La Fe Principal

Això fou pronunciat pel Benaventurat, pronunciat per l’ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, així ho he escoltat: “Monjos, hi ha tres tipus principals de fe. Quins són aquests tres? Siguin com siguin els éssers que hi hagi, sia sense peus o amb dos peus o amb quatre peus, amb forma o sense forma, perceptius o no perceptius o ni perceptius ni no perceptius, d’aquests el TathāgataTathāgataEl «Realizado», un epíteto frecuente para el Buddha, aunque ocasionalmente también designa a cualquiera de sus discípulos arahant. El sentido es el de alguien que ha realizado o encarnado la verdad en su forma más elevada. El término fue objeto de extensa exégesis en los comentarios.Ver en el glosario és considerat el principals l’Arahant, el Completament Il·luminat. Aquests que tenen fe en el BudaBuddhaEl nombre dado a quien redescubre por sí mismo el sendero liberador del Dhamma, tras un largo período de haber sido olvidado por el mundo. Según la tradición, una larga línea de Buddhas se extiende hasta el pasado distante. El Buddha más reciente nació como Siddhattha Gotama en la India alrededor del año 500 a.e.c. Un joven bien educado y acomodado, renunció a su familia y su herencia principesca en la flor de la vida para buscar la verdadera libertad y el fin del sufrimiento (dukkha). Después de siete años de austeridades en el bosque, redescubrió el «camino medio» y alcanzó su meta, convirtiéndose en el Buddha.Ver en el glosario posseeixen fe en el principal, i per aquells amb fe en el principal el resultat serà principal.”

“Sigui quina sigui la situació que hi hagi, ja sigui condicionada o incondicionada, aquest no aferrament és considerat el principal, és a dir, la submissió de la vanitat, l’eliminació de l’afany, la destrucció de la dependència, la fi de la ronda de renaixements, la destrucció del desig, el no aferrament, la cessació, el NirvanaNibbānaNibbāna es la extinción de dukkha, la destrucción de los contaminantes (ver āsava), la extinción de las impurezas (ver kilesa) y el fin del ciclo de renacimientos (ver vaṭṭa). Como la extinción de un fuego, conlleva las connotaciones de calma, enfriamiento y paz. «Nibbāna total» (parinibbāna) en algunos contextos denota la experiencia del Despertar; en otros, el fallecimiento final de un arahant. (Sánscrito: nirvāṇa)Ver en el glosario. Aquells que tenen fe en l’Ensenyança del no aferrament posseeixen fe en el principal, i per aquells amb fe en el principal el resultat serà el principal.”

“Siguin quines siguin les comunitats o grups que hi hagi, monjos, d’aquests la Comunitat dels deixebles del Tathāgata és considerada la principal, és a dir, els quatre parells de persones, els vuit individus. Aquesta Comunitat dels deixebles del Senyor és digna de regals, digna d’hospitalitat, digna d’ofrenes, digna de salutació reverencial, el camp insuperable de mèrit pel món. Aquells que tenen fe en la Comunitat posseeixen fe en el principal, i per aquells amb fe en el principal el resultat serà el principal. Aquests, monjos, són els tres tipus principals de fe.”

“Això és el principal per aquells amb fe,
Per aquells que coneixen l’Ensenyança principal:
Tenint fe en el Buda com a principal,
Digne d’ofrenes, insuperable;”

“Tenint fe en l’Ensenyança com a principal,
La pau del no aferrament, la felicitat;
Tenint fe en la Comunitat com a principal,
Un camp de mèrit insuperable.”

“Distribuint regals entre el principal,
Principal és el mèrit que s’acumula;
Principal la seva vida i bellesa,
Fama, reputació, felicitat i fortalesa.”

“El savi que dona al principal,
Concentrat en l’Ensenyança principal,
Ja sigui que esdevingui un déu o un humà,
Gaudeix en el seu assoliment principal.”