KARUNAPURA SUTTA PIṬAKA
KARUNAPURA Biblioteca de suttas

Colección de Suttas

Selecciona un sutta o una sección

La ficha activa reflejará aquí el sutta, sección o mapa seleccionado.

Diagnóstico
Esperando inicialización…
Preparando biblioteca…
Cargando árbol…
Mapa
Discursos Medios
1. El capítulo que comienza con Devadaha

¿Qué pensáis acerca de mi?

Majjhima Nikāya
1. Devadahavagga
Kintisutta
Discursos Medios
1. El capítulo que comienza con Devadaha
¿Qué pensáis acerca de mi?
Majjhima Nikāya
1. Devadahavagga
Kintisutta

El Buddha enseña a los bhikkhus a no disputar sobre las enseñanzas fundamentales, sino a esforzarse siempre por la armonía.

Ruta suttaMN 103
← Suttas
Versiones de traducción
Vista:
Datos de publicación
Versión
ES · Anton P. Baron
Título de la publicación
Discursos Medios
Traductor
Anton P. Baron
Título raíz
Majjhimanikāya
Idioma de traducción
Español
Idioma raíz
Pali
Sobre la traducción
Traducción al español de Anton P. Baron, editada por Federico Angulo y Anton P. Baron y publicada por Bosque Theravada.
Edición
2008 · Bosque Theravada · website
Fuente
Bosque Theravada
Licencia
Términos de uso de Bosque Theravada Distribución gratuita con condiciones — Se permite copiar, reformatear, reimprimir, volver a publicar y redistribuir gratuitamente, indicando la fuente, identificando los derivados e incluyendo íntegramente estos términos. Por lo demás, todos los derechos reservados.

SC 1 Esto he escuchado : En una ocasión, el Bienaventurado estaba morando en Kusinara en la Arboleda de las OfrendasdānaA menudo se refiere a dar cualquiera de las cuatro necesidades a la orden monástica. Más generalmente, la inclinación a dar, sin esperar ninguna forma de retribución del receptor. Dāna es el primer tema en el sistema de instrucción gradual del Buddha (ver anupubbī-kathā), la primera de las diez pāramīs, uno de los siete tesoros (ver dhana), y el primero de los tres fundamentos para la acción meritoria (ver sīla y bhāvanā).Ver en el glosario. Estando ahí, se dirigió a los monjes con estas palabras: “Monjes.”—"Sí, venerable señorbhanteEn los textos pali, se usa como vocativo para dirigirse al Buddha o a un monje budista. En el uso moderno a menudo se emplea también como título.Ver en el glosario”, respondieron los monjes y el Bienaventurado continuó:

SC 2“¿Qué penáis acerca de mí, monjes? ¿Enseña el ascetasamaṇaAsceta o contemplativo. Proviene de una raíz śram que significa desgastar o subyugar.Ver en el glosario Gotama el DhammaDhamma1. Fenómeno; cualquier cosa que ocurre y es cognoscible. 2. Fenómeno mental, «pensamiento». 3. Principio, especialmente los principios de causalidad. 4. Doctrina, enseñanza. También, principios de comportamiento que los seres humanos deben seguir para armonizar con el orden natural correcto de las cosas; cualidades mentales que deben desarrollar para realizar la cualidad inherente de la mente en sí misma. Por extensión, «Dhamma» (usualmente en mayúscula) se usa también para denotar cualquier doctrina que enseña tales cosas. Así, el Dhamma del Buddha denota tanto sus enseñanzas como las realidades descritas por esa enseñanza. (Sánscrito: dharma)Ver en el glosario por el hábito? O, ¿Enseña el asceta Gotama el Dhamma por la comida de las limosnas? O, ¿Enseña el asceta Gotama el Dhamma por el lugar de alojamiento? O, ¿Enseña el asceta Gotama el Dhamma por el mejor estado de los seres?”

“Venerable señor, nosotros no pensamos acerca del Bienaventurado que ‘el asceta Gotama enseñe el Dhamma por el hábito, ni que el asceta Gotama enseñe el Dhamma por la comida de las limosnas, ni que el asceta Gotama enseñe el Dhamma por el lugar de alojamiento, ni que el asceta Gotama enseñe el Dhamma por el mejor estado de los seres.’"

“De modo que, monjes, no pensáis acerca de mi que ‘el asceta Gotama enseñe el Dhamma por el hábito… ni que el asceta Gotama enseñe el Dhamma por el mejor estado de los seres.’ Entonces, monjes, ¿qué pensáis acerca de mí?”

“Venerable señor, esto es lo que pensamos acerca del Bienaventurado: ‘el Bienaventurado es compasivo y busca nuestro bienestar. Él enseña el Dhamma por causa de su compasiónkaruṇāCompasión; simpatía; la aspiración a encontrar una forma de ser verdaderamente útil a uno mismo y a otros. Una de las cuatro «moradas sublimes» (brahma-vihāra).Ver en el glosario’”.

“Realmente, monjes, pensáis esto de mi: ‘el Bienaventurado es compasivo y busca nuestro bienestar. Él enseña el Dhamma por causa de su compasión’.

SC 3 “Así que, monjes, estas son las cosas que os he enseñado al haberlas conocido directamente: los cuatro fundamentos de la atención consciente, las cuatro clases del recto esfuerzo, las cuatro bases del poder espiritual, las cinco facultadesindriyaEn los suttas el término puede referirse tanto a los seis campos sensoriales (āyatana) como a los cinco factores mentales de saddhā (fe), viriya (energía), sati (atención plena), samādhi (inmersión), y paññā (sabiduría); ver bodhi-pakkhiya-dhammā.Ver en el glosario, los cinco poderes, los siete factores del despertar y el Noble Óctuple Sendero. En estas cosas, monjes, deberíais entrenaros en concordia, con mutuo aprecio y sin disputas.

SC 4“Mientras os entrenáis, monjes, en concordia, con mutuo aprecio y sin disputas, dos monjes podrían tener diferentes aserciones acerca del Dhamma elevado .

SC 5“Ahora bien, si vosotros pensaseis: ‘estos venerables señores difieren tanto en el significado como en el fraseo’, entonces deberíais acercaos al monje que, según vuestra apreciación, es el más razonable y decirle: ‘los venerables señores difieren tanto en el significado como en el fraseo. Los venerables señores deberían saber que es por esta razón que existe esta diferencia tanto en el significado como en el fraseo. No sea que caigan en las disputas.’ De la misma manera, deberíais acercaos al monje que, según vuestra apreciación, es el más razonable del grupo opuesto y decirle: ‘los venerables señores difieren tanto en el significado como en el fraseo. Los venerables señores deberían saber que es por esta razón que existe esta diferencia tanto en el significado como en el fraseo. No sea que caigan en las disputas.’ De esta manera, lo que ha sido erróneamente comprendido debería ser encargado a la mente como algo mal comprendido. Manteniendo en la mente lo erróneamente comprendido como algo comprendido de mala manera, debería exponerse lo que es el Dhamma y lo que es la Disciplina.

SC 6 “Ahora bien, si vosotros pensaseis: ‘estos venerables señores difieren en el significado pero están de acuerdo con el fraseo’, entonces deberíais acercaos al monje que, según vuestra apreciación, es el más razonable y decirle: ‘los venerables señores difieren en el significado pero están de acuerdo con el fraseo. Los venerables señores deberían saber que es por esta razón que existe esta diferencia en el significado y este acuerdo en el fraseo. No sea que caigan en las disputas.’ De la misma manera, deberíais acercaos al monje que, según vuestra apreciación, es el más razonable del grupo opuesto y decirle: ‘los venerables señores difieren en el significado pero están de acuerdo en el fraseo. Los venerables señores deberían saber que es por esta razón que existe esta diferencia en el significado y este acuerdo en el fraseo. No sea que caigan en las disputas.’ De esta manera, lo que ha sido erróneamente comprendido debería ser encargado a la mente como algo mal comprendido. Manteniendo en la mente lo erróneamente comprendido como algo comprendido de mala manera, debería exponerse lo que es el Dhamma y lo que es la Disciplina.

SC 7 “Ahora bien, si vosotros pensaseis: ‘estos venerables señores están de acuerdo con el significado pero difieren en el fraseo’, entonces deberíais acercaos al monje que, según vuestra apreciación, es el más razonable y decirle: ‘los venerables señores están de acuerdo con el significado pero difieren en el fraseo. Los venerables señores deberían saber que es por esta razón que existe este acuerdo con el significado y esta diferencia en el fraseo. No sea que caigan en las disputas por una bagatela .’ De la misma manera, deberíais acercaos al monje que, según vuestra apreciación, es el más razonable del grupo opuesto y decirle: ‘los venerables señores están de acuerdo con el significado pero difieren en el fraseo. Los venerables señores deberían saber que es por esta razón que existe este acuerdo con el significado y esta diferencia en el fraseo. No sea que caigan en las disputas.’ De esta manera, lo que ha sido erróneamente comprendido debería ser encargado a la mente como algo mal comprendido. Manteniendo en la mente lo erróneamente comprendido como algo comprendido de mala manera, debería exponerse lo que es el Dhamma y lo que es la Disciplina.

SC 8 “Ahora bien, si vosotros pensaseis: ‘estos venerables señores están de acuerdo tanto con el significado como con el fraseo’, entonces deberíais acercaos al monje que, según vuestra apreciación, es el más razonable y decirle: ‘los venerables señores están de acuerdo tanto con el significado como con el fraseo. Los venerables señores deberían saber que es por esta razón que existe este acuerdo tanto con el significado como con el fraseo. No sea que caigan en las disputas.’ De la misma manera, deberíais acercaos al monje que, según vuestra apreciación, es el más razonable del grupo opuesto y decirle: ‘los venerables señores están de acuerdo tanto con el significado como con el fraseo. Los venerables señores deberían saber que es por esta razón que existe este acuerdo tanto con el significado como con el fraseo. No sea que caigan en las disputas.’ De esta manera, lo que ha sido rectamente comprendido debería ser encargado a la mente como algo bien comprendido. Manteniendo en la mente lo rectamente comprendido como algo comprendido de buena manera, debería exponerse lo que es el Dhamma y lo que es la Disciplina.

SC 9“Mientras os entrenáis, monjes, en concordia, con mutuo aprecio y sin disputas, algunos de los monjes podrían cometer alguna ofensa o transgresión.

SC 10 “Entonces, monjes, no deberíais ni aplaudirlo ni reprocharlo; en vez de eso, la persona debería ser examinada de esta manera: ‘no me voy a afligir ni la otra persona será lastimada. La otra persona no es dada a la iradosaUna de las tres raíces no saludables (mūla) en la mente.Ver en el glosario ni resentimiento, no está apegada con firmeza a su punto de vista y renuncianekkhammaRenuncia; salida o libertad respecto al deseo sensual. En la tradición Theravāda es una de las diez pāramīs o perfecciones, y en el Noble Sendero Óctuple aparece como una dimensión de la intención correcta.Ver en el glosario fácilmente. Así que yo puedo hacer emerger a la otra persona de lo insalubre y establecerla en lo saludablekusalaSe aplica a estados mentales, acciones o cualidades que conducen a resultados beneficiosos y favorables. Una acción caracterizada por esta cualidad moral (kusala-kamma) tiende a producir bienestar y felicidad; las acciones caracterizadas por su opuesto (akusala-kamma), conducen al sufrimiento o al pesar. Ver kamma y akusala.Ver en el glosario’. Si semejante pensamientovitakkaTiene dos usos principales. 1. Pensamiento: en contextos generales, éticos o doctrinales, designa un pensamiento, una reflexión, una consideración, un razonamiento o una orientación mental dirigida hacia un tema. En compuestos como kāmavitakka (pensamiento sensual), byāpādavitakka (pensamiento de malevolencia), vihiṃsāvitakka (pensamiento dañino), nekkhammavitakka (pensamiento de renuncia), abyāpādavitakka (pensamiento de no malevolencia) y avihiṃsāvitakka (pensamiento de no dañar), se traduce normalmente como pensamiento. En estos casos, el pensamiento puede ser saludable o no saludable según el contenido hacia el que se dirige la mente. 2. Aplicación inicial de la mente; pensamiento aplicado: en contexto meditativo, especialmente en la fórmula del primer jhāna, designa el movimiento inicial por el que la mente se dirige, se coloca o se aplica al objeto o ámbito meditativo. En este c…Ver en el glosario se os ocurriese, monjes, entonces ésta sería una adecuada manera de hablar.

SC 11“También, esto podría ocurrírseos, monjes: ‘’no me voy a afligir, pero la otra persona va a ser lastimada. La otra persona es dada a la ira y el resentimiento, sin embargo, no está apegada con firmeza a su punto de vista y renuncia fácilmente. Así que yo puedo hacer emerger a la otra persona de lo insalubre y establecerla en lo saludable. Es una bagatela que esta persona va a resultar lastimada en comparación con un bien mucho mayor, consistente en que pueda hacer emerger a la otra persona de lo insalubre y establecerla en lo saludable.’ Si semejante pensamiento se os ocurriese, monjes, entonces ésta sería una adecuada manera de hablar.

SC 12“También, esto podría ocurrírseos, monjes: ‘’me voy a afligir, pero la otra persona no será lastimada. La otra persona no es dada a la ira y el resentimiento, pero está apegada con firmeza a su punto de vista y renuncia con dificultad. Pero aún así, yo puedo hacer emerger a la otra persona de lo insalubre y establecerla en lo saludable. Es una bagatela que voy a estar afligido en comparación con un bien mucho mayor, consistente en que pueda hacer emerger a la otra persona de lo insalubre y establecerla en lo saludable.’ Si semejante pensamiento se os ocurriese, monjes, entonces ésta sería una adecuada manera de hablar.

SC 13“También, esto podría ocurrírseos, monjes: ‘’me voy a afligir y la otra persona será lastimada. La otra persona es dada a la ira y el resentimiento, y también está apegada con firmeza a su punto de vista y renuncia con dificultad. Pero aún así, yo puedo hacer emerger a la otra persona de lo insalubre y establecerla en lo saludable. Es una bagatela que voy a estar afligido y la otra persona lastimada en comparación con un bien mucho mayor, consistente en que pueda hacer emerger a la otra persona de lo insalubre y establecerla en lo saludable.’ Si semejante pensamiento se os ocurriese, monjes, entonces ésta sería una adecuada manera de hablar.

SC 14“También, esto podría ocurrírseos, monjes: ‘’me voy a afligir y la otra persona será lastimada. La otra persona es dada a la ira y el resentimiento, y también está apegada con firmeza a su punto de vista y renuncia con dificultad. Y yo no puedo hacer emerger a la otra persona de lo insalubre y establecerla en lo saludable.’ Uno no debería escatimar, monjes, la ecuanimidadupekkhāEcuanimidad o equilibrio mental ante experiencias agradables, desagradables o neutras. Es una de las cuatro brahma-vihāras, una de las diez pāramīs y uno de los siete bojjhaṅgas.Ver en el glosario hacia semejante persona.

SC 15 “Mientras os entrenáis, monjes, en concordia, con mutuo aprecio y sin disputas, pueden surgir entre vosotros mutuas fricciones verbales, insolencia de los puntos de vista, contrariedades mentales, amarguras y rechazos. Entonces deberíais acercaos al monje que, según vuestra apreciación, es el más razonable entre los que están sentados de un lado y decirle: ‘Amigo, mientras nos entrenamos en concordia, con mutuo aprecio y sin disputas, surgieron mutuas fricciones verbales, insolencia de los puntos de vista, contrariedades mentales, amarguras y rechazos. Si el asceta los conociera, ¿podría censurarlos?’ Para responder rectamente, el monje diría: ‘mientras nos entrenamos en concordia… Si el asceta los conociera, los censuraría’.

“‘Pero, amigo, sin haber abandonado aquella cosa, ¿puede uno descubrir el Nibbana?’ Para responder rectamente, el monje diría: ‘sin haber abandonado aquella cosa, uno no puede descubrir el Nibbana.’

SC 16“Entonces, deberíais acercaos al monje que, según vuestra apreciación, es el más razonable entre los que están sentados del lado opuesto y decirle: ‘Amigo, mientras nos entrenamos en concordia, con mutuo aprecio y sin disputas, surgieron mutuas fricciones verbales, insolencia de los puntos de vista, contrariedades mentales, amarguras y rechazos. Si el asceta los conociera, ¿podría censurarlos?’ Para responder rectamente, el monje diría: ‘mientras nos entrenamos en concordia… Si el asceta los conociera, los censuraría’.

“‘Pero, amigo, sin haber abandonado aquella cosa, ¿puede uno descubrir el Nibbana?’ Para responder rectamente, el monje diría: ‘sin haber abandonado aquella cosa, uno no puede descubrir el Nibbana.’

SC 17“Y si después alguien preguntara a aquel monje: ‘¿Fue el venerable señor quien hizo emerger a aquellos monjes de lo insalubre y los estableció en lo saludable?’ Para responder rectamente, el monje diría: ‘He aquí, amigos, que fui junto al Bienaventurado y el Bienaventurado me ha enseñando el Dhamma. Habiendo escuchado el Dhamma, he hablado a aquellos monjes. Los monjes escucharon el Dhamma y emergieron de lo insalubre y llegaron a establecerse en lo saludable.’ Respondiendo de esta manera, el monje ni se exalta a sí mismo ni denigra a otros, sino que responde de acuerdo al Dhamma y nada hay ahí, que pudiera dar pie a deducir legítimamente de su aserción, censura alguna.”

Esto es lo que dijo el Bienaventurado y los monjes fueron satisfechos y se regocijaron en las palabras del Bienaventurado.

Evaṁ me sutaṁ— ekaṁ samayaṁ bhagavā pisinārāyaṁ viharati baliharaṇe vanasaṇḍe.*pisinārāyaṁ → kusinārāyaṁ (bj, sya-all, pts1ed) Tatra kho bhagavā bhikkhū āmantesi: “bhikkhavo”ti.

Evaṁ me sutaṁ—
ekaṁ samayaṁ bhagavā pisinārāyaṁ viharati baliharaṇe vanasaṇḍe.*pisinārāyaṁ → kusinārāyaṁ (bj, sya-all, pts1ed)
Tatra kho bhagavā bhikkhū āmantesi:
“bhikkhavo”ti.

Evaṁ me sutaṁ—ekaṁ samayaṁ bhagavā pisinārāyaṁ viharati baliharaṇe vanasaṇḍe.*pisinārāyaṁ → kusinārāyaṁ (bj, sya-all, pts1ed)Tatra kho bhagavā bhikkhū āmantesi: “bhikkhavo”ti.

“Bhadante”ti te bhikkhū bhagavato paccassosuṁ. Bhagavā etadavoca:

“Bhadante”ti te bhikkhū bhagavato paccassosuṁ.
Bhagavā etadavoca:

“Bhadante”ti te bhikkhū bhagavato paccassosuṁ. Bhagavā etadavoca:

“kinti vo, bhikkhave, mayi hoti: ‘cīvarahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti, piṇḍapātahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti, senāsanahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti, itibhavābhavahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ desetī’”ti?

“kinti vo, bhikkhave, mayi hoti:
‘cīvarahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti, piṇḍapātahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti, senāsanahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti, itibhavābhavahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ desetī’”ti?

“kinti vo, bhikkhave, mayi hoti: ‘cīvarahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti, piṇḍapātahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti, senāsanahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti, itibhavābhavahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ desetī’”ti?

“Na kho no, bhantebhanteEn los textos pali, se usa como vocativo para dirigirse al Buddha o a un monje budista. En el uso moderno a menudo se emplea también como título.Ver en el glosario, bhagavati evaṁ hoti: ‘cīvarahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti, piṇḍapātahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti, senāsanahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti, itibhavābhavahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ desetī’”ti.

“Na kho no, bhantebhanteEn los textos pali, se usa como vocativo para dirigirse al Buddha o a un monje budista. En el uso moderno a menudo se emplea también como título.Ver en el glosario, bhagavati evaṁ hoti:
‘cīvarahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti, piṇḍapātahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti, senāsanahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti, itibhavābhavahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ desetī’”ti.

“Na kho no, bhantebhanteEn los textos pali, se usa como vocativo para dirigirse al Buddha o a un monje budista. En el uso moderno a menudo se emplea también como título.Ver en el glosario, bhagavati evaṁ hoti: ‘cīvarahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti, piṇḍapātahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti, senāsanahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti, itibhavābhavahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ desetī’”ti.

“Na ca kira vo, bhikkhave, mayi evaṁ hoti: ‘cīvarahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti …pe… itibhavābhavahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ desetī’ti; atha kinti carahi vo, bhikkhave, mayi hotī”ti?*atha kinti carahi vo → atha kinti vo (pts1ed); atha kiñcarahi vo (mr)

“Na ca kira vo, bhikkhave, mayi evaṁ hoti:
‘cīvarahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti …pe…
itibhavābhavahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ desetī’ti;
atha kinti carahi vo, bhikkhave, mayi hotī”ti?*atha kinti carahi vo → atha kinti vo (pts1ed); atha kiñcarahi vo (mr)

“Na ca kira vo, bhikkhave, mayi evaṁ hoti: ‘cīvarahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ deseti …pe… itibhavābhavahetu vā samaṇo gotamo dhammaṁ desetī’ti; atha kinti carahi vo, bhikkhave, mayi hotī”ti?*atha kinti carahi vo → atha kinti vo (pts1ed); atha kiñcarahi vo (mr)

“Evaṁ kho no, bhante, bhagavati hoti: ‘anukampako bhagavā hitesī; anukampaṁ upādāya dhammaṁ desetī’”ti.

“Evaṁ kho no, bhante, bhagavati hoti:
‘anukampako bhagavā hitesī;
anukampaṁ upādāya dhammaṁ desetī’”ti.

“Evaṁ kho no, bhante, bhagavati hoti: ‘anukampako bhagavā hitesī; anukampaṁ upādāya dhammaṁ desetī’”ti.

“Evañca kira vo, bhikkhave, mayi hoti: ‘anukampako bhagavā hitesī; anukampaṁ upādāya dhammaṁ desetī’ti.

“Evañca kira vo, bhikkhave, mayi hoti:
‘anukampako bhagavā hitesī;
anukampaṁ upādāya dhammaṁ desetī’ti.

“Evañca kira vo, bhikkhave, mayi hoti: ‘anukampako bhagavā hitesī; anukampaṁ upādāya dhammaṁ desetī’ti.

Tasmātiha, bhikkhave, ye vo mayā dhammā abhiññāabhiññāPoderes intuitivos que surgen de la práctica de la concentración: la capacidad de mostrar poderes psíquicos, clarividencia, clariaudiencia, la capacidad de conocer los pensamientos de otros, el recuerdo de vidas pasadas, y el conocimiento que destruye los contaminantes (ver āsava).Ver en el glosario desitā, seyyathidaṁ—*vo → ye te (mr) cattāro satipaṭṭhānā cattāro sammappadhānā cattāro iddhipādā pañcindriyāni pañca balāni satta bojjhaṅgā ariyo aṭṭhaṅgiko maggo, tattha sabbeheva samaggehi sammodamānehi avivadamānehi sikkhitabbaṁ.

Tasmātiha, bhikkhave, ye vo mayā dhammā abhiññāabhiññāPoderes intuitivos que surgen de la práctica de la concentración: la capacidad de mostrar poderes psíquicos, clarividencia, clariaudiencia, la capacidad de conocer los pensamientos de otros, el recuerdo de vidas pasadas, y el conocimiento que destruye los contaminantes (ver āsava).Ver en el glosario desitā, seyyathidaṁ—*vo → ye te (mr)
cattāro satipaṭṭhānā cattāro sammappadhānā cattāro iddhipādā pañcindriyāni pañca balāni satta bojjhaṅgā ariyo aṭṭhaṅgiko maggo, tattha sabbeheva samaggehi sammodamānehi avivadamānehi sikkhitabbaṁ.

Tasmātiha, bhikkhave, ye vo mayā dhammā abhiññāabhiññāPoderes intuitivos que surgen de la práctica de la concentración: la capacidad de mostrar poderes psíquicos, clarividencia, clariaudiencia, la capacidad de conocer los pensamientos de otros, el recuerdo de vidas pasadas, y el conocimiento que destruye los contaminantes (ver āsava).Ver en el glosario desitā, seyyathidaṁ—*vo → ye te (mr)cattāro satipaṭṭhānā cattāro sammappadhānā cattāro iddhipādā pañcindriyāni pañca balāni satta bojjhaṅgā ariyo aṭṭhaṅgiko maggo, tattha sabbeheva samaggehi sammodamānehi avivadamānehi sikkhitabbaṁ.

Tesañca vo, bhikkhave, samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ siyaṁsu dve bhikkhū abhidhamme nānāvādā.*siyaṁsu → tattha siyuṁ (bj); siyā (cck); siyuṁ (sya1ed, sya2ed, km)

Tesañca vo, bhikkhave, samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ siyaṁsu dve bhikkhū abhidhamme nānāvādā.*siyaṁsu → tattha siyuṁ (bj); siyā (cck); siyuṁ (sya1ed, sya2ed, km)

Tesañca vo, bhikkhave, samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ siyaṁsu dve bhikkhū abhidhamme nānāvādā.*siyaṁsu → tattha siyuṁ (bj); siyā (cck); siyuṁ (sya1ed, sya2ed, km)

Tatra ce tumhākaṁ evamassa: ‘imesaṁ kho āyasmantānaṁ atthato ceva nānaṁ byañjanato ca nānan’ti, tattha yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo:*suvacataraṁ → subbacataraṁ (mr) ‘āyasmantānaṁ kho atthato ceva nānaṁ, byañjanato ca nānaṁ. Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha—*Tadamināpetaṁ → tadimināpetaṁ (sya1ed, sya2ed, km) yathā atthato ceva nānaṁ, byañjanato ca nānaṁ. Māyasmanto vivādaṁ āpajjitthā’ti. Athāparesaṁ ekatopakkhikānaṁ bhikkhūnaṁ yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo: ‘āyasmantānaṁ kho atthato ceva nānaṁ, byañjanato ca nānaṁ. Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha— yathā atthato ceva nānaṁ, byañjanato ca nānaṁ. Māyasmanto vivādaṁ āpajjitthā’ti. Iti duggahitaṁ duggahitato dhāretabbaṁ, suggahitaṁ suggahitato dhāretabbaṁ. Duggahitaṁ duggahitato dhāretvā suggahitaṁ suggahitato dhāretvā yo dhammo yo vinayo so bhāsitabbo.

Tatra ce tumhākaṁ evamassa:
‘imesaṁ kho āyasmantānaṁ atthato ceva nānaṁ byañjanato ca nānan’ti, tattha yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo:*suvacataraṁ → subbacataraṁ (mr)
‘āyasmantānaṁ kho atthato ceva nānaṁ, byañjanato ca nānaṁ.
Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha—*Tadamināpetaṁ → tadimināpetaṁ (sya1ed, sya2ed, km)
yathā atthato ceva nānaṁ, byañjanato ca nānaṁ.
Māyasmanto vivādaṁ āpajjitthā’ti.
Athāparesaṁ ekatopakkhikānaṁ bhikkhūnaṁ yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo:
‘āyasmantānaṁ kho atthato ceva nānaṁ, byañjanato ca nānaṁ.
Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha—
yathā atthato ceva nānaṁ, byañjanato ca nānaṁ.
Māyasmanto vivādaṁ āpajjitthā’ti.
Iti duggahitaṁ duggahitato dhāretabbaṁ, suggahitaṁ suggahitato dhāretabbaṁ.
Duggahitaṁ duggahitato dhāretvā suggahitaṁ suggahitato dhāretvā yo dhammo yo vinayo so bhāsitabbo.

Tatra ce tumhākaṁ evamassa: ‘imesaṁ kho āyasmantānaṁ atthato ceva nānaṁ byañjanato ca nānan’ti, tattha yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo:*suvacataraṁ → subbacataraṁ (mr)‘āyasmantānaṁ kho atthato ceva nānaṁ, byañjanato ca nānaṁ. Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha—*Tadamināpetaṁ → tadimināpetaṁ (sya1ed, sya2ed, km)yathā atthato ceva nānaṁ, byañjanato ca nānaṁ. Māyasmanto vivādaṁ āpajjitthā’ti. Athāparesaṁ ekatopakkhikānaṁ bhikkhūnaṁ yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo: ‘āyasmantānaṁ kho atthato ceva nānaṁ, byañjanato ca nānaṁ. Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha—yathā atthato ceva nānaṁ, byañjanato ca nānaṁ. Māyasmanto vivādaṁ āpajjitthā’ti. Iti duggahitaṁ duggahitato dhāretabbaṁ, suggahitaṁ suggahitato dhāretabbaṁ. Duggahitaṁ duggahitato dhāretvā suggahitaṁ suggahitato dhāretvā yo dhammo yo vinayo so bhāsitabbo.

Tatra ce tumhākaṁ evamassa: ‘imesaṁ kho āyasmantānaṁ atthato hi kho nānaṁ, byañjanato sametī’ti, tattha yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo: ‘āyasmantānaṁ kho atthato hi nānaṁ, byañjanato sameti. Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha— yathā atthato hi kho nānaṁ, byañjanato sameti. Māyasmanto vivādaṁ āpajjitthā’ti. Athāparesaṁ ekatopakkhikānaṁ bhikkhūnaṁ yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo: ‘āyasmantānaṁ kho atthato hi kho nānaṁ, byañjanato sameti. Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha— yathā atthato hi kho nānaṁ, byañjanato sameti. Māyasmanto vivādaṁ āpajjitthā’ti. Iti duggahitaṁ duggahitato dhāretabbaṁ, suggahitaṁ suggahitato dhāretabbaṁ. Duggahitaṁ duggahitato dhāretvā suggahitaṁ suggahitato dhāretvā yo dhammo yo vinayo so bhāsitabbo.

Tatra ce tumhākaṁ evamassa:
‘imesaṁ kho āyasmantānaṁ atthato hi kho nānaṁ, byañjanato sametī’ti, tattha yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo:
‘āyasmantānaṁ kho atthato hi nānaṁ, byañjanato sameti.
Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha—
yathā atthato hi kho nānaṁ, byañjanato sameti.
Māyasmanto vivādaṁ āpajjitthā’ti.
Athāparesaṁ ekatopakkhikānaṁ bhikkhūnaṁ yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo:
‘āyasmantānaṁ kho atthato hi kho nānaṁ, byañjanato sameti.
Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha—
yathā atthato hi kho nānaṁ, byañjanato sameti.
Māyasmanto vivādaṁ āpajjitthā’ti.
Iti duggahitaṁ duggahitato dhāretabbaṁ, suggahitaṁ suggahitato dhāretabbaṁ.
Duggahitaṁ duggahitato dhāretvā suggahitaṁ suggahitato dhāretvā yo dhammo yo vinayo so bhāsitabbo.

Tatra ce tumhākaṁ evamassa: ‘imesaṁ kho āyasmantānaṁ atthato hi kho nānaṁ, byañjanato sametī’ti, tattha yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo: ‘āyasmantānaṁ kho atthato hi nānaṁ, byañjanato sameti. Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha—yathā atthato hi kho nānaṁ, byañjanato sameti. Māyasmanto vivādaṁ āpajjitthā’ti. Athāparesaṁ ekatopakkhikānaṁ bhikkhūnaṁ yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo: ‘āyasmantānaṁ kho atthato hi kho nānaṁ, byañjanato sameti. Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha—yathā atthato hi kho nānaṁ, byañjanato sameti. Māyasmanto vivādaṁ āpajjitthā’ti. Iti duggahitaṁ duggahitato dhāretabbaṁ, suggahitaṁ suggahitato dhāretabbaṁ. Duggahitaṁ duggahitato dhāretvā suggahitaṁ suggahitato dhāretvā yo dhammo yo vinayo so bhāsitabbo.

Tatra ce tumhākaṁ evamassa: ‘imesaṁ kho āyasmantānaṁ atthato hi kho sameti, byañjanato nānan’ti, tattha yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo: ‘āyasmantānaṁ kho atthato hi sameti, byañjanato nānaṁ. Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha— yathā atthato hi kho sameti, byañjanato nānaṁ. Appamattakaṁ kho panetaṁ yadidaṁ—byañjanaṁ. Māyasmanto appamattake vivādaṁ āpajjitthā’ti. Athāparesaṁ ekatopakkhikānaṁ bhikkhūnaṁ yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo: ‘āyasmantānaṁ kho atthato hi sameti, byañjanato nānaṁ. Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha— yathā atthato hi kho sameti, byañjanato nānaṁ. Appamattakaṁ kho panetaṁ yadidaṁ—byañjanaṁ. Māyasmanto appamattake vivādaṁ āpajjitthā’ti. Iti suggahitaṁ suggahitato dhāretabbaṁ, duggahitaṁ duggahitato dhāretabbaṁ. Suggahitaṁ suggahitato dhāretvā duggahitaṁ duggahitato dhāretvā yo dhammo yo vinayo so bhāsitabbo.

Tatra ce tumhākaṁ evamassa:
‘imesaṁ kho āyasmantānaṁ atthato hi kho sameti, byañjanato nānan’ti, tattha yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo:
‘āyasmantānaṁ kho atthato hi sameti, byañjanato nānaṁ.
Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha—
yathā atthato hi kho sameti, byañjanato nānaṁ.
Appamattakaṁ kho panetaṁ yadidaṁ—byañjanaṁ.
Māyasmanto appamattake vivādaṁ āpajjitthā’ti.
Athāparesaṁ ekatopakkhikānaṁ bhikkhūnaṁ yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo:
‘āyasmantānaṁ kho atthato hi sameti, byañjanato nānaṁ.
Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha—
yathā atthato hi kho sameti, byañjanato nānaṁ.
Appamattakaṁ kho panetaṁ yadidaṁ—byañjanaṁ.
Māyasmanto appamattake vivādaṁ āpajjitthā’ti.
Iti suggahitaṁ suggahitato dhāretabbaṁ, duggahitaṁ duggahitato dhāretabbaṁ.
Suggahitaṁ suggahitato dhāretvā duggahitaṁ duggahitato dhāretvā yo dhammo yo vinayo so bhāsitabbo.

Tatra ce tumhākaṁ evamassa: ‘imesaṁ kho āyasmantānaṁ atthato hi kho sameti, byañjanato nānan’ti, tattha yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo: ‘āyasmantānaṁ kho atthato hi sameti, byañjanato nānaṁ. Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha—yathā atthato hi kho sameti, byañjanato nānaṁ. Appamattakaṁ kho panetaṁ yadidaṁ—byañjanaṁ. Māyasmanto appamattake vivādaṁ āpajjitthā’ti. Athāparesaṁ ekatopakkhikānaṁ bhikkhūnaṁ yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo: ‘āyasmantānaṁ kho atthato hi sameti, byañjanato nānaṁ. Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha—yathā atthato hi kho sameti, byañjanato nānaṁ. Appamattakaṁ kho panetaṁ yadidaṁ—byañjanaṁ. Māyasmanto appamattake vivādaṁ āpajjitthā’ti. Iti suggahitaṁ suggahitato dhāretabbaṁ, duggahitaṁ duggahitato dhāretabbaṁ. Suggahitaṁ suggahitato dhāretvā duggahitaṁ duggahitato dhāretvā yo dhammo yo vinayo so bhāsitabbo.

Tatra ce tumhākaṁ evamassa: ‘imesaṁ kho āyasmantānaṁ atthato ceva sameti byañjanato ca sametī’ti, tattha yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo: ‘āyasmantānaṁ kho atthato ceva sameti, byañjanato ca sameti. Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha— yathā atthato ceva sameti byañjanato ca sameti. Māyasmanto vivādaṁ āpajjitthā’ti. Athāparesaṁ ekatopakkhikānaṁ bhikkhūnaṁ yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo: ‘āyasmantānaṁ kho atthato ceva sameti byañjanato ca sameti. Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha— yathā atthato ceva sameti byañjanato ca sameti. Māyasmanto vivādaṁ āpajjitthā’ti. Iti suggahitaṁ suggahitato dhāretabbaṁ. Suggahitaṁ suggahitato dhāretvā yo dhammo yo vinayo so bhāsitabbo.

Tatra ce tumhākaṁ evamassa:
‘imesaṁ kho āyasmantānaṁ atthato ceva sameti byañjanato ca sametī’ti, tattha yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo:
‘āyasmantānaṁ kho atthato ceva sameti, byañjanato ca sameti.
Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha—
yathā atthato ceva sameti byañjanato ca sameti.
Māyasmanto vivādaṁ āpajjitthā’ti.
Athāparesaṁ ekatopakkhikānaṁ bhikkhūnaṁ yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo:
‘āyasmantānaṁ kho atthato ceva sameti byañjanato ca sameti.
Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha—
yathā atthato ceva sameti byañjanato ca sameti.
Māyasmanto vivādaṁ āpajjitthā’ti.
Iti suggahitaṁ suggahitato dhāretabbaṁ.
Suggahitaṁ suggahitato dhāretvā yo dhammo yo vinayo so bhāsitabbo.

Tatra ce tumhākaṁ evamassa: ‘imesaṁ kho āyasmantānaṁ atthato ceva sameti byañjanato ca sametī’ti, tattha yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo: ‘āyasmantānaṁ kho atthato ceva sameti, byañjanato ca sameti. Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha—yathā atthato ceva sameti byañjanato ca sameti. Māyasmanto vivādaṁ āpajjitthā’ti. Athāparesaṁ ekatopakkhikānaṁ bhikkhūnaṁ yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo: ‘āyasmantānaṁ kho atthato ceva sameti byañjanato ca sameti. Tadamināpetaṁ āyasmanto jānātha—yathā atthato ceva sameti byañjanato ca sameti. Māyasmanto vivādaṁ āpajjitthā’ti. Iti suggahitaṁ suggahitato dhāretabbaṁ. Suggahitaṁ suggahitato dhāretvā yo dhammo yo vinayo so bhāsitabbo.

Tesañca vo, bhikkhave, samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ siyā aññatarassa bhikkhuno āpatti siyā vītikkamo, tatra, bhikkhave, na codanāya taritabbaṁ. Puggalo upaparikkhitabbo:*taritabbaṁ → coditabbaṁ (sya-all, km, mr); turitabbaṁ (?) ‘iti mayhañca avihesā bhavissati parassa ca puggalassa anupaghāto, paro hi puggalo akkodhano anupanāhī adaḷhadiṭṭhī suppaṭinissaggī, sakkomi cāhaṁ etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetun’ti. Sace, bhikkhave, evamassa, kallaṁ vacanāya.

Tesañca vo, bhikkhave, samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ siyā aññatarassa bhikkhuno āpatti siyā vītikkamo,
tatra, bhikkhave, na codanāya taritabbaṁ. Puggalo upaparikkhitabbo:*taritabbaṁ → coditabbaṁ (sya-all, km, mr); turitabbaṁ (?)
‘iti mayhañca avihesā bhavissati parassa ca puggalassa anupaghāto, paro hi puggalo akkodhano anupanāhī adaḷhadiṭṭhī suppaṭinissaggī, sakkomi cāhaṁ etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetun’ti.
Sace, bhikkhave, evamassa, kallaṁ vacanāya.

Tesañca vo, bhikkhave, samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ siyā aññatarassa bhikkhuno āpatti siyā vītikkamo, tatra, bhikkhave, na codanāya taritabbaṁ. Puggalo upaparikkhitabbo:*taritabbaṁ → coditabbaṁ (sya-all, km, mr); turitabbaṁ (?)‘iti mayhañca avihesā bhavissati parassa ca puggalassa anupaghāto, paro hi puggalo akkodhano anupanāhī adaḷhadiṭṭhī suppaṭinissaggī, sakkomi cāhaṁ etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetun’ti. Sace, bhikkhave, evamassa, kallaṁ vacanāya.

Sace pana, bhikkhave, evamassa: ‘mayhaṁ kho avihesā bhavissati parassa ca puggalassa upaghāto, paro hi puggalo kodhano upanāhī adaḷhadiṭṭhī suppaṭinissaggī, sakkomi cāhaṁ etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetuṁ. Appamattakaṁ kho panetaṁ yadidaṁ—parassa puggalassa upaghāto. Atha kho etadeva bahutaraṁ— svāhaṁ sakkomi etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetun’ti. Sace, bhikkhave, evamassa, kallaṁ vacanāya.

Sace pana, bhikkhave, evamassa:
‘mayhaṁ kho avihesā bhavissati parassa ca puggalassa upaghāto, paro hi puggalo kodhano upanāhī adaḷhadiṭṭhī suppaṭinissaggī, sakkomi cāhaṁ etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetuṁ.
Appamattakaṁ kho panetaṁ yadidaṁ—parassa puggalassa upaghāto.
Atha kho etadeva bahutaraṁ—
svāhaṁ sakkomi etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetun’ti.
Sace, bhikkhave, evamassa, kallaṁ vacanāya.

Sace pana, bhikkhave, evamassa: ‘mayhaṁ kho avihesā bhavissati parassa ca puggalassa upaghāto, paro hi puggalo kodhano upanāhī adaḷhadiṭṭhī suppaṭinissaggī, sakkomi cāhaṁ etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetuṁ. Appamattakaṁ kho panetaṁ yadidaṁ—parassa puggalassa upaghāto. Atha kho etadeva bahutaraṁ—svāhaṁ sakkomi etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetun’ti. Sace, bhikkhave, evamassa, kallaṁ vacanāya.

Sace pana, bhikkhave, evamassa: ‘mayhaṁ kho vihesā bhavissati parassa ca puggalassa anupaghāto. Paro hi puggalo akkodhano anupanāhī daḷhadiṭṭhī duppaṭinissaggī, sakkomi cāhaṁ etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetuṁ. Appamattakaṁ kho panetaṁ yadidaṁ—mayhaṁ vihesā. Atha kho etadeva bahutaraṁ— svāhaṁ sakkomi etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetun’ti. Sace, bhikkhave, evamassa, kallaṁ vacanāya.

Sace pana, bhikkhave, evamassa:
‘mayhaṁ kho vihesā bhavissati parassa ca puggalassa anupaghāto. Paro hi puggalo akkodhano anupanāhī daḷhadiṭṭhī duppaṭinissaggī, sakkomi cāhaṁ etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetuṁ.
Appamattakaṁ kho panetaṁ yadidaṁ—mayhaṁ vihesā.
Atha kho etadeva bahutaraṁ—
svāhaṁ sakkomi etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetun’ti.
Sace, bhikkhave, evamassa, kallaṁ vacanāya.

Sace pana, bhikkhave, evamassa: ‘mayhaṁ kho vihesā bhavissati parassa ca puggalassa anupaghāto. Paro hi puggalo akkodhano anupanāhī daḷhadiṭṭhī duppaṭinissaggī, sakkomi cāhaṁ etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetuṁ. Appamattakaṁ kho panetaṁ yadidaṁ—mayhaṁ vihesā. Atha kho etadeva bahutaraṁ—svāhaṁ sakkomi etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetun’ti. Sace, bhikkhave, evamassa, kallaṁ vacanāya.

Sace pana, bhikkhave, evamassa: ‘mayhañca kho vihesā bhavissati parassa ca puggalassa upaghāto. Paro hi puggalo kodhano upanāhī daḷhadiṭṭhī duppaṭinissaggī, sakkomi cāhaṁ etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetuṁ. Appamattakaṁ kho panetaṁ yadidaṁ—mayhañca vihesā bhavissati parassa ca puggalassa upaghāto. Atha kho etadeva bahutaraṁ— svāhaṁ sakkomi etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetun’ti. Sace, bhikkhave, evamassa, kallaṁ vacanāya.

Sace pana, bhikkhave, evamassa:
‘mayhañca kho vihesā bhavissati parassa ca puggalassa upaghāto. Paro hi puggalo kodhano upanāhī daḷhadiṭṭhī duppaṭinissaggī, sakkomi cāhaṁ etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetuṁ.
Appamattakaṁ kho panetaṁ yadidaṁ—mayhañca vihesā bhavissati parassa ca puggalassa upaghāto.
Atha kho etadeva bahutaraṁ—
svāhaṁ sakkomi etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetun’ti.
Sace, bhikkhave, evamassa, kallaṁ vacanāya.

Sace pana, bhikkhave, evamassa: ‘mayhañca kho vihesā bhavissati parassa ca puggalassa upaghāto. Paro hi puggalo kodhano upanāhī daḷhadiṭṭhī duppaṭinissaggī, sakkomi cāhaṁ etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetuṁ. Appamattakaṁ kho panetaṁ yadidaṁ—mayhañca vihesā bhavissati parassa ca puggalassa upaghāto. Atha kho etadeva bahutaraṁ—svāhaṁ sakkomi etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetun’ti. Sace, bhikkhave, evamassa, kallaṁ vacanāya.

Sace pana, bhikkhave, evamassa: ‘mayhañca kho vihesā bhavissati parassa ca puggalassa upaghāto. Paro hi puggalo kodhano upanāhī daḷhadiṭṭhī duppaṭinissaggī, na cāhaṁ sakkomi etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetun’ti. Evarūpe, bhikkhave, puggale upekkhāupekkhāEcuanimidad o equilibrio mental ante experiencias agradables, desagradables o neutras. Es una de las cuatro brahma-vihāras, una de las diez pāramīs y uno de los siete bojjhaṅgas.Ver en el glosario nātimaññitabbā.

Sace pana, bhikkhave, evamassa:
‘mayhañca kho vihesā bhavissati parassa ca puggalassa upaghāto. Paro hi puggalo kodhano upanāhī daḷhadiṭṭhī duppaṭinissaggī, na cāhaṁ sakkomi etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetun’ti.
Evarūpe, bhikkhave, puggale upekkhāupekkhāEcuanimidad o equilibrio mental ante experiencias agradables, desagradables o neutras. Es una de las cuatro brahma-vihāras, una de las diez pāramīs y uno de los siete bojjhaṅgas.Ver en el glosario nātimaññitabbā.

Sace pana, bhikkhave, evamassa: ‘mayhañca kho vihesā bhavissati parassa ca puggalassa upaghāto. Paro hi puggalo kodhano upanāhī daḷhadiṭṭhī duppaṭinissaggī, na cāhaṁ sakkomi etaṁ puggalaṁ akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpetun’ti. Evarūpe, bhikkhave, puggale upekkhāupekkhāEcuanimidad o equilibrio mental ante experiencias agradables, desagradables o neutras. Es una de las cuatro brahma-vihāras, una de las diez pāramīs y uno de los siete bojjhaṅgas.Ver en el glosario nātimaññitabbā.

Tesañca vo, bhikkhave, samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ aññamaññassa vacīsaṁhāro uppajjeyya diṭṭhipaḷāso cetaso āghāto appaccayo anabhiraddhi.*diṭṭhipaḷāso → diṭṭhipalāso (bj, mr) | vacīsaṁhāro → vacīsaṁsāro (bj); vacīsaṅkhāro (si, sya-all, pts1ed) Tattha ekatopakkhikānaṁ bhikkhūnaṁ yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo: ‘yaṁ no, āvuso, amhākaṁ samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ aññamaññassa vacīsaṁhāro uppanno diṭṭhipaḷāso cetaso āghāto appaccayo anabhiraddhi, taṁ jānamāno samaṇo garaheyyā’ti.*samaṇo → samāno (bj, mr) SammāsammāDe forma correcta, adecuada o bien orientada. En el Noble Sendero Óctuple indica que cada factor está alineado con el camino que conduce al cese de dukkha.Ver en el glosario byākaramāno, bhikkhave, bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario evaṁ byākareyya: ‘yaṁ no, āvuso, amhākaṁ samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ aññamaññassa vacīsaṁhāro uppanno diṭṭhipaḷāso cetaso āghāto appaccayo anabhiraddhi, taṁ jānamāno samaṇo garaheyyāti. Etaṁ panāvuso, dhammaṁ appahāya nibbānaṁ sacchikareyyā’ti. Sammā byākaramāno, bhikkhave, bhikkhu evaṁ byākareyya: ‘etaṁ, āvuso, dhammaṁ appahāya na nibbānaṁ sacchikareyyā’ti.

Tesañca vo, bhikkhave, samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ aññamaññassa vacīsaṁhāro uppajjeyya diṭṭhipaḷāso cetaso āghāto appaccayo anabhiraddhi.*diṭṭhipaḷāso → diṭṭhipalāso (bj, mr) | vacīsaṁhāro → vacīsaṁsāro (bj); vacīsaṅkhāro (si, sya-all, pts1ed)
Tattha ekatopakkhikānaṁ bhikkhūnaṁ yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo:
‘yaṁ no, āvuso, amhākaṁ samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ aññamaññassa vacīsaṁhāro uppanno diṭṭhipaḷāso cetaso āghāto appaccayo anabhiraddhi, taṁ jānamāno samaṇo garaheyyā’ti.*samaṇo → samāno (bj, mr)
SammāsammāDe forma correcta, adecuada o bien orientada. En el Noble Sendero Óctuple indica que cada factor está alineado con el camino que conduce al cese de dukkha.Ver en el glosario byākaramāno, bhikkhave, bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario evaṁ byākareyya:
‘yaṁ no, āvuso, amhākaṁ samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ aññamaññassa vacīsaṁhāro uppanno diṭṭhipaḷāso cetaso āghāto appaccayo anabhiraddhi, taṁ jānamāno samaṇo garaheyyāti.
Etaṁ panāvuso, dhammaṁ appahāya nibbānaṁ sacchikareyyā’ti.
Sammā byākaramāno, bhikkhave, bhikkhu evaṁ byākareyya:
‘etaṁ, āvuso, dhammaṁ appahāya na nibbānaṁ sacchikareyyā’ti.

Tesañca vo, bhikkhave, samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ aññamaññassa vacīsaṁhāro uppajjeyya diṭṭhipaḷāso cetaso āghāto appaccayo anabhiraddhi.*diṭṭhipaḷāso → diṭṭhipalāso (bj, mr) | vacīsaṁhāro → vacīsaṁsāro (bj); vacīsaṅkhāro (si, sya-all, pts1ed)Tattha ekatopakkhikānaṁ bhikkhūnaṁ yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo: ‘yaṁ no, āvuso, amhākaṁ samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ aññamaññassa vacīsaṁhāro uppanno diṭṭhipaḷāso cetaso āghāto appaccayo anabhiraddhi, taṁ jānamāno samaṇo garaheyyā’ti.*samaṇo → samāno (bj, mr)SammāsammāDe forma correcta, adecuada o bien orientada. En el Noble Sendero Óctuple indica que cada factor está alineado con el camino que conduce al cese de dukkha.Ver en el glosario byākaramāno, bhikkhave, bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario evaṁ byākareyya: ‘yaṁ no, āvuso, amhākaṁ samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ aññamaññassa vacīsaṁhāro uppanno diṭṭhipaḷāso cetaso āghāto appaccayo anabhiraddhi, taṁ jānamāno samaṇo garaheyyāti. Etaṁ panāvuso, dhammaṁ appahāya nibbānaṁ sacchikareyyā’ti. Sammā byākaramāno, bhikkhave, bhikkhu evaṁ byākareyya: ‘etaṁ, āvuso, dhammaṁ appahāya na nibbānaṁ sacchikareyyā’ti.

Athāparesaṁ ekatopakkhikānaṁ bhikkhūnaṁ yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha, so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo: ‘yaṁ no, āvuso, amhākaṁ samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ aññamaññassa vacīsaṁhāro uppanno diṭṭhipaḷāso cetaso āghāto appaccayo anabhiraddhi, taṁ jānamāno samaṇo garaheyyā’ti. Sammā byākaramāno, bhikkhave, bhikkhu evaṁ byākareyya: ‘yaṁ no, āvuso, amhākaṁ samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ aññamaññassa vacīsaṁhāro uppanno diṭṭhipaḷāso cetaso āghāto appaccayo anabhiraddhi taṁ jānamāno samaṇo garaheyyāti. Etaṁ panāvuso, dhammaṁ appahāya nibbānaṁ sacchikareyyā’ti. Sammā byākaramāno, bhikkhave, bhikkhu evaṁ byākareyya: ‘etaṁ kho, āvuso, dhammaṁ appahāya na nibbānaṁ sacchikareyyā’ti.

Athāparesaṁ ekatopakkhikānaṁ bhikkhūnaṁ yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha, so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo:
‘yaṁ no, āvuso, amhākaṁ samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ aññamaññassa vacīsaṁhāro uppanno diṭṭhipaḷāso cetaso āghāto appaccayo anabhiraddhi, taṁ jānamāno samaṇo garaheyyā’ti.
Sammā byākaramāno, bhikkhave, bhikkhu evaṁ byākareyya:
‘yaṁ no, āvuso, amhākaṁ samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ aññamaññassa vacīsaṁhāro uppanno diṭṭhipaḷāso cetaso āghāto appaccayo anabhiraddhi taṁ jānamāno samaṇo garaheyyāti.
Etaṁ panāvuso, dhammaṁ appahāya nibbānaṁ sacchikareyyā’ti.
Sammā byākaramāno, bhikkhave, bhikkhu evaṁ byākareyya:
‘etaṁ kho, āvuso, dhammaṁ appahāya na nibbānaṁ sacchikareyyā’ti.

Athāparesaṁ ekatopakkhikānaṁ bhikkhūnaṁ yaṁ bhikkhuṁ suvacataraṁ maññeyyātha, so upasaṅkamitvā evamassa vacanīyo: ‘yaṁ no, āvuso, amhākaṁ samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ aññamaññassa vacīsaṁhāro uppanno diṭṭhipaḷāso cetaso āghāto appaccayo anabhiraddhi, taṁ jānamāno samaṇo garaheyyā’ti. Sammā byākaramāno, bhikkhave, bhikkhu evaṁ byākareyya: ‘yaṁ no, āvuso, amhākaṁ samaggānaṁ sammodamānānaṁ avivadamānānaṁ sikkhataṁ aññamaññassa vacīsaṁhāro uppanno diṭṭhipaḷāso cetaso āghāto appaccayo anabhiraddhi taṁ jānamāno samaṇo garaheyyāti. Etaṁ panāvuso, dhammaṁ appahāya nibbānaṁ sacchikareyyā’ti. Sammā byākaramāno, bhikkhave, bhikkhu evaṁ byākareyya: ‘etaṁ kho, āvuso, dhammaṁ appahāya na nibbānaṁ sacchikareyyā’ti.

Tañce, bhikkhave, bhikkhuṁ pare evaṁ puccheyyuṁ: ‘āyasmatā no ete bhikkhū akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpitā’ti? Sammā byākaramāno, bhikkhave, bhikkhu evaṁ byākareyya: ‘idhāhaṁ, āvuso, yena bhagavā tenupasaṅkamiṁ, tassa me bhagavā dhammaṁ desesi, tāhaṁ dhammaṁ sutvā tesaṁ bhikkhūnaṁ abhāsiṁ. Taṁ te bhikkhū dhammaṁ sutvā akusalā vuṭṭhahiṁsu, kusale patiṭṭhahiṁsū’ti. Evaṁ byākaramāno kho, bhikkhave, bhikkhu na ceva attānaṁ ukkaṁseti, na paraṁ vambheti, dhammassa cānudhammaṁ byākaroti, na ca koci sahadhammiko vādānuvādo gārayhaṁ ṭhānaṁ āgacchatī”ti.

Tañce, bhikkhave, bhikkhuṁ pare evaṁ puccheyyuṁ:
‘āyasmatā no ete bhikkhū akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpitā’ti?
Sammā byākaramāno, bhikkhave, bhikkhu evaṁ byākareyya:
‘idhāhaṁ, āvuso, yena bhagavā tenupasaṅkamiṁ, tassa me bhagavā dhammaṁ desesi, tāhaṁ dhammaṁ sutvā tesaṁ bhikkhūnaṁ abhāsiṁ.
Taṁ te bhikkhū dhammaṁ sutvā akusalā vuṭṭhahiṁsu, kusale patiṭṭhahiṁsū’ti.
Evaṁ byākaramāno kho, bhikkhave, bhikkhu na ceva attānaṁ ukkaṁseti, na paraṁ vambheti, dhammassa cānudhammaṁ byākaroti, na ca koci sahadhammiko vādānuvādo gārayhaṁ ṭhānaṁ āgacchatī”ti.

Tañce, bhikkhave, bhikkhuṁ pare evaṁ puccheyyuṁ: ‘āyasmatā no ete bhikkhū akusalā vuṭṭhāpetvā kusale patiṭṭhāpitā’ti? Sammā byākaramāno, bhikkhave, bhikkhu evaṁ byākareyya: ‘idhāhaṁ, āvuso, yena bhagavā tenupasaṅkamiṁ, tassa me bhagavā dhammaṁ desesi, tāhaṁ dhammaṁ sutvā tesaṁ bhikkhūnaṁ abhāsiṁ. Taṁ te bhikkhū dhammaṁ sutvā akusalā vuṭṭhahiṁsu, kusale patiṭṭhahiṁsū’ti. Evaṁ byākaramāno kho, bhikkhave, bhikkhu na ceva attānaṁ ukkaṁseti, na paraṁ vambheti, dhammassa cānudhammaṁ byākaroti, na ca koci sahadhammiko vādānuvādo gārayhaṁ ṭhānaṁ āgacchatī”ti.

Idamavoca bhagavā. Attamanā te bhikkhū bhagavato bhāsitaṁ abhinandunti.

Idamavoca bhagavā.
Attamanā te bhikkhū bhagavato bhāsitaṁ abhinandunti.

Idamavoca bhagavā. Attamanā te bhikkhū bhagavato bhāsitaṁ abhinandunti.

Kintisuttaṁ niṭṭhitaṁ tatiyaṁ.

Kintisuttaṁ niṭṭhitaṁ tatiyaṁ.

Kintisuttaṁ niṭṭhitaṁ tatiyaṁ.

AnteriorLos discípulos de varios monásticos de otras religionesSN 2.30·NānātitthiyasāvakasuttaUna serie de deidades que anteriormente habían sido ascetas en las sectas no budistas se acercan al Buddha, pronunciando versos en alabanza —o crítica…SiguienteJovenSN 3.1·DaharasuttaEl rey Pasenadi se encuentra con el Buddha por primera vez. Se pregunta cómo puede el Buddha afirmar que está despierto cuando aún es tan joven. El Bu…

Texto original en pali: Mahāsaṅgīti Tipiṭaka Buddhavasse 2500.

Datos pali, segmentación, variantes y metadatos: importados desde SuttaCentral.

Traducción al español: Anton P. Baron.

Gestionar consentimiento

🍪 En KarunaPura usamos cookies para ofrecerte una experiencia más consciente y respetuosa.

Funcionales Siempre activo
Estas cookies son esenciales para el funcionamiento básico de la web y no se pueden desactivar.
Permiten recordar tus ajustes y preferencias para que tu experiencia sea más fluida.
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. Nos ayudan a entender cómo se usa el sitio de forma anónima, para seguir mejorando.
Marketing
Se utilizan para ofrecer contenido personalizado y relevante según tu comportamiento de navegación.
  • Administrar opciones
  • Gestionar los servicios
  • Gestionar {vendor_count} proveedores
  • Leer más sobre estos propósitos
Ver preferencias
  • {title}
  • {title}
  • {title}