttassa ca jāgarassa ca satataṁ samitaṁ ñāṇadassanaṁ paccupaṭṭhitan”ti.
So evamāha: “atthi kho vo, āvuso nigaṇṭhā, pubbeva pāpakammaṁ kataṁ, taṁ imāya kaṭukāya dukkarakārikāya nijjīretha, yaṁ panettha etarahi kāyena saṁvutā vācāya saṁvutā manasā saṁvutā taṁ āyatiṁ pāpakammassa akaraṇaṁ. Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo; āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”ti. Tañca panamhākaṁ ruccati ceva khamati ca, tena camhā attamanā’ti.
“atthi kho vo, āvuso nigaṇṭhā, pubbeva pāpakammaṁ kataṁ, taṁ imāya kaṭukāya dukkarakārikāya nijjīretha,
yaṁ panettha etarahi kāyena saṁvutā vācāya saṁvutā manasā saṁvutā taṁ āyatiṁ pāpakammassa akaraṇaṁ.
Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo;
āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”ti.
Tañca panamhākaṁ ruccati ceva khamati ca, tena camhā attamanā’ti.
So evamāha: “atthi kho vo, āvuso nigaṇṭhā, pubbeva pāpakammaṁ kataṁ, taṁ imāya kaṭukāya dukkarakārikāya nijjīretha, yaṁ panettha etarahi kāyena saṁvutā vācāya saṁvutā manasā saṁvutā taṁ āyatiṁ pāpakammassa akaraṇaṁ. Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo; āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”ti. Tañca panamhākaṁ ruccati ceva khamati ca, tena camhā attamanā’ti.
Evaṁ vutte, ahaṁ, bhikkhave, te nigaṇṭhe etadavocaṁ: ‘pañca kho ime, āvuso nigaṇṭhā, dhammā diṭṭheva dhamme dvidhāvipākā. Katame pañca? SaddhāsaddhāUna confianza en el Buddha que da la disposición a poner sus enseñanzas en práctica. La fe se vuelve inquebrantable al alcanzar la entrada en la corriente (ver sotāpanna), ya que las enseñanzas han sido confirmadas en la propia experiencia.Ver en el glosario, ruci, anussavo, ākāraparivitakko, diṭṭhinijjhānakkhanti— ime kho, āvuso nigaṇṭhā, pañca dhammā diṭṭheva dhamme dvidhāvipākā. Tatrāyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ kā atītaṁse satthari saddhā, kā ruci, ko anussavo, ko ākāraparivitakko, kā diṭṭhinijjhānakkhantī’ti. Evaṁvādī kho ahaṁ, bhikkhave, nigaṇṭhesu na kañci sahadhammikaṁ vādapaṭihāraṁ samanupassāmi.*Evaṁvādī → evaṁvādīsu (mr) | kañci → kiñci (bj, cck, pts1ed, mr)
Evaṁ vutte, ahaṁ, bhikkhave, te nigaṇṭhe etadavocaṁ:
‘pañca kho ime, āvuso nigaṇṭhā, dhammā diṭṭheva dhamme dvidhāvipākā.
SaddhāsaddhāUna confianza en el Buddha que da la disposición a poner sus enseñanzas en práctica. La fe se vuelve inquebrantable al alcanzar la entrada en la corriente (ver sotāpanna), ya que las enseñanzas han sido confirmadas en la propia experiencia.Ver en el glosario, ruci, anussavo, ākāraparivitakko, diṭṭhinijjhānakkhanti—
ime kho, āvuso nigaṇṭhā, pañca dhammā diṭṭheva dhamme dvidhāvipākā.
Tatrāyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ kā atītaṁse satthari saddhā, kā ruci, ko anussavo, ko ākāraparivitakko, kā diṭṭhinijjhānakkhantī’ti.
Evaṁvādī kho ahaṁ, bhikkhave, nigaṇṭhesu na kañci sahadhammikaṁ vādapaṭihāraṁ samanupassāmi.*Evaṁvādī → evaṁvādīsu (mr) | kañci → kiñci (bj, cck, pts1ed, mr)
Evaṁ vutte, ahaṁ, bhikkhave, te nigaṇṭhe etadavocaṁ: ‘pañca kho ime, āvuso nigaṇṭhā, dhammā diṭṭheva dhamme dvidhāvipākā. Katame pañca? SaddhāsaddhāUna confianza en el Buddha que da la disposición a poner sus enseñanzas en práctica. La fe se vuelve inquebrantable al alcanzar la entrada en la corriente (ver sotāpanna), ya que las enseñanzas han sido confirmadas en la propia experiencia.Ver en el glosario, ruci, anussavo, ākāraparivitakko, diṭṭhinijjhānakkhanti—ime kho, āvuso nigaṇṭhā, pañca dhammā diṭṭheva dhamme dvidhāvipākā. Tatrāyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ kā atītaṁse satthari saddhā, kā ruci, ko anussavo, ko ākāraparivitakko, kā diṭṭhinijjhānakkhantī’ti. Evaṁvādī kho ahaṁ, bhikkhave, nigaṇṭhesu na kañci sahadhammikaṁ vādapaṭihāraṁ samanupassāmi.*Evaṁvādī → evaṁvādīsu (mr) | kañci → kiñci (bj, cck, pts1ed, mr)
Puna caparāhaṁ, bhikkhave, te nigaṇṭhe evaṁ vadāmi:*Puna caparāhaṁ → puna ca parāhaṁ (pts1ed); puna ca panāhaṁ (mr) ‘taṁ kiṁ maññatha, āvuso nigaṇṭhā. Yasmiṁ vo samaye tibbo upakkamo hoti tibbaṁ padhānaṁ, tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha;*tibbo → tippo (pts1ed) yasmiṁ pana vo samaye na tibbo upakkamo hoti na tibbaṁ padhānaṁ, na tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyethā’ti?
Puna caparāhaṁ, bhikkhave, te nigaṇṭhe evaṁ vadāmi:*Puna caparāhaṁ → puna ca parāhaṁ (pts1ed); puna ca panāhaṁ (mr)
‘taṁ kiṁ maññatha, āvuso nigaṇṭhā.
Yasmiṁ vo samaye tibbo upakkamo hoti tibbaṁ padhānaṁ, tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha;*tibbo → tippo (pts1ed)
yasmiṁ pana vo samaye na tibbo upakkamo hoti na tibbaṁ padhānaṁ, na tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyethā’ti?
Puna caparāhaṁ, bhikkhave, te nigaṇṭhe evaṁ vadāmi:*Puna caparāhaṁ → puna ca parāhaṁ (pts1ed); puna ca panāhaṁ (mr)‘taṁ kiṁ maññatha, āvuso nigaṇṭhā. Yasmiṁ vo samaye tibbo upakkamo hoti tibbaṁ padhānaṁ, tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha;*tibbo → tippo (pts1ed)yasmiṁ pana vo samaye na tibbo upakkamo hoti na tibbaṁ padhānaṁ, na tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyethā’ti?
‘Yasmiṁ no, āvuso gotama, samaye tibbo upakkamo hoti tibbaṁ padhānaṁ, tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyāma; yasmiṁ pana no samaye na tibbo upakkamo hoti na tibbaṁ padhānaṁ, na tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyāmā’ti.
‘Yasmiṁ no, āvuso gotama, samaye tibbo upakkamo hoti tibbaṁ padhānaṁ, tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyāma;
yasmiṁ pana no samaye na tibbo upakkamo hoti na tibbaṁ padhānaṁ, na tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyāmā’ti.
‘Yasmiṁ no, āvuso gotama, samaye tibbo upakkamo hoti tibbaṁ padhānaṁ, tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyāma; yasmiṁ pana no samaye na tibbo upakkamo hoti na tibbaṁ padhānaṁ, na tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyāmā’ti.
‘Iti kira, āvuso nigaṇṭhā, yasmiṁ vo samaye tibbo upakkamo hoti tibbaṁ padhānaṁ, tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha; yasmiṁ pana vo samaye na tibbo upakkamo hoti na tibbaṁ padhānaṁ, na tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha. Evaṁ sante āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ na kallamassa veyyākaraṇāya: “yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu. Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo; āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”ti.
‘Iti kira, āvuso nigaṇṭhā, yasmiṁ vo samaye tibbo upakkamo hoti tibbaṁ padhānaṁ, tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha;
yasmiṁ pana vo samaye na tibbo upakkamo hoti na tibbaṁ padhānaṁ, na tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha.
Evaṁ sante āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ na kallamassa veyyākaraṇāya:
“yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu.
Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo;
āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”ti.
‘Iti kira, āvuso nigaṇṭhā, yasmiṁ vo samaye tibbo upakkamo hoti tibbaṁ padhānaṁ, tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha; yasmiṁ pana vo samaye na tibbo upakkamo hoti na tibbaṁ padhānaṁ, na tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha. Evaṁ sante āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ na kallamassa veyyākaraṇāya: “yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu. Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo; āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”ti.
Sace, āvuso nigaṇṭhā, yasmiṁ vo samaye tibbo upakkamo hoti tibbaṁ padhānaṁ, na tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha;*tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha → tiṭṭheyyeva tasmiṁ samaye … vedanā (sya-all, km, pts1ed) yasmiṁ pana vo samaye na tibbo upakkamo hoti na tibbaṁ padhānaṁ, tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha; evaṁ sante āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ kallamassa veyyākaraṇāya: “yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu. Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo; āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”ti.
Sace, āvuso nigaṇṭhā, yasmiṁ vo samaye tibbo upakkamo hoti tibbaṁ padhānaṁ, na tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha;*tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha → tiṭṭheyyeva tasmiṁ samaye … vedanā (sya-all, km, pts1ed)
yasmiṁ pana vo samaye na tibbo upakkamo hoti na tibbaṁ padhānaṁ, tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha;
evaṁ sante āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ kallamassa veyyākaraṇāya:
“yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu.
Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo;
āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”ti.
Sace, āvuso nigaṇṭhā, yasmiṁ vo samaye tibbo upakkamo hoti tibbaṁ padhānaṁ, na tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha;*tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha → tiṭṭheyyeva tasmiṁ samaye … vedanā (sya-all, km, pts1ed)yasmiṁ pana vo samaye na tibbo upakkamo hoti na tibbaṁ padhānaṁ, tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha; evaṁ sante āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ kallamassa veyyākaraṇāya: “yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu. Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo; āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”ti.
Yasmā ca kho, āvuso nigaṇṭhā, yasmiṁ vo samaye tibbo upakkamo hoti tibbaṁ padhānaṁ, tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha; yasmiṁ pana vo samaye na tibbo upakkamo hoti na tibbaṁ padhānaṁ, na tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha; te tumhe sāmaṁyeva opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vedayamānā avijjāavijjāEs la falta de visión clara, el "no saber" o la ceguera espiritual. Se refiere específicamente a la incapacidad de comprender las Cuatro Nobles Verdades y la verdadera naturaleza de la realidad (impermanencia y el no-yo). Es el primer eslabón en el ciclo del origen dependiente. Ver también moha.Ver en el glosario aññāṇā sammohā vipaccetha: “yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu. Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo; āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”’ti. Evaṁvādīpi kho ahaṁ, bhikkhave, nigaṇṭhesu na kañci sahadhammikaṁ vādapaṭihāraṁ samanupassāmi.*Evaṁvādīpi → evaṁvādīsupi (mr)
Yasmā ca kho, āvuso nigaṇṭhā, yasmiṁ vo samaye tibbo upakkamo hoti tibbaṁ padhānaṁ, tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha;
yasmiṁ pana vo samaye na tibbo upakkamo hoti na tibbaṁ padhānaṁ, na tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha;
te tumhe sāmaṁyeva opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vedayamānā
avijjāavijjāEs la falta de visión clara, el "no saber" o la ceguera espiritual. Se refiere específicamente a la incapacidad de comprender las Cuatro Nobles Verdades y la verdadera naturaleza de la realidad (impermanencia y el no-yo). Es el primer eslabón en el ciclo del origen dependiente. Ver también moha.Ver en el glosario aññāṇā sammohā vipaccetha:
“yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu.
Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo;
āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”’ti.
Evaṁvādīpi kho ahaṁ, bhikkhave, nigaṇṭhesu na kañci sahadhammikaṁ vādapaṭihāraṁ samanupassāmi.*Evaṁvādīpi → evaṁvādīsupi (mr)
Yasmā ca kho, āvuso nigaṇṭhā, yasmiṁ vo samaye tibbo upakkamo hoti tibbaṁ padhānaṁ, tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha; yasmiṁ pana vo samaye na tibbo upakkamo hoti na tibbaṁ padhānaṁ, na tibbā tasmiṁ samaye opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyetha; te tumhe sāmaṁyeva opakkamikā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vedayamānā avijjāavijjāEs la falta de visión clara, el "no saber" o la ceguera espiritual. Se refiere específicamente a la incapacidad de comprender las Cuatro Nobles Verdades y la verdadera naturaleza de la realidad (impermanencia y el no-yo). Es el primer eslabón en el ciclo del origen dependiente. Ver también moha.Ver en el glosario aññāṇā sammohā vipaccetha: “yaṁ kiñcāyaṁ purisapuggalo paṭisaṁvedeti sukhaṁ vā dukkhaṁ vā adukkhamasukhaṁ vā, sabbaṁ taṁ pubbekatahetu. Iti purāṇānaṁ kammānaṁ tapasā byantībhāvā, navānaṁ kammānaṁ akaraṇā, āyatiṁ anavassavo; āyatiṁ anavassavā kammakkhayo; kammakkhayā dukkhakkhayo; dukkhakkhayā vedanākkhayo; vedanākkhayā sabbaṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ bhavissatī”’ti. Evaṁvādīpi kho ahaṁ, bhikkhave, nigaṇṭhesu na kañci sahadhammikaṁ vādapaṭihāraṁ samanupassāmi.*Evaṁvādīpi → evaṁvādīsupi (mr)
Puna caparāhaṁ, bhikkhave, te nigaṇṭhe evaṁ vadāmi: ‘taṁ kiṁ maññathāvuso nigaṇṭhā, yamidaṁ kammaṁ diṭṭhadhammavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā samparāyavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
Puna caparāhaṁ, bhikkhave, te nigaṇṭhe evaṁ vadāmi:
‘taṁ kiṁ maññathāvuso nigaṇṭhā, yamidaṁ kammaṁ diṭṭhadhammavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā samparāyavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
Puna caparāhaṁ, bhikkhave, te nigaṇṭhe evaṁ vadāmi: ‘taṁ kiṁ maññathāvuso nigaṇṭhā, yamidaṁ kammaṁ diṭṭhadhammavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā samparāyavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘Yaṁ panidaṁ kammaṁ samparāyavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā diṭṭhadhammavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘Yaṁ panidaṁ kammaṁ samparāyavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā diṭṭhadhammavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘Yaṁ panidaṁ kammaṁ samparāyavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā diṭṭhadhammavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘Taṁ kiṁ maññathāvuso nigaṇṭhā, yamidaṁ kammaṁ sukhavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā dukkhavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘Taṁ kiṁ maññathāvuso nigaṇṭhā, yamidaṁ kammaṁ sukhavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā dukkhavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘Taṁ kiṁ maññathāvuso nigaṇṭhā, yamidaṁ kammaṁ sukhavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā dukkhavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘Yaṁ panidaṁ kammaṁ dukkhavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā sukhavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘Yaṁ panidaṁ kammaṁ dukkhavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā sukhavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘Yaṁ panidaṁ kammaṁ dukkhavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā sukhavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘Taṁ kiṁ maññathāvuso nigaṇṭhā, yamidaṁ kammaṁ paripakkavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā aparipakkavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘Taṁ kiṁ maññathāvuso nigaṇṭhā, yamidaṁ kammaṁ paripakkavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā aparipakkavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘Taṁ kiṁ maññathāvuso nigaṇṭhā, yamidaṁ kammaṁ paripakkavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā aparipakkavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘Yaṁ panidaṁ kammaṁ aparipakkavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā paripakkavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘Yaṁ panidaṁ kammaṁ aparipakkavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā paripakkavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘Yaṁ panidaṁ kammaṁ aparipakkavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā paripakkavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘Taṁ kiṁ maññathāvuso nigaṇṭhā, yamidaṁ kammaṁ bahuvedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā appavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘Taṁ kiṁ maññathāvuso nigaṇṭhā, yamidaṁ kammaṁ bahuvedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā appavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘Taṁ kiṁ maññathāvuso nigaṇṭhā, yamidaṁ kammaṁ bahuvedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā appavedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘Yaṁ panidaṁ kammaṁ appavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā bahuvedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘Yaṁ panidaṁ kammaṁ appavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā bahuvedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘Yaṁ panidaṁ kammaṁ appavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā bahuvedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘Taṁ kiṁ maññathāvuso nigaṇṭhā, yamidaṁ kammaṁ savedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā avedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘Taṁ kiṁ maññathāvuso nigaṇṭhā, yamidaṁ kammaṁ savedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā avedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘Taṁ kiṁ maññathāvuso nigaṇṭhā, yamidaṁ kammaṁ savedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā avedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘Yaṁ panidaṁ kammaṁ avedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā savedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘Yaṁ panidaṁ kammaṁ avedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā savedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘Yaṁ panidaṁ kammaṁ avedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā savedanīyaṁ hotūti labbhametan’ti?
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘No hidaṁ, āvuso’.
‘Iti kira, āvuso nigaṇṭhā, yamidaṁ kammaṁ diṭṭhadhammavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā samparāyavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yaṁ panidaṁ kammaṁ samparāyavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā diṭṭhadhammavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ sukhavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā dukkhavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ dukkhavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā sukhavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ paripakkavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā aparipakkavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ aparipakkavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā paripakkavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ bahuvedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā appavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ appavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā bahuvedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ savedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā avedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ avedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā savedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ; evaṁ sante āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ aphalo upakkamo hoti, aphalaṁ padhānaṁ’.
‘Iti kira, āvuso nigaṇṭhā, yamidaṁ kammaṁ diṭṭhadhammavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā samparāyavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yaṁ panidaṁ kammaṁ samparāyavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā diṭṭhadhammavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ sukhavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā dukkhavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ dukkhavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā sukhavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ paripakkavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā aparipakkavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ aparipakkavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā paripakkavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ bahuvedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā appavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ appavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā bahuvedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ savedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā avedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ avedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā savedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ;
evaṁ sante āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ aphalo upakkamo hoti, aphalaṁ padhānaṁ’.
‘Iti kira, āvuso nigaṇṭhā, yamidaṁ kammaṁ diṭṭhadhammavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā samparāyavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yaṁ panidaṁ kammaṁ samparāyavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā diṭṭhadhammavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ sukhavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā dukkhavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ dukkhavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā sukhavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ paripakkavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā aparipakkavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ aparipakkavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā paripakkavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ bahuvedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā appavedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ appavedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā bahuvedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ savedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā avedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ, yamidaṁ kammaṁ avedanīyaṁ taṁ upakkamena vā padhānena vā savedanīyaṁ hotūti alabbhametaṁ; evaṁ sante āyasmantānaṁ nigaṇṭhānaṁ aphalo upakkamo hoti, aphalaṁ padhānaṁ’.
Evaṁvādī, bhikkhave, nigaṇṭhā. Evaṁvādīnaṁ, bhikkhave, nigaṇṭhānaṁ dasa sahadhammikā vādānuvādā gārayhaṁ ṭhānaṁ āgacchanti.
Evaṁvādī, bhikkhave, nigaṇṭhā.
Evaṁvādīnaṁ, bhikkhave, nigaṇṭhānaṁ dasa sahadhammikā vādānuvādā gārayhaṁ ṭhānaṁ āgacchanti.
Evaṁvādī, bhikkhave, nigaṇṭhā. Evaṁvādīnaṁ, bhikkhave, nigaṇṭhānaṁ dasa sahadhammikā vādānuvādā gārayhaṁ ṭhānaṁ āgacchanti.
Sace, bhikkhave, sattā pubbekatahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti; addhā, bhikkhave, nigaṇṭhā pubbe dukkaṭakammakārino yaṁ etarahi evarūpā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyanti. Sace, bhikkhave, sattā issaranimmānahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti; addhā, bhikkhave, nigaṇṭhā pāpakena issarena nimmitā yaṁ etarahi evarūpā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyanti. Sace, bhikkhave, sattā saṅgatibhāvahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti; addhā, bhikkhave, nigaṇṭhā pāpasaṅgatikā yaṁ etarahi evarūpā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyanti. Sace, bhikkhave, sattā abhijātihetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti; addhā, bhikkhave, nigaṇṭhā pāpābhijātikā yaṁ etarahi evarūpā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyanti. Sace, bhikkhave, sattā diṭṭhadhammūpakkamahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti; addhā, bhikkhave, nigaṇṭhā evarūpā diṭṭhadhammūpakkamā yaṁ etarahi evarūpā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyanti.
Sace, bhikkhave, sattā pubbekatahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti;
addhā, bhikkhave, nigaṇṭhā pubbe dukkaṭakammakārino yaṁ etarahi evarūpā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyanti.
Sace, bhikkhave, sattā issaranimmānahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti;
addhā, bhikkhave, nigaṇṭhā pāpakena issarena nimmitā yaṁ etarahi evarūpā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyanti.
Sace, bhikkhave, sattā saṅgatibhāvahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti;
addhā, bhikkhave, nigaṇṭhā pāpasaṅgatikā yaṁ etarahi evarūpā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyanti.
Sace, bhikkhave, sattā abhijātihetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti;
addhā, bhikkhave, nigaṇṭhā pāpābhijātikā yaṁ etarahi evarūpā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyanti.
Sace, bhikkhave, sattā diṭṭhadhammūpakkamahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti;
addhā, bhikkhave, nigaṇṭhā evarūpā diṭṭhadhammūpakkamā yaṁ etarahi evarūpā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyanti.
Sace, bhikkhave, sattā pubbekatahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti; addhā, bhikkhave, nigaṇṭhā pubbe dukkaṭakammakārino yaṁ etarahi evarūpā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyanti. Sace, bhikkhave, sattā issaranimmānahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti; addhā, bhikkhave, nigaṇṭhā pāpakena issarena nimmitā yaṁ etarahi evarūpā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyanti. Sace, bhikkhave, sattā saṅgatibhāvahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti; addhā, bhikkhave, nigaṇṭhā pāpasaṅgatikā yaṁ etarahi evarūpā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyanti. Sace, bhikkhave, sattā abhijātihetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti; addhā, bhikkhave, nigaṇṭhā pāpābhijātikā yaṁ etarahi evarūpā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyanti. Sace, bhikkhave, sattā diṭṭhadhammūpakkamahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti; addhā, bhikkhave, nigaṇṭhā evarūpā diṭṭhadhammūpakkamā yaṁ etarahi evarūpā dukkhā tibbā kaṭukā vedanā vediyanti.
Sace, bhikkhave, sattā pubbekatahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā; no ce sattā pubbekatahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā. Sace, bhikkhave, sattā issaranimmānahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā; no ce sattā issaranimmānahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā. Sace, bhikkhave, sattā saṅgatibhāvahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā; no ce sattā saṅgatibhāvahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā. Sace, bhikkhave, sattā abhijātihetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā; no ce sattā abhijātihetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā. Sace, bhikkhave, sattā diṭṭhadhammūpakkamahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā; no ce sattā diṭṭhadhammūpakkamahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā. Evaṁvādī, bhikkhave, nigaṇṭhā. Evaṁvādīnaṁ, bhikkhave, nigaṇṭhānaṁ ime dasa sahadhammikā vādānuvādā gārayhaṁ ṭhānaṁ āgacchanti. Evaṁ kho, bhikkhave, aphalo upakkamo hoti, aphalaṁ padhānaṁ.
Sace, bhikkhave, sattā pubbekatahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā;
no ce sattā pubbekatahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā.
Sace, bhikkhave, sattā issaranimmānahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā;
no ce sattā issaranimmānahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā.
Sace, bhikkhave, sattā saṅgatibhāvahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā;
no ce sattā saṅgatibhāvahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā.
Sace, bhikkhave, sattā abhijātihetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā;
no ce sattā abhijātihetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā.
Sace, bhikkhave, sattā diṭṭhadhammūpakkamahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā;
no ce sattā diṭṭhadhammūpakkamahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā.
Evaṁvādī, bhikkhave, nigaṇṭhā.
Evaṁvādīnaṁ, bhikkhave, nigaṇṭhānaṁ ime dasa sahadhammikā vādānuvādā gārayhaṁ ṭhānaṁ āgacchanti.
Evaṁ kho, bhikkhave, aphalo upakkamo hoti, aphalaṁ padhānaṁ.
Sace, bhikkhave, sattā pubbekatahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā; no ce sattā pubbekatahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā. Sace, bhikkhave, sattā issaranimmānahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā; no ce sattā issaranimmānahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā. Sace, bhikkhave, sattā saṅgatibhāvahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā; no ce sattā saṅgatibhāvahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā. Sace, bhikkhave, sattā abhijātihetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā; no ce sattā abhijātihetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā. Sace, bhikkhave, sattā diṭṭhadhammūpakkamahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā; no ce sattā diṭṭhadhammūpakkamahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, gārayhā nigaṇṭhā. Evaṁvādī, bhikkhave, nigaṇṭhā. Evaṁvādīnaṁ, bhikkhave, nigaṇṭhānaṁ ime dasa sahadhammikā vādānuvādā gārayhaṁ ṭhānaṁ āgacchanti. Evaṁ kho, bhikkhave, aphalo upakkamo hoti, aphalaṁ padhānaṁ.
Kathañca, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ? Idha, bhikkhave, bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario na heva anaddhabhūtaṁ attānaṁ dukkhena addhabhāveti, dhammikañca sukhaṁ na pariccajati, tasmiñca sukhe anadhimucchito hoti. So evaṁ pajānāti: ‘imassa kho me dukkhanidānassa saṅkhāraṁ padahato saṅkhārappadhānā virāgo hoti, imassa pana me dukkhanidānassa ajjhupekkhato upekkhaṁ bhāvayato virāgo hotī’ti. So yassa hi khvāssa dukkhanidānassa saṅkhāraṁ padahato saṅkhārappadhānā virāgo hoti, saṅkhāraṁ tattha padahati.*yassa hi khvāssa → yassa kho hi panassa (si); yassa hi khvassa (sya-all); yassa khvāssa (pts1ed) Yassa panassa dukkhanidānassa ajjhupekkhato upekkhaṁ bhāvayato virāgo hoti, upekkhaṁ tattha bhāveti. Tassa tassa dukkhanidānassa saṅkhāraṁ padahato saṅkhārappadhānā virāgo hoti— evampissa taṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ hoti. Tassa tassa dukkhanidānassa ajjhupekkhato upekkhaṁ bhāvayato virāgo hoti— evampissa taṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ hoti.
Kathañca, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ?
Idha, bhikkhave,
bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario na heva anaddhabhūtaṁ attānaṁ dukkhena addhabhāveti, dhammikañca sukhaṁ na pariccajati, tasmiñca sukhe anadhimucchito hoti.
‘imassa kho me dukkhanidānassa saṅkhāraṁ padahato saṅkhārappadhānā virāgo hoti, imassa pana me dukkhanidānassa ajjhupekkhato upekkhaṁ bhāvayato virāgo hotī’ti.
So yassa hi khvāssa dukkhanidānassa saṅkhāraṁ padahato saṅkhārappadhānā virāgo hoti, saṅkhāraṁ tattha padahati.*yassa hi khvāssa → yassa kho hi panassa (si); yassa hi khvassa (sya-all); yassa khvāssa (pts1ed)
Yassa panassa dukkhanidānassa ajjhupekkhato upekkhaṁ bhāvayato virāgo hoti, upekkhaṁ tattha bhāveti.
Tassa tassa dukkhanidānassa saṅkhāraṁ padahato saṅkhārappadhānā virāgo hoti—
evampissa taṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ hoti.
Tassa tassa dukkhanidānassa ajjhupekkhato upekkhaṁ bhāvayato virāgo hoti—
evampissa taṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ hoti.
Kathañca, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ? Idha, bhikkhave, bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario na heva anaddhabhūtaṁ attānaṁ dukkhena addhabhāveti, dhammikañca sukhaṁ na pariccajati, tasmiñca sukhe anadhimucchito hoti. So evaṁ pajānāti: ‘imassa kho me dukkhanidānassa saṅkhāraṁ padahato saṅkhārappadhānā virāgo hoti, imassa pana me dukkhanidānassa ajjhupekkhato upekkhaṁ bhāvayato virāgo hotī’ti. So yassa hi khvāssa dukkhanidānassa saṅkhāraṁ padahato saṅkhārappadhānā virāgo hoti, saṅkhāraṁ tattha padahati.*yassa hi khvāssa → yassa kho hi panassa (si); yassa hi khvassa (sya-all); yassa khvāssa (pts1ed)Yassa panassa dukkhanidānassa ajjhupekkhato upekkhaṁ bhāvayato virāgo hoti, upekkhaṁ tattha bhāveti. Tassa tassa dukkhanidānassa saṅkhāraṁ padahato saṅkhārappadhānā virāgo hoti—evampissa taṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ hoti. Tassa tassa dukkhanidānassa ajjhupekkhato upekkhaṁ bhāvayato virāgo hoti—evampissa taṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ hoti.
Seyyathāpi, bhikkhave, puriso itthiyā sāratto paṭibaddhacitto tibbacchando tibbāpekkho. So taṁ itthiṁ passeyya aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ.
Seyyathāpi, bhikkhave, puriso itthiyā sāratto paṭibaddhacitto tibbacchando tibbāpekkho.
So taṁ itthiṁ passeyya aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ.
Seyyathāpi, bhikkhave, puriso itthiyā sāratto paṭibaddhacitto tibbacchando tibbāpekkho. So taṁ itthiṁ passeyya aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ.
Taṁ kiṁ maññatha, bhikkhave, api nu tassa purisassa amuṁ itthiṁ disvā aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ uppajjeyyuṁ sokaparidevadukkhadomanassūpāyāsā”ti?
Taṁ kiṁ maññatha, bhikkhave,
api nu tassa purisassa amuṁ itthiṁ disvā aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ uppajjeyyuṁ sokaparidevadukkhadomanassūpāyāsā”ti?
Taṁ kiṁ maññatha, bhikkhave, api nu tassa purisassa amuṁ itthiṁ disvā aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ uppajjeyyuṁ sokaparidevadukkhadomanassūpāyāsā”ti?
“Evaṁ, bhantebhanteEn los textos pali, se usa como vocativo para dirigirse al Buddha o a un monje budista. En el uso moderno a menudo se emplea también como título.Ver en el glosario”. “Taṁ kissa hetu”? “Amu hi, bhante, puriso amussā itthiyā sāratto paṭibaddhacitto tibbacchando tibbāpekkho. Tasmā taṁ itthiṁ disvā aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ uppajjeyyuṁ sokaparidevadukkhadomanassūpāyāsā”ti.
“Evaṁ,
bhantebhanteEn los textos pali, se usa como vocativo para dirigirse al Buddha o a un monje budista. En el uso moderno a menudo se emplea también como título.Ver en el glosario”.
“Amu hi, bhante, puriso amussā itthiyā sāratto paṭibaddhacitto tibbacchando tibbāpekkho.
Tasmā taṁ itthiṁ disvā aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ uppajjeyyuṁ sokaparidevadukkhadomanassūpāyāsā”ti.
“Evaṁ, bhantebhanteEn los textos pali, se usa como vocativo para dirigirse al Buddha o a un monje budista. En el uso moderno a menudo se emplea también como título.Ver en el glosario”. “Taṁ kissa hetu”? “Amu hi, bhante, puriso amussā itthiyā sāratto paṭibaddhacitto tibbacchando tibbāpekkho. Tasmā taṁ itthiṁ disvā aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ uppajjeyyuṁ sokaparidevadukkhadomanassūpāyāsā”ti.
“Atha kho, bhikkhave, tassa purisassa evamassa: ‘ahaṁ kho amussā itthiyā sāratto paṭibaddhacitto tibbacchando tibbāpekkho. Tassa me amuṁ itthiṁ disvā aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ uppajjanti sokaparidevadukkhadomanassūpāyāsā. Yannūnāhaṁ yo me amussā itthiyā chandarāgo taṁ pajaheyyan’ti. So yo amussā itthiyā chandarāgo taṁ pajaheyya. So taṁ itthiṁ passeyya aparena samayena aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ.
“Atha kho, bhikkhave, tassa purisassa evamassa:
‘ahaṁ kho amussā itthiyā sāratto paṭibaddhacitto tibbacchando tibbāpekkho.
Tassa me amuṁ itthiṁ disvā aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ uppajjanti sokaparidevadukkhadomanassūpāyāsā.
Yannūnāhaṁ yo me amussā itthiyā chandarāgo taṁ pajaheyyan’ti.
So yo amussā itthiyā chandarāgo taṁ pajaheyya.
So taṁ itthiṁ passeyya aparena samayena aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ.
“Atha kho, bhikkhave, tassa purisassa evamassa: ‘ahaṁ kho amussā itthiyā sāratto paṭibaddhacitto tibbacchando tibbāpekkho. Tassa me amuṁ itthiṁ disvā aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ uppajjanti sokaparidevadukkhadomanassūpāyāsā. Yannūnāhaṁ yo me amussā itthiyā chandarāgo taṁ pajaheyyan’ti. So yo amussā itthiyā chandarāgo taṁ pajaheyya. So taṁ itthiṁ passeyya aparena samayena aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ.
Taṁ kiṁ maññatha, bhikkhave, api nu tassa purisassa amuṁ itthiṁ disvā aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ uppajjeyyuṁ sokaparidevadukkhadomanassūpāyāsā”ti?
Taṁ kiṁ maññatha, bhikkhave,
api nu tassa purisassa amuṁ itthiṁ disvā aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ uppajjeyyuṁ sokaparidevadukkhadomanassūpāyāsā”ti?
Taṁ kiṁ maññatha, bhikkhave, api nu tassa purisassa amuṁ itthiṁ disvā aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ uppajjeyyuṁ sokaparidevadukkhadomanassūpāyāsā”ti?
“No hetaṁ, bhante”. “Taṁ kissa hetu”? “Amu hi, bhante, puriso amussā itthiyā virāgo. Tasmā taṁ itthiṁ disvā aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ na uppajjeyyuṁ sokaparidevadukkhadomanassūpāyāsā”ti.
“Amu hi, bhante, puriso amussā itthiyā virāgo.
Tasmā taṁ itthiṁ disvā aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ na uppajjeyyuṁ sokaparidevadukkhadomanassūpāyāsā”ti.
“No hetaṁ, bhante”. “Taṁ kissa hetu”? “Amu hi, bhante, puriso amussā itthiyā virāgo. Tasmā taṁ itthiṁ disvā aññena purisena saddhiṁ santiṭṭhantiṁ sallapantiṁ sañjagghantiṁ saṁhasantiṁ na uppajjeyyuṁ sokaparidevadukkhadomanassūpāyāsā”ti.
“Evameva kho, bhikkhave, bhikkhu na heva anaddhabhūtaṁ attānaṁ dukkhena addhabhāveti, dhammikañca sukhaṁ na pariccajati, tasmiñca sukhe anadhimucchito hoti. So evaṁ pajānāti: ‘imassa kho me dukkhanidānassa saṅkhāraṁ padahato saṅkhārappadhānā virāgo hoti, imassa pana me dukkhanidānassa ajjhupekkhato upekkhaṁ bhāvayato virāgo hotī’ti. So yassa hi khvāssa dukkhanidānassa saṅkhāraṁ padahato saṅkhārappadhānā virāgo hoti, saṅkhāraṁ tattha padahati; yassa panassa dukkhanidānassa ajjhupekkhato upekkhaṁ bhāvayato virāgo hoti, upekkhaṁ tattha bhāveti. Tassa tassa dukkhanidānassa saṅkhāraṁ padahato saṅkhārappadhānā virāgo hoti— evampissa taṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ hoti. Tassa tassa dukkhanidānassa ajjhupekkhato upekkhaṁ bhāvayato virāgo hoti— evampissa taṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ hoti. Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
“Evameva kho, bhikkhave, bhikkhu na heva anaddhabhūtaṁ attānaṁ dukkhena addhabhāveti, dhammikañca sukhaṁ na pariccajati, tasmiñca sukhe anadhimucchito hoti.
‘imassa kho me dukkhanidānassa saṅkhāraṁ padahato saṅkhārappadhānā virāgo hoti, imassa pana me dukkhanidānassa ajjhupekkhato upekkhaṁ bhāvayato virāgo hotī’ti.
So yassa hi khvāssa dukkhanidānassa saṅkhāraṁ padahato saṅkhārappadhānā virāgo hoti, saṅkhāraṁ tattha padahati;
yassa panassa dukkhanidānassa ajjhupekkhato upekkhaṁ bhāvayato virāgo hoti, upekkhaṁ tattha bhāveti.
Tassa tassa dukkhanidānassa saṅkhāraṁ padahato saṅkhārappadhānā virāgo hoti—
evampissa taṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ hoti.
Tassa tassa dukkhanidānassa ajjhupekkhato upekkhaṁ bhāvayato virāgo hoti—
evampissa taṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ hoti.
Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
“Evameva kho, bhikkhave, bhikkhu na heva anaddhabhūtaṁ attānaṁ dukkhena addhabhāveti, dhammikañca sukhaṁ na pariccajati, tasmiñca sukhe anadhimucchito hoti. So evaṁ pajānāti: ‘imassa kho me dukkhanidānassa saṅkhāraṁ padahato saṅkhārappadhānā virāgo hoti, imassa pana me dukkhanidānassa ajjhupekkhato upekkhaṁ bhāvayato virāgo hotī’ti. So yassa hi khvāssa dukkhanidānassa saṅkhāraṁ padahato saṅkhārappadhānā virāgo hoti, saṅkhāraṁ tattha padahati; yassa panassa dukkhanidānassa ajjhupekkhato upekkhaṁ bhāvayato virāgo hoti, upekkhaṁ tattha bhāveti. Tassa tassa dukkhanidānassa saṅkhāraṁ padahato saṅkhārappadhānā virāgo hoti—evampissa taṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ hoti. Tassa tassa dukkhanidānassa ajjhupekkhato upekkhaṁ bhāvayato virāgo hoti—evampissa taṁ dukkhaṁ nijjiṇṇaṁ hoti. Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
Puna caparaṁ, bhikkhave, bhikkhu iti paṭisañcikkhati: ‘yathāsukhaṁ kho me viharato akusalā dhammā abhivaḍḍhanti, kusalā dhammā parihāyanti; dukkhāya pana me attānaṁ padahato akusalā dhammā parihāyanti, kusalā dhammā abhivaḍḍhanti. Yannūnāhaṁ dukkhāya attānaṁ padaheyyan’ti. So dukkhāya attānaṁ padahati. Tassa dukkhāya attānaṁ padahato akusalā dhammā parihāyanti kusalā dhammā abhivaḍḍhanti. So na aparena samayena dukkhāya attānaṁ padahati. Taṁ kissa hetu? Yassa hi so, bhikkhave, bhikkhu atthāya dukkhāya attānaṁ padaheyya svāssa attho abhinipphanno hoti. Tasmā na aparena samayena dukkhāya attānaṁ padahati.
Puna caparaṁ, bhikkhave, bhikkhu iti paṭisañcikkhati:
‘yathāsukhaṁ kho me viharato akusalā dhammā abhivaḍḍhanti, kusalā dhammā parihāyanti;
dukkhāya pana me attānaṁ padahato akusalā dhammā parihāyanti, kusalā dhammā abhivaḍḍhanti.
Yannūnāhaṁ dukkhāya attānaṁ padaheyyan’ti.
So dukkhāya attānaṁ padahati.
Tassa dukkhāya attānaṁ padahato akusalā dhammā parihāyanti kusalā dhammā abhivaḍḍhanti.
So na aparena samayena dukkhāya attānaṁ padahati.
Yassa hi so, bhikkhave, bhikkhu atthāya dukkhāya attānaṁ padaheyya svāssa attho abhinipphanno hoti.
Tasmā na aparena samayena dukkhāya attānaṁ padahati.
Puna caparaṁ, bhikkhave, bhikkhu iti paṭisañcikkhati: ‘yathāsukhaṁ kho me viharato akusalā dhammā abhivaḍḍhanti, kusalā dhammā parihāyanti; dukkhāya pana me attānaṁ padahato akusalā dhammā parihāyanti, kusalā dhammā abhivaḍḍhanti. Yannūnāhaṁ dukkhāya attānaṁ padaheyyan’ti. So dukkhāya attānaṁ padahati. Tassa dukkhāya attānaṁ padahato akusalā dhammā parihāyanti kusalā dhammā abhivaḍḍhanti. So na aparena samayena dukkhāya attānaṁ padahati. Taṁ kissa hetu? Yassa hi so, bhikkhave, bhikkhu atthāya dukkhāya attānaṁ padaheyya svāssa attho abhinipphanno hoti. Tasmā na aparena samayena dukkhāya attānaṁ padahati.
Seyyathāpi, bhikkhave, usukāro tejanaṁ dvīsu alātesu ātāpeti paritāpeti ujuṁ karoti kammaniyaṁ. Yato kho, bhikkhave, usukārassa tejanaṁ dvīsu alātesu ātāpitaṁ hoti paritāpitaṁ ujuṁ kataṁ kammaniyaṁ, na so taṁ aparena samayena usukāro tejanaṁ dvīsu alātesu ātāpeti paritāpeti ujuṁ karoti kammaniyaṁ.*kataṁ → ujuṁ kataṁ hoti (bj); ujukataṁ (sya-all) Taṁ kissa hetu? Yassa hi so, bhikkhave, atthāya usukāro tejanaṁ dvīsu alātesu ātāpeyya paritāpeyya ujuṁ kareyya kammaniyaṁ svāssa attho abhinipphanno hoti. Tasmā na aparena samayena usukāro tejanaṁ dvīsu alātesu ātāpeti paritāpeti ujuṁ karoti kammaniyaṁ.
Seyyathāpi, bhikkhave, usukāro tejanaṁ dvīsu alātesu ātāpeti paritāpeti ujuṁ karoti kammaniyaṁ.
Yato kho, bhikkhave, usukārassa tejanaṁ dvīsu alātesu ātāpitaṁ hoti paritāpitaṁ ujuṁ kataṁ kammaniyaṁ, na so taṁ aparena samayena usukāro tejanaṁ dvīsu alātesu ātāpeti paritāpeti ujuṁ karoti kammaniyaṁ.*kataṁ → ujuṁ kataṁ hoti (bj); ujukataṁ (sya-all)
Yassa hi so, bhikkhave, atthāya usukāro tejanaṁ dvīsu alātesu ātāpeyya paritāpeyya ujuṁ kareyya kammaniyaṁ svāssa attho abhinipphanno hoti.
Tasmā na aparena samayena usukāro tejanaṁ dvīsu alātesu ātāpeti paritāpeti ujuṁ karoti kammaniyaṁ.
Seyyathāpi, bhikkhave, usukāro tejanaṁ dvīsu alātesu ātāpeti paritāpeti ujuṁ karoti kammaniyaṁ. Yato kho, bhikkhave, usukārassa tejanaṁ dvīsu alātesu ātāpitaṁ hoti paritāpitaṁ ujuṁ kataṁ kammaniyaṁ, na so taṁ aparena samayena usukāro tejanaṁ dvīsu alātesu ātāpeti paritāpeti ujuṁ karoti kammaniyaṁ.*kataṁ → ujuṁ kataṁ hoti (bj); ujukataṁ (sya-all)Taṁ kissa hetu? Yassa hi so, bhikkhave, atthāya usukāro tejanaṁ dvīsu alātesu ātāpeyya paritāpeyya ujuṁ kareyya kammaniyaṁ svāssa attho abhinipphanno hoti. Tasmā na aparena samayena usukāro tejanaṁ dvīsu alātesu ātāpeti paritāpeti ujuṁ karoti kammaniyaṁ.
Evameva kho, bhikkhave, bhikkhu iti paṭisañcikkhati: ‘yathāsukhaṁ kho me viharato akusalā dhammā abhivaḍḍhanti, kusalā dhammā parihāyanti; dukkhāya pana me attānaṁ padahato akusalā dhammā parihāyanti, kusalā dhammā abhivaḍḍhanti. Yannūnāhaṁ dukkhāya attānaṁ padaheyyan’ti. So dukkhāya attānaṁ padahati. Tassa dukkhāya attānaṁ padahato akusalā dhammā parihāyanti, kusalā dhammā abhivaḍḍhanti. So na aparena samayena dukkhāya attānaṁ padahati. Taṁ kissa hetu? Yassa hi so, bhikkhave, bhikkhu atthāya dukkhāya attānaṁ padaheyya svāssa attho abhinipphanno hoti. Tasmā na aparena samayena dukkhāya attānaṁ padahati. Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
Evameva kho, bhikkhave, bhikkhu iti paṭisañcikkhati:
‘yathāsukhaṁ kho me viharato akusalā dhammā abhivaḍḍhanti, kusalā dhammā parihāyanti;
dukkhāya pana me attānaṁ padahato akusalā dhammā parihāyanti, kusalā dhammā abhivaḍḍhanti.
Yannūnāhaṁ dukkhāya attānaṁ padaheyyan’ti.
So dukkhāya attānaṁ padahati.
Tassa dukkhāya attānaṁ padahato akusalā dhammā parihāyanti, kusalā dhammā abhivaḍḍhanti.
So na aparena samayena dukkhāya attānaṁ padahati.
Yassa hi so, bhikkhave, bhikkhu atthāya dukkhāya attānaṁ padaheyya svāssa attho abhinipphanno hoti.
Tasmā na aparena samayena dukkhāya attānaṁ padahati.
Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
Evameva kho, bhikkhave, bhikkhu iti paṭisañcikkhati: ‘yathāsukhaṁ kho me viharato akusalā dhammā abhivaḍḍhanti, kusalā dhammā parihāyanti; dukkhāya pana me attānaṁ padahato akusalā dhammā parihāyanti, kusalā dhammā abhivaḍḍhanti. Yannūnāhaṁ dukkhāya attānaṁ padaheyyan’ti. So dukkhāya attānaṁ padahati. Tassa dukkhāya attānaṁ padahato akusalā dhammā parihāyanti, kusalā dhammā abhivaḍḍhanti. So na aparena samayena dukkhāya attānaṁ padahati. Taṁ kissa hetu? Yassa hi so, bhikkhave, bhikkhu atthāya dukkhāya attānaṁ padaheyya svāssa attho abhinipphanno hoti. Tasmā na aparena samayena dukkhāya attānaṁ padahati. Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
Puna caparaṁ, bhikkhave, idha tathāgato loke uppajjati arahaṁ sammāsambuddho vijjācaraṇasampanno sugato lokavidū anuttaro purisadammasārathi satthā devamanussānaṁ buddho bhagavā. So imaṁ lokaṁ sadevakaṁ samārakaṁ sabrahmakaṁ sassamaṇabrāhmaṇiṁ pajaṁ sadevamanussaṁ sayaṁ abhiññāabhiññāPoderes intuitivos que surgen de la práctica de la concentración: la capacidad de mostrar poderes psíquicos, clarividencia, clariaudiencia, la capacidad de conocer los pensamientos de otros, el recuerdo de vidas pasadas, y el conocimiento que destruye los contaminantes (ver āsava).Ver en el glosario sacchikatvā pavedeti. So dhammaṁ deseti ādikalyāṇaṁ majjhekalyāṇaṁ pariyosānakalyāṇaṁ sātthaṁ sabyañjanaṁ, kevalaparipuṇṇaṁ parisuddhaṁ brahmacariyaṁ pakāseti.
Puna caparaṁ, bhikkhave, idha tathāgato loke uppajjati arahaṁ sammāsambuddho vijjācaraṇasampanno sugato lokavidū anuttaro purisadammasārathi satthā devamanussānaṁ buddho bhagavā.
So imaṁ lokaṁ sadevakaṁ samārakaṁ sabrahmakaṁ sassamaṇabrāhmaṇiṁ pajaṁ sadevamanussaṁ sayaṁ
abhiññāabhiññāPoderes intuitivos que surgen de la práctica de la concentración: la capacidad de mostrar poderes psíquicos, clarividencia, clariaudiencia, la capacidad de conocer los pensamientos de otros, el recuerdo de vidas pasadas, y el conocimiento que destruye los contaminantes (ver āsava).Ver en el glosario sacchikatvā pavedeti.
So dhammaṁ deseti ādikalyāṇaṁ majjhekalyāṇaṁ pariyosānakalyāṇaṁ sātthaṁ sabyañjanaṁ, kevalaparipuṇṇaṁ parisuddhaṁ brahmacariyaṁ pakāseti.
Puna caparaṁ, bhikkhave, idha tathāgato loke uppajjati arahaṁ sammāsambuddho vijjācaraṇasampanno sugato lokavidū anuttaro purisadammasārathi satthā devamanussānaṁ buddho bhagavā. So imaṁ lokaṁ sadevakaṁ samārakaṁ sabrahmakaṁ sassamaṇabrāhmaṇiṁ pajaṁ sadevamanussaṁ sayaṁ abhiññāabhiññāPoderes intuitivos que surgen de la práctica de la concentración: la capacidad de mostrar poderes psíquicos, clarividencia, clariaudiencia, la capacidad de conocer los pensamientos de otros, el recuerdo de vidas pasadas, y el conocimiento que destruye los contaminantes (ver āsava).Ver en el glosario sacchikatvā pavedeti. So dhammaṁ deseti ādikalyāṇaṁ majjhekalyāṇaṁ pariyosānakalyāṇaṁ sātthaṁ sabyañjanaṁ, kevalaparipuṇṇaṁ parisuddhaṁ brahmacariyaṁ pakāseti.
Taṁ dhammaṁ suṇāti gahapati vā gahapatiputto vā aññatarasmiṁ vā kule paccājāto. So taṁ dhammaṁ sutvā tathāgate saddhaṁ paṭilabhati. So tena saddhāpaṭilābhena samannāgato iti paṭisañcikkhati: ‘sambādho gharāvāso rajāpatho, abbhokāso pabbajjāpabbajjā«Salir del hogar a la vida sin hogar». En el período más temprano, se usaba junto con upasampadā («aceptación plena») para referirse a la ordenación como mendicante. Gradualmente, sin embargo, la «salida» pasó a aplicarse a la ordenación como samaṇera (samaṇerī), o monje/monja novicio/a. Ver upasampadā.Ver en el glosario. Nayidaṁ sukaraṁ agāraṁ ajjhāvasatā ekantaparipuṇṇaṁ ekantaparisuddhaṁ saṅkhalikhitaṁ brahmacariyaṁ carituṁ. Yannūnāhaṁ kesamassuṁ ohāretvā kāsāyāni vatthāni acchādetvā agārasmā anagāriyaṁ pabbajeyyan’ti. So aparena samayena appaṁ vā bhogakkhandhaṁ pahāya mahantaṁ vā bhogakkhandhaṁ pahāya, appaṁ vā ñātiparivaṭṭaṁ pahāya mahantaṁ vā ñātiparivaṭṭaṁ pahāya kesamassuṁ ohāretvā kāsāyāni vatthāni acchādetvā agārasmā anagāriyaṁ pabbajati.
Taṁ dhammaṁ suṇāti gahapati vā gahapatiputto vā aññatarasmiṁ vā kule paccājāto.
So taṁ dhammaṁ sutvā tathāgate saddhaṁ paṭilabhati.
So tena saddhāpaṭilābhena samannāgato iti paṭisañcikkhati:
‘sambādho gharāvāso rajāpatho, abbhokāso
pabbajjāpabbajjā«Salir del hogar a la vida sin hogar». En el período más temprano, se usaba junto con upasampadā («aceptación plena») para referirse a la ordenación como mendicante. Gradualmente, sin embargo, la «salida» pasó a aplicarse a la ordenación como samaṇera (samaṇerī), o monje/monja novicio/a. Ver upasampadā.Ver en el glosario.
Nayidaṁ sukaraṁ agāraṁ ajjhāvasatā ekantaparipuṇṇaṁ ekantaparisuddhaṁ saṅkhalikhitaṁ brahmacariyaṁ carituṁ.
Yannūnāhaṁ kesamassuṁ ohāretvā kāsāyāni vatthāni acchādetvā agārasmā anagāriyaṁ pabbajeyyan’ti.
So aparena samayena appaṁ vā bhogakkhandhaṁ pahāya mahantaṁ vā bhogakkhandhaṁ pahāya, appaṁ vā ñātiparivaṭṭaṁ pahāya mahantaṁ vā ñātiparivaṭṭaṁ pahāya kesamassuṁ ohāretvā kāsāyāni vatthāni acchādetvā agārasmā anagāriyaṁ pabbajati.
Taṁ dhammaṁ suṇāti gahapati vā gahapatiputto vā aññatarasmiṁ vā kule paccājāto. So taṁ dhammaṁ sutvā tathāgate saddhaṁ paṭilabhati. So tena saddhāpaṭilābhena samannāgato iti paṭisañcikkhati: ‘sambādho gharāvāso rajāpatho, abbhokāso pabbajjāpabbajjā«Salir del hogar a la vida sin hogar». En el período más temprano, se usaba junto con upasampadā («aceptación plena») para referirse a la ordenación como mendicante. Gradualmente, sin embargo, la «salida» pasó a aplicarse a la ordenación como samaṇera (samaṇerī), o monje/monja novicio/a. Ver upasampadā.Ver en el glosario. Nayidaṁ sukaraṁ agāraṁ ajjhāvasatā ekantaparipuṇṇaṁ ekantaparisuddhaṁ saṅkhalikhitaṁ brahmacariyaṁ carituṁ. Yannūnāhaṁ kesamassuṁ ohāretvā kāsāyāni vatthāni acchādetvā agārasmā anagāriyaṁ pabbajeyyan’ti. So aparena samayena appaṁ vā bhogakkhandhaṁ pahāya mahantaṁ vā bhogakkhandhaṁ pahāya, appaṁ vā ñātiparivaṭṭaṁ pahāya mahantaṁ vā ñātiparivaṭṭaṁ pahāya kesamassuṁ ohāretvā kāsāyāni vatthāni acchādetvā agārasmā anagāriyaṁ pabbajati.
So evaṁ pabbajito samāno bhikkhūnaṁ sikkhāsājīvasamāpanno pāṇātipātaṁ pahāya pāṇātipātā paṭivirato hoti nihitadaṇḍo nihitasattho, lajjī dayāpanno sabbapāṇabhūtahitānukampī viharati. Adinnādānaṁ pahāya adinnādānā paṭivirato hoti dinnādāyī dinnapāṭikaṅkhī, athenena sucibhūtena attanā viharati. Abrahmacariyaṁ pahāya brahmacārī hoti ārācārī virato methunā gāmadhammā. Musāvādaṁ pahāya musāvādā paṭivirato hoti saccavādī saccasandho theto paccayiko avisaṁvādako lokassa. Pisuṇaṁ vācaṁ pahāya pisuṇāya vācāya paṭivirato hoti; ito sutvā na amutra akkhātā imesaṁ bhedāya, amutra vā sutvā na imesaṁ akkhātā amūsaṁ bhedāya—iti bhinnānaṁ vā sandhātā sahitānaṁ vā anuppadātā samaggārāmo samaggarato samagganandī samaggakaraṇiṁ vācaṁ bhāsitā hoti. Pharusaṁ vācaṁ pahāya pharusāya vācāya paṭivirato hoti; yā sā vācā nelā kaṇṇasukhā pemanīyā hadayaṅgamā porī bahujanakantā bahujanamanāpā tathārūpiṁ vācaṁ bhāsitā hoti. Samphappalāpaṁ pahāya samphappalāpā paṭivirato hoti kālavādī bhūtavādī atthavādī dhammavādī vinayavādī, nidhānavatiṁ vācaṁ bhāsitā kālena sāpadesaṁ pariyantavatiṁ atthasaṁhitaṁ. So bījagāmabhūtagāmasamārambhā paṭivirato hoti. Ekabhattiko hoti rattūparato virato vikālabhojanā. Naccagītavāditavisūkadassanā paṭivirato hoti. Mālāgandhavilepanadhāraṇamaṇḍanavibhūsanaṭṭhānā paṭivirato hoti. Uccāsayanamahāsayanā paṭivirato hoti. Jātarūparajatapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti. Āmakadhaññapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti. Āmakamaṁsapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti. Itthikumārikapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti. Dāsidāsapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti. Ajeḷakapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti. Kukkuṭasūkarapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti. Hatthigavassavaḷavapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti. Khettavatthupaṭiggahaṇā paṭivirato hoti. Dūteyyapahiṇagamanānuyogā paṭivirato hoti. Kayavikkayā paṭivirato hoti. Tulākūṭakaṁsakūṭamānakūṭā paṭivirato hoti. Ukkoṭanavañcananikatisāciyogā paṭivirato hoti. Chedanavadhabandhanaviparāmosaālopasahasākārā paṭivirato hoti.
So evaṁ pabbajito samāno bhikkhūnaṁ sikkhāsājīvasamāpanno pāṇātipātaṁ pahāya pāṇātipātā paṭivirato hoti nihitadaṇḍo nihitasattho, lajjī dayāpanno sabbapāṇabhūtahitānukampī viharati.
Adinnādānaṁ pahāya adinnādānā paṭivirato hoti dinnādāyī dinnapāṭikaṅkhī, athenena sucibhūtena attanā viharati.
Abrahmacariyaṁ pahāya brahmacārī hoti ārācārī virato methunā gāmadhammā.
Musāvādaṁ pahāya musāvādā paṭivirato hoti saccavādī saccasandho theto paccayiko avisaṁvādako lokassa.
Pisuṇaṁ vācaṁ pahāya pisuṇāya vācāya paṭivirato hoti; ito sutvā na amutra akkhātā imesaṁ bhedāya, amutra vā sutvā na imesaṁ akkhātā amūsaṁ bhedāya—iti bhinnānaṁ vā sandhātā sahitānaṁ vā anuppadātā samaggārāmo samaggarato samagganandī samaggakaraṇiṁ vācaṁ bhāsitā hoti.
Pharusaṁ vācaṁ pahāya pharusāya vācāya paṭivirato hoti; yā sā vācā nelā kaṇṇasukhā pemanīyā hadayaṅgamā porī bahujanakantā bahujanamanāpā tathārūpiṁ vācaṁ bhāsitā hoti.
Samphappalāpaṁ pahāya samphappalāpā paṭivirato hoti kālavādī bhūtavādī atthavādī dhammavādī vinayavādī, nidhānavatiṁ vācaṁ bhāsitā kālena sāpadesaṁ pariyantavatiṁ atthasaṁhitaṁ.
So bījagāmabhūtagāmasamārambhā paṭivirato hoti.
Ekabhattiko hoti rattūparato virato vikālabhojanā.
Naccagītavāditavisūkadassanā paṭivirato hoti.
Mālāgandhavilepanadhāraṇamaṇḍanavibhūsanaṭṭhānā paṭivirato hoti.
Uccāsayanamahāsayanā paṭivirato hoti.
Jātarūparajatapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti.
Āmakadhaññapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti.
Āmakamaṁsapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti.
Itthikumārikapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti.
Dāsidāsapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti.
Ajeḷakapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti.
Kukkuṭasūkarapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti.
Hatthigavassavaḷavapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti.
Khettavatthupaṭiggahaṇā paṭivirato hoti.
Dūteyyapahiṇagamanānuyogā paṭivirato hoti.
Kayavikkayā paṭivirato hoti.
Tulākūṭakaṁsakūṭamānakūṭā paṭivirato hoti.
Ukkoṭanavañcananikatisāciyogā paṭivirato hoti.
Chedanavadhabandhanaviparāmosaālopasahasākārā paṭivirato hoti.
So evaṁ pabbajito samāno bhikkhūnaṁ sikkhāsājīvasamāpanno pāṇātipātaṁ pahāya pāṇātipātā paṭivirato hoti nihitadaṇḍo nihitasattho, lajjī dayāpanno sabbapāṇabhūtahitānukampī viharati. Adinnādānaṁ pahāya adinnādānā paṭivirato hoti dinnādāyī dinnapāṭikaṅkhī, athenena sucibhūtena attanā viharati. Abrahmacariyaṁ pahāya brahmacārī hoti ārācārī virato methunā gāmadhammā. Musāvādaṁ pahāya musāvādā paṭivirato hoti saccavādī saccasandho theto paccayiko avisaṁvādako lokassa. Pisuṇaṁ vācaṁ pahāya pisuṇāya vācāya paṭivirato hoti; ito sutvā na amutra akkhātā imesaṁ bhedāya, amutra vā sutvā na imesaṁ akkhātā amūsaṁ bhedāya—iti bhinnānaṁ vā sandhātā sahitānaṁ vā anuppadātā samaggārāmo samaggarato samagganandī samaggakaraṇiṁ vācaṁ bhāsitā hoti. Pharusaṁ vācaṁ pahāya pharusāya vācāya paṭivirato hoti; yā sā vācā nelā kaṇṇasukhā pemanīyā hadayaṅgamā porī bahujanakantā bahujanamanāpā tathārūpiṁ vācaṁ bhāsitā hoti. Samphappalāpaṁ pahāya samphappalāpā paṭivirato hoti kālavādī bhūtavādī atthavādī dhammavādī vinayavādī, nidhānavatiṁ vācaṁ bhāsitā kālena sāpadesaṁ pariyantavatiṁ atthasaṁhitaṁ. So bījagāmabhūtagāmasamārambhā paṭivirato hoti. Ekabhattiko hoti rattūparato virato vikālabhojanā. Naccagītavāditavisūkadassanā paṭivirato hoti. Mālāgandhavilepanadhāraṇamaṇḍanavibhūsanaṭṭhānā paṭivirato hoti. Uccāsayanamahāsayanā paṭivirato hoti. Jātarūparajatapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti. Āmakadhaññapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti. Āmakamaṁsapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti. Itthikumārikapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti. Dāsidāsapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti. Ajeḷakapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti. Kukkuṭasūkarapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti. Hatthigavassavaḷavapaṭiggahaṇā paṭivirato hoti. Khettavatthupaṭiggahaṇā paṭivirato hoti. Dūteyyapahiṇagamanānuyogā paṭivirato hoti. Kayavikkayā paṭivirato hoti. Tulākūṭakaṁsakūṭamānakūṭā paṭivirato hoti. Ukkoṭanavañcananikatisāciyogā paṭivirato hoti. Chedanavadhabandhanaviparāmosaālopasahasākārā paṭivirato hoti.
So santuṭṭho hoti kāyaparihārikena cīvarena, kucchiparihārikena piṇḍapātena. So yena yeneva pakkamati samādāyeva pakkamati. Seyyathāpi nāma pakkhī sakuṇo yena yeneva ḍeti sapattabhārova ḍeti; evameva bhikkhu santuṭṭho hoti kāyaparihārikena cīvarena, kucchiparihārikena piṇḍapātena; so yena yeneva pakkamati samādāyeva pakkamati. So iminā ariyena sīlakkhandhena samannāgato ajjhattaṁ anavajjasukhaṁ paṭisaṁvedeti.
So santuṭṭho hoti kāyaparihārikena cīvarena, kucchiparihārikena piṇḍapātena. So yena yeneva pakkamati samādāyeva pakkamati.
Seyyathāpi nāma pakkhī sakuṇo yena yeneva ḍeti sapattabhārova ḍeti;
evameva bhikkhu santuṭṭho hoti kāyaparihārikena cīvarena, kucchiparihārikena piṇḍapātena; so yena yeneva pakkamati samādāyeva pakkamati.
So iminā ariyena sīlakkhandhena samannāgato ajjhattaṁ anavajjasukhaṁ paṭisaṁvedeti.
So santuṭṭho hoti kāyaparihārikena cīvarena, kucchiparihārikena piṇḍapātena. So yena yeneva pakkamati samādāyeva pakkamati. Seyyathāpi nāma pakkhī sakuṇo yena yeneva ḍeti sapattabhārova ḍeti; evameva bhikkhu santuṭṭho hoti kāyaparihārikena cīvarena, kucchiparihārikena piṇḍapātena; so yena yeneva pakkamati samādāyeva pakkamati. So iminā ariyena sīlakkhandhena samannāgato ajjhattaṁ anavajjasukhaṁ paṭisaṁvedeti.
So cakkhunā rūpaṁ disvā na nimittaggāhī hoti nānubyañjanaggāhī. Yatvādhikaraṇamenaṁ cakkhundriyaṁ asaṁvutaṁ viharantaṁ abhijjhādomanassā pāpakā akusalā dhammā anvāssaveyyuṁ tassa saṁvarāya paṭipajjati, rakkhati cakkhundriyaṁ, cakkhundriye saṁvaraṁ āpajjati. Sotena saddaṁ sutvā …pe… ghānena gandhaṁ ghāyitvā …pe… jivhāya rasaṁ sāyitvā …pe… kāyena phoṭṭhabbaṁ phusitvā …pe… manasā dhammaṁ viññāya na nimittaggāhī hoti nānubyañjanaggāhī. Yatvādhikaraṇamenaṁ manindriyaṁ asaṁvutaṁ viharantaṁ abhijjhādomanassā pāpakā akusalā dhammā anvāssaveyyuṁ tassa saṁvarāya paṭipajjati, rakkhati manindriyaṁ, manindriye saṁvaraṁ āpajjati. So iminā ariyena indriyasaṁvarena samannāgato ajjhattaṁ abyāsekasukhaṁ paṭisaṁvedeti.
So cakkhunā rūpaṁ disvā na nimittaggāhī hoti nānubyañjanaggāhī.
Yatvādhikaraṇamenaṁ cakkhundriyaṁ asaṁvutaṁ viharantaṁ abhijjhādomanassā pāpakā akusalā dhammā anvāssaveyyuṁ tassa saṁvarāya paṭipajjati, rakkhati cakkhundriyaṁ, cakkhundriye saṁvaraṁ āpajjati.
ghānena gandhaṁ ghāyitvā …pe…
jivhāya rasaṁ sāyitvā …pe…
kāyena phoṭṭhabbaṁ phusitvā …pe…
manasā dhammaṁ viññāya na nimittaggāhī hoti nānubyañjanaggāhī.
Yatvādhikaraṇamenaṁ manindriyaṁ asaṁvutaṁ viharantaṁ abhijjhādomanassā pāpakā akusalā dhammā anvāssaveyyuṁ tassa saṁvarāya paṭipajjati, rakkhati manindriyaṁ, manindriye saṁvaraṁ āpajjati.
So iminā ariyena indriyasaṁvarena samannāgato ajjhattaṁ abyāsekasukhaṁ paṭisaṁvedeti.
So cakkhunā rūpaṁ disvā na nimittaggāhī hoti nānubyañjanaggāhī. Yatvādhikaraṇamenaṁ cakkhundriyaṁ asaṁvutaṁ viharantaṁ abhijjhādomanassā pāpakā akusalā dhammā anvāssaveyyuṁ tassa saṁvarāya paṭipajjati, rakkhati cakkhundriyaṁ, cakkhundriye saṁvaraṁ āpajjati. Sotena saddaṁ sutvā …pe… ghānena gandhaṁ ghāyitvā …pe… jivhāya rasaṁ sāyitvā …pe… kāyena phoṭṭhabbaṁ phusitvā …pe… manasā dhammaṁ viññāya na nimittaggāhī hoti nānubyañjanaggāhī. Yatvādhikaraṇamenaṁ manindriyaṁ asaṁvutaṁ viharantaṁ abhijjhādomanassā pāpakā akusalā dhammā anvāssaveyyuṁ tassa saṁvarāya paṭipajjati, rakkhati manindriyaṁ, manindriye saṁvaraṁ āpajjati. So iminā ariyena indriyasaṁvarena samannāgato ajjhattaṁ abyāsekasukhaṁ paṭisaṁvedeti.
So abhikkante paṭikkante sampajānakārī hoti, ālokite vilokite sampajānakārī hoti, samiñjite pasārite sampajānakārī hoti, saṅghāṭipattacīvaradhāraṇe sampajānakārī hoti, asite pīte khāyite sāyite sampajānakārī hoti, uccārapassāvakamme sampajānakārī hoti, gate ṭhite nisinne sutte jāgarite bhāsite tuṇhībhāve sampajānakārī hoti.*samiñjite → sammiñjite (bj, sya-all, km)
So abhikkante paṭikkante sampajānakārī hoti, ālokite vilokite sampajānakārī hoti, samiñjite pasārite sampajānakārī hoti, saṅghāṭipattacīvaradhāraṇe sampajānakārī hoti, asite pīte khāyite sāyite sampajānakārī hoti, uccārapassāvakamme sampajānakārī hoti, gate ṭhite nisinne sutte jāgarite bhāsite tuṇhībhāve sampajānakārī hoti.*samiñjite → sammiñjite (bj, sya-all, km)
So abhikkante paṭikkante sampajānakārī hoti, ālokite vilokite sampajānakārī hoti, samiñjite pasārite sampajānakārī hoti, saṅghāṭipattacīvaradhāraṇe sampajānakārī hoti, asite pīte khāyite sāyite sampajānakārī hoti, uccārapassāvakamme sampajānakārī hoti, gate ṭhite nisinne sutte jāgarite bhāsite tuṇhībhāve sampajānakārī hoti.*samiñjite → sammiñjite (bj, sya-all, km)
So iminā ca ariyena sīlakkhandhena samannāgato, imāya ca ariyāya santuṭṭhiyā samannāgato, iminā ca ariyena indriyasaṁvarena samannāgato, iminā ca ariyena satisampajaññena samannāgato vivittaṁ senāsanaṁ bhajati araññaṁ rukkhamūlaṁ pabbataṁ kandaraṁ giriguhaṁ susānaṁ vanapatthaṁ abbhokāsaṁ palālapuñjaṁ. So pacchābhattaṁ piṇḍapātapaṭikkanto nisīdati pallaṅkaṁ ābhujitvā, ujuṁ kāyaṁ paṇidhāya, parimukhaṁ satiṁ upaṭṭhapetvā.
So iminā ca ariyena sīlakkhandhena samannāgato, imāya ca ariyāya santuṭṭhiyā samannāgato, iminā ca ariyena indriyasaṁvarena samannāgato, iminā ca ariyena satisampajaññena samannāgato
vivittaṁ senāsanaṁ bhajati araññaṁ rukkhamūlaṁ pabbataṁ kandaraṁ giriguhaṁ susānaṁ vanapatthaṁ abbhokāsaṁ palālapuñjaṁ.
So pacchābhattaṁ piṇḍapātapaṭikkanto nisīdati pallaṅkaṁ ābhujitvā, ujuṁ kāyaṁ paṇidhāya, parimukhaṁ satiṁ upaṭṭhapetvā.
So iminā ca ariyena sīlakkhandhena samannāgato, imāya ca ariyāya santuṭṭhiyā samannāgato, iminā ca ariyena indriyasaṁvarena samannāgato, iminā ca ariyena satisampajaññena samannāgato vivittaṁ senāsanaṁ bhajati araññaṁ rukkhamūlaṁ pabbataṁ kandaraṁ giriguhaṁ susānaṁ vanapatthaṁ abbhokāsaṁ palālapuñjaṁ. So pacchābhattaṁ piṇḍapātapaṭikkanto nisīdati pallaṅkaṁ ābhujitvā, ujuṁ kāyaṁ paṇidhāya, parimukhaṁ satiṁ upaṭṭhapetvā.
So abhijjhaṁ loke pahāya vigatābhijjhena cetasā viharati, abhijjhāya cittaṁ parisodheti. Byāpādapadosaṁ pahāya abyāpannacitto viharati sabbapāṇabhūtahitānukampī, byāpādapadosā cittaṁ parisodheti. Thinamiddhaṁ pahāya vigatathinamiddho viharati ālokasaññī sato sampajāno, thinamiddhā cittaṁ parisodheti. Uddhaccakukkuccaṁ pahāya anuddhato viharati ajjhattaṁ vūpasantacitto, uddhaccakukkuccā cittaṁ parisodheti. Vicikicchaṁ pahāya tiṇṇavicikiccho viharati akathaṅkathī kusalesu dhammesu, vicikicchāya cittaṁ parisodheti.
So abhijjhaṁ loke pahāya vigatābhijjhena cetasā viharati, abhijjhāya cittaṁ parisodheti.
Byāpādapadosaṁ pahāya abyāpannacitto viharati sabbapāṇabhūtahitānukampī, byāpādapadosā cittaṁ parisodheti.
Thinamiddhaṁ pahāya vigatathinamiddho viharati ālokasaññī sato sampajāno, thinamiddhā cittaṁ parisodheti.
Uddhaccakukkuccaṁ pahāya anuddhato viharati ajjhattaṁ vūpasantacitto, uddhaccakukkuccā cittaṁ parisodheti.
Vicikicchaṁ pahāya tiṇṇavicikiccho viharati akathaṅkathī kusalesu dhammesu, vicikicchāya cittaṁ parisodheti.
So abhijjhaṁ loke pahāya vigatābhijjhena cetasā viharati, abhijjhāya cittaṁ parisodheti. Byāpādapadosaṁ pahāya abyāpannacitto viharati sabbapāṇabhūtahitānukampī, byāpādapadosā cittaṁ parisodheti. Thinamiddhaṁ pahāya vigatathinamiddho viharati ālokasaññī sato sampajāno, thinamiddhā cittaṁ parisodheti. Uddhaccakukkuccaṁ pahāya anuddhato viharati ajjhattaṁ vūpasantacitto, uddhaccakukkuccā cittaṁ parisodheti. Vicikicchaṁ pahāya tiṇṇavicikiccho viharati akathaṅkathī kusalesu dhammesu, vicikicchāya cittaṁ parisodheti.
So ime pañca nīvaraṇe pahāya cetaso upakkilese paññāya dubbalīkaraṇe vivicceva kāmehi vivicca akusalehi dhammehi savitakkaṁ savicāraṁ vivekajaṁ pītisukhaṁ paṭhamaṁ jhānaṁ upasampajja viharati. Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
So ime pañca nīvaraṇe pahāya cetaso upakkilese paññāya dubbalīkaraṇe
vivicceva kāmehi vivicca akusalehi dhammehi savitakkaṁ savicāraṁ vivekajaṁ pītisukhaṁ paṭhamaṁ jhānaṁ upasampajja viharati.
Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
So ime pañca nīvaraṇe pahāya cetaso upakkilese paññāya dubbalīkaraṇe vivicceva kāmehi vivicca akusalehi dhammehi savitakkaṁ savicāraṁ vivekajaṁ pītisukhaṁ paṭhamaṁ jhānaṁ upasampajja viharati. Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
Puna caparaṁ, bhikkhave, bhikkhu vitakkavicārānaṁ vūpasamā ajjhattaṁ sampasādanaṁ cetaso ekodibhāvaṁ avitakkaṁ avicāraṁ samādhijaṁ pītisukhaṁ dutiyaṁ jhānaṁ upasampajja viharati. Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
Puna caparaṁ, bhikkhave, bhikkhu vitakkavicārānaṁ vūpasamā ajjhattaṁ sampasādanaṁ cetaso ekodibhāvaṁ avitakkaṁ avicāraṁ samādhijaṁ pītisukhaṁ dutiyaṁ jhānaṁ upasampajja viharati.
Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
Puna caparaṁ, bhikkhave, bhikkhu vitakkavicārānaṁ vūpasamā ajjhattaṁ sampasādanaṁ cetaso ekodibhāvaṁ avitakkaṁ avicāraṁ samādhijaṁ pītisukhaṁ dutiyaṁ jhānaṁ upasampajja viharati. Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
Puna caparaṁ, bhikkhave, bhikkhu pītiyā ca virāgā upekkhako ca viharati sato ca sampajāno, sukhañca kāyena paṭisaṁvedeti. Yaṁ taṁ ariyā ācikkhanti: ‘upekkhako satimā sukhavihārī’ti tatiyaṁ jhānaṁ upasampajja viharati. Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
Puna caparaṁ, bhikkhave, bhikkhu pītiyā ca virāgā upekkhako ca viharati sato ca sampajāno, sukhañca kāyena paṭisaṁvedeti. Yaṁ taṁ ariyā ācikkhanti: ‘upekkhako satimā sukhavihārī’ti tatiyaṁ jhānaṁ upasampajja viharati.
Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
Puna caparaṁ, bhikkhave, bhikkhu pītiyā ca virāgā upekkhako ca viharati sato ca sampajāno, sukhañca kāyena paṭisaṁvedeti. Yaṁ taṁ ariyā ācikkhanti: ‘upekkhako satimā sukhavihārī’ti tatiyaṁ jhānaṁ upasampajja viharati. Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
Puna caparaṁ, bhikkhave, bhikkhu sukhassa ca pahānā dukkhassa ca pahānā, pubbeva somanassadomanassānaṁ atthaṅgamā, adukkhamasukhaṁ upekkhāsatipārisuddhiṁ catutthaṁ jhānaṁ upasampajja viharati. Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
Puna caparaṁ, bhikkhave, bhikkhu sukhassa ca pahānā dukkhassa ca pahānā, pubbeva somanassadomanassānaṁ atthaṅgamā, adukkhamasukhaṁ upekkhāsatipārisuddhiṁ catutthaṁ jhānaṁ upasampajja viharati.
Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
Puna caparaṁ, bhikkhave, bhikkhu sukhassa ca pahānā dukkhassa ca pahānā, pubbeva somanassadomanassānaṁ atthaṅgamā, adukkhamasukhaṁ upekkhāsatipārisuddhiṁ catutthaṁ jhānaṁ upasampajja viharati. Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
So evaṁ samāhite citte parisuddhe pariyodāte anaṅgaṇe vigatūpakkilese mudubhūte kammaniye ṭhite āneñjappatte pubbenivāsānussatiñāṇāya cittaṁ abhininnāmeti. So anekavihitaṁ pubbenivāsaṁ anussarati, seyyathidaṁ—ekampi jātiṁ dvepi jātiyo tissopi jātiyo catassopi jātiyo pañcapi jātiyo dasapi jātiyo vīsampi jātiyo tiṁsampi jātiyo cattālīsampi jātiyo paññāsampi jātiyo jātisatampi jātisahassampi jātisatasahassampi anekepi saṁvaṭṭakappe anekepi vivaṭṭakappe anekepi saṁvaṭṭavivaṭṭakappe: ‘amutrāsiṁ evaṁnāmo evaṅgotto evaṁvaṇṇo evamāhāro evaṁsukhadukkhappaṭisaṁvedī evamāyupariyanto, so tato cuto amutra udapādiṁ; tatrāpāsiṁ evaṁnāmo evaṅgotto evaṁvaṇṇo evamāhāro evaṁsukhadukkhappaṭisaṁvedī evamāyupariyanto, so tato cuto idhūpapanno’ti. Iti sākāraṁ sauddesaṁ anekavihitaṁ pubbenivāsaṁ anussarati.*seyyathidaṁ → seyyathīdaṁ (bj, sya-all, km, pts1ed) Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
So evaṁ samāhite citte parisuddhe pariyodāte anaṅgaṇe vigatūpakkilese mudubhūte kammaniye ṭhite āneñjappatte pubbenivāsānussatiñāṇāya cittaṁ abhininnāmeti.
So anekavihitaṁ pubbenivāsaṁ anussarati, seyyathidaṁ—ekampi jātiṁ dvepi jātiyo tissopi jātiyo catassopi jātiyo pañcapi jātiyo dasapi jātiyo vīsampi jātiyo tiṁsampi jātiyo cattālīsampi jātiyo paññāsampi jātiyo jātisatampi jātisahassampi jātisatasahassampi anekepi saṁvaṭṭakappe anekepi vivaṭṭakappe anekepi saṁvaṭṭavivaṭṭakappe: ‘amutrāsiṁ evaṁnāmo evaṅgotto evaṁvaṇṇo evamāhāro evaṁsukhadukkhappaṭisaṁvedī evamāyupariyanto, so tato cuto amutra udapādiṁ; tatrāpāsiṁ evaṁnāmo evaṅgotto evaṁvaṇṇo evamāhāro evaṁsukhadukkhappaṭisaṁvedī evamāyupariyanto, so tato cuto idhūpapanno’ti. Iti sākāraṁ sauddesaṁ anekavihitaṁ pubbenivāsaṁ anussarati.*seyyathidaṁ → seyyathīdaṁ (bj, sya-all, km, pts1ed)
Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
So evaṁ samāhite citte parisuddhe pariyodāte anaṅgaṇe vigatūpakkilese mudubhūte kammaniye ṭhite āneñjappatte pubbenivāsānussatiñāṇāya cittaṁ abhininnāmeti. So anekavihitaṁ pubbenivāsaṁ anussarati, seyyathidaṁ—ekampi jātiṁ dvepi jātiyo tissopi jātiyo catassopi jātiyo pañcapi jātiyo dasapi jātiyo vīsampi jātiyo tiṁsampi jātiyo cattālīsampi jātiyo paññāsampi jātiyo jātisatampi jātisahassampi jātisatasahassampi anekepi saṁvaṭṭakappe anekepi vivaṭṭakappe anekepi saṁvaṭṭavivaṭṭakappe: ‘amutrāsiṁ evaṁnāmo evaṅgotto evaṁvaṇṇo evamāhāro evaṁsukhadukkhappaṭisaṁvedī evamāyupariyanto, so tato cuto amutra udapādiṁ; tatrāpāsiṁ evaṁnāmo evaṅgotto evaṁvaṇṇo evamāhāro evaṁsukhadukkhappaṭisaṁvedī evamāyupariyanto, so tato cuto idhūpapanno’ti. Iti sākāraṁ sauddesaṁ anekavihitaṁ pubbenivāsaṁ anussarati.*seyyathidaṁ → seyyathīdaṁ (bj, sya-all, km, pts1ed)Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
So evaṁ samāhite citte parisuddhe pariyodāte anaṅgaṇe vigatūpakkilese mudubhūte kammaniye ṭhite āneñjappatte sattānaṁ cutūpapātañāṇāya cittaṁ abhininnāmeti. So dibbena cakkhunā visuddhena atikkantamānusakena satte passati cavamāne upapajjamāne hīne paṇīte suvaṇṇe dubbaṇṇe, sugate duggate yathākammūpage satte pajānāti: ‘ime vata bhonto sattā kāyaduccaritena samannāgatā vacīduccaritena samannāgatā manoduccaritena samannāgatā ariyānaṁ upavādakā micchādiṭṭhikā micchādiṭṭhikammasamādānā, te kāyassa bhedā paraṁ maraṇā apāyaṁ duggatiṁ vinipātaṁ nirayaṁ upapannā. Ime vā pana bhonto sattā kāyasucaritena samannāgatā vacīsucaritena samannāgatā manosucaritena samannāgatā ariyānaṁ anupavādakā sammādiṭṭhikā sammādiṭṭhikammasamādānā, te kāyassa bhedā paraṁ maraṇā sugatiṁ saggaṁ lokaṁ upapannā’ti. Iti dibbena cakkhunā visuddhena atikkantamānusakena satte passati cavamāne upapajjamāne hīne paṇīte suvaṇṇe dubbaṇṇe, sugate duggate yathākammūpage satte pajānāti. Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
So evaṁ samāhite citte parisuddhe pariyodāte anaṅgaṇe vigatūpakkilese mudubhūte kammaniye ṭhite āneñjappatte sattānaṁ cutūpapātañāṇāya cittaṁ abhininnāmeti.
So dibbena cakkhunā visuddhena atikkantamānusakena satte passati cavamāne upapajjamāne hīne paṇīte suvaṇṇe dubbaṇṇe, sugate duggate yathākammūpage satte pajānāti: ‘ime vata bhonto sattā kāyaduccaritena samannāgatā vacīduccaritena samannāgatā manoduccaritena samannāgatā ariyānaṁ upavādakā micchādiṭṭhikā micchādiṭṭhikammasamādānā, te kāyassa bhedā paraṁ maraṇā apāyaṁ duggatiṁ vinipātaṁ nirayaṁ upapannā. Ime vā pana bhonto sattā kāyasucaritena samannāgatā vacīsucaritena samannāgatā manosucaritena samannāgatā ariyānaṁ anupavādakā sammādiṭṭhikā sammādiṭṭhikammasamādānā, te kāyassa bhedā paraṁ maraṇā sugatiṁ saggaṁ lokaṁ upapannā’ti. Iti dibbena cakkhunā visuddhena atikkantamānusakena satte passati cavamāne upapajjamāne hīne paṇīte suvaṇṇe dubbaṇṇe, sugate duggate yathākammūpage satte pajānāti.
Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
So evaṁ samāhite citte parisuddhe pariyodāte anaṅgaṇe vigatūpakkilese mudubhūte kammaniye ṭhite āneñjappatte sattānaṁ cutūpapātañāṇāya cittaṁ abhininnāmeti. So dibbena cakkhunā visuddhena atikkantamānusakena satte passati cavamāne upapajjamāne hīne paṇīte suvaṇṇe dubbaṇṇe, sugate duggate yathākammūpage satte pajānāti: ‘ime vata bhonto sattā kāyaduccaritena samannāgatā vacīduccaritena samannāgatā manoduccaritena samannāgatā ariyānaṁ upavādakā micchādiṭṭhikā micchādiṭṭhikammasamādānā, te kāyassa bhedā paraṁ maraṇā apāyaṁ duggatiṁ vinipātaṁ nirayaṁ upapannā. Ime vā pana bhonto sattā kāyasucaritena samannāgatā vacīsucaritena samannāgatā manosucaritena samannāgatā ariyānaṁ anupavādakā sammādiṭṭhikā sammādiṭṭhikammasamādānā, te kāyassa bhedā paraṁ maraṇā sugatiṁ saggaṁ lokaṁ upapannā’ti. Iti dibbena cakkhunā visuddhena atikkantamānusakena satte passati cavamāne upapajjamāne hīne paṇīte suvaṇṇe dubbaṇṇe, sugate duggate yathākammūpage satte pajānāti. Evampi, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
So evaṁ samāhite citte parisuddhe pariyodāte anaṅgaṇe vigatūpakkilese mudubhūte kammaniye ṭhite āneñjappatte āsavānaṁ khayañāṇāya cittaṁ abhininnāmeti. So ‘idaṁ dukkhan’ti yathābhūtaṁ pajānāti, ‘ayaṁ dukkhasamudayo’ti yathābhūtaṁ pajānāti, ‘ayaṁ dukkhanirodho’ti yathābhūtaṁ pajānāti, ‘ayaṁ dukkhanirodhagāminī paṭipadāpaṭipadāEl medio de alcanzar una meta o destino. El «camino medio» (majjhima-paṭipadā) enseñado por el Buddha; el sendero de práctica descrito en la cuarta noble verdad (dukkhanirodhagāminī-paṭīpadā).Ver en el glosario’ti yathābhūtaṁ pajānāti; ‘ime āsavā’ti yathābhūtaṁ pajānāti, ‘ayaṁ āsavasamudayo’ti yathābhūtaṁ pajānāti, ‘ayaṁ āsavanirodho’ti yathābhūtaṁ pajānāti, ‘ayaṁ āsavanirodhagāminī paṭipadā’ti yathābhūtaṁ pajānāti.
So evaṁ samāhite citte parisuddhe pariyodāte anaṅgaṇe vigatūpakkilese mudubhūte kammaniye ṭhite āneñjappatte āsavānaṁ khayañāṇāya cittaṁ abhininnāmeti.
So ‘idaṁ dukkhan’ti yathābhūtaṁ pajānāti, ‘ayaṁ dukkhasamudayo’ti yathābhūtaṁ pajānāti, ‘ayaṁ dukkhanirodho’ti yathābhūtaṁ pajānāti, ‘ayaṁ dukkhanirodhagāminī
paṭipadāpaṭipadāEl medio de alcanzar una meta o destino. El «camino medio» (majjhima-paṭipadā) enseñado por el Buddha; el sendero de práctica descrito en la cuarta noble verdad (dukkhanirodhagāminī-paṭīpadā).Ver en el glosario’ti yathābhūtaṁ pajānāti;
‘ime āsavā’ti yathābhūtaṁ pajānāti, ‘ayaṁ āsavasamudayo’ti yathābhūtaṁ pajānāti, ‘ayaṁ āsavanirodho’ti yathābhūtaṁ pajānāti, ‘ayaṁ āsavanirodhagāminī paṭipadā’ti yathābhūtaṁ pajānāti.
So evaṁ samāhite citte parisuddhe pariyodāte anaṅgaṇe vigatūpakkilese mudubhūte kammaniye ṭhite āneñjappatte āsavānaṁ khayañāṇāya cittaṁ abhininnāmeti. So ‘idaṁ dukkhan’ti yathābhūtaṁ pajānāti, ‘ayaṁ dukkhasamudayo’ti yathābhūtaṁ pajānāti, ‘ayaṁ dukkhanirodho’ti yathābhūtaṁ pajānāti, ‘ayaṁ dukkhanirodhagāminī paṭipadāpaṭipadāEl medio de alcanzar una meta o destino. El «camino medio» (majjhima-paṭipadā) enseñado por el Buddha; el sendero de práctica descrito en la cuarta noble verdad (dukkhanirodhagāminī-paṭīpadā).Ver en el glosario’ti yathābhūtaṁ pajānāti; ‘ime āsavā’ti yathābhūtaṁ pajānāti, ‘ayaṁ āsavasamudayo’ti yathābhūtaṁ pajānāti, ‘ayaṁ āsavanirodho’ti yathābhūtaṁ pajānāti, ‘ayaṁ āsavanirodhagāminī paṭipadā’ti yathābhūtaṁ pajānāti.
Tassa evaṁ jānato evaṁ passato kāmāsavāpi cittaṁ vimuccati, bhavāsavāpi cittaṁ vimuccati, avijjāsavāpi cittaṁ vimuccati. Vimuttasmiṁ vimuttamiti ñāṇaṁ hoti.
Tassa evaṁ jānato evaṁ passato kāmāsavāpi cittaṁ vimuccati, bhavāsavāpi cittaṁ vimuccati, avijjāsavāpi cittaṁ vimuccati.
Vimuttasmiṁ vimuttamiti ñāṇaṁ hoti.
Tassa evaṁ jānato evaṁ passato kāmāsavāpi cittaṁ vimuccati, bhavāsavāpi cittaṁ vimuccati, avijjāsavāpi cittaṁ vimuccati. Vimuttasmiṁ vimuttamiti ñāṇaṁ hoti.
‘Khīṇā jāti, vusitaṁ brahmacariyaṁ, kataṁ karaṇīyaṁ, nāparaṁ itthattāyā’ti pajānāti. Evampi kho, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ. Evaṁvādī, bhikkhave, tathāgatā. Evaṁvādīnaṁ, bhikkhave, tathāgatānaṁ dasa sahadhammikā pāsaṁsaṭṭhānā āgacchanti.
‘Khīṇā jāti, vusitaṁ brahmacariyaṁ, kataṁ karaṇīyaṁ, nāparaṁ itthattāyā’ti pajānāti.
Evampi kho, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ.
Evaṁvādī, bhikkhave, tathāgatā.
Evaṁvādīnaṁ, bhikkhave, tathāgatānaṁ dasa sahadhammikā pāsaṁsaṭṭhānā āgacchanti.
‘Khīṇā jāti, vusitaṁ brahmacariyaṁ, kataṁ karaṇīyaṁ, nāparaṁ itthattāyā’ti pajānāti. Evampi kho, bhikkhave, saphalo upakkamo hoti, saphalaṁ padhānaṁ. Evaṁvādī, bhikkhave, tathāgatā. Evaṁvādīnaṁ, bhikkhave, tathāgatānaṁ dasa sahadhammikā pāsaṁsaṭṭhānā āgacchanti.
Sace, bhikkhave, sattā pubbekatahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti; addhā, bhikkhave, tathāgato pubbe sukatakammakārī yaṁ etarahi evarūpā anāsavā sukhā vedanā vedeti. Sace, bhikkhave, sattā issaranimmānahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti; addhā, bhikkhave, tathāgato bhaddakena issarena nimmito yaṁ etarahi evarūpā anāsavā sukhā vedanā vedeti. Sace, bhikkhave, sattā saṅgatibhāvahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti; addhā, bhikkhave, tathāgato kalyāṇasaṅgatiko yaṁ etarahi evarūpā anāsavā sukhā vedanā vedeti. Sace, bhikkhave, sattā abhijātihetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti; addhā, bhikkhave, tathāgato kalyāṇābhijātiko yaṁ etarahi evarūpā anāsavā sukhā vedanā vedeti. Sace, bhikkhave, sattā diṭṭhadhammūpakkamahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti; addhā, bhikkhave, tathāgato kalyāṇadiṭṭhadhammūpakkamo yaṁ etarahi evarūpā anāsavā sukhā vedanā vedeti.
Sace, bhikkhave, sattā pubbekatahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti;
addhā, bhikkhave, tathāgato pubbe sukatakammakārī yaṁ etarahi evarūpā anāsavā sukhā vedanā vedeti.
Sace, bhikkhave, sattā issaranimmānahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti;
addhā, bhikkhave, tathāgato bhaddakena issarena nimmito yaṁ etarahi evarūpā anāsavā sukhā vedanā vedeti.
Sace, bhikkhave, sattā saṅgatibhāvahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti;
addhā, bhikkhave, tathāgato kalyāṇasaṅgatiko yaṁ etarahi evarūpā anāsavā sukhā vedanā vedeti.
Sace, bhikkhave, sattā abhijātihetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti;
addhā, bhikkhave, tathāgato kalyāṇābhijātiko yaṁ etarahi evarūpā anāsavā sukhā vedanā vedeti.
Sace, bhikkhave, sattā diṭṭhadhammūpakkamahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti;
addhā, bhikkhave, tathāgato kalyāṇadiṭṭhadhammūpakkamo yaṁ etarahi evarūpā anāsavā sukhā vedanā vedeti.
Sace, bhikkhave, sattā pubbekatahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti; addhā, bhikkhave, tathāgato pubbe sukatakammakārī yaṁ etarahi evarūpā anāsavā sukhā vedanā vedeti. Sace, bhikkhave, sattā issaranimmānahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti; addhā, bhikkhave, tathāgato bhaddakena issarena nimmito yaṁ etarahi evarūpā anāsavā sukhā vedanā vedeti. Sace, bhikkhave, sattā saṅgatibhāvahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti; addhā, bhikkhave, tathāgato kalyāṇasaṅgatiko yaṁ etarahi evarūpā anāsavā sukhā vedanā vedeti. Sace, bhikkhave, sattā abhijātihetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti; addhā, bhikkhave, tathāgato kalyāṇābhijātiko yaṁ etarahi evarūpā anāsavā sukhā vedanā vedeti. Sace, bhikkhave, sattā diṭṭhadhammūpakkamahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti; addhā, bhikkhave, tathāgato kalyāṇadiṭṭhadhammūpakkamo yaṁ etarahi evarūpā anāsavā sukhā vedanā vedeti.
Sace, bhikkhave, sattā pubbekatahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato; no ce sattā pubbekatahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato. Sace, bhikkhave, sattā issaranimmānahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato; no ce sattā issaranimmānahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato. Sace, bhikkhave, sattā saṅgatibhāvahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato; no ce sattā saṅgatibhāvahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato. Sace, bhikkhave, sattā abhijātihetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato; no ce sattā abhijātihetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato. Sace, bhikkhave, sattā diṭṭhadhammūpakkamahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato; no ce sattā diṭṭhadhammūpakkamahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato. Evaṁvādī, bhikkhave, tathāgatā. Evaṁvādīnaṁ, bhikkhave, tathāgatānaṁ ime dasa sahadhammikā pāsaṁsaṭṭhānā āgacchantī”ti.
Sace, bhikkhave, sattā pubbekatahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato;
no ce sattā pubbekatahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato.
Sace, bhikkhave, sattā issaranimmānahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato;
no ce sattā issaranimmānahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato.
Sace, bhikkhave, sattā saṅgatibhāvahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato;
no ce sattā saṅgatibhāvahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato.
Sace, bhikkhave, sattā abhijātihetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato;
no ce sattā abhijātihetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato.
Sace, bhikkhave, sattā diṭṭhadhammūpakkamahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato;
no ce sattā diṭṭhadhammūpakkamahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato.
Evaṁvādī, bhikkhave, tathāgatā.
Evaṁvādīnaṁ, bhikkhave, tathāgatānaṁ ime dasa sahadhammikā pāsaṁsaṭṭhānā āgacchantī”ti.
Sace, bhikkhave, sattā pubbekatahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato; no ce sattā pubbekatahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato. Sace, bhikkhave, sattā issaranimmānahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato; no ce sattā issaranimmānahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato. Sace, bhikkhave, sattā saṅgatibhāvahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato; no ce sattā saṅgatibhāvahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato. Sace, bhikkhave, sattā abhijātihetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato; no ce sattā abhijātihetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato. Sace, bhikkhave, sattā diṭṭhadhammūpakkamahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato; no ce sattā diṭṭhadhammūpakkamahetu sukhadukkhaṁ paṭisaṁvedenti, pāsaṁso tathāgato. Evaṁvādī, bhikkhave, tathāgatā. Evaṁvādīnaṁ, bhikkhave, tathāgatānaṁ ime dasa sahadhammikā pāsaṁsaṭṭhānā āgacchantī”ti.
Idamavoca bhagavā. Attamanā te bhikkhū bhagavato bhāsitaṁ abhinandunti.
Attamanā te bhikkhū bhagavato bhāsitaṁ abhinandunti.
Idamavoca bhagavā. Attamanā te bhikkhū bhagavato bhāsitaṁ abhinandunti.
Devadahasuttaṁ niṭṭhitaṁ paṭhamaṁ.
Devadahasuttaṁ niṭṭhitaṁ paṭhamaṁ.
Devadahasuttaṁ niṭṭhitaṁ paṭhamaṁ.