SC 1 Esto he escuchado: En una ocasión, el Bienaventurado estaba morando en el país Agan, en una de sus ciudades de nombrenāmaOriginalmente se refería a la función psicológica central de conceptualizar y nombrar cosas. Gradualmente evolucionó para abarcar todos los fenómenos mentales. En los suttas a veces se define como vedanā (sensación), saññā (percepción), cetanā (intención, volición), phassa (contacto sensorial), y manasikāra (atención, advertencia). Comparar con rūpa. En el Abhidhamma, nāma pasó a referirse a los componentes mentales de los cinco khandhas.Ver en el glosario Assapura. Estando allí, el Bienaventurado se dirigió a los monjes de esta manera: “Monjes”.—"Sí, venerable señorbhanteEn los textos pali, se usa como vocativo para dirigirse al Buddha o a un monje budista. En el uso moderno a menudo se emplea también como título.Ver en el glosario”, respondieron los monjes y el Bienaventurado continuó:
SC 2“‘Reclusos, reclusos’, monjes, es así como la gente os percibe a vosotros. Y cuando la gente os pregunta ‘¿quiénes sois?’, reclamáis ser reclusos. Siendo que es así cómo se os conoce y que es esto lo que reclamáis ser, deberíais entrenaros de esta manera: ‘vamos a practicar de manera propia de ser recluso’ para que vuestra designación sea correcta y vuestro reclamo genuino, y para que el servicio que os ofrecen con los hábitos, la comida de las limosnasdānaA menudo se refiere a dar cualquiera de las cuatro necesidades a la orden monástica. Más generalmente, la inclinación a dar, sin esperar ninguna forma de retribución del receptor. Dāna es el primer tema en el sistema de instrucción gradual del Buddha (ver anupubbī-kathā), la primera de las diez pāramīs, uno de los siete tesoros (ver dhana), y el primero de los tres fundamentos para la acción meritoria (ver sīla y bhāvanā).Ver en el glosario, el lugar de descanso y los requisitos medicinales reanude para ellos en gran beneficio y les traiga muchos frutos, y vuestro renunciamiento no sea de balde sino fructífero y fértil.
SC 3 “Y, ¿cómo, monjes, el monje practica de manera que no es propia de ser recluso? Mientras que el monje que es codicioso no abandona su codicialobhaCodicia, deseo no hábil o posesivo. Es una de las tres raíces no saludables (mūla) en la mente, junto con dosa y moha. Expresa la tendencia básica de la mente a querer apropiarse, acumular o retener aquello que considera deseable. Véase también: rāga.Ver en el glosario, cuya mente tiene la animadversión y el no abandona la animadversión, tiene el odiodosaUna de las tres raíces no saludables (mūla) en la mente.Ver en el glosario y no abandona el odio, está resentido y no abandona el resentimiento, es despreciativo y no abandona el desprecio, es insolente y no abandona la insolencia, es envidioso y no abandona la envidia, es avaro y no abandona la avaricia, es fraudulento y no abandona el fraude, es engañoso y no abandona el engaño, tiene malos deseos y no abandona los malos deseos, sostiene los incorrectos puntos de vista y no abandona los incorrectos puntos de vista -mientras el monje sea así, no practica de manera propia de ser recluso, digo yo, porque al fallar en abandonar estas manchasāsavaContaminante profundo de la mente que fluye, condiciona la experiencia y sostiene el ciclo de muerte y renacimiento. En los textos se enumeran principalmente los contaminantes de la sensualidad, la existencia o devenir, las opiniones y la ignorancia. Su destrucción completa, āsavakkhaya, expresa la liberación del arahant. A diferencia de kilesa, que designa las impurezas mentales en sentido general, āsava apunta a corrientes contaminantes más profundas y estructurales que mantienen saṃsāra.Ver en el glosario del recluso, estas faltas del recluso, estas heces del recluso, fabrica el fundamento para un renacimiento en el estado de privación y cuyos resultadosvipākaLa consecuencia y resultado de una elección pasada (kamma).Ver en el glosario serán experimentados en un destino infeliz.
SC 4 “Imaginad, monjes, el arma llamado mataja, bien afilada en ambos lados, pero encerrada y puesta adentro de la vaina con musaicos. Yo digo que un monje renunciante puede ser comparado a ella.
SC 5“No digo que el estatus del recluso proviene de la vaina con mosaicos, del vestir meramente una capa con mosaicos, ni que el estatus del ascetasamaṇaAsceta o contemplativo. Proviene de una raíz śram que significa desgastar o subyugar.Ver en el glosario desnudo proviene de la mera desnudez, ni que el estatus del que mora en el polvo proviene del mero polvo y la mugre, ni que el estatus del que se limpia en el agua proviene de la mera agua, ni que el estatus del que mora entre los tres árboles proviene de la mera estadía entre los tres árboles, ni que el estatus del que mora al aire libre proviene meramente del aire libre, ni que el estatus del que practica el continuo estar de pie proviene meramente de estar continuamente de pie, ni que el estatus del que practica tomar la comida cada cierto intervalo proviene del mero intervalo, en el cual él toma la comida, ni que el estatus del que recita conjuros proviene de la mera recitación de conjuros; tampoco, digo yo, que el estatus del recluso con pelo enmarañando proviene meramente de la molestia que causa el pelo enmarañado.
SC 6“Monjes, si meramente por vestir una capa con mosaicos, el que vistiese una capa con mosaicos y que fuera codicioso abandonara la codicia, el de una mente con animadversión abandonara la animadversión… el que tiene incorrectos puntos de vista abandonara los incorrectos puntos de vista, entonces sus amigos y compañeros, sus parientes cercanos y lejanos podrían hacer de él uno que viste el manto con mosaicos desde su nacimiento y someterlo a vestir el manto con mosaicos de esta manera: ‘ven, querido, seas el que viste el manto con mosaicos, entonces con el mero vestir este manto con mosaicos, cuando seas codicioso, abandonarás la codicia, cuando tengas en tu mente la animadversión, abandonarás la animadversión… cuando tengas los incorrectos puntos de vista, abandonarás los incorrectos puntos de vista.’ Sin embargo, yo veo por ahí al que viste el manto con mosaicos y, sin embargo, es codicioso, tiene en su mente la animadversión… tiene los incorrectos puntos de vista. Y es precisamente por eso que yo no digo que el estatus del recluso proviene de la vaina con mosaicos, del vestir meramente una capa con mosaicos.
“Monjes, si meramente por estar desnudo, el que estuviera desnudo y que fuera codicioso abandonara la codicia… si meramente por morar en el polvo, el que morara en el polvo y que fuera codicioso abandonara la codicia… si meramente por limpiarse en el agua, el que se lavara en el agua y que fuera codicioso abandonara la codicia… si meramente por morar entre los tres árboles, el que morara entre los tres árboles y que fuera codicioso abandonara la codicia… si meramente por morar al aire libre, el que morara al aire libre y que fuera codicioso abandonara la codicia… si meramente por practicar el continuo estar de pie, el que practicara el continuo estar de pie y que fuera codicioso abandonara la codicia… si meramente por practicar tomar la comida cada cierto intervalo, el que practicara tomar la comida cada cierto intervalo y que fuera codicioso abandonara la codicia… si meramente por recitar conjuros, el que recitara conjuros y fuera codicioso abandonara la codicia… si meramente por tener el pelo enmarañando, el que tuviera el pelo enmarañado y fuera codicioso abandonara la codicia, el de una mente con animadversión abandonara la animadversión… el que tiene incorrectos puntos de vista abandonara los incorrectos puntos de vista, entonces sus amigos y compañeros, sus parientes cercanos y lejanos podrían hacer de él uno que tiene el pelo enmarañado desde su nacimiento y someterlo a tener el pelo enmarañado de esta manera: ‘ven, querido, seas el que tiene el pelo enmarañado, entonces con el mero hecho de tener el pelo enmarañado, cuando seas codicioso, abandonarás la codicia, cuando tengas en tu mente la animadversión, abandonarás la animadversión… cuando tengas los incorrectos puntos de vista, abandonarás los incorrectos puntos de vista.’ Sin embargo, yo veo por ahí al que tiene el pelo enmarañado y, sin embargo, es codicioso, tiene en su mente la animadversión… tiene los incorrectos puntos de vista. Y es precisamente por eso que yo no digo que el estatus del recluso del pelo enmarañado proviene tener meramente el pelo enmarañado.
SC 7 “Y, ¿cómo, monjes, el monje practica de manera propia de ser recluso? Mientras que el monje que es codicioso abandona su codicia, cuya mente tiene la animadversión y el abandona la animadversión, tiene el odio y abandona el odio, está resentido y abandona el resentimiento, es despreciativo y abandona el desprecio, es insolente y abandona la insolencia, es envidioso y abandona la envidia, es avaro y abandona la avaricia, es fraudulento y abandona el fraude, es engañoso y abandona el engaño, tiene malos deseos y abandona los malos deseos, sostiene los incorrectos puntos de vista y abandona los incorrectos puntos de vista—mientras el monje sea así, practica de manera propia de ser recluso, digo yo, porque al abandonar estas manchas del recluso, estas faltas del recluso, estas heces del recluso, no fabrica el fundamento alguno para un renacimiento en el estado de privación y cuyos resultados serían experimentados en un destino infeliz.
SC 8“Se ve a sí mismo purificado de todos estos perjudicialesakusalaSe aplica a estados mentales, acciones o cualidades que conducen a resultados dañinos. Ver su opuesto, kusala.Ver en el glosario estados mentales, se ve a sí mismo libre de ellos. Cuando se ve de esta manera, surge en él la dicha. Cuando está dichoso, surge en él arrobamiento. Cuando está elevado, su cuerpo llega a estar tranquilo. Alguien, cuyo cuerpo está tranquilo, siente el placer; en alguien que siente el placer, la mente llega a estar concentrada.
SC 9“Y él mora impregnando un cuarto con la mente imbuida con el amor benevolente, al igual que el segundo cuarto, el tercero y cuarto; igualmente arriba y abajo, alrededor, a todas las partes, a todo y a sí mismo; mora impregnando el mundo entero con la mente imbuida con el amor benevolente, abundante, excelso, inconmensurable, sin hostilidad y sin animadversión.
SC 10-12“Y él mora impregnando un cuarto con la mente imbuida con la compasiónkaruṇāCompasión; simpatía; la aspiración a encontrar una forma de ser verdaderamente útil a uno mismo y a otros. Una de las cuatro «moradas sublimes» (brahma-vihāra).Ver en el glosario… con la mente imbuida con la dicha altruista… con la mente imbuida con la ecuanimidadupekkhāEcuanimidad o equilibrio mental ante experiencias agradables, desagradables o neutras. Es una de las cuatro brahma-vihāras, una de las diez pāramīs y uno de los siete bojjhaṅgas.Ver en el glosario, al igual que el segundo cuarto, el tercero y cuarto; igualmente arriba y abajo, alrededor, a todas las partes, a todo y a sí mismo; mora impregnando el mundo entero con la mente imbuida con la ecuanimidad, abundante, excelsa, inconmensurable, sin hostilidad y sin animadversión.
SC 13“Imaginad, monjes, un estanque con agua clara, agradable y fresca, con orillas llanas y deleitosas. Si un hombre acalorado y exhausto por falta de agua, fatigado, tostado y sediento, llegara allí desde el este o el oeste, desde el norte o el sur, o desde cualquier parte, habiendo llegado hasta el estanque podría saciar su sedtaṇhāAvidez, sed o ansia que impulsa el aferramiento y el devenir. En los suttas se distingue en tres formas: avidez por la sensualidad, avidez por el devenir y avidez por el no devenir o la aniquilación. Ver upādāna y bhava.Ver en el glosario, y apaciguar su caliente fiebre. De la misma manera, monjes, cuando cualquiera que había renunciado su vida del miembro de clan de los nobles para asumir el estilo de vida sin hogar, se encontrase con este DhammaDhamma1. Fenómeno; cualquier cosa que ocurre y es cognoscible. 2. Fenómeno mental, «pensamiento». 3. Principio, especialmente los principios de causalidad. 4. Doctrina, enseñanza. También, principios de comportamiento que los seres humanos deben seguir para armonizar con el orden natural correcto de las cosas; cualidades mentales que deben desarrollar para realizar la cualidad inherente de la mente en sí misma. Por extensión, «Dhamma» (usualmente en mayúscula) se usa también para denotar cualquier doctrina que enseña tales cosas. Así, el Dhamma del Buddha denota tanto sus enseñanzas como las realidades descritas por esa enseñanza. (Sánscrito: dharma)Ver en el glosario-y-Disciplina proclamado por el Tathagata, desarrollase el amor benevolente, la compasión, la dicha altruista y la ecuanimidad, y ganase con esto la paz interior, gracias a esa paz interior practicaría de la manera propia de ser recluso, digo yo. De la misma manera, monjes, cuando cualquiera que había renunciado su vida del miembro de clan de los brahmanesbrahmanLa casta brahmán (brahmin) de la India es una clase hereditaria con funciones sacerdotales y sagradas especiales, especialmente el mantenimiento de los textos y ritos védicos antiguos. Sin embargo, muchos brahmanes vivían vidas seculares, mientras otros practicaban como renunciantes. No obstante, durante mucho tiempo mantuvieron que por su nacimiento son dignos del más alto respeto. El budismo tomó prestado el término brahmán para aplicarlo a quienes han alcanzado la meta, mostrando que el respeto no se gana por nacimiento, raza o casta, sino por logro espiritual. En sentido budista, este término es sinónimo de arahant.Ver en el glosario… cuando cualquiera que había renunciado su vida del miembro de clan de los mercaderes… cuando cualquiera que había renunciado su vida del miembro de los obreros para asumir el estilo de vida sin hogar, se encontrase con este Dhamma-y-Disciplina proclamado por el Tathagata, desarrollase el amor benevolente, la compasión, la dicha altruista y la ecuanimidad, y ganase con esto la paz interior, gracias a esa paz interior practicaría de la manera propia de ser recluso, digo yo.
SC 14“Monjes, cuando cualquiera del clan de los nobles renuncianekkhammaRenuncia; salida o libertad respecto al deseo sensual. En la tradición Theravāda es una de las diez pāramīs o perfecciones, y en el Noble Sendero Óctuple aparece como una dimensión de la intención correcta.Ver en el glosario a la vida hogareña para asumir el estilo de vida sin hogar, y mediante la auto-realización con el conocimiento directoabhiññāPoderes intuitivos que surgen de la práctica de la concentración: la capacidad de mostrar poderes psíquicos, clarividencia, clariaudiencia, la capacidad de conocer los pensamientos de otros, el recuerdo de vidas pasadas, y el conocimiento que destruye los contaminantes (ver āsava).Ver en el glosario aquí y ahora entra y permanece en la liberaciónvimuttiLos suttas distinguen entre dos tipos de liberación. La liberación por sabiduría (paññā-vimutti) describe la mente del arahant, que está libre de contaminantes (āsava). La liberación de la mente (ceto-vimutti) se usa para describir o bien la supresión sostenida de las impurezas (kilesa) durante la práctica de jhāna y los cuatro brahma-vihāras, o el estado de libertad de la mente del arahant.Ver en el glosario de la mente y liberación a través de la sabiduríavijjāConocimiento claro; conciencia genuina; ciencia (específicamente, los poderes cognitivos desarrollados a través de la práctica de la inmersión y la sabiduría).Ver en el glosario, que es inmaculado con todas sus contaminaciones destruidas, entonces él ya es un recluso por causa de la destrucción de las contaminaciones. Y cuando cualquiera del clan de los brahmanes… Y cuando cualquiera del clan de los mercantes… Y cuando cualquiera de los obreros… renuncia a la vida hogareña para asumir el estilo de vida sin hogar, y mediante la auto-realización con el conocimiento directo aquí y ahora entra y permanece en la liberación de la mente y liberación a través de la sabiduría, que es inmaculado con todas sus contaminaciones destruidas, entonces él ya es un recluso por causa de la destrucción de las contaminaciones.”
Esto fue lo que dijo el Bienaventurado y los monjes fueron satisfechos y se deleitaron en las palabras del Bienaventurado.
Evaṁ me sutaṁ— ekaṁ samayaṁ bhagavā aṅgesu viharati assapuraṁ nāmanāmaOriginalmente se refería a la función psicológica central de conceptualizar y nombrar cosas. Gradualmente evolucionó para abarcar todos los fenómenos mentales. En los suttas a veces se define como vedanā (sensación), saññā (percepción), cetanā (intención, volición), phassa (contacto sensorial), y manasikāra (atención, advertencia). Comparar con rūpa. En el Abhidhamma, nāma pasó a referirse a los componentes mentales de los cinco khandhas.Ver en el glosario aṅgānaṁ nigamo. Tatra kho bhagavā bhikkhū āmantesi: “bhikkhavo”ti.
ekaṁ samayaṁ bhagavā aṅgesu viharati assapuraṁ
nāmanāmaOriginalmente se refería a la función psicológica central de conceptualizar y nombrar cosas. Gradualmente evolucionó para abarcar todos los fenómenos mentales. En los suttas a veces se define como vedanā (sensación), saññā (percepción), cetanā (intención, volición), phassa (contacto sensorial), y manasikāra (atención, advertencia). Comparar con rūpa. En el Abhidhamma, nāma pasó a referirse a los componentes mentales de los cinco khandhas.Ver en el glosario aṅgānaṁ nigamo.
Tatra kho bhagavā bhikkhū āmantesi:
Evaṁ me sutaṁ—ekaṁ samayaṁ bhagavā aṅgesu viharati assapuraṁ nāmanāmaOriginalmente se refería a la función psicológica central de conceptualizar y nombrar cosas. Gradualmente evolucionó para abarcar todos los fenómenos mentales. En los suttas a veces se define como vedanā (sensación), saññā (percepción), cetanā (intención, volición), phassa (contacto sensorial), y manasikāra (atención, advertencia). Comparar con rūpa. En el Abhidhamma, nāma pasó a referirse a los componentes mentales de los cinco khandhas.Ver en el glosario aṅgānaṁ nigamo. Tatra kho bhagavā bhikkhū āmantesi: “bhikkhavo”ti.
“Bhadante”ti te bhikkhū bhagavato paccassosuṁ. Bhagavā etadavoca:
“Bhadante”ti te bhikkhū bhagavato paccassosuṁ.
“Bhadante”ti te bhikkhū bhagavato paccassosuṁ. Bhagavā etadavoca:
“Samaṇā samaṇāti vo, bhikkhave, jano sañjānāti. Tumhe ca pana ‘ke tumhe’ti puṭṭhā samānā ‘samaṇāmhā’ti paṭijānātha.
“Samaṇā samaṇāti vo, bhikkhave, jano sañjānāti.
Tumhe ca pana ‘ke tumhe’ti puṭṭhā samānā ‘samaṇāmhā’ti paṭijānātha.
“Samaṇā samaṇāti vo, bhikkhave, jano sañjānāti. Tumhe ca pana ‘ke tumhe’ti puṭṭhā samānā ‘samaṇāmhā’ti paṭijānātha.
Tesaṁ vo, bhikkhave, evaṁsamaññānaṁ sataṁ evaṁpaṭiññānaṁ sataṁ: ‘yā samaṇasāmīcippaṭipadā taṁ paṭipajjissāma; evaṁ no ayaṁ amhākaṁ samaññā ca saccā bhavissati paṭiññā ca bhūtā; yesañca mayaṁ cīvarapiṇḍapātasenāsanagilānappaccayabhesajjaparikkhāraṁ paribhuñjāma, tesaṁ te kārā amhesu mahapphalā bhavissanti mahānisaṁsā, amhākañcevāyaṁ pabbajjāpabbajjā«Salir del hogar a la vida sin hogar». En el período más temprano, se usaba junto con upasampadā («aceptación plena») para referirse a la ordenación como mendicante. Gradualmente, sin embargo, la «salida» pasó a aplicarse a la ordenación como samaṇera (samaṇerī), o monje/monja novicio/a. Ver upasampadā.Ver en el glosario avañjhā bhavissati saphalā saudrayā’ti. Evañhi vo, bhikkhave, sikkhitabbaṁ.
Tesaṁ vo, bhikkhave, evaṁsamaññānaṁ sataṁ evaṁpaṭiññānaṁ sataṁ:
‘yā samaṇasāmīcippaṭipadā taṁ paṭipajjissāma;
evaṁ no ayaṁ amhākaṁ samaññā ca saccā bhavissati paṭiññā ca bhūtā;
yesañca mayaṁ cīvarapiṇḍapātasenāsanagilānappaccayabhesajjaparikkhāraṁ paribhuñjāma, tesaṁ te kārā amhesu mahapphalā bhavissanti mahānisaṁsā, amhākañcevāyaṁ
pabbajjāpabbajjā«Salir del hogar a la vida sin hogar». En el período más temprano, se usaba junto con upasampadā («aceptación plena») para referirse a la ordenación como mendicante. Gradualmente, sin embargo, la «salida» pasó a aplicarse a la ordenación como samaṇera (samaṇerī), o monje/monja novicio/a. Ver upasampadā.Ver en el glosario avañjhā bhavissati saphalā saudrayā’ti.
Evañhi vo, bhikkhave, sikkhitabbaṁ.
Tesaṁ vo, bhikkhave, evaṁsamaññānaṁ sataṁ evaṁpaṭiññānaṁ sataṁ: ‘yā samaṇasāmīcippaṭipadā taṁ paṭipajjissāma; evaṁ no ayaṁ amhākaṁ samaññā ca saccā bhavissati paṭiññā ca bhūtā; yesañca mayaṁ cīvarapiṇḍapātasenāsanagilānappaccayabhesajjaparikkhāraṁ paribhuñjāma, tesaṁ te kārā amhesu mahapphalā bhavissanti mahānisaṁsā, amhākañcevāyaṁ pabbajjāpabbajjā«Salir del hogar a la vida sin hogar». En el período más temprano, se usaba junto con upasampadā («aceptación plena») para referirse a la ordenación como mendicante. Gradualmente, sin embargo, la «salida» pasó a aplicarse a la ordenación como samaṇera (samaṇerī), o monje/monja novicio/a. Ver upasampadā.Ver en el glosario avañjhā bhavissati saphalā saudrayā’ti. Evañhi vo, bhikkhave, sikkhitabbaṁ.
Kathañca, bhikkhave, bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario na samaṇasāmīcippaṭipadaṁ paṭipanno hoti?
Kathañca, bhikkhave,
bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario na samaṇasāmīcippaṭipadaṁ paṭipanno hoti?
Kathañca, bhikkhave, bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario na samaṇasāmīcippaṭipadaṁ paṭipanno hoti?
Yassa kassaci, bhikkhave, bhikkhuno abhijjhālussa abhijjhā appahīnā hoti, byāpannacittassa byāpādo appahīno hoti, kodhanassa kodho appahīno hoti, upanāhissa upanāho appahīno hoti, makkhissa makkho appahīno hoti, paḷāsissa paḷāso appahīno hoti, issukissa issā appahīnā hoti, maccharissa macchariyaṁ appahīnaṁ hoti, saṭhassa sāṭheyyaṁ appahīnaṁ hoti, māyāvissa māyā appahīnā hoti, pāpicchassa pāpikā icchā appahīnā hoti, micchādiṭṭhikassa micchādiṭṭhi appahīnā hoti— imesaṁ kho ahaṁ, bhikkhave, samaṇamalānaṁ samaṇadosānaṁ samaṇakasaṭānaṁ āpāyikānaṁ ṭhānānaṁ duggativedaniyānaṁ appahānā ‘na samaṇasāmīcippaṭipadaṁ paṭipanno’ti vadāmi. Seyyathāpi, bhikkhave, matajaṁ nāma āvudhajātaṁ ubhatodhāraṁ pītanisitaṁ. Tadassa saṅghāṭiyā sampārutaṁ sampaliveṭhitaṁ. Tathūpamāhaṁ, bhikkhave, imassa bhikkhuno pabbajjaṁ vadāmi.
Yassa kassaci, bhikkhave, bhikkhuno abhijjhālussa abhijjhā appahīnā hoti, byāpannacittassa byāpādo appahīno hoti, kodhanassa kodho appahīno hoti, upanāhissa upanāho appahīno hoti, makkhissa makkho appahīno hoti, paḷāsissa paḷāso appahīno hoti, issukissa issā appahīnā hoti, maccharissa macchariyaṁ appahīnaṁ hoti, saṭhassa sāṭheyyaṁ appahīnaṁ hoti, māyāvissa māyā appahīnā hoti, pāpicchassa pāpikā icchā appahīnā hoti, micchādiṭṭhikassa micchādiṭṭhi appahīnā hoti—
imesaṁ kho ahaṁ, bhikkhave, samaṇamalānaṁ samaṇadosānaṁ samaṇakasaṭānaṁ āpāyikānaṁ ṭhānānaṁ duggativedaniyānaṁ appahānā ‘na samaṇasāmīcippaṭipadaṁ paṭipanno’ti vadāmi.
Seyyathāpi, bhikkhave, matajaṁ nāma āvudhajātaṁ ubhatodhāraṁ pītanisitaṁ.
Tadassa saṅghāṭiyā sampārutaṁ sampaliveṭhitaṁ.
Tathūpamāhaṁ, bhikkhave, imassa bhikkhuno pabbajjaṁ vadāmi.
Yassa kassaci, bhikkhave, bhikkhuno abhijjhālussa abhijjhā appahīnā hoti, byāpannacittassa byāpādo appahīno hoti, kodhanassa kodho appahīno hoti, upanāhissa upanāho appahīno hoti, makkhissa makkho appahīno hoti, paḷāsissa paḷāso appahīno hoti, issukissa issā appahīnā hoti, maccharissa macchariyaṁ appahīnaṁ hoti, saṭhassa sāṭheyyaṁ appahīnaṁ hoti, māyāvissa māyā appahīnā hoti, pāpicchassa pāpikā icchā appahīnā hoti, micchādiṭṭhikassa micchādiṭṭhi appahīnā hoti—imesaṁ kho ahaṁ, bhikkhave, samaṇamalānaṁ samaṇadosānaṁ samaṇakasaṭānaṁ āpāyikānaṁ ṭhānānaṁ duggativedaniyānaṁ appahānā ‘na samaṇasāmīcippaṭipadaṁ paṭipanno’ti vadāmi. Seyyathāpi, bhikkhave, matajaṁ nāma āvudhajātaṁ ubhatodhāraṁ pītanisitaṁ. Tadassa saṅghāṭiyā sampārutaṁ sampaliveṭhitaṁ. Tathūpamāhaṁ, bhikkhave, imassa bhikkhuno pabbajjaṁ vadāmi.
Nāhaṁ, bhikkhave, saṅghāṭikassa saṅghāṭidhāraṇamattena sāmaññaṁ vadāmi. Nāhaṁ, bhikkhave, acelakassa acelakamattena sāmaññaṁ vadāmi. Nāhaṁ, bhikkhave, rajojallikassa rajojallikamattena sāmaññaṁ vadāmi. Nāhaṁ, bhikkhave, udakorohakassa udakorohaṇamattena sāmaññaṁ vadāmi. Nāhaṁ, bhikkhave, rukkhamūlikassa rukkhamūlikamattena sāmaññaṁ vadāmi. Nāhaṁ, bhikkhave, abbhokāsikassa abbhokāsikamattena sāmaññaṁ vadāmi. Nāhaṁ, bhikkhave, ubbhaṭṭhakassa ubbhaṭṭhakamattena sāmaññaṁ vadāmi. Nāhaṁ, bhikkhave, pariyāyabhattikassa pariyāyabhattikamattena sāmaññaṁ vadāmi. Nāhaṁ, bhikkhave, mantajjhāyakassa mantajjhāyakamattena sāmaññaṁ vadāmi. Nāhaṁ, bhikkhave, jaṭilakassa jaṭādhāraṇamattena sāmaññaṁ vadāmi.
Nāhaṁ, bhikkhave, saṅghāṭikassa saṅghāṭidhāraṇamattena sāmaññaṁ vadāmi.
Nāhaṁ, bhikkhave, acelakassa acelakamattena sāmaññaṁ vadāmi.
Nāhaṁ, bhikkhave, rajojallikassa rajojallikamattena sāmaññaṁ vadāmi.
Nāhaṁ, bhikkhave, udakorohakassa udakorohaṇamattena sāmaññaṁ vadāmi.
Nāhaṁ, bhikkhave, rukkhamūlikassa rukkhamūlikamattena sāmaññaṁ vadāmi.
Nāhaṁ, bhikkhave, abbhokāsikassa abbhokāsikamattena sāmaññaṁ vadāmi.
Nāhaṁ, bhikkhave, ubbhaṭṭhakassa ubbhaṭṭhakamattena sāmaññaṁ vadāmi.
Nāhaṁ, bhikkhave, pariyāyabhattikassa pariyāyabhattikamattena sāmaññaṁ vadāmi.
Nāhaṁ, bhikkhave, mantajjhāyakassa mantajjhāyakamattena sāmaññaṁ vadāmi.
Nāhaṁ, bhikkhave, jaṭilakassa jaṭādhāraṇamattena sāmaññaṁ vadāmi.
Nāhaṁ, bhikkhave, saṅghāṭikassa saṅghāṭidhāraṇamattena sāmaññaṁ vadāmi. Nāhaṁ, bhikkhave, acelakassa acelakamattena sāmaññaṁ vadāmi. Nāhaṁ, bhikkhave, rajojallikassa rajojallikamattena sāmaññaṁ vadāmi. Nāhaṁ, bhikkhave, udakorohakassa udakorohaṇamattena sāmaññaṁ vadāmi. Nāhaṁ, bhikkhave, rukkhamūlikassa rukkhamūlikamattena sāmaññaṁ vadāmi. Nāhaṁ, bhikkhave, abbhokāsikassa abbhokāsikamattena sāmaññaṁ vadāmi. Nāhaṁ, bhikkhave, ubbhaṭṭhakassa ubbhaṭṭhakamattena sāmaññaṁ vadāmi. Nāhaṁ, bhikkhave, pariyāyabhattikassa pariyāyabhattikamattena sāmaññaṁ vadāmi. Nāhaṁ, bhikkhave, mantajjhāyakassa mantajjhāyakamattena sāmaññaṁ vadāmi. Nāhaṁ, bhikkhave, jaṭilakassa jaṭādhāraṇamattena sāmaññaṁ vadāmi.
Saṅghāṭikassa ce, bhikkhave, saṅghāṭidhāraṇamattena abhijjhālussa abhijjhā pahīyetha, byāpannacittassa byāpādo pahīyetha, kodhanassa kodho pahīyetha, upanāhissa upanāho pahīyetha, makkhissa makkho pahīyetha, paḷāsissa paḷāso pahīyetha, issukissa issā pahīyetha, maccharissa macchariyaṁ pahīyetha, saṭhassa sāṭheyyaṁ pahīyetha, māyāvissa māyā pahīyetha, pāpicchassa pāpikā icchā pahīyetha, micchādiṭṭhikassa micchādiṭṭhi pahīyetha, tamenaṁ mittāmaccā ñātisālohitā jātameva naṁ saṅghāṭikaṁ kareyyuṁ, saṅghāṭikattameva samādapeyyuṁ: ‘ehi tvaṁ, bhadramukha, saṅghāṭiko hohi, saṅghāṭikassa te sato saṅghāṭidhāraṇamattena abhijjhālussa abhijjhā pahīyissati, byāpannacittassa byāpādo pahīyissati, kodhanassa kodho pahīyissati, upanāhissa upanāho pahīyissati, makkhissa makkho pahīyissati, paḷāsissa paḷāso pahīyissati, issukissa issā pahīyissati, maccharissa macchariyaṁ pahīyissati, saṭhassa sāṭheyyaṁ pahīyissati, māyāvissa māyā pahīyissati, pāpicchassa pāpikā icchā pahīyissati, micchādiṭṭhikassa micchādiṭṭhi pahīyissatī’ti. Yasmā ca kho ahaṁ, bhikkhave, saṅghāṭikampi idhekaccaṁ passāmi abhijjhāluṁ byāpannacittaṁ kodhanaṁ upanāhiṁ makkhiṁ paḷāsiṁ issukiṁ macchariṁ saṭhaṁ māyāviṁ pāpicchaṁ micchādiṭṭhikaṁ, tasmā na saṅghāṭikassa saṅghāṭidhāraṇamattena sāmaññaṁ vadāmi.
Saṅghāṭikassa ce, bhikkhave, saṅghāṭidhāraṇamattena abhijjhālussa abhijjhā pahīyetha, byāpannacittassa byāpādo pahīyetha, kodhanassa kodho pahīyetha, upanāhissa upanāho pahīyetha, makkhissa makkho pahīyetha, paḷāsissa paḷāso pahīyetha, issukissa issā pahīyetha, maccharissa macchariyaṁ pahīyetha, saṭhassa sāṭheyyaṁ pahīyetha, māyāvissa māyā pahīyetha, pāpicchassa pāpikā icchā pahīyetha, micchādiṭṭhikassa micchādiṭṭhi pahīyetha, tamenaṁ mittāmaccā ñātisālohitā jātameva naṁ saṅghāṭikaṁ kareyyuṁ, saṅghāṭikattameva samādapeyyuṁ:
‘ehi tvaṁ, bhadramukha, saṅghāṭiko hohi, saṅghāṭikassa te sato saṅghāṭidhāraṇamattena abhijjhālussa abhijjhā pahīyissati, byāpannacittassa byāpādo pahīyissati, kodhanassa kodho pahīyissati, upanāhissa upanāho pahīyissati, makkhissa makkho pahīyissati, paḷāsissa paḷāso pahīyissati, issukissa issā pahīyissati, maccharissa macchariyaṁ pahīyissati, saṭhassa sāṭheyyaṁ pahīyissati, māyāvissa māyā pahīyissati, pāpicchassa pāpikā icchā pahīyissati, micchādiṭṭhikassa micchādiṭṭhi pahīyissatī’ti.
Yasmā ca kho ahaṁ, bhikkhave, saṅghāṭikampi idhekaccaṁ passāmi abhijjhāluṁ byāpannacittaṁ kodhanaṁ upanāhiṁ makkhiṁ paḷāsiṁ issukiṁ macchariṁ saṭhaṁ māyāviṁ pāpicchaṁ micchādiṭṭhikaṁ, tasmā na saṅghāṭikassa saṅghāṭidhāraṇamattena sāmaññaṁ vadāmi.
Saṅghāṭikassa ce, bhikkhave, saṅghāṭidhāraṇamattena abhijjhālussa abhijjhā pahīyetha, byāpannacittassa byāpādo pahīyetha, kodhanassa kodho pahīyetha, upanāhissa upanāho pahīyetha, makkhissa makkho pahīyetha, paḷāsissa paḷāso pahīyetha, issukissa issā pahīyetha, maccharissa macchariyaṁ pahīyetha, saṭhassa sāṭheyyaṁ pahīyetha, māyāvissa māyā pahīyetha, pāpicchassa pāpikā icchā pahīyetha, micchādiṭṭhikassa micchādiṭṭhi pahīyetha, tamenaṁ mittāmaccā ñātisālohitā jātameva naṁ saṅghāṭikaṁ kareyyuṁ, saṅghāṭikattameva samādapeyyuṁ: ‘ehi tvaṁ, bhadramukha, saṅghāṭiko hohi, saṅghāṭikassa te sato saṅghāṭidhāraṇamattena abhijjhālussa abhijjhā pahīyissati, byāpannacittassa byāpādo pahīyissati, kodhanassa kodho pahīyissati, upanāhissa upanāho pahīyissati, makkhissa makkho pahīyissati, paḷāsissa paḷāso pahīyissati, issukissa issā pahīyissati, maccharissa macchariyaṁ pahīyissati, saṭhassa sāṭheyyaṁ pahīyissati, māyāvissa māyā pahīyissati, pāpicchassa pāpikā icchā pahīyissati, micchādiṭṭhikassa micchādiṭṭhi pahīyissatī’ti. Yasmā ca kho ahaṁ, bhikkhave, saṅghāṭikampi idhekaccaṁ passāmi abhijjhāluṁ byāpannacittaṁ kodhanaṁ upanāhiṁ makkhiṁ paḷāsiṁ issukiṁ macchariṁ saṭhaṁ māyāviṁ pāpicchaṁ micchādiṭṭhikaṁ, tasmā na saṅghāṭikassa saṅghāṭidhāraṇamattena sāmaññaṁ vadāmi.
Acelakassa ce, bhikkhave …pe… rajojallikassa ce, bhikkhave …pe… udakorohakassa ce, bhikkhave …pe… rukkhamūlikassa ce, bhikkhave …pe… abbhokāsikassa ce, bhikkhave …pe… ubbhaṭṭhakassa ce, bhikkhave …pe… pariyāyabhattikassa ce, bhikkhave …pe… mantajjhāyakassa ce, bhikkhave …pe… jaṭilakassa ce, bhikkhave, jaṭādhāraṇamattena abhijjhālussa abhijjhā pahīyetha, byāpannacittassa byāpādo pahīyetha, kodhanassa kodho pahīyetha, upanāhissa upanāho pahīyetha, makkhissa makkho pahīyetha, paḷāsissa paḷāso pahīyetha, issukissa issā pahīyetha, maccharissa macchariyaṁ pahīyetha, saṭhassa sāṭheyyaṁ pahīyetha, māyāvissa māyā pahīyetha, pāpicchassa pāpikā icchā pahīyetha, micchādiṭṭhikassa micchādiṭṭhi pahīyetha, tamenaṁ mittāmaccā ñātisālohitā jātameva naṁ jaṭilakaṁ kareyyuṁ, jaṭilakattameva samādapeyyuṁ: ‘ehi tvaṁ, bhadramukha, jaṭilako hohi, jaṭilakassa te sato jaṭādhāraṇamattena abhijjhālussa abhijjhā pahīyissati byāpannacittassa byāpādo pahīyissati, kodhanassa kodho pahīyissati …pe… pāpicchassa pāpikā icchā pahīyissati micchādiṭṭhikassa micchādiṭṭhi pahīyissatī’ti. Yasmā ca kho ahaṁ, bhikkhave, jaṭilakampi idhekaccaṁ passāmi abhijjhāluṁ byāpannacittaṁ kodhanaṁ upanāhiṁ makkhiṁ palāsiṁ issukiṁ macchariṁ saṭhaṁ māyāviṁ pāpicchaṁ micchādiṭṭhiṁ, tasmā na jaṭilakassa jaṭādhāraṇamattena sāmaññaṁ vadāmi.
Acelakassa ce, bhikkhave …pe…
rajojallikassa ce, bhikkhave …pe…
udakorohakassa ce, bhikkhave …pe…
rukkhamūlikassa ce, bhikkhave …pe…
abbhokāsikassa ce, bhikkhave …pe…
ubbhaṭṭhakassa ce, bhikkhave …pe…
pariyāyabhattikassa ce, bhikkhave …pe…
mantajjhāyakassa ce, bhikkhave …pe…
jaṭilakassa ce, bhikkhave, jaṭādhāraṇamattena abhijjhālussa abhijjhā pahīyetha, byāpannacittassa byāpādo pahīyetha, kodhanassa kodho pahīyetha, upanāhissa upanāho pahīyetha, makkhissa makkho pahīyetha, paḷāsissa paḷāso pahīyetha, issukissa issā pahīyetha, maccharissa macchariyaṁ pahīyetha, saṭhassa sāṭheyyaṁ pahīyetha, māyāvissa māyā pahīyetha, pāpicchassa pāpikā icchā pahīyetha, micchādiṭṭhikassa micchādiṭṭhi pahīyetha, tamenaṁ mittāmaccā ñātisālohitā jātameva naṁ jaṭilakaṁ kareyyuṁ, jaṭilakattameva samādapeyyuṁ:
‘ehi tvaṁ, bhadramukha, jaṭilako hohi, jaṭilakassa te sato jaṭādhāraṇamattena abhijjhālussa abhijjhā pahīyissati byāpannacittassa byāpādo pahīyissati, kodhanassa kodho pahīyissati …pe… pāpicchassa pāpikā icchā pahīyissati micchādiṭṭhikassa micchādiṭṭhi pahīyissatī’ti.
Yasmā ca kho ahaṁ, bhikkhave, jaṭilakampi idhekaccaṁ passāmi abhijjhāluṁ byāpannacittaṁ kodhanaṁ upanāhiṁ makkhiṁ palāsiṁ issukiṁ macchariṁ saṭhaṁ māyāviṁ pāpicchaṁ micchādiṭṭhiṁ, tasmā na jaṭilakassa jaṭādhāraṇamattena sāmaññaṁ vadāmi.
Acelakassa ce, bhikkhave …pe… rajojallikassa ce, bhikkhave …pe… udakorohakassa ce, bhikkhave …pe… rukkhamūlikassa ce, bhikkhave …pe… abbhokāsikassa ce, bhikkhave …pe… ubbhaṭṭhakassa ce, bhikkhave …pe… pariyāyabhattikassa ce, bhikkhave …pe… mantajjhāyakassa ce, bhikkhave …pe… jaṭilakassa ce, bhikkhave, jaṭādhāraṇamattena abhijjhālussa abhijjhā pahīyetha, byāpannacittassa byāpādo pahīyetha, kodhanassa kodho pahīyetha, upanāhissa upanāho pahīyetha, makkhissa makkho pahīyetha, paḷāsissa paḷāso pahīyetha, issukissa issā pahīyetha, maccharissa macchariyaṁ pahīyetha, saṭhassa sāṭheyyaṁ pahīyetha, māyāvissa māyā pahīyetha, pāpicchassa pāpikā icchā pahīyetha, micchādiṭṭhikassa micchādiṭṭhi pahīyetha, tamenaṁ mittāmaccā ñātisālohitā jātameva naṁ jaṭilakaṁ kareyyuṁ, jaṭilakattameva samādapeyyuṁ: ‘ehi tvaṁ, bhadramukha, jaṭilako hohi, jaṭilakassa te sato jaṭādhāraṇamattena abhijjhālussa abhijjhā pahīyissati byāpannacittassa byāpādo pahīyissati, kodhanassa kodho pahīyissati …pe… pāpicchassa pāpikā icchā pahīyissati micchādiṭṭhikassa micchādiṭṭhi pahīyissatī’ti. Yasmā ca kho ahaṁ, bhikkhave, jaṭilakampi idhekaccaṁ passāmi abhijjhāluṁ byāpannacittaṁ kodhanaṁ upanāhiṁ makkhiṁ palāsiṁ issukiṁ macchariṁ saṭhaṁ māyāviṁ pāpicchaṁ micchādiṭṭhiṁ, tasmā na jaṭilakassa jaṭādhāraṇamattena sāmaññaṁ vadāmi.
Kathañca, bhikkhave, bhikkhu samaṇasāmīcippaṭipadaṁ paṭipanno hoti?
Kathañca, bhikkhave, bhikkhu samaṇasāmīcippaṭipadaṁ paṭipanno hoti?
Kathañca, bhikkhave, bhikkhu samaṇasāmīcippaṭipadaṁ paṭipanno hoti?
Yassa kassaci, bhikkhave, bhikkhuno abhijjhālussa abhijjhā pahīnā hoti, byāpannacittassa byāpādo pahīno hoti, kodhanassa kodho pahīno hoti, upanāhissa upanāho pahīno hoti, makkhissa makkho pahīno hoti, paḷāsissa paḷāso pahīno hoti, issukissa issā pahīnā hoti, maccharissa macchariyaṁ pahīnaṁ hoti, saṭhassa sāṭheyyaṁ pahīnaṁ hoti, māyāvissa māyā pahīnā hoti, pāpicchassa pāpikā icchā pahīnā hoti, micchādiṭṭhikassa micchādiṭṭhi pahīnā hoti— imesaṁ kho ahaṁ, bhikkhave, samaṇamalānaṁ samaṇadosānaṁ samaṇakasaṭānaṁ āpāyikānaṁ ṭhānānaṁ duggativedaniyānaṁ pahānā ‘samaṇasāmīcippaṭipadaṁ paṭipanno’ti vadāmi.
Yassa kassaci, bhikkhave, bhikkhuno abhijjhālussa abhijjhā pahīnā hoti, byāpannacittassa byāpādo pahīno hoti, kodhanassa kodho pahīno hoti, upanāhissa upanāho pahīno hoti, makkhissa makkho pahīno hoti, paḷāsissa paḷāso pahīno hoti, issukissa issā pahīnā hoti, maccharissa macchariyaṁ pahīnaṁ hoti, saṭhassa sāṭheyyaṁ pahīnaṁ hoti, māyāvissa māyā pahīnā hoti, pāpicchassa pāpikā icchā pahīnā hoti, micchādiṭṭhikassa micchādiṭṭhi pahīnā hoti—
imesaṁ kho ahaṁ, bhikkhave, samaṇamalānaṁ samaṇadosānaṁ samaṇakasaṭānaṁ āpāyikānaṁ ṭhānānaṁ duggativedaniyānaṁ pahānā ‘samaṇasāmīcippaṭipadaṁ paṭipanno’ti vadāmi.
Yassa kassaci, bhikkhave, bhikkhuno abhijjhālussa abhijjhā pahīnā hoti, byāpannacittassa byāpādo pahīno hoti, kodhanassa kodho pahīno hoti, upanāhissa upanāho pahīno hoti, makkhissa makkho pahīno hoti, paḷāsissa paḷāso pahīno hoti, issukissa issā pahīnā hoti, maccharissa macchariyaṁ pahīnaṁ hoti, saṭhassa sāṭheyyaṁ pahīnaṁ hoti, māyāvissa māyā pahīnā hoti, pāpicchassa pāpikā icchā pahīnā hoti, micchādiṭṭhikassa micchādiṭṭhi pahīnā hoti—imesaṁ kho ahaṁ, bhikkhave, samaṇamalānaṁ samaṇadosānaṁ samaṇakasaṭānaṁ āpāyikānaṁ ṭhānānaṁ duggativedaniyānaṁ pahānā ‘samaṇasāmīcippaṭipadaṁ paṭipanno’ti vadāmi.
So sabbehi imehi pāpakehi akusalehi dhammehi visuddhamattānaṁ samanupassati (…).*(…) → (vimuttamattānaṁ samanupassato) (sya-all, km, pts1ed) Tassa sabbehi imehi pāpakehi akusalehi dhammehi visuddhamattānaṁ samanupassato (…) pāmojjaṁ jāyati, pamuditassa pītipītiGozo, deleite o entusiasmo meditativo. En meditación, pīti designa una cualidad gozosa y energizante de la mente que aparece en el primer jhāna, que alcanza su madurez en el segundo jhāna, y se desvanece antes del tercero. Es también uno de los siete factores del despertar.Ver en el glosario jāyati, pītimanassa kāyo passambhati, passaddhakāyo sukhaṁ vedeti, sukhino cittaṁ samādhiyati.
So sabbehi imehi pāpakehi akusalehi dhammehi visuddhamattānaṁ samanupassati (…).*(…) → (vimuttamattānaṁ samanupassato) (sya-all, km, pts1ed)
Tassa sabbehi imehi pāpakehi akusalehi dhammehi visuddhamattānaṁ samanupassato (…) pāmojjaṁ jāyati, pamuditassa
pītipītiGozo, deleite o entusiasmo meditativo. En meditación, pīti designa una cualidad gozosa y energizante de la mente que aparece en el primer jhāna, que alcanza su madurez en el segundo jhāna, y se desvanece antes del tercero. Es también uno de los siete factores del despertar.Ver en el glosario jāyati, pītimanassa kāyo passambhati, passaddhakāyo sukhaṁ vedeti, sukhino cittaṁ samādhiyati.
So sabbehi imehi pāpakehi akusalehi dhammehi visuddhamattānaṁ samanupassati (…).*(…) → (vimuttamattānaṁ samanupassato) (sya-all, km, pts1ed)Tassa sabbehi imehi pāpakehi akusalehi dhammehi visuddhamattānaṁ samanupassato (…) pāmojjaṁ jāyati, pamuditassa pītipītiGozo, deleite o entusiasmo meditativo. En meditación, pīti designa una cualidad gozosa y energizante de la mente que aparece en el primer jhāna, que alcanza su madurez en el segundo jhāna, y se desvanece antes del tercero. Es también uno de los siete factores del despertar.Ver en el glosario jāyati, pītimanassa kāyo passambhati, passaddhakāyo sukhaṁ vedeti, sukhino cittaṁ samādhiyati.
So mettāsahagatena cetasā ekaṁ disaṁ pharitvā viharati, tathā dutiyaṁ, tathā tatiyaṁ, tathā catutthaṁ. Iti uddhamadho tiriyaṁ sabbadhi sabbattatāya sabbāvantaṁ lokaṁ mettāsahagatena cetasā vipulena mahaggatena appamāṇena averena abyābajjhena pharitvā viharati.
So mettāsahagatena cetasā ekaṁ disaṁ pharitvā viharati, tathā dutiyaṁ, tathā tatiyaṁ, tathā catutthaṁ. Iti uddhamadho tiriyaṁ sabbadhi sabbattatāya sabbāvantaṁ lokaṁ mettāsahagatena cetasā vipulena mahaggatena appamāṇena averena abyābajjhena pharitvā viharati.
So mettāsahagatena cetasā ekaṁ disaṁ pharitvā viharati, tathā dutiyaṁ, tathā tatiyaṁ, tathā catutthaṁ. Iti uddhamadho tiriyaṁ sabbadhi sabbattatāya sabbāvantaṁ lokaṁ mettāsahagatena cetasā vipulena mahaggatena appamāṇena averena abyābajjhena pharitvā viharati.
Karuṇāsahagatena cetasā …pe…
Karuṇāsahagatena cetasā …pe…
Karuṇāsahagatena cetasā …pe…
muditāsahagatena cetasā …pe…
muditāsahagatena cetasā …pe…
muditāsahagatena cetasā …pe…
upekkhāsahagatena cetasā ekaṁ disaṁ pharitvā viharati, tathā dutiyaṁ, tathā tatiyaṁ, tathā catutthaṁ. Iti uddhamadho tiriyaṁ sabbadhi sabbattatāya sabbāvantaṁ lokaṁ upekkhāsahagatena cetasā vipulena mahaggatena appamāṇena averena abyābajjhena pharitvā viharati.
upekkhāsahagatena cetasā ekaṁ disaṁ pharitvā viharati, tathā dutiyaṁ, tathā tatiyaṁ, tathā catutthaṁ. Iti uddhamadho tiriyaṁ sabbadhi sabbattatāya sabbāvantaṁ lokaṁ upekkhāsahagatena cetasā vipulena mahaggatena appamāṇena averena abyābajjhena pharitvā viharati.
upekkhāsahagatena cetasā ekaṁ disaṁ pharitvā viharati, tathā dutiyaṁ, tathā tatiyaṁ, tathā catutthaṁ. Iti uddhamadho tiriyaṁ sabbadhi sabbattatāya sabbāvantaṁ lokaṁ upekkhāsahagatena cetasā vipulena mahaggatena appamāṇena averena abyābajjhena pharitvā viharati.
Seyyathāpi, bhikkhave, pokkharaṇī acchodakā sātodakā sītodakā setakā supatitthā ramaṇīyā. Puratthimāya cepi disāya puriso āgaccheyya ghammābhitatto ghammapareto kilanto tasito pipāsito. So taṁ pokkharaṇiṁ āgamma vineyya udakapipāsaṁ vineyya ghammapariḷāhaṁ …pe… pacchimāya cepi disāya puriso āgaccheyya …pe… uttarāya cepi disāya puriso āgaccheyya …pe… dakkhiṇāya cepi disāya puriso āgaccheyya. Yato kuto cepi naṁ puriso āgaccheyya ghammābhitatto ghammapareto, kilanto tasito pipāsito. So taṁ pokkharaṇiṁ āgamma vineyya udakapipāsaṁ, vineyya ghammapariḷāhaṁ.
Seyyathāpi, bhikkhave, pokkharaṇī acchodakā sātodakā sītodakā setakā supatitthā ramaṇīyā.
Puratthimāya cepi disāya puriso āgaccheyya ghammābhitatto ghammapareto kilanto tasito pipāsito.
So taṁ pokkharaṇiṁ āgamma vineyya udakapipāsaṁ vineyya ghammapariḷāhaṁ …pe… pacchimāya cepi disāya puriso āgaccheyya …pe… uttarāya cepi disāya puriso āgaccheyya …pe… dakkhiṇāya cepi disāya puriso āgaccheyya. Yato kuto cepi naṁ puriso āgaccheyya ghammābhitatto ghammapareto, kilanto tasito pipāsito. So taṁ pokkharaṇiṁ āgamma vineyya udakapipāsaṁ, vineyya ghammapariḷāhaṁ.
Seyyathāpi, bhikkhave, pokkharaṇī acchodakā sātodakā sītodakā setakā supatitthā ramaṇīyā. Puratthimāya cepi disāya puriso āgaccheyya ghammābhitatto ghammapareto kilanto tasito pipāsito. So taṁ pokkharaṇiṁ āgamma vineyya udakapipāsaṁ vineyya ghammapariḷāhaṁ …pe… pacchimāya cepi disāya puriso āgaccheyya …pe… uttarāya cepi disāya puriso āgaccheyya …pe… dakkhiṇāya cepi disāya puriso āgaccheyya. Yato kuto cepi naṁ puriso āgaccheyya ghammābhitatto ghammapareto, kilanto tasito pipāsito. So taṁ pokkharaṇiṁ āgamma vineyya udakapipāsaṁ, vineyya ghammapariḷāhaṁ.
Evameva kho, bhikkhave, khattiyakulā cepi agārasmā anagāriyaṁ pabbajito hoti, so ca tathāgatappaveditaṁ dhammavinayaṁ āgamma, evaṁ mettaṁ karuṇaṁ muditaṁ upekkhaṁ bhāvetvā labhati ajjhattaṁ vūpasamaṁ. Ajjhattaṁ vūpasamā ‘samaṇasāmīcippaṭipadaṁ paṭipanno’ti vadāmi. Brāhmaṇakulā cepi …pe… vessakulā cepi …pe… suddakulā cepi …pe… yasmā kasmā cepi kulā agārasmā anagāriyaṁ pabbajito hoti, so ca tathāgatappaveditaṁ dhammavinayaṁ āgamma, evaṁ mettaṁ karuṇaṁ muditaṁ upekkhaṁ bhāvetvā labhati ajjhattaṁ vūpasamaṁ. Ajjhattaṁ vūpasamā ‘samaṇasāmīcippaṭipadaṁ paṭipanno’ti vadāmi.
Evameva kho, bhikkhave, khattiyakulā cepi agārasmā anagāriyaṁ pabbajito hoti, so ca tathāgatappaveditaṁ dhammavinayaṁ āgamma, evaṁ mettaṁ karuṇaṁ muditaṁ upekkhaṁ bhāvetvā labhati ajjhattaṁ vūpasamaṁ. Ajjhattaṁ vūpasamā ‘samaṇasāmīcippaṭipadaṁ paṭipanno’ti vadāmi. Brāhmaṇakulā cepi …pe… vessakulā cepi …pe… suddakulā cepi …pe… yasmā kasmā cepi kulā agārasmā anagāriyaṁ pabbajito hoti, so ca tathāgatappaveditaṁ dhammavinayaṁ āgamma, evaṁ mettaṁ karuṇaṁ muditaṁ upekkhaṁ bhāvetvā labhati ajjhattaṁ vūpasamaṁ.
Ajjhattaṁ vūpasamā ‘samaṇasāmīcippaṭipadaṁ paṭipanno’ti vadāmi.
Evameva kho, bhikkhave, khattiyakulā cepi agārasmā anagāriyaṁ pabbajito hoti, so ca tathāgatappaveditaṁ dhammavinayaṁ āgamma, evaṁ mettaṁ karuṇaṁ muditaṁ upekkhaṁ bhāvetvā labhati ajjhattaṁ vūpasamaṁ. Ajjhattaṁ vūpasamā ‘samaṇasāmīcippaṭipadaṁ paṭipanno’ti vadāmi. Brāhmaṇakulā cepi …pe… vessakulā cepi …pe… suddakulā cepi …pe… yasmā kasmā cepi kulā agārasmā anagāriyaṁ pabbajito hoti, so ca tathāgatappaveditaṁ dhammavinayaṁ āgamma, evaṁ mettaṁ karuṇaṁ muditaṁ upekkhaṁ bhāvetvā labhati ajjhattaṁ vūpasamaṁ. Ajjhattaṁ vūpasamā ‘samaṇasāmīcippaṭipadaṁ paṭipanno’ti vadāmi.
Khattiyakulā cepi agārasmā anagāriyaṁ pabbajito hoti. So ca āsavānaṁ khayā anāsavaṁ cetovimuttiṁ paññāvimuttiṁ diṭṭheva dhamme sayaṁ abhiññāabhiññāPoderes intuitivos que surgen de la práctica de la concentración: la capacidad de mostrar poderes psíquicos, clarividencia, clariaudiencia, la capacidad de conocer los pensamientos de otros, el recuerdo de vidas pasadas, y el conocimiento que destruye los contaminantes (ver āsava).Ver en el glosario sacchikatvā upasampajja viharati. Āsavānaṁ khayā samaṇo hoti. Brāhmaṇakulā cepi …pe… vessakulā cepi … suddakulā cepi … yasmā kasmā cepi kulā agārasmā anagāriyaṁ pabbajito hoti, so ca āsavānaṁ khayā anāsavaṁ cetovimuttiṁ paññāvimuttiṁ diṭṭheva dhamme sayaṁ abhiññā sacchikatvā upasampajja viharati. Āsavānaṁ khayā samaṇo hotī”ti.
Khattiyakulā cepi agārasmā anagāriyaṁ pabbajito hoti.
So ca āsavānaṁ khayā anāsavaṁ cetovimuttiṁ paññāvimuttiṁ diṭṭheva dhamme sayaṁ
abhiññāabhiññāPoderes intuitivos que surgen de la práctica de la concentración: la capacidad de mostrar poderes psíquicos, clarividencia, clariaudiencia, la capacidad de conocer los pensamientos de otros, el recuerdo de vidas pasadas, y el conocimiento que destruye los contaminantes (ver āsava).Ver en el glosario sacchikatvā upasampajja viharati.
Āsavānaṁ khayā samaṇo hoti. Brāhmaṇakulā cepi …pe… vessakulā cepi … suddakulā cepi … yasmā kasmā cepi kulā agārasmā anagāriyaṁ pabbajito hoti, so ca āsavānaṁ khayā anāsavaṁ cetovimuttiṁ paññāvimuttiṁ diṭṭheva dhamme sayaṁ abhiññā sacchikatvā upasampajja viharati. Āsavānaṁ khayā samaṇo hotī”ti.
Khattiyakulā cepi agārasmā anagāriyaṁ pabbajito hoti. So ca āsavānaṁ khayā anāsavaṁ cetovimuttiṁ paññāvimuttiṁ diṭṭheva dhamme sayaṁ abhiññāabhiññāPoderes intuitivos que surgen de la práctica de la concentración: la capacidad de mostrar poderes psíquicos, clarividencia, clariaudiencia, la capacidad de conocer los pensamientos de otros, el recuerdo de vidas pasadas, y el conocimiento que destruye los contaminantes (ver āsava).Ver en el glosario sacchikatvā upasampajja viharati. Āsavānaṁ khayā samaṇo hoti. Brāhmaṇakulā cepi …pe… vessakulā cepi … suddakulā cepi … yasmā kasmā cepi kulā agārasmā anagāriyaṁ pabbajito hoti, so ca āsavānaṁ khayā anāsavaṁ cetovimuttiṁ paññāvimuttiṁ diṭṭheva dhamme sayaṁ abhiññā sacchikatvā upasampajja viharati. Āsavānaṁ khayā samaṇo hotī”ti.
Idamavoca bhagavā. Attamanā te bhikkhū bhagavato bhāsitaṁ abhinandunti.
Attamanā te bhikkhū bhagavato bhāsitaṁ abhinandunti.
Idamavoca bhagavā. Attamanā te bhikkhū bhagavato bhāsitaṁ abhinandunti.
Cūḷaassapurasuttaṁ niṭṭhitaṁ dasamaṁ.
Cūḷaassapurasuttaṁ niṭṭhitaṁ dasamaṁ.
Cūḷaassapurasuttaṁ niṭṭhitaṁ dasamaṁ.
Mahāyamakavaggo niṭṭhito catuttho.
Mahāyamakavaggo niṭṭhito catuttho.
Mahāyamakavaggo niṭṭhito catuttho.
Giñjakasālavanaṁ pariharituṁ, Paññavato puna saccakanisedho; Mukhavaṇṇapasīdanatāpindo, Kevaṭṭaassapurajaṭilena.
Giñjakasālavanaṁ pariharituṁ,
Paññavato puna saccakanisedho;
Mukhavaṇṇapasīdanatāpindo,
Giñjakasālavanaṁ pariharituṁ, Paññavato puna saccakanisedho; Mukhavaṇṇapasīdanatāpindo, Kevaṭṭaassapurajaṭilena.