Així ho he escoltat. En una ocasió, el Benaventurat residia a Sāvatthī, al parc de l’est, al palau de la mare de Migāra. Llavors, el venerable Ānanda, per la nit, conclòs el seu retir, fou a on estava el Benaventurat, se li apropà, li oferí els seus respectes i s’assegué a un costat. Quan fou assegut, el venerable Ānanda digué així al Benaventurat:
—En una ocasió, el Benaventurat residia a la terra dels Sakyes, a una ciutat dels Sakyes anomenada Nagaraka.
Estant allà, venerable senyor, vaig escoltar i aprendre de la boca del Benaventurat el següent: Ānanda, en quant a romandre a la vacuïtat, jo ara romanc en plenitud d’ella.
Venerable senyor, ho vaig escoltar bé, ho vaig aprendre bé, vaig parar atenció bé, ho vaig assimilar bé?
—En efecte, Ānanda, ho vas escolta bé, ho vas aprendre bé, vas parar atenció bé, ho vas assimilar bé. Com abans, Ānanda, també ara romanc en la plenitud de la vacuïtat. Així com aquest palau de la mare de Migāra està buit d’elefants, bestiar, cavalls i eugues, buit d’argent i or, buit de grups d’homes i dones, però no està buit de la unitat dependent de la comunitat de monjos, igualment, Ānanda, el monjo no para atenció a la percepció del poble, no para atenció a la percepció de la gent sinó que para atenció a la unitat dependent de la percepció del bosc.
Al percebre el bosc així, la ment assoleix clarificar-se, equilibrar-se i alliberar-se.
El monjo sap: Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció del poble, aquí no existeixen. Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de la gent, aquí no existeixen. Existeix únicament el grau d’inquietud procedent de la unitat dependent de la percepció del bosc.
Ell sap: Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció del poble.
Aquesta esfera de la percepció està buida de la percepció de la gent. Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de la unitat dependent de la percepció del bosc.
D’aquest manera observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i en quant a allò que queda allà, sap: Això existeix, això és. I així, Ānanda, es cultiva allò que s’anomena la vertadera, incorruptible i completament pura penetració de la vacuïtat.
Després, Ānanda, el monjo, seguint sense parar atenció a la percepció de la gent, deixa també de parar atenció a la percepció del bosc i para atenció a la unitat dependent de la percepció de la terra.
Al percebre la terra així, la ment assoleix clarificar-se, equilibrar-se i alliberar-se.
Així com una pell de brau és desarruga bé estenent-la entre cent estaques, de la mateixa manera el monjo no para atenció als detalls de la terra: muntanyes o valls, rius o barrancs, brossa o esbarzers, penyals o precipicis; para únicament atenció a la unitat dependent de la percepció de la terra.
Al percebre la terra així, la ment assoleix clarificar-se, equilibrar-se i alliberar-se.
El monjo sap: Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de la gent, aquí no existeixen. Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció del bosc, aquí no existeixen. Existeix únicament el grau d’inquietud procedent de la unitat dependent de la percepció de la terra.
Ell sap: Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció de la gent.
Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció del bosc. Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de la unitat dependent de la percepció de la terra.
D’aquesta manera observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i en quant a allò que queda allà, sap; Això existeix, això és. I així, Ānanda, es cultiva allò que s’anomena la vertadera, incorruptible i completament pura penetració de la vacuïtat.
Després, Ānanda, el monjo, seguint sense parar atenció a la percepció del bosc, deixa també de parar atenció a la percepció de la terra i para atenció a la unitat dependent de la percepció de l’esfera de l’espai il·limitat.
Al percebre l’esfera de l’espai il·limitat, la ment assoleix clarificar-se, equilibrar-se i alliberar-se.
El monjo sap: Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció del bosc, aquí no existeixen. Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de la terra, aquí no existeixen. Únicament existeix el grau d’inquietud procedent de la unitat dependent de la percepció de l’esfera de l’espai il·limitat.
Ell sap: Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció del bosc.
Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció de la terra. Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de la unitat dependent de la percepció de l’esfera de l’espai il·limitat.
D’aquesta manera observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i en quant a allò que queda allà, sap: Això existeix, això és. I així, Ānanda, es cultiva allò que s’anomena la vertadera, incorruptible i completament pura penetració de la vacuïtat.
Després, Ānanda, el monjo, seguint sense parar atenció a la percepció de la terra, deixa també de parar atenció a la percepció de l’esfera de l’espai il·limitat i para atenció a la unitat dependent de la percepció de l’esfera de la consciència il·limitada.
Al percebre l’esfera de la consciència il·limitada, la ment assoleix clarificar-se, equilibrar-se i alliberar-se.
El monjo sap: Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de la terra, aquí no existeixen. Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de l’esfera de l’espai il·limitat, aquí no existeixen. Existeix únicament el grau d’inquietud de la unitat dependent de la percepció de l’esfera de la consciència il·limitada.
Ell sap: Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció de la terra.
Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció de l’esfera de l’espai il·limitat. Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de la unitat dependent de la percepció de l’esfera de la consciència il·limitada.
D’aquesta manera, observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i en quant a allò que queda allà, sap: Això existeix, això és. I així, Ānanda, es cultiva allò que s’anomena la vertadera, incorruptible i completament pura penetració de la vacuïtat.
Després, Ānanda, el monjo, seguint sense parar atenció a la percepció de l’esfera de l’espai il·limitat, deixa també de para atenció a la percepció de l’esfera de la consciència il·limitada i para atenció a la unitat dependent de la percepció de l’esfera del no-res.
Al percebre l’esfera del no-res, la ment assoleix clarificar-se, equilibrar-se i alliberar-se.
El monjo sap: Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de l’esfera de l’espai il·limitat, aquí no existeixen. Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de l’esfera de la consciència il·limitada, aquí no existeixen. Únicament existeix el grau d’inquietud procedent de la unitat dependent de la percepció de l’esfera del no-res.
Ell sap: Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció de l’esfera de l’espai il·limitat. Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció de l’esfera de la consciència il·limitada. Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de la unitat dependent de la percepció de l’esfera del no-res.
D’aquesta manera observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i en quant a allò que queda allà, sap: Això existeix, això és. I així, Ānanda, es cultiva allò que s’anomena la vertadera, incorruptible i completament pura penetració de la vacuïtat.
Després, Ānanda, el monjo, seguint sense para atenció a la percepció de l’esfera de la consciència il·limitada, deixa també de parar atenció a la percepció de l’esfera del no-res i para atenció a la unitat dependent de la percepció de l’esfera de ni percepció ni de no percepció.
Al percebre l’esfera de ni percepció ni de no percepció, la ment assoleix clarificar-se, equilibrar-se i alliberar-se.
El monjo sap: Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de l’esfera de la consciència il·limitada, aquí no existeixen. Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de l’esfera del no-res, aquí no existeixen. Únicament existeix el grau d’inquietud procedent de la unitat dependent de la percepció de l’esfera de ni percepció ni de no percepció.
Ell sap: Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció de l’esfera de la consciència il·limitada. Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció de l’esfera del no-res. Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de la unitat dependent de la percepció de l’esfera de ni percepció ni de no percepció.
D’aquesta manera observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i en quant a allò que queda allà, sap: Això existeix, això és. I així, Ānanda, es cultiva allò que s’anomena la vertadera, incorruptible i completament pura penetració de la vacuïtat.
Després, Ānanda, el monjo, seguint sense parar atenció a la percepció de l’esfera del no-res, deixa també de parar atenció a la percepció de l’esfera de ni percepció ni de no percepció i segueix parant atenció a la unitat dependent de la percepció de la concentració mental sense senyal.
Al percebre la concentració mental sense senyal, la ment assoleix clarificar-se, equilibrar-se i alliberar-se.
El monjo sap: Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de l’esfera del no-res, aquí no existeixen. Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la percepció de l’esfera de ni percepció ni de no percepció, aquí no existeixen. Únicament existeix el grau d’inquietud procedent de les sis esferes dels sentits, dependents d’aquest cos i condicionats per l’existència.
Ell sap: Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció de l’esfera del no-res. Aquesta esfera de percepció està buida de la percepció de ni percepció ni de no percepció. Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de les sis esferes dels sentits, dependents d’aquest cos i condicionats per l’existència.
D’aquesta manera, observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i en quant a allò que queda allà, sap: Això existeix, això és. I així, Ānanda, es cultiva allò que s’anomena la verdadera, incorruptible i completament pura penetració de la vacuïtat.
Després, Ānanda, el monjo, seguint sense parar atenció a la percepció de l’esfera del no-res, deixa també de parar atenció a la percepció de l’esfera de ni percepció ni de no percepció i para atenció a la unitat dependent de la percepció de la concentració mental sense senyal.
Al percebre la concentració mental sense senyal, la ment assoleix clarificar-se, equilibrar-se i alliberar-se.
El monjo sap: Aquesta concentració mental sense senyal es produïda voluntàriament. I tot allò que és produït voluntàriament, és no permanent i transitori. Així sap.
Coneixent i veient d’aquesta manera, la ment s’allibera de la corrupció del desig dels sentits, la ment s’allibera de la corrupció de l’esdevenir, la ment s’allibera de la corrupció de la ignorància.
Quan s’allibera , sap que està alliberat i sap: Aniquilat el renàixer, complerta la vida de santedat, fet allò que s’havia de fer, no hi ha ja més esdevenir.
Ell sap: Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la corrupció del desig dels sentits, aquí no existeixen. Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la corrupció de l’esdevenir, aquí no existeixen. Siguin quines siguin les inquietuds dependents de la corrupció de la ignorància, aquí no existeixen. Únicament existeix el grau d’inquietud procedent de les sis esferes dels sentits, dependents d’aquest cos i condicionats per l’existència.
Ell sap: Aquesta esfera de percepció està buida de la corrupció del desig dels sentits. Aquesta esfera de percepció està buida de la corrupció de l’esdevenir.
Aquesta esfera de percepció està buida de la corrupció del desig dels sentits.
Únicament existeix aquesta no vacuïtat, és a dir, la que procedeix de les sis esferes dels sentits, dependents d’aquest cos i condicionats per l’existència.
D’aquesta manera, observa la vacuïtat d’allò que no existeix allà, i en quant a allò que queda allà, sap: Això existeix, això és. I així, Ānanda, es cultiva allò que s’anomena la vertadera, incorruptible, completament pura, suprema i màxima penetració de la vacuïtat.
Ānanda, els ascetes i sacerdots que en el passat van assolir i romangueren en la completament pura, suprema i màxima vacuïtat, tots ells van assolir i romangueren en la mateixa vacuïtat completament pura, suprema i màxima.
Ānanda, els asetes i sacerdots que en el futur assoliran i romandran en la completament pura, suprema i màxima vacuïtat, tots ells assoliran i romandran en la mateixa vacuïtat completament pura, suprema i màxima.
Ānanda, els ascetes i sacerdots que en el present assoleixen i romanen en la completament pura, suprema i màxima vacuïtat, tots ells assoleixen i romanen en la mateixa vacuïtat completament pura, suprema i màxima.
Per tant, Ānanda, has de practicar pensant; Assoliré i romandré en la completament pura, suprema i màxima vacuïtat.
Així va parlar el Benaventurat, i el venerable Ānanda gaudí i es complagué amb les seves paraules.
Evaṁ me sutaṁ— ekaṁ samayaṁ bhagavā sāvatthiyaṁ viharati pubbārāme migāramātupāsāde.
ekaṁ samayaṁ bhagavā sāvatthiyaṁ viharati pubbārāme migāramātupāsāde.
Evaṁ me sutaṁ—ekaṁ samayaṁ bhagavā sāvatthiyaṁ viharati pubbārāme migāramātupāsāde.
Atha kho āyasmā ānando sāyanhasamayaṁ paṭisallānā vuṭṭhito yena bhagavā tenupasaṅkami; upasaṅkamitvā bhagavantaṁ abhivādetvā ekamantaṁ nisīdi. Ekamantaṁ nisinno kho āyasmā ānando bhagavantaṁ etadavoca:
Atha kho āyasmā ānando sāyanhasamayaṁ paṭisallānā vuṭṭhito yena bhagavā tenupasaṅkami; upasaṅkamitvā bhagavantaṁ abhivādetvā ekamantaṁ nisīdi. Ekamantaṁ nisinno kho āyasmā ānando bhagavantaṁ etadavoca:
Atha kho āyasmā ānando sāyanhasamayaṁ paṭisallānā vuṭṭhito yena bhagavā tenupasaṅkami; upasaṅkamitvā bhagavantaṁ abhivādetvā ekamantaṁ nisīdi. Ekamantaṁ nisinno kho āyasmā ānando bhagavantaṁ etadavoca:
“Ekamidaṁ, bhantebhanteEn los textos pali, se usa como vocativo para dirigirse al Buddha o a un monje budista. En el uso moderno a menudo se emplea también como título.Ver en el glosario, samayaṁ bhagavā sakkesu viharati nagarakaṁ nāmanāmaOriginalmente se refería a la función psicológica central de conceptualizar y nombrar cosas. Gradualmente evolucionó para abarcar todos los fenómenos mentales. En los suttas a veces se define como vedanā (sensación), saññā (percepción), cetanā (intención, volición), phassa (contacto sensorial), y manasikāra (atención, advertencia). Comparar con rūpa. En el Abhidhamma, nāma pasó a referirse a los componentes mentales de los cinco khandhas.Ver en el glosario sakyānaṁ nigamo. Tattha me, bhante, bhagavato sammukhā sutaṁ, sammukhā paṭiggahitaṁ: ‘suññatāvihārenāhaṁ, ānanda, etarahi bahulaṁ viharāmī’ti. Kacci metaṁ, bhante, sussutaṁ suggahitaṁ sumanasikataṁ sūpadhāritan”ti?
“Ekamidaṁ,
bhantebhanteEn los textos pali, se usa como vocativo para dirigirse al Buddha o a un monje budista. En el uso moderno a menudo se emplea también como título.Ver en el glosario, samayaṁ bhagavā sakkesu viharati nagarakaṁ
nāmanāmaOriginalmente se refería a la función psicológica central de conceptualizar y nombrar cosas. Gradualmente evolucionó para abarcar todos los fenómenos mentales. En los suttas a veces se define como vedanā (sensación), saññā (percepción), cetanā (intención, volición), phassa (contacto sensorial), y manasikāra (atención, advertencia). Comparar con rūpa. En el Abhidhamma, nāma pasó a referirse a los componentes mentales de los cinco khandhas.Ver en el glosario sakyānaṁ nigamo.
Tattha me, bhante, bhagavato sammukhā sutaṁ, sammukhā paṭiggahitaṁ:
‘suññatāvihārenāhaṁ, ānanda, etarahi bahulaṁ viharāmī’ti.
Kacci metaṁ, bhante, sussutaṁ suggahitaṁ sumanasikataṁ sūpadhāritan”ti?
“Ekamidaṁ, bhantebhanteEn los textos pali, se usa como vocativo para dirigirse al Buddha o a un monje budista. En el uso moderno a menudo se emplea también como título.Ver en el glosario, samayaṁ bhagavā sakkesu viharati nagarakaṁ nāmanāmaOriginalmente se refería a la función psicológica central de conceptualizar y nombrar cosas. Gradualmente evolucionó para abarcar todos los fenómenos mentales. En los suttas a veces se define como vedanā (sensación), saññā (percepción), cetanā (intención, volición), phassa (contacto sensorial), y manasikāra (atención, advertencia). Comparar con rūpa. En el Abhidhamma, nāma pasó a referirse a los componentes mentales de los cinco khandhas.Ver en el glosario sakyānaṁ nigamo. Tattha me, bhante, bhagavato sammukhā sutaṁ, sammukhā paṭiggahitaṁ: ‘suññatāvihārenāhaṁ, ānanda, etarahi bahulaṁ viharāmī’ti. Kacci metaṁ, bhante, sussutaṁ suggahitaṁ sumanasikataṁ sūpadhāritan”ti?
“Taggha te etaṁ, ānanda, sussutaṁ suggahitaṁ sumanasikataṁ sūpadhāritaṁ. Pubbepāhaṁ, ānanda, etarahipi suññatāvihārena bahulaṁ viharāmi.*etarahipi → etarahi ca (sya-all, km, pts1ed) | Pubbepāhaṁ → pubbecāhaṁ (sya-all, km, pts1ed)
“Taggha te etaṁ, ānanda, sussutaṁ suggahitaṁ sumanasikataṁ sūpadhāritaṁ.
Pubbepāhaṁ, ānanda, etarahipi suññatāvihārena bahulaṁ viharāmi.*etarahipi → etarahi ca (sya-all, km, pts1ed) | Pubbepāhaṁ → pubbecāhaṁ (sya-all, km, pts1ed)
“Taggha te etaṁ, ānanda, sussutaṁ suggahitaṁ sumanasikataṁ sūpadhāritaṁ. Pubbepāhaṁ, ānanda, etarahipi suññatāvihārena bahulaṁ viharāmi.*etarahipi → etarahi ca (sya-all, km, pts1ed) | Pubbepāhaṁ → pubbecāhaṁ (sya-all, km, pts1ed)
Seyyathāpi, ānanda, ayaṁ migāramātupāsādo suñño hatthigavassavaḷavena, suñño jātarūparajatena, suñño itthipurisasannipātena atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ— bhikkhusaṅghaṁ paṭicca ekattaṁ; evameva kho, ānanda, bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario amanasikaritvā gāmasaññaṁ, amanasikaritvā manussasaññaṁ, araññasaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ. Tassa araññasaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati. So evaṁ pajānāti: ‘ye assu darathā gāmasaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā manussasaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ— araññasaññaṁ paṭicca ekattan’ti. So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ gāmasaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ manussasaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ— araññasaññaṁ paṭicca ekattan’ti. Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti. Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Seyyathāpi, ānanda, ayaṁ migāramātupāsādo suñño hatthigavassavaḷavena, suñño jātarūparajatena, suñño itthipurisasannipātena atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ—
bhikkhusaṅghaṁ paṭicca ekattaṁ;
evameva kho, ānanda,
bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario amanasikaritvā gāmasaññaṁ, amanasikaritvā manussasaññaṁ, araññasaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ.
Tassa araññasaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati.
‘ye assu darathā gāmasaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā manussasaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ—
araññasaññaṁ paṭicca ekattan’ti.
So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ gāmasaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ manussasaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ—
araññasaññaṁ paṭicca ekattan’ti.
Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti.
Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Seyyathāpi, ānanda, ayaṁ migāramātupāsādo suñño hatthigavassavaḷavena, suñño jātarūparajatena, suñño itthipurisasannipātena atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ—bhikkhusaṅghaṁ paṭicca ekattaṁ; evameva kho, ānanda, bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario amanasikaritvā gāmasaññaṁ, amanasikaritvā manussasaññaṁ, araññasaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ. Tassa araññasaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati. So evaṁ pajānāti: ‘ye assu darathā gāmasaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā manussasaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ—araññasaññaṁ paṭicca ekattan’ti. So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ gāmasaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ manussasaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ—araññasaññaṁ paṭicca ekattan’ti. Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti. Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Puna caparaṁ, ānanda, bhikkhu amanasikaritvā manussasaññaṁ, amanasikaritvā araññasaññaṁ, pathavīsaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ. Tassa pathavīsaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati. Seyyathāpi, ānanda, āsabhacammaṁ saṅkusatena suvihataṁ vigatavalikaṁ; evameva kho, ānanda, bhikkhu yaṁ imissā pathaviyā ukkūlavikkūlaṁ nadīviduggaṁ khāṇukaṇṭakaṭṭhānaṁ pabbatavisamaṁ taṁ sabbaṁ amanasikaritvā pathavīsaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ.*pabbatavisamaṁ taṁ sabbaṁ → pabbatavisamaṁ sabbaṁ (mr) Tassa pathavīsaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati. So evaṁ pajānāti: ‘ye assu darathā manussasaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā araññasaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ— pathavīsaññaṁ paṭicca ekattan’ti. So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ manussasaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ araññasaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ— pathavīsaññaṁ paṭicca ekattan’ti. Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti. Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Puna caparaṁ, ānanda, bhikkhu amanasikaritvā manussasaññaṁ, amanasikaritvā araññasaññaṁ, pathavīsaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ.
Tassa pathavīsaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati.
Seyyathāpi, ānanda, āsabhacammaṁ saṅkusatena suvihataṁ vigatavalikaṁ;
evameva kho, ānanda, bhikkhu yaṁ imissā pathaviyā ukkūlavikkūlaṁ nadīviduggaṁ khāṇukaṇṭakaṭṭhānaṁ pabbatavisamaṁ taṁ sabbaṁ amanasikaritvā pathavīsaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ.*pabbatavisamaṁ taṁ sabbaṁ → pabbatavisamaṁ sabbaṁ (mr)
Tassa pathavīsaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati.
‘ye assu darathā manussasaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā araññasaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ—
pathavīsaññaṁ paṭicca ekattan’ti.
So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ manussasaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ araññasaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ—
pathavīsaññaṁ paṭicca ekattan’ti.
Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti.
Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Puna caparaṁ, ānanda, bhikkhu amanasikaritvā manussasaññaṁ, amanasikaritvā araññasaññaṁ, pathavīsaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ. Tassa pathavīsaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati. Seyyathāpi, ānanda, āsabhacammaṁ saṅkusatena suvihataṁ vigatavalikaṁ; evameva kho, ānanda, bhikkhu yaṁ imissā pathaviyā ukkūlavikkūlaṁ nadīviduggaṁ khāṇukaṇṭakaṭṭhānaṁ pabbatavisamaṁ taṁ sabbaṁ amanasikaritvā pathavīsaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ.*pabbatavisamaṁ taṁ sabbaṁ → pabbatavisamaṁ sabbaṁ (mr)Tassa pathavīsaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati. So evaṁ pajānāti: ‘ye assu darathā manussasaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā araññasaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ—pathavīsaññaṁ paṭicca ekattan’ti. So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ manussasaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ araññasaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ—pathavīsaññaṁ paṭicca ekattan’ti. Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti. Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Puna caparaṁ, ānanda, bhikkhu amanasikaritvā araññasaññaṁ, amanasikaritvā pathavīsaññaṁ, ākāsānañcāyatanasaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ. Tassa ākāsānañcāyatanasaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati. So evaṁ pajānāti: ‘ye assu darathā araññasaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā pathavīsaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ— ākāsānañcāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti. So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ araññasaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ pathavīsaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ— ākāsānañcāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti. Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti. Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Puna caparaṁ, ānanda, bhikkhu amanasikaritvā araññasaññaṁ, amanasikaritvā pathavīsaññaṁ, ākāsānañcāyatanasaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ.
Tassa ākāsānañcāyatanasaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati.
‘ye assu darathā araññasaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā pathavīsaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ—
ākāsānañcāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti.
So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ araññasaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ pathavīsaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ—
ākāsānañcāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti.
Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti.
Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Puna caparaṁ, ānanda, bhikkhu amanasikaritvā araññasaññaṁ, amanasikaritvā pathavīsaññaṁ, ākāsānañcāyatanasaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ. Tassa ākāsānañcāyatanasaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati. So evaṁ pajānāti: ‘ye assu darathā araññasaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā pathavīsaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ—ākāsānañcāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti. So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ araññasaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ pathavīsaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ—ākāsānañcāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti. Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti. Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Puna caparaṁ, ānanda, bhikkhu amanasikaritvā pathavīsaññaṁ, amanasikaritvā ākāsānañcāyatanasaññaṁ, viññāṇañcāyatanasaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ. Tassa viññāṇañcāyatanasaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati. So evaṁ pajānāti: ‘ye assu darathā pathavīsaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā ākāsānañcāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ— viññāṇañcāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti. So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ pathavīsaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ ākāsānañcāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ— viññāṇañcāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti. Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti. Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Puna caparaṁ, ānanda, bhikkhu amanasikaritvā pathavīsaññaṁ, amanasikaritvā ākāsānañcāyatanasaññaṁ, viññāṇañcāyatanasaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ.
Tassa viññāṇañcāyatanasaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati.
‘ye assu darathā pathavīsaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā ākāsānañcāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ—
viññāṇañcāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti.
So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ pathavīsaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ ākāsānañcāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ—
viññāṇañcāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti.
Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti.
Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Puna caparaṁ, ānanda, bhikkhu amanasikaritvā pathavīsaññaṁ, amanasikaritvā ākāsānañcāyatanasaññaṁ, viññāṇañcāyatanasaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ. Tassa viññāṇañcāyatanasaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati. So evaṁ pajānāti: ‘ye assu darathā pathavīsaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā ākāsānañcāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ—viññāṇañcāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti. So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ pathavīsaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ ākāsānañcāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ—viññāṇañcāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti. Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti. Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Puna caparaṁ, ānanda, bhikkhu amanasikaritvā ākāsānañcāyatanasaññaṁ, amanasikaritvā viññāṇañcāyatanasaññaṁ, ākiñcaññāyatanasaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ. Tassa ākiñcaññāyatanasaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati. So evaṁ pajānāti: ‘ye assu darathā ākāsānañcāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā viññāṇañcāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ— ākiñcaññāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti. So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ ākāsānañcāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ viññāṇañcāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ— ākiñcaññāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti. Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti. Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Puna caparaṁ, ānanda, bhikkhu amanasikaritvā ākāsānañcāyatanasaññaṁ, amanasikaritvā viññāṇañcāyatanasaññaṁ, ākiñcaññāyatanasaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ.
Tassa ākiñcaññāyatanasaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati.
‘ye assu darathā ākāsānañcāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā viññāṇañcāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ—
ākiñcaññāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti.
So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ ākāsānañcāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ viññāṇañcāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ—
ākiñcaññāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti.
Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti.
Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Puna caparaṁ, ānanda, bhikkhu amanasikaritvā ākāsānañcāyatanasaññaṁ, amanasikaritvā viññāṇañcāyatanasaññaṁ, ākiñcaññāyatanasaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ. Tassa ākiñcaññāyatanasaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati. So evaṁ pajānāti: ‘ye assu darathā ākāsānañcāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā viññāṇañcāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ—ākiñcaññāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti. So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ ākāsānañcāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ viññāṇañcāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ—ākiñcaññāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti. Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti. Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Puna caparaṁ, ānanda bhikkhu amanasikaritvā viññāṇañcāyatanasaññaṁ, amanasikaritvā ākiñcaññāyatanasaññaṁ, nevasaññānāsaññāyatanasaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ. Tassa nevasaññānāsaññāyatanasaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati. So evaṁ pajānāti: ‘ye assu darathā viññāṇañcāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā ākiñcaññāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ— nevasaññānāsaññāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti. So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ viññāṇañcāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ ākiñcaññāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ— nevasaññānāsaññāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti. Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti. Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Puna caparaṁ, ānanda bhikkhu amanasikaritvā viññāṇañcāyatanasaññaṁ, amanasikaritvā ākiñcaññāyatanasaññaṁ, nevasaññānāsaññāyatanasaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ.
Tassa nevasaññānāsaññāyatanasaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati.
‘ye assu darathā viññāṇañcāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā ākiñcaññāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ—
nevasaññānāsaññāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti.
So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ viññāṇañcāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ ākiñcaññāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ—
nevasaññānāsaññāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti.
Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti.
Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Puna caparaṁ, ānanda bhikkhu amanasikaritvā viññāṇañcāyatanasaññaṁ, amanasikaritvā ākiñcaññāyatanasaññaṁ, nevasaññānāsaññāyatanasaññaṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ. Tassa nevasaññānāsaññāyatanasaññāya cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati. So evaṁ pajānāti: ‘ye assu darathā viññāṇañcāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā ākiñcaññāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ—nevasaññānāsaññāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti. So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ viññāṇañcāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ ākiñcaññāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ—nevasaññānāsaññāyatanasaññaṁ paṭicca ekattan’ti. Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti. Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Puna caparaṁ, ānanda, bhikkhu amanasikaritvā ākiñcaññāyatanasaññaṁ, amanasikaritvā nevasaññānāsaññāyatanasaññaṁ, animittaṁ cetosamādhiṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ. Tassa animitte cetosamādhimhi cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati. So evaṁ pajānāti: ‘ye assu darathā ākiñcaññāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā nevasaññānāsaññāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ— imameva kāyaṁ paṭicca saḷāyatanikaṁ jīvitapaccayā’ti. So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ ākiñcaññāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ nevasaññānāsaññāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ— imameva kāyaṁ paṭicca saḷāyatanikaṁ jīvitapaccayā’ti. Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti. Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Puna caparaṁ, ānanda, bhikkhu amanasikaritvā ākiñcaññāyatanasaññaṁ, amanasikaritvā nevasaññānāsaññāyatanasaññaṁ, animittaṁ cetosamādhiṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ.
Tassa animitte cetosamādhimhi cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati.
‘ye assu darathā ākiñcaññāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā nevasaññānāsaññāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ—
imameva kāyaṁ paṭicca saḷāyatanikaṁ jīvitapaccayā’ti.
So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ ākiñcaññāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ nevasaññānāsaññāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ—
imameva kāyaṁ paṭicca saḷāyatanikaṁ jīvitapaccayā’ti.
Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti.
Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Puna caparaṁ, ānanda, bhikkhu amanasikaritvā ākiñcaññāyatanasaññaṁ, amanasikaritvā nevasaññānāsaññāyatanasaññaṁ, animittaṁ cetosamādhiṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ. Tassa animitte cetosamādhimhi cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati. So evaṁ pajānāti: ‘ye assu darathā ākiñcaññāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā nevasaññānāsaññāyatanasaññaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ—imameva kāyaṁ paṭicca saḷāyatanikaṁ jīvitapaccayā’ti. So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ ākiñcaññāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ nevasaññānāsaññāyatanasaññāyā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ—imameva kāyaṁ paṭicca saḷāyatanikaṁ jīvitapaccayā’ti. Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti. Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā suññatāvakkanti bhavati.
Puna caparaṁ, ānanda, bhikkhu amanasikaritvā ākiñcaññāyatanasaññaṁ, amanasikaritvā nevasaññānāsaññāyatanasaññaṁ, animittaṁ cetosamādhiṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ. Tassa animitte cetosamādhimhi cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati. So evaṁ pajānāti: ‘ayampi kho animitto cetosamādhi abhisaṅkhato abhisañcetayito’. ‘Yaṁ kho pana kiñci abhisaṅkhataṁ abhisañcetayitaṁ tadaniccaṁ nirodhadhamman’ti pajānāti. Tassa evaṁ jānato evaṁ passato kāmāsavāpi cittaṁ vimuccati, bhavāsavāpi cittaṁ vimuccati, avijjāsavāpi cittaṁ vimuccati. Vimuttasmiṁ vimuttamiti ñāṇaṁ hoti.
Puna caparaṁ, ānanda, bhikkhu amanasikaritvā ākiñcaññāyatanasaññaṁ, amanasikaritvā nevasaññānāsaññāyatanasaññaṁ, animittaṁ cetosamādhiṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ.
Tassa animitte cetosamādhimhi cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati.
‘ayampi kho animitto cetosamādhi abhisaṅkhato abhisañcetayito’.
‘Yaṁ kho pana kiñci abhisaṅkhataṁ abhisañcetayitaṁ tadaniccaṁ nirodhadhamman’ti pajānāti.
Tassa evaṁ jānato evaṁ passato kāmāsavāpi cittaṁ vimuccati, bhavāsavāpi cittaṁ vimuccati, avijjāsavāpi cittaṁ vimuccati.
Vimuttasmiṁ vimuttamiti ñāṇaṁ hoti.
Puna caparaṁ, ānanda, bhikkhu amanasikaritvā ākiñcaññāyatanasaññaṁ, amanasikaritvā nevasaññānāsaññāyatanasaññaṁ, animittaṁ cetosamādhiṁ paṭicca manasi karoti ekattaṁ. Tassa animitte cetosamādhimhi cittaṁ pakkhandati pasīdati santiṭṭhati adhimuccati. So evaṁ pajānāti: ‘ayampi kho animitto cetosamādhi abhisaṅkhato abhisañcetayito’. ‘Yaṁ kho pana kiñci abhisaṅkhataṁ abhisañcetayitaṁ tadaniccaṁ nirodhadhamman’ti pajānāti. Tassa evaṁ jānato evaṁ passato kāmāsavāpi cittaṁ vimuccati, bhavāsavāpi cittaṁ vimuccati, avijjāsavāpi cittaṁ vimuccati. Vimuttasmiṁ vimuttamiti ñāṇaṁ hoti.
‘Khīṇā jāti, vusitaṁ brahmacariyaṁ, kataṁ karaṇīyaṁ, nāparaṁ itthattāyā’ti pajānāti.
‘Khīṇā jāti, vusitaṁ brahmacariyaṁ, kataṁ karaṇīyaṁ, nāparaṁ itthattāyā’ti pajānāti.
‘Khīṇā jāti, vusitaṁ brahmacariyaṁ, kataṁ karaṇīyaṁ, nāparaṁ itthattāyā’ti pajānāti.
So evaṁ pajānāti: ‘ye assu darathā kāmāsavaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā bhavāsavaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā avijjāsavaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ— imameva kāyaṁ paṭicca saḷāyatanikaṁ jīvitapaccayā’ti. So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ kāmāsavenā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ bhavāsavenā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ avijjāsavenā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ— imameva kāyaṁ paṭicca saḷāyatanikaṁ jīvitapaccayā’ti. Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti. Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā paramānuttarā suññatāvakkanti bhavati.
‘ye assu darathā kāmāsavaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā bhavāsavaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā avijjāsavaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ—
imameva kāyaṁ paṭicca saḷāyatanikaṁ jīvitapaccayā’ti.
So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ kāmāsavenā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ bhavāsavenā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ avijjāsavenā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ—
imameva kāyaṁ paṭicca saḷāyatanikaṁ jīvitapaccayā’ti.
Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti.
Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā paramānuttarā suññatāvakkanti bhavati.
So evaṁ pajānāti: ‘ye assu darathā kāmāsavaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā bhavāsavaṁ paṭicca tedha na santi, ye assu darathā avijjāsavaṁ paṭicca tedha na santi, atthi cevāyaṁ darathamattā yadidaṁ—imameva kāyaṁ paṭicca saḷāyatanikaṁ jīvitapaccayā’ti. So ‘suññamidaṁ saññāgataṁ kāmāsavenā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ bhavāsavenā’ti pajānāti, ‘suññamidaṁ saññāgataṁ avijjāsavenā’ti pajānāti, ‘atthi cevidaṁ asuññataṁ yadidaṁ—imameva kāyaṁ paṭicca saḷāyatanikaṁ jīvitapaccayā’ti. Iti yañhi kho tattha na hoti tena taṁ suññaṁ samanupassati, yaṁ pana tattha avasiṭṭhaṁ hoti taṁ ‘santamidaṁ atthī’ti pajānāti. Evampissa esā, ānanda, yathābhuccā avipallatthā parisuddhā paramānuttarā suññatāvakkanti bhavati.
Yepi hi keci, ānanda, atītamaddhānaṁ samaṇā vā brāhmaṇā vā parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja vihariṁsu, sabbe te imaṁyeva parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja vihariṁsu. Yepi hi keci, ānanda, anāgatamaddhānaṁ samaṇā vā brāhmaṇā vā parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja viharissanti, sabbe te imaṁyeva parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja viharissanti. Yepi hi keci, ānanda, etarahi samaṇā vā brāhmaṇā vā parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja viharanti, sabbe te imaṁyeva parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja viharanti. Tasmātiha, ānanda, ‘parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja viharissāmā’ti—*viharissāmā’ti → viharissāmīti (pts1ed, mr) evañhi vo, ānanda, sikkhitabban”ti.*vo → te (mr)
Yepi hi keci, ānanda, atītamaddhānaṁ samaṇā vā brāhmaṇā vā parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja vihariṁsu, sabbe te imaṁyeva parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja vihariṁsu.
Yepi hi keci, ānanda, anāgatamaddhānaṁ samaṇā vā brāhmaṇā vā parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja viharissanti, sabbe te imaṁyeva parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja viharissanti.
Yepi hi keci, ānanda, etarahi samaṇā vā brāhmaṇā vā parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja viharanti, sabbe te imaṁyeva parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja viharanti.
Tasmātiha, ānanda, ‘parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja viharissāmā’ti—*viharissāmā’ti → viharissāmīti (pts1ed, mr)
evañhi vo, ānanda, sikkhitabban”ti.*vo → te (mr)
Yepi hi keci, ānanda, atītamaddhānaṁ samaṇā vā brāhmaṇā vā parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja vihariṁsu, sabbe te imaṁyeva parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja vihariṁsu. Yepi hi keci, ānanda, anāgatamaddhānaṁ samaṇā vā brāhmaṇā vā parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja viharissanti, sabbe te imaṁyeva parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja viharissanti. Yepi hi keci, ānanda, etarahi samaṇā vā brāhmaṇā vā parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja viharanti, sabbe te imaṁyeva parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja viharanti. Tasmātiha, ānanda, ‘parisuddhaṁ paramānuttaraṁ suññataṁ upasampajja viharissāmā’ti—*viharissāmā’ti → viharissāmīti (pts1ed, mr)evañhi vo, ānanda, sikkhitabban”ti.*vo → te (mr)
Idamavoca bhagavā. Attamano āyasmā ānando bhagavato bhāsitaṁ abhinandīti.
Attamano āyasmā ānando bhagavato bhāsitaṁ abhinandīti.
Idamavoca bhagavā. Attamano āyasmā ānando bhagavato bhāsitaṁ abhinandīti.
Cūḷasuññatasuttaṁ niṭṭhitaṁ paṭhamaṁ.
Cūḷasuññatasuttaṁ niṭṭhitaṁ paṭhamaṁ.
Cūḷasuññatasuttaṁ niṭṭhitaṁ paṭhamaṁ.