Així ho he sentit: Una vegada, el Benaurat s’estava a Sàvatthi, al monestir d’Anathapíndika del Bosc de Jeta. Allà mateix, el Benaurat es va adreçar als monjos:
—Monjos!
—Venerable!— van respondre els monjos.
El Benaurat va parlar així:
Sariputta, monjos, és savi; Sariputta té una gran comprensió, monjos; Sariputta, monjos, té una comprensió ampla; Sariputta, monjos, té una comprensió joiosa; Sariputta, monjos, té una comprensió ràpida; Sariputta, monjos, té una comprensió aguda; Sariputta, monjos, té una comprensió penetrant; Sariputta, monjos, ha practicat durant quinze dies la visió analítica progressiva dels fenòmens. Així és, monjos, com Sariputta practica la visió analítica progressiva dels fenòmens:
Apartat dels plaers sensorials, apartat dels hàbits mentals perjudicials, Sariputta s’estableix en la primera abstracció meditativa, que es caracteritza pel benestar i la joia que neixen de la discriminació en presència de fantasies i discurs mental. Les experiències de la primera abstracció meditativa són el pensament, el discurs mental, el benestar, el plaer i la concentració mental.El contacte, la sensació, la percepció, la intenció, el pensament, el desig, la determinació, l’energia, l’atenció i la reflexió són els fenòmens que va analitzant. És conscient que apareixen, és conscient que són presents, és conscient que s’esvaneixen. I reflexiona així: «Aquests fenòmens no eren presents i han aparegut, han existit i han desaparegut.» I roman desprès, deseixit, desaferrat, deslligat, lliure, desenjovat, amb la ment oberta. I reflexiona: «El deseiximent és més amunt.» I, amb la pràctica repetida, n’està segur.
I encara més, monjos, en apaivagar-se els pensaments i el discurs mental, Sariputta s’estableix en la segona abstracció meditativa, que es caracteritza pel benestar i la joia que neixen de la concentració en absència de fantasies i discurs mental, la unicitat del pensament i la calma interior. Les experiències de la segona abstracció meditativa són la calma interior, el benestar, el plaer i la concentració mental. El contacte, la sensació, la percepció, la intenció, el pensament, el desig, la determinació, l’energia, l’atenció i la reflexió són els fenòmens que va analitzant. És conscient que apareixen, és conscient que són presents, és conscient que s’esvaneixen. I reflexiona així: «Aquests fenòmens no eren presents i han aparegut, han existit i han desaparegut.» I roman desprès, deseixit, desaferrat, deslligat, lliure, desenjovat, amb la ment oberta. I reflexiona: «El deseiximent és més amunt.» I, amb la pràctica repetida, n’està segur.
I encara més, monjos, mantenint-se indiferent a la joia, equànime, atent i plenament conscient, Sariputta s’estableix en la tercera abstracció meditativa, on experimenta benestar amb el cos, tal com els nobles descriuen: «roman equànime, atent i feliç». Les experiències de la tercera abstracció meditativa són el benestar, l’atenció, la plena consciència i la concentració mental. El contacte, la sensació, la percepció, la intenció, el pensament, el desig, la determinació, l’energia, l’atenció i la reflexió són els fenòmens que va analitzant. És conscient que apareixen, és conscient que són presents, és conscient que s’esvaneixen. I reflexiona així: «Aquests fenòmens no eren presents i han aparegut, han existit i han desaparegut.» I roman desprès, deseixit, desaferrat, deslligat, lliure, desenjovat, amb la ment oberta. I reflexiona: «El deseiximent és més amunt.» I, amb la pràctica repetida, n’està segur.
I encara, més, monjos, en disminuir el benestar i el malestar, i desaparèixer l’eufòria i el neguit anteriors, Sariputta s’estableix en la quarta abstracció meditativa, l’estat de neutralitat que té la puresa de l’atenció equànime. Les experiències de la quarta abstracció meditativa són l’equanimitat, la sensació neutra, la calma interior, l’atenció pura i buida d’ideació i la concentració mental. El contacte, la sensació, la percepció, la intenció, el pensament, el desig, la determinació, l’energia, l’atenció i la reflexió són els fenòmens que va analitzant. És conscient que apareixen, és conscient que són presents, és conscient que s’esvaneixen. I reflexiona així: «Aquests fenòmens no eren presents i han aparegut, han existit i han desaparegut.» I roman desprès, deseixit, desaferrat, deslligat, lliure, desenjovat, amb la ment oberta. I reflexiona: «El deseiximent és més amunt.» I, amb la pràctica repetida, n’està segur.
I encara més, monjos, quan ha superat del tot les percepcions físiques i s’han esvanit les impressions sensorials, desconsiderant les distraccions, s’estableix en l’esfera d’infinitud de l’espai anomenada «espai infinit». Les experiències de l’esfera d’infinitud de l’espai són la percepció de l’esfera d’infinitud de l’espai i la concentració mental. El contacte, la sensació, la percepció, la intenció, el pensament, el desig, la determinació, l’energia, l’atenció i la reflexió són els fenòmens que va analitzant. És conscient que apareixen, és conscient que són presents, és conscient que s’esvaneixen. I reflexiona així: «Aquests fenòmens no eren presents i han aparegut, han existit i han desaparegut.» I roman desprès, deseixit, desaferrat, deslligat, lliure, desenjovat, amb la ment oberta. I reflexiona: «El deseiximent és més amunt.» I, amb la pràctica repetida, n’està segur.
I encara més, monjos, quan ha superat completament l’esfera d’infinitud de l’espai, Sariputta s’estableix en l’esfera d’infinitud de la consciència anomenada «consciència infinita». Els fenòmens de l’esfera d’infinitud de la consciència són la percepció de l’esfera d’infinitud de la consciència i la concentració mental. El contacte, la sensació, la percepció, la intenció, el pensament, el desig, la determinació, l’energia, l’atenció i la reflexió són els fenòmens que va analitzant. És conscient que apareixen, és conscient que són presents, és conscient que s’esvaneixen. I reflexiona així: «Aquests fenòmens no eren presents i han aparegut, han existit i han desaparegut.» I roman desprès, deseixit, desaferrat, deslligat, lliure, desenjovat, amb la ment oberta. I reflexiona: «El deseiximent és més amunt.» I, amb la pràctica repetida, n’està segur.
I encara més, monjos, superant completament l’esfera d’infinitud de la consciència, s’estableix en l’esfera d’infinitud del no-res anomenada «no hi ha res». Els fenòmens de l’esfera d’infinitud del no-res són la percepció de l’esfera d’infinitud del no-res i la concentració mental. El contacte, la sensació, la percepció, la intenció, el pensament, el desig, la determinació, l’energia, l’atenció i la reflexió són els fenòmens que va analitzant. És conscient que apareixen, és conscient que són presents, és conscient que s’esvaneixen. I reflexiona així: «Aquests fenòmens no eren presents i han aparegut, han existit i han desaparegut.» I roman desprès, deseixit, desaferrat, deslligat, lliure, desenjovat, amb la ment oberta. I reflexiona: «El deseiximent és més amunt.» I, amb la pràctica repetida, n’està segur.
I encara més, monjos, superant completament l’esfera d’infinitud del no-res, s’estableix en l’esfera on no hi ha percepció ni absència de percepció. I, atent, emergeix d’aquest estat. Després d’emergir atent d’aquest estat, contempla els fenòmens que han passat, han cessat, han canviat.«Aquests esdeveniments no eren presents i han aparegut, han existit i han desaparegut.» I roman desprès, deseixit, desaferrat, deslligat, lliure, desenjovat, amb la ment oberta. I reflexiona: «El deseiximent és més amunt.» I, amb la pràctica repetida, n’està segur.
I encara més, monjos, superant completament l’esfera on no hi ha percepció ni absència de percepció, Sariputta s’estableix en l’esfera de cessació de la percepció i la sensació. I, com que els ha contemplat amb ple coneixement, els efluents s’han destruït. I, atent, emergeix d’aquest estat. Després d’emergir atent d’aquest estat, contempla els fenòmens que han passat, han cessat, han canviat. «Aquests fenòmens no eren presents i han aparegut, han existit i han desaparegut.» I roman desprès, deseixit, desaferrat, deslligat, lliure, desenjovat, amb la ment oberta. I reflexiona: «El deseiximent no és més amunt.» I, amb la pràctica repetida, n’està segur.
Si, parlant amb justesa, es pogués dir d’algú que ha assolit el domini i la perfecció en la noble virtut, que ha assolit el domini i la perfecció en la noble concentració, que ha assolit el domini i la perfecció en la noble comprensió, que ha assolit el domini i la perfecció en el noble alliberament, és de Sariputta que es podria dir amb justesa: «Ha assolit el domini i la perfecció en la noble virtut, ha assolit el domini i la perfecció en la noble concentració, ha assolit el domini i la perfecció en la noble comprensió, ha assolit el domini i la perfecció en el noble alliberament.» Si, parlant amb justesa, es pogués dir d’algú que és fill del Benaurat, nascut del seu pit, nascut de la seva boca, fill de la Veritat, fet a la imatge de la Veritat, hereu de la Veritat i no pas de coses materials, és de Sariputta que es podria dir amb justesa: «És fill del Benaurat, nascut del seu pit, nascut de la seva boca, fill de la Veritat, fet a la imatge de la Veritat, hereu de la Veritat i no pas de coses materials.» Sariputta, monjos, continua fent girar amb encert la suprema roda de la Veritat que el Realitzat va engegar.
Així va parlar el Benaurat. Els monjos, inspirats, es van alegrar de les paraules del Benaurat.
Evaṁ me sutaṁ— ekaṁ samayaṁ bhagavā sāvatthiyaṁ viharati jetavane anāthapiṇḍikassa ārāme. Tatra kho bhagavā bhikkhū āmantesi: “bhikkhavo”ti.
ekaṁ samayaṁ bhagavā sāvatthiyaṁ viharati jetavane anāthapiṇḍikassa ārāme.
Tatra kho bhagavā bhikkhū āmantesi:
Evaṁ me sutaṁ—ekaṁ samayaṁ bhagavā sāvatthiyaṁ viharati jetavane anāthapiṇḍikassa ārāme. Tatra kho bhagavā bhikkhū āmantesi: “bhikkhavo”ti.
“Bhadante”ti te bhikkhū bhagavato paccassosuṁ. Bhagavā etadavoca:
“Bhadante”ti te bhikkhū bhagavato paccassosuṁ.
“Bhadante”ti te bhikkhū bhagavato paccassosuṁ. Bhagavā etadavoca:
“Paṇḍito, bhikkhave, sāriputto; mahāpañño, bhikkhave, sāriputto; puthupañño, bhikkhave, sāriputto; hāsapañño, bhikkhave, sāriputto;*hāsapañño → hāsupañño (bj, pts1ed) javanapañño, bhikkhave, sāriputto; tikkhapañño, bhikkhave, sāriputto; nibbedhikapañño, bhikkhave, sāriputto; sāriputto, bhikkhave, aḍḍhamāsaṁ anupadadhammavipassanaṁ vipassati. Tatridaṁ, bhikkhave, sāriputtassa anupadadhammavipassanāya hoti.
“Paṇḍito, bhikkhave, sāriputto;
mahāpañño, bhikkhave, sāriputto;
puthupañño, bhikkhave, sāriputto;
hāsapañño, bhikkhave, sāriputto;*hāsapañño → hāsupañño (bj, pts1ed)
javanapañño, bhikkhave, sāriputto;
tikkhapañño, bhikkhave, sāriputto;
nibbedhikapañño, bhikkhave, sāriputto;
sāriputto, bhikkhave, aḍḍhamāsaṁ anupadadhammavipassanaṁ vipassati.
Tatridaṁ, bhikkhave, sāriputtassa anupadadhammavipassanāya hoti.
“Paṇḍito, bhikkhave, sāriputto; mahāpañño, bhikkhave, sāriputto; puthupañño, bhikkhave, sāriputto; hāsapañño, bhikkhave, sāriputto;*hāsapañño → hāsupañño (bj, pts1ed)javanapañño, bhikkhave, sāriputto; tikkhapañño, bhikkhave, sāriputto; nibbedhikapañño, bhikkhave, sāriputto; sāriputto, bhikkhave, aḍḍhamāsaṁ anupadadhammavipassanaṁ vipassati. Tatridaṁ, bhikkhave, sāriputtassa anupadadhammavipassanāya hoti.
Idha, bhikkhave, sāriputto vivicceva kāmehi vivicca akusalehi dhammehi savitakkaṁ savicāraṁ vivekajaṁ pītisukhaṁ paṭhamaṁ jhānaṁ upasampajja viharati. Ye ca paṭhame jhāne dhammā vitakko ca vicāro ca pītipītiGozo, deleite o entusiasmo meditativo. En meditación, pīti designa una cualidad gozosa y energizante de la mente que aparece en el primer jhāna, que alcanza su madurez en el segundo jhāna, y se desvanece antes del tercero. Es también uno de los siete factores del despertar.Ver en el glosario ca sukhañca cittekaggatā ca, phasso vedanāvedanāTonalidad de la experiencia nacida del contacto (phassa). Hay tres tipos: agradable, desagradable o ni agradable ni desagradable. Como uno de los cinco khandhas, vedanā designa el modo en que una experiencia se siente en términos de placer, dolor o neutralidad, sin ser todavía emoción elaborada. Ver khandha y phassa.Ver en el glosario saññāsaññāPercepción; reconocimiento; interpretación. Ver khandha.Ver en el glosario cetanācetanāEl factor mental que dirige la mente hacia su objeto. Es el que orienta y dirige la acción. El Buddha identificó la intención (cetanā) como la esencia del kamma: «Es la intención, bhikkhus, lo que yo llamo kamma».Ver en el glosario cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ satisatiAtención plena, memoria, poderes de referencia y retención. En algunos contextos, la palabra sati cuando se usa sola cubre también la alerta (sampajañña).Ver en el glosario upekkhāupekkhāEcuanimidad o equilibrio mental ante experiencias agradables, desagradables o neutras. Es una de las cuatro brahma-vihāras, una de las diez pāramīs y uno de los siete bojjhaṅgas.Ver en el glosario manasikāro—tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti.*paṭhame jhāne → paṭhamajjhāne (si, pts1ed, mr) Tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti. So evaṁ pajānāti: ‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti. So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati.*appaṭibaddho → apaṭibaddho (pts1ed); appaṭibandho (mr) So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti. Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Idha, bhikkhave, sāriputto vivicceva kāmehi vivicca akusalehi dhammehi savitakkaṁ savicāraṁ vivekajaṁ pītisukhaṁ paṭhamaṁ jhānaṁ upasampajja viharati.
Ye ca paṭhame jhāne dhammā vitakko ca vicāro ca
pītipītiGozo, deleite o entusiasmo meditativo. En meditación, pīti designa una cualidad gozosa y energizante de la mente que aparece en el primer jhāna, que alcanza su madurez en el segundo jhāna, y se desvanece antes del tercero. Es también uno de los siete factores del despertar.Ver en el glosario ca sukhañca cittekaggatā ca, phasso
vedanāvedanāTonalidad de la experiencia nacida del contacto (phassa). Hay tres tipos: agradable, desagradable o ni agradable ni desagradable. Como uno de los cinco khandhas, vedanā designa el modo en que una experiencia se siente en términos de placer, dolor o neutralidad, sin ser todavía emoción elaborada. Ver khandha y phassa.Ver en el glosario saññāsaññāPercepción; reconocimiento; interpretación. Ver khandha.Ver en el glosario cetanācetanāEl factor mental que dirige la mente hacia su objeto. Es el que orienta y dirige la acción. El Buddha identificó la intención (cetanā) como la esencia del kamma: «Es la intención, bhikkhus, lo que yo llamo kamma».Ver en el glosario cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ
satisatiAtención plena, memoria, poderes de referencia y retención. En algunos contextos, la palabra sati cuando se usa sola cubre también la alerta (sampajañña).Ver en el glosario upekkhāupekkhāEcuanimidad o equilibrio mental ante experiencias agradables, desagradables o neutras. Es una de las cuatro brahma-vihāras, una de las diez pāramīs y uno de los siete bojjhaṅgas.Ver en el glosario manasikāro—tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti.
*paṭhame jhāne → paṭhamajjhāne (si, pts1ed, mr)Tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti.
‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti.
So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati.*appaṭibaddho → apaṭibaddho (pts1ed); appaṭibandho (mr)
So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti.
Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Idha, bhikkhave, sāriputto vivicceva kāmehi vivicca akusalehi dhammehi savitakkaṁ savicāraṁ vivekajaṁ pītisukhaṁ paṭhamaṁ jhānaṁ upasampajja viharati. Ye ca paṭhame jhāne dhammā vitakko ca vicāro ca pītipītiGozo, deleite o entusiasmo meditativo. En meditación, pīti designa una cualidad gozosa y energizante de la mente que aparece en el primer jhāna, que alcanza su madurez en el segundo jhāna, y se desvanece antes del tercero. Es también uno de los siete factores del despertar.Ver en el glosario ca sukhañca cittekaggatā ca, phasso vedanāvedanāTonalidad de la experiencia nacida del contacto (phassa). Hay tres tipos: agradable, desagradable o ni agradable ni desagradable. Como uno de los cinco khandhas, vedanā designa el modo en que una experiencia se siente en términos de placer, dolor o neutralidad, sin ser todavía emoción elaborada. Ver khandha y phassa.Ver en el glosario saññāsaññāPercepción; reconocimiento; interpretación. Ver khandha.Ver en el glosario cetanācetanāEl factor mental que dirige la mente hacia su objeto. Es el que orienta y dirige la acción. El Buddha identificó la intención (cetanā) como la esencia del kamma: «Es la intención, bhikkhus, lo que yo llamo kamma».Ver en el glosario cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ satisatiAtención plena, memoria, poderes de referencia y retención. En algunos contextos, la palabra sati cuando se usa sola cubre también la alerta (sampajañña).Ver en el glosario upekkhāupekkhāEcuanimidad o equilibrio mental ante experiencias agradables, desagradables o neutras. Es una de las cuatro brahma-vihāras, una de las diez pāramīs y uno de los siete bojjhaṅgas.Ver en el glosario manasikāro—tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti.*paṭhame jhāne → paṭhamajjhāne (si, pts1ed, mr)Tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti. So evaṁ pajānāti: ‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti. So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati.*appaṭibaddho → apaṭibaddho (pts1ed); appaṭibandho (mr)So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti. Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto vitakkavicārānaṁ vūpasamā ajjhattaṁ sampasādanaṁ cetaso ekodibhāvaṁ avitakkaṁ avicāraṁ samādhijaṁ pītisukhaṁ dutiyaṁ jhānaṁ upasampajja viharati.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto vitakkavicārānaṁ vūpasamā ajjhattaṁ sampasādanaṁ cetaso ekodibhāvaṁ avitakkaṁ avicāraṁ samādhijaṁ pītisukhaṁ dutiyaṁ jhānaṁ upasampajja viharati.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto vitakkavicārānaṁ vūpasamā ajjhattaṁ sampasādanaṁ cetaso ekodibhāvaṁ avitakkaṁ avicāraṁ samādhijaṁ pītisukhaṁ dutiyaṁ jhānaṁ upasampajja viharati.
Ye ca dutiye jhāne dhammā—ajjhattaṁ sampasādo ca pīti ca sukhañca cittekaggatā ca, phasso vedanā saññā cetanā cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ sati upekkhā manasikāro—tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti. Tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti. So evaṁ pajānāti: ‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti. So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati. So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti. Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Ye ca dutiye jhāne dhammā—ajjhattaṁ sampasādo ca pīti ca sukhañca cittekaggatā ca, phasso vedanā saññā cetanā cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ sati upekkhā manasikāro—tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti.
Tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti.
‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti.
So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati.
So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti.
Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Ye ca dutiye jhāne dhammā—ajjhattaṁ sampasādo ca pīti ca sukhañca cittekaggatā ca, phasso vedanā saññā cetanā cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ sati upekkhā manasikāro—tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti. Tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti. So evaṁ pajānāti: ‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti. So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati. So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti. Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto pītiyā ca virāgā upekkhako ca viharati sato ca sampajāno, sukhañca kāyena paṭisaṁvedeti. Yaṁ taṁ ariyā ācikkhanti: ‘upekkhako satimā sukhavihārī’ti tatiyaṁ jhānaṁ upasampajja viharati.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto pītiyā ca virāgā upekkhako ca viharati sato ca sampajāno, sukhañca kāyena paṭisaṁvedeti. Yaṁ taṁ ariyā ācikkhanti: ‘upekkhako satimā sukhavihārī’ti tatiyaṁ jhānaṁ upasampajja viharati.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto pītiyā ca virāgā upekkhako ca viharati sato ca sampajāno, sukhañca kāyena paṭisaṁvedeti. Yaṁ taṁ ariyā ācikkhanti: ‘upekkhako satimā sukhavihārī’ti tatiyaṁ jhānaṁ upasampajja viharati.
Ye ca tatiye jhāne dhammā—sukhañca sati ca sampajaññañca cittekaggatā ca, phasso vedanā saññā cetanā cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ sati upekkhā manasikāro— tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti, tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti. So evaṁ pajānāti: ‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti. So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati. So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti. Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Ye ca tatiye jhāne dhammā—sukhañca sati ca sampajaññañca cittekaggatā ca, phasso vedanā saññā cetanā cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ sati upekkhā manasikāro—
tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti, tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti.
‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti.
So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati.
So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti.
Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Ye ca tatiye jhāne dhammā—sukhañca sati ca sampajaññañca cittekaggatā ca, phasso vedanā saññā cetanā cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ sati upekkhā manasikāro—tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti, tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti. So evaṁ pajānāti: ‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti. So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati. So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti. Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto sukhassa ca pahānā dukkhassa ca pahānā pubbeva somanassadomanassānaṁ atthaṅgamā adukkhamasukhaṁ upekkhāsatipārisuddhiṁ catutthaṁ jhānaṁ upasampajja viharati.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto sukhassa ca pahānā dukkhassa ca pahānā pubbeva somanassadomanassānaṁ atthaṅgamā adukkhamasukhaṁ upekkhāsatipārisuddhiṁ catutthaṁ jhānaṁ upasampajja viharati.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto sukhassa ca pahānā dukkhassa ca pahānā pubbeva somanassadomanassānaṁ atthaṅgamā adukkhamasukhaṁ upekkhāsatipārisuddhiṁ catutthaṁ jhānaṁ upasampajja viharati.
Ye ca catutthe jhāne dhammā—upekkhā adukkhamasukhā vedanā passaddhattā cetaso anābhogo satipārisuddhi cittekaggatā ca, phasso vedanā saññā cetanā cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ sati upekkhā manasikāro—tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti. Tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti. So evaṁ pajānāti: ‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti. So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati. So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti. Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Ye ca catutthe jhāne dhammā—upekkhā adukkhamasukhā vedanā passaddhattā cetaso anābhogo satipārisuddhi cittekaggatā ca, phasso vedanā saññā cetanā cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ sati upekkhā manasikāro—tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti.
Tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti.
‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti.
So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati.
So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti.
Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Ye ca catutthe jhāne dhammā—upekkhā adukkhamasukhā vedanā passaddhattā cetaso anābhogo satipārisuddhi cittekaggatā ca, phasso vedanā saññā cetanā cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ sati upekkhā manasikāro—tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti. Tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti. So evaṁ pajānāti: ‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti. So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati. So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti. Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto sabbaso rūpasaññānaṁ samatikkamā paṭighasaññānaṁ atthaṅgamā nānattasaññānaṁ amanasikārā ‘ananto ākāso’ti ākāsānañcāyatanaṁ upasampajja viharati.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto sabbaso rūpasaññānaṁ samatikkamā paṭighasaññānaṁ atthaṅgamā nānattasaññānaṁ amanasikārā ‘ananto ākāso’ti ākāsānañcāyatanaṁ upasampajja viharati.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto sabbaso rūpasaññānaṁ samatikkamā paṭighasaññānaṁ atthaṅgamā nānattasaññānaṁ amanasikārā ‘ananto ākāso’ti ākāsānañcāyatanaṁ upasampajja viharati.
Ye ca ākāsānañcāyatane dhammā—ākāsānañcāyatanasaññā ca cittekaggatā ca phasso vedanā saññā cetanā cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ sati upekkhā manasikāro—tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti. Tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti. So evaṁ pajānāti: ‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti. So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati. So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti. Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Ye ca ākāsānañcāyatane dhammā—ākāsānañcāyatanasaññā ca cittekaggatā ca phasso vedanā saññā cetanā cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ sati upekkhā manasikāro—tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti.
Tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti.
‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti.
So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati.
So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti.
Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Ye ca ākāsānañcāyatane dhammā—ākāsānañcāyatanasaññā ca cittekaggatā ca phasso vedanā saññā cetanā cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ sati upekkhā manasikāro—tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti. Tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti. So evaṁ pajānāti: ‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti. So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati. So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti. Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto sabbaso ākāsānañcāyatanaṁ samatikkamma ‘anantaṁ viññāṇan’ti viññāṇañcāyatanaṁ upasampajja viharati.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto sabbaso ākāsānañcāyatanaṁ samatikkamma ‘anantaṁ viññāṇan’ti viññāṇañcāyatanaṁ upasampajja viharati.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto sabbaso ākāsānañcāyatanaṁ samatikkamma ‘anantaṁ viññāṇan’ti viññāṇañcāyatanaṁ upasampajja viharati.
Ye ca viññāṇañcāyatane dhammā—viññāṇañcāyatanasaññā ca cittekaggatā ca, phasso vedanā saññā cetanā cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ sati upekkhā manasikāro—tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti. Tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti. So evaṁ pajānāti: ‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti. So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati. So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti. Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Ye ca viññāṇañcāyatane dhammā—viññāṇañcāyatanasaññā ca cittekaggatā ca, phasso vedanā saññā cetanā cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ sati upekkhā manasikāro—tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti.
Tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti.
‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti.
So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati.
So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti.
Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Ye ca viññāṇañcāyatane dhammā—viññāṇañcāyatanasaññā ca cittekaggatā ca, phasso vedanā saññā cetanā cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ sati upekkhā manasikāro—tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti. Tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti. So evaṁ pajānāti: ‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti. So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati. So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti. Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto sabbaso viññāṇañcāyatanaṁ samatikkamma ‘natthi kiñcī’ti ākiñcaññāyatanaṁ upasampajja viharati.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto sabbaso viññāṇañcāyatanaṁ samatikkamma ‘natthi kiñcī’ti ākiñcaññāyatanaṁ upasampajja viharati.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto sabbaso viññāṇañcāyatanaṁ samatikkamma ‘natthi kiñcī’ti ākiñcaññāyatanaṁ upasampajja viharati.
Ye ca ākiñcaññāyatane dhammā—ākiñcaññāyatanasaññā ca cittekaggatā ca, phasso vedanā saññā cetanā cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ sati upekkhā manasikāro—tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti. Tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti. So evaṁ pajānāti: ‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti. So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati. So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti. Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Ye ca ākiñcaññāyatane dhammā—ākiñcaññāyatanasaññā ca cittekaggatā ca, phasso vedanā saññā cetanā cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ sati upekkhā manasikāro—tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti.
Tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti.
‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti.
So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati.
So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti.
Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Ye ca ākiñcaññāyatane dhammā—ākiñcaññāyatanasaññā ca cittekaggatā ca, phasso vedanā saññā cetanā cittaṁ chando adhimokkho vīriyaṁ sati upekkhā manasikāro—tyāssa dhammā anupadavavatthitā honti. Tyāssa dhammā viditā uppajjanti, viditā upaṭṭhahanti, viditā abbhatthaṁ gacchanti. So evaṁ pajānāti: ‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti. So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati. So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti. Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto sabbaso ākiñcaññāyatanaṁ samatikkamma nevasaññānāsaññāyatanaṁ upasampajja viharati.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto sabbaso ākiñcaññāyatanaṁ samatikkamma nevasaññānāsaññāyatanaṁ upasampajja viharati.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto sabbaso ākiñcaññāyatanaṁ samatikkamma nevasaññānāsaññāyatanaṁ upasampajja viharati.
So tāya samāpattiyā sato vuṭṭhahati. So tāya samāpattiyā sato vuṭṭhahitvā ye dhammā atītā niruddhā vipariṇatā te dhamme samanupassati:*vuṭṭhahitvā ye dhammā → ye te dhammā (bj, pts1ed) ‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti. So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati. So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti. Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
So tāya samāpattiyā sato vuṭṭhahati.
So tāya samāpattiyā sato vuṭṭhahitvā ye dhammā atītā niruddhā vipariṇatā te dhamme samanupassati:*vuṭṭhahitvā ye dhammā → ye te dhammā (bj, pts1ed)
‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti.
So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati.
So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti.
Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
So tāya samāpattiyā sato vuṭṭhahati. So tāya samāpattiyā sato vuṭṭhahitvā ye dhammā atītā niruddhā vipariṇatā te dhamme samanupassati:*vuṭṭhahitvā ye dhammā → ye te dhammā (bj, pts1ed)‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti. So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati. So ‘atthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti. Tabbahulīkārā atthitvevassa hoti.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto sabbaso nevasaññānāsaññāyatanaṁ samatikkamma saññāvedayitanirodhaṁ upasampajja viharati. Paññāya cassa disvā āsavā parikkhīṇā honti.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto sabbaso nevasaññānāsaññāyatanaṁ samatikkamma saññāvedayitanirodhaṁ upasampajja viharati. Paññāya cassa disvā āsavā parikkhīṇā honti.
Puna caparaṁ, bhikkhave, sāriputto sabbaso nevasaññānāsaññāyatanaṁ samatikkamma saññāvedayitanirodhaṁ upasampajja viharati. Paññāya cassa disvā āsavā parikkhīṇā honti.
So tāya samāpattiyā sato vuṭṭhahati. So tāya samāpattiyā sato vuṭṭhahitvā ye dhammā atītā niruddhā vipariṇatā te dhamme samanupassati:*vuṭṭhahitvā ye dhammā → ye te dhammā (bj, pts1ed) ‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti. So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati. So ‘natthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti. Tabbahulīkārā natthi tvevassa hoti.
So tāya samāpattiyā sato vuṭṭhahati.
So tāya samāpattiyā sato vuṭṭhahitvā ye dhammā atītā niruddhā vipariṇatā te dhamme samanupassati:*vuṭṭhahitvā ye dhammā → ye te dhammā (bj, pts1ed)
‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti.
So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati.
So ‘natthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti.
Tabbahulīkārā natthi tvevassa hoti.
So tāya samāpattiyā sato vuṭṭhahati. So tāya samāpattiyā sato vuṭṭhahitvā ye dhammā atītā niruddhā vipariṇatā te dhamme samanupassati:*vuṭṭhahitvā ye dhammā → ye te dhammā (bj, pts1ed)‘evaṁ kirame dhammā ahutvā sambhonti, hutvā paṭiventī’ti. So tesu dhammesu anupāyo anapāyo anissito appaṭibaddho vippamutto visaṁyutto vimariyādīkatena cetasā viharati. So ‘natthi uttari nissaraṇan’ti pajānāti. Tabbahulīkārā natthi tvevassa hoti.
Yaṁ kho taṁ, bhikkhave, sammāsammāDe forma correcta, adecuada o bien orientada. En el Noble Sendero Óctuple indica que cada factor está alineado con el camino que conduce al cese de dukkha.Ver en el glosario vadamāno vadeyya: ‘vasippatto pāramippatto ariyasmiṁ sīlasmiṁ, vasippatto pāramippatto ariyasmiṁ samādhismiṁ, vasippatto pāramippatto ariyāya paññāya, vasippatto pāramippatto ariyāya vimuttiyā’ti, sāriputtameva taṁ sammā vadamāno vadeyya: ‘vasippatto pāramippatto ariyasmiṁ sīlasmiṁ, vasippatto pāramippatto ariyasmiṁ samādhismiṁ, vasippatto pāramippatto ariyāya paññāya, vasippatto pāramippatto ariyāya vimuttiyā’ti.
Yaṁ kho taṁ, bhikkhave,
sammāsammāDe forma correcta, adecuada o bien orientada. En el Noble Sendero Óctuple indica que cada factor está alineado con el camino que conduce al cese de dukkha.Ver en el glosario vadamāno vadeyya:
‘vasippatto pāramippatto ariyasmiṁ sīlasmiṁ, vasippatto pāramippatto ariyasmiṁ samādhismiṁ, vasippatto pāramippatto ariyāya paññāya, vasippatto pāramippatto ariyāya vimuttiyā’ti, sāriputtameva taṁ sammā vadamāno vadeyya:
‘vasippatto pāramippatto ariyasmiṁ sīlasmiṁ, vasippatto pāramippatto ariyasmiṁ samādhismiṁ, vasippatto pāramippatto ariyāya paññāya, vasippatto pāramippatto ariyāya vimuttiyā’ti.
Yaṁ kho taṁ, bhikkhave, sammāsammāDe forma correcta, adecuada o bien orientada. En el Noble Sendero Óctuple indica que cada factor está alineado con el camino que conduce al cese de dukkha.Ver en el glosario vadamāno vadeyya: ‘vasippatto pāramippatto ariyasmiṁ sīlasmiṁ, vasippatto pāramippatto ariyasmiṁ samādhismiṁ, vasippatto pāramippatto ariyāya paññāya, vasippatto pāramippatto ariyāya vimuttiyā’ti, sāriputtameva taṁ sammā vadamāno vadeyya: ‘vasippatto pāramippatto ariyasmiṁ sīlasmiṁ, vasippatto pāramippatto ariyasmiṁ samādhismiṁ, vasippatto pāramippatto ariyāya paññāya, vasippatto pāramippatto ariyāya vimuttiyā’ti.
Yaṁ kho taṁ, bhikkhave, sammā vadamāno vadeyya: ‘bhagavato putto oraso mukhato jāto dhammajo dhammanimmito dhammadāyādo no āmisadāyādo’ti, sāriputtameva taṁ sammā vadamāno vadeyya: ‘bhagavato putto oraso mukhato jāto dhammajo dhammanimmito dhammadāyādo no āmisadāyādo’ti.
Yaṁ kho taṁ, bhikkhave, sammā vadamāno vadeyya:
‘bhagavato putto oraso mukhato jāto dhammajo dhammanimmito dhammadāyādo no āmisadāyādo’ti, sāriputtameva taṁ sammā vadamāno vadeyya:
‘bhagavato putto oraso mukhato jāto dhammajo dhammanimmito dhammadāyādo no āmisadāyādo’ti.
Yaṁ kho taṁ, bhikkhave, sammā vadamāno vadeyya: ‘bhagavato putto oraso mukhato jāto dhammajo dhammanimmito dhammadāyādo no āmisadāyādo’ti, sāriputtameva taṁ sammā vadamāno vadeyya: ‘bhagavato putto oraso mukhato jāto dhammajo dhammanimmito dhammadāyādo no āmisadāyādo’ti.
Sāriputto, bhikkhave, tathāgatena anuttaraṁ dhammacakkaṁ pavattitaṁ sammadeva anuppavattetī”ti.
Sāriputto, bhikkhave, tathāgatena anuttaraṁ dhammacakkaṁ pavattitaṁ sammadeva anuppavattetī”ti.
Sāriputto, bhikkhave, tathāgatena anuttaraṁ dhammacakkaṁ pavattitaṁ sammadeva anuppavattetī”ti.
Idamavoca bhagavā. Attamanā te bhikkhū bhagavato bhāsitaṁ abhinandunti.
Attamanā te bhikkhū bhagavato bhāsitaṁ abhinandunti.
Idamavoca bhagavā. Attamanā te bhikkhū bhagavato bhāsitaṁ abhinandunti.
Anupadasuttaṁ niṭṭhitaṁ paṭhamaṁ.
Anupadasuttaṁ niṭṭhitaṁ paṭhamaṁ.
Anupadasuttaṁ niṭṭhitaṁ paṭhamaṁ.