Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Dotat amb dues coses, un monjo viu amb sofriment en la vida present -preocupat, angoixat i febril- i a l’extinció del cos, després de la mort, pot esperar una destinació dolenta. Quines dues coses? Una manca de protecció de les portes de les facultats dels sentits, i el no coneixement de la moderació en l’alimentació. Dotat amb aquestes dues coses, un monjo viu amb sofriment en la present vida -preocupat, angoixat i febril- i a l’extinció del cos, després de la mort, pot esperar una destinació dolenta.”
“Ull, oïda, nas,
Llengua, cos i ment:
Quan un monjo deixa desprotegides aquestes portes
-no coneixent la moderació en l’alimentació,
No moderant els seus sentits-
Ell experimenta sofriment:
Sofriment al cos,
Sofriment a la ment.
Consumint el cos,
Consumint la ment,
Ja sigui de dia o de nit,
Ell viu
Amb sofriment i insatisfacció.”
(…) Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:*(…) → (dve dhamme anukkaṭi) (csp1ed)
(…) Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:*(…) → (dve dhamme anukkaṭi) (csp1ed)
(…) Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:*(…) → (dve dhamme anukkaṭi) (csp1ed)
“Dvīhi, bhikkhave, dhammehi samannāgato bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario diṭṭheva dhamme dukkhaṁ viharati savighātaṁ saupāyāsaṁ sapariḷāhaṁ; kāyassa bhedā paraṁ maraṇā duggati pāṭikaṅkhā. Katamehi dvīhi? Indriyesu aguttadvāratāya ca, bhojane amattaññutāya ca.*aguttadvāratāya → aguttadvāro (aṭṭha.) | amattaññutāya → amattaññū (aṭṭha.) Imehi kho, bhikkhave, dvīhi dhammehi samannāgato bhikkhu diṭṭheva dhamme dukkhaṁ viharati savighātaṁ saupāyāsaṁ sapariḷāhaṁ; kāyassa bhedā paraṁ maraṇā duggati pāṭikaṅkhā”ti.
“Dvīhi, bhikkhave, dhammehi samannāgato
bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario diṭṭheva dhamme dukkhaṁ viharati savighātaṁ saupāyāsaṁ sapariḷāhaṁ;
kāyassa bhedā paraṁ maraṇā duggati pāṭikaṅkhā.
Indriyesu aguttadvāratāya ca, bhojane amattaññutāya ca.*aguttadvāratāya → aguttadvāro (aṭṭha.) | amattaññutāya → amattaññū (aṭṭha.)
Imehi kho, bhikkhave, dvīhi dhammehi samannāgato bhikkhu diṭṭheva dhamme dukkhaṁ viharati savighātaṁ saupāyāsaṁ sapariḷāhaṁ;
kāyassa bhedā paraṁ maraṇā duggati pāṭikaṅkhā”ti.
“Dvīhi, bhikkhave, dhammehi samannāgato bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario diṭṭheva dhamme dukkhaṁ viharati savighātaṁ saupāyāsaṁ sapariḷāhaṁ; kāyassa bhedā paraṁ maraṇā duggati pāṭikaṅkhā. Katamehi dvīhi? Indriyesu aguttadvāratāya ca, bhojane amattaññutāya ca.*aguttadvāratāya → aguttadvāro (aṭṭha.) | amattaññutāya → amattaññū (aṭṭha.)Imehi kho, bhikkhave, dvīhi dhammehi samannāgato bhikkhu diṭṭheva dhamme dukkhaṁ viharati savighātaṁ saupāyāsaṁ sapariḷāhaṁ; kāyassa bhedā paraṁ maraṇā duggati pāṭikaṅkhā”ti.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
Etamatthaṁ bhagavā avoca.
Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:
“Cakkhu sotañca ghānañca, jivhā kāyo tathā mano; Etāni yassa dvārāni, aguttāni ca bhikkhuno.*aguttāni ca → aguttānīdha (bj); aguttānidha (pts-vp-pli1, csp1ed)
“Cakkhu sotañca ghānañca,
aguttāni ca bhikkhuno.*aguttāni ca → aguttānīdha (bj); aguttānidha (pts-vp-pli1, csp1ed)
“Cakkhu sotañca ghānañca, jivhā kāyo tathā mano; Etāni yassa dvārāni, aguttāni ca bhikkhuno.*aguttāni ca → aguttānīdha (bj); aguttānidha (pts-vp-pli1, csp1ed)
Bhojanamhi amattaññū, indriyesu asaṁvuto; Kāyadukkhaṁ cetodukkhaṁ, dukkhaṁ so adhigacchati.
Bhojanamhi amattaññū, indriyesu asaṁvuto; Kāyadukkhaṁ cetodukkhaṁ, dukkhaṁ so adhigacchati.
Ḍayhamānena kāyena, Ḍayhamānena cetasā; Divā vā yadi vā rattiṁ, Dukkhaṁ viharati tādiso”ti.
Dukkhaṁ viharati tādiso”ti.
Ḍayhamānena kāyena, Ḍayhamānena cetasā; Divā vā yadi vā rattiṁ, Dukkhaṁ viharati tādiso”ti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.
Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.