KARUNAPURA SUTTA PIṬAKA
KARUNAPURA Biblioteca de suttas

Colección de Suttas

Selecciona un sutta o una sección

La ficha activa reflejará aquí el sutta, sección o mapa seleccionado.

Diagnóstico
Esperando inicialización…
Preparando biblioteca…
Cargando árbol…
Mapa
Colección Menor
2. Capítulo dos

Els temps

Khuddaka Nikāya
2. Dutiyavagga
Addhāsutta
Colección Menor
2. Capítulo dos
Els temps
Khuddaka Nikāya
2. Dutiyavagga
Addhāsutta

Tres períodos de tiempo y la importancia de comprender las señales.

Ruta suttaIti 63
← Suttas
Versiones de traducción
Vista:
Datos de publicación
Versión
CA · Albert Biayna Gea
Título de la publicación
Així Fou Dit
Traductor
Albert Biayna Gea
Título raíz
Itivuttaka
Idioma de traducción
Català
Idioma raíz
Pali
Fuente
Budisme XXI

Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Monjos, hi ha els tres temps. Quin són? El temps passat, el temps futur i el temps present. Aquests, monjos, són els tres temps.”

“Percebent allò que pot ser expressat mitjançant els conceptes,
Els éssers s’aferren a allò que s’ha expressat.
No comprenent completament allò expressat,
Ells cauen sota la cadenasaṁyojanaCadena que ata la mente al ciclo de renacimientos (ver vaṭṭa): visión de identidad propia (sakkāya-diṭṭhi), incertidumbre (vicikicchā), aferramiento a preceptos y prácticas (sīlabbata-parāmāsa), pasión sensual (kāma-rāga), aversión o malevolencia (byāpāda), pasión por la forma (rūpa-rāga), pasión por lo sin forma (arūpa-rāga), presunción (māna), agitación (uddhacca) e ignorancia (avijjā). Comparar con anusaya.Ver en el glosario de la mort.

Però mitjançant una comprensió completa d’allò que s’ha expressat
Un no comprèn erròniament l’orador.
La seva ment ha assolit l’alliberament,
L’estat insuperable de pau.

Comprenent allò que s’ha expressat,
El pacífic gaudeix en l’estat de pau.
Comprenent l’Ensenyança, perfecte en el coneixement,
Ell utilitza lliurement els conceptes
Però no participa més de l’àmbit dels conceptes.”

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

Vuttañhetaṁ bhagavatā vuttamarahatāti me sutaṁ:

“Tayome, bhikkhave, addhā. Katame tayo? Atīto addhā, anāgato addhā, paccuppanno addhā— ime kho, bhikkhave, tayo addhā”ti.

“Tayome, bhikkhave, addhā.
Katame tayo?
Atīto addhā, anāgato addhā, paccuppanno addhā—
ime kho, bhikkhave, tayo addhā”ti.

“Tayome, bhikkhave, addhā. Katame tayo? Atīto addhā, anāgato addhā, paccuppanno addhā—ime kho, bhikkhave, tayo addhā”ti.

Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:

Etamatthaṁ bhagavā avoca.
Tatthetaṁ iti vuccati:

Etamatthaṁ bhagavā avoca. Tatthetaṁ iti vuccati:

“Akkheyyasaññino sattā, akkheyyasmiṁ patiṭṭhitā; Akkheyyaṁ apariññāya, yogamāyanti maccuno.

“Akkheyyasaññino sattā,
akkheyyasmiṁ patiṭṭhitā;
Akkheyyaṁ apariññāya,
yogamāyanti maccuno.

“Akkheyyasaññino sattā, akkheyyasmiṁ patiṭṭhitā; Akkheyyaṁ apariññāya, yogamāyanti maccuno.

Akkheyyañca pariññāya, akkhātāraṁ na maññati; Phuṭṭho vimokkho manasā, santipadamanuttaraṁ.

Akkheyyañca pariññāya,
akkhātāraṁ na maññati;
Phuṭṭho vimokkho manasā,
santipadamanuttaraṁ.

Akkheyyañca pariññāya, akkhātāraṁ na maññati; Phuṭṭho vimokkho manasā, santipadamanuttaraṁ.

Sa ve akkheyyasampanno,*Sa ve → sace (mr) santo santipade rato; Saṅkhāya sevī dhammaṭṭho, saṅkhyaṁ nopeti vedagū”ti.

Sa ve akkheyyasampanno,*Sa ve → sace (mr)
santo santipade rato;
Saṅkhāya sevī dhammaṭṭho,
saṅkhyaṁ nopeti vedagū”ti.

Sa ve akkheyyasampanno,*Sa ve → sace (mr)santo santipade rato; Saṅkhāya sevī dhammaṭṭho, saṅkhyaṁ nopeti vedagū”ti.

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Ayampi attho vutto bhagavatā, iti me sutanti.

Catutthaṁ.

Catutthaṁ.

Catutthaṁ.

AnteriorFacultadesIti 62·IndriyasuttaLos logros nobles descritos en términos de tres facultades.SiguienteMala conductaIti 64·DuccaritasuttaTres tipos de mala conducta.

Texto original en pali: Mahāsaṅgīti Tipiṭaka Buddhavasse 2500.

Datos pali, segmentación, variantes y metadatos: importados desde SuttaCentral.

Traducción al catalán: Albert Biayna Gea.

Gestionar consentimiento

🍪 En KarunaPura usamos cookies para ofrecerte una experiencia más consciente y respetuosa.

Funcionales Siempre activo
Estas cookies son esenciales para el funcionamiento básico de la web y no se pueden desactivar.
Permiten recordar tus ajustes y preferencias para que tu experiencia sea más fluida.
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos. Nos ayudan a entender cómo se usa el sitio de forma anónima, para seguir mejorando.
Marketing
Se utilizan para ofrecer contenido personalizado y relevante según tu comportamiento de navegación.
  • Administrar opciones
  • Gestionar los servicios
  • Gestionar {vendor_count} proveedores
  • Leer más sobre estos propósitos
Ver preferencias
  • {title}
  • {title}
  • {title}