Esto he escuchado.
En una ocasión el Bienaventurado estaba morando en Rajagaha, en el Parque de los Termales. Entonces, el Venerable Samiddhi, habiéndose levantado a la luz del alba, se fue a los termales a bañarse. Habiéndose bañado en los termales, volvió y permaneció allí llevando únicamente una túnica para secar sus miembros.
Entonces, cuando la noche estaba avanzada, un cierto devadevaLiteralmente, «ser resplandeciente»: un habitante de los reinos celestiales (ver sagga y sugati). Los tres términos deva, devatā y devaputta son sinónimos.Ver en el glosario de maravillosa belleza se acercó al Venerable Samiddhi iluminando todo el Parque de los Termales. Habiéndose acercado, permaneció en medio del aire y habló al Venerable Samiddhi en verso:
¡Monje! Tú vas en busca de alimentos de la limosnadānaA menudo se refiere a dar cualquiera de las cuatro necesidades a la orden monástica. Más generalmente, la inclinación a dar, sin esperar ninguna forma de retribución del receptor. Dāna es el primer tema en el sistema de instrucción gradual del Buddha (ver anupubbī-kathā), la primera de las diez pāramīs, uno de los siete tesoros (ver dhana), y el primero de los tres fundamentos para la acción meritoria (ver sīla y bhāvanā).Ver en el glosario sin haber disfrutado de los placeres sensuales.
No vayas en busca de alimentos de la limosna sin disfrutar de los placeres sensuales.
No permitas que el momento oportuno pase para ti.
No sé lo que el tiempo podría traer,
El tiempo está oculto y no puede ser visto,
Siendo así, voy en busca de alimentos de la limosna sin disfrutar,
No permito que el tiempo oportuno pase para mí.
Entonces el deva, sobrevoló el suelo y habló de esta manera al Venerable Samiddhi: “¡Oh Monje! Has abandonado tu hogar siendo demasiado joven. Un mozo de cabello oscuro, en los comienzos de tu juventud y en el primer período de tu vida, no has disfrutado aún de los placeres sensuales. Monje, disfruta primero de los placeres sensuales, no abandones aquello que es directamente visible para perseguir lo que lleva el tiempo”
“Amigo, yo no he abandonado aquello que es directamente visible para perseguir lo que lleva el tiempo. Yo he abandonado lo que lleva el tiempo para perseguir lo que es directamente visible. Ha sido proclamado por el Bienaventurado, amigo, que los placeres sensuales consumen el tiempo, están llenos de sufrimientodukkhaEn sentido doctrinal, dukkha designa la condición insatisfactoria de la experiencia condicionada: lo que surge, cambia y no puede sostenerse como fuente estable de satisfacción. En la Primera Noble Verdad incluye nacimiento, envejecimiento, enfermedad, muerte, separación de lo querido, encuentro con lo no querido, no obtener lo que se desea y, en síntesis, los cinco agregados sujetos al aferramiento.Ver en el glosario, llenos de desesperanza, y el peligro en existente en ellos, es aún mayor; mientras que el DhammaDhamma1. Fenómeno; cualquier cosa que ocurre y es cognoscible. 2. Fenómeno mental, «pensamiento». 3. Principio, especialmente los principios de causalidad. 4. Doctrina, enseñanza. También, principios de comportamiento que los seres humanos deben seguir para armonizar con el orden natural correcto de las cosas; cualidades mentales que deben desarrollar para realizar la cualidad inherente de la mente en sí misma. Por extensión, «Dhamma» (usualmente en mayúscula) se usa también para denotar cualquier doctrina que enseña tales cosas. Así, el Dhamma del Buddha denota tanto sus enseñanzas como las realidades descritas por esa enseñanza. (Sánscrito: dharma)Ver en el glosario es directamente visible, inmediatoakāliko1. Atemporal; no condicionado por el tiempo. 2. Como cualidad del Dhamma, indica que la enseñanza puede ser verificada sin depender de una época, estación o espera futura. 3. En esta misma vidaVer en el glosario, invita a uno a venir y ver, aplicarlo y ser directamente experimentado por el sabio.”
“Pero, ¿cómo, monje, ha sido proclamado por el Bienaventurado, que los placeres sensuales consumen el tiempo, están llenos del sufrimiento, llenos de desesperanza, y el peligro en existente ellos, es aún mayor? ¿Cómo es que mientras tanto, el Dhamma es directamente visible, inmediato, invita a uno a venir y ver, aplicarlo y ser directamente experimentado por el sabio?”
“Yo soy recién ordenado, amigo, no hace mucho tiempo que he abandonado el hogar y recientemente llegué a este Dhamma y Disciplina. Pero el Bienaventurado, el ArahantarahantUn «digno» o «perfeccionado»; una persona cuya mente está libre de impurezas (ver kilesa), que ha abandonado las diez cadenas que atan la mente al ciclo de renacimientos (ver saṁyojana), cuyo corazón está libre de contaminantes (ver āsava), y que por tanto no está destinado a un renacimiento ulterior. Un título para el Buddha y el nivel más alto de sus nobles discípulos. Aquel que ha alcanzado Nibbāna.Ver en el glosario, el perfectamente Iluminado, está morando en Rajagaha, en el Parque de los Termales. Acércate al Bienaventurado y pregúntale sobre este tema. Así como él te lo explique, así deberías recordarlo”
“No es fácil para nosotros, monje, acercarnos al Bienaventurado, ya que él está rodeado por otros devas de gran influencia. Si tú pudieses acercarte a él y preguntarle sobre este tema, nosotros podríamos venir también con él a fin de escuchar el Dhamma”.
“Muy bien, amigo”, respondió el Venerable Samiddhi. Después de lo cual, se acercó al Bienaventurado, le rindió homenaje y se sentó a un lado, relatándole todo lo sucedido.
[El Venerable Samiddhi repite al BudaBuddhaEl nombre dado a quien redescubre por sí mismo el sendero liberador del Dhamma, tras un largo período de haber sido olvidado por el mundo. Según la tradición, una larga línea de Buddhas se extiende hasta el pasado distante. El Buddha más reciente nació como Siddhattha Gotama en la India alrededor del año 500 a.e.c. Un joven bien educado y acomodado, renunció a su familia y su herencia principesca en la flor de la vida para buscar la verdadera libertad y el fin del sufrimiento (dukkha). Después de siete años de austeridades en el bosque, redescubrió el «camino medio» y alcanzó su meta, convirtiéndose en el Buddha.Ver en el glosario todo lo sucedido agregando:] “Si lo que dijo este deva es cierto, venerable señorbhanteEn los textos pali, se usa como vocativo para dirigirse al Buddha o a un monje budista. En el uso moderno a menudo se emplea también como título.Ver en el glosario, entonces aquel deva debería estar muy cerca”.
Cuando esto fue dicho, aquel deva dijo al Venerable Samiddhi: “¡Pregunta monje! ¡Pregunta monje! Que yo he llegado”.
Entonces, el Bienaventurado se dirigió a aquel deva en verso:
Llegan a afirmarse en aquello que puede ser expresado.
La falta del entendimiento pleno de lo que puede ser expresado,
Les lleva debajo el yugo de la muerte.
Pero habiendo entendido plenamente lo que puede ser expresado,
Uno no concibe a ‘uno que expresa’.
Esto no existe para él,
Ni nada, mediante lo cual uno podría describirlo.
“Si lo entiendes, espírituyakkhaUno de una clase de poderosos seres «no humanos» —a veces amables, a veces asesinos y crueles— que corresponden aproximadamente a las hadas y ogros de los cuentos de hadas occidentales. En años posteriores, llegaron a ser considerados principalmente malévolos, pero en la época del Buddha eran moralmente ambiguos, y de hecho eran comúnmente adorados como deidades.Ver en el glosario, dilo en voz alta”.
“No entiendo en detalle, venerable señor, aquello que ha sido expuesto en general por el Bienaventurado. Por favor, venerable señor, que el Bienaventurado me lo explique de tal forma que pueda entender en detalle lo que ha sido expuesto en general”.
[El Bienaventurado:]
Por este tipo de consideraciones, podría empeñarse en discusiones.
Pero uno que no se sacude por estas tres discriminaciones,
No piensa ‘yo soy igual, mejor o peor’.
“Si lo entiendes, espíritu, dilo en voz alta”.
“No entiendo en detalle, venerable señor, aquello que ha sido expuesto en general por el Bienaventurado. Por favor, venerable señor, que el Bienaventurado me lo explique de tal forma que pueda entender en detalle lo que ha sido expuesto en general”.
[El Bienaventurado:]
Corta la avideztaṇhāAvidez, sed o ansia que impulsa el aferramiento y el devenir. En los suttas se distingue en tres formas: avidez por la sensualidad, avidez por el devenir y avidez por el no devenir o la aniquilación. Ver upādāna y bhava.Ver en el glosario de los nombresnāmaOriginalmente se refería a la función psicológica central de conceptualizar y nombrar cosas. Gradualmente evolucionó para abarcar todos los fenómenos mentales. En los suttas a veces se define como vedanā (sensación), saññā (percepción), cetanā (intención, volición), phassa (contacto sensorial), y manasikāra (atención, advertencia). Comparar con rūpa. En el Abhidhamma, nāma pasó a referirse a los componentes mentales de los cinco khandhas.Ver en el glosario-y-formas.
Tanto los devas como humanos lo buscan
Aquí y más allá, en el cielosaggaLa morada de los devas. Se dice que el renacimiento en los cielos es una de las recompensas por practicar la generosidad (ver dāna) y la virtud (ver sīla). Como todas las estaciones en el saṁsāra, sin embargo, el renacimiento aquí es temporal. Ver también sugati.Ver en el glosario y en todas las moradas,
Ellos no encuentran a nadie que sabe cortar el nudo,
A uno imperturbable, libre de anhelo.
“Si lo entiendes, espíritu, dilo en voz alta”.
“No entiendo en detalle, venerable señor, aquello que ha sido expuesto en general por el Bienaventurado. Por favor, venerable señor, que el Bienaventurado me lo explique de tal forma que pueda entender en detalle lo que ha sido expuesto en general”.
[El Bienaventurado:]
Ni con el habla, la mente o el cuerpo.
Habiendo abandonado los placeres sensuales,
Consciente y comprendiendo claramente,
Uno no debería perseguir el curso
De lo que es penoso y doloroso.
Evaṁ me sutaṁ— ekaṁ samayaṁ bhagavā rājagahe viharati tapodārāme.
ekaṁ samayaṁ bhagavā rājagahe viharati tapodārāme.
Evaṁ me sutaṁ—ekaṁ samayaṁ bhagavā rājagahe viharati tapodārāme.
Atha kho āyasmā samiddhi rattiyā paccūsasamayaṁ paccuṭṭhāya yena tapodā tenupasaṅkami gattāni parisiñcituṁ. Tapode gattāni parisiñcitvā paccuttaritvā ekacīvaro aṭṭhāsi gattāni pubbāpayamāno.
Atha kho āyasmā samiddhi rattiyā paccūsasamayaṁ paccuṭṭhāya yena tapodā tenupasaṅkami gattāni parisiñcituṁ.
Tapode gattāni parisiñcitvā paccuttaritvā ekacīvaro aṭṭhāsi gattāni pubbāpayamāno.
Atha kho āyasmā samiddhi rattiyā paccūsasamayaṁ paccuṭṭhāya yena tapodā tenupasaṅkami gattāni parisiñcituṁ. Tapode gattāni parisiñcitvā paccuttaritvā ekacīvaro aṭṭhāsi gattāni pubbāpayamāno.
Atha kho aññatarā devatā abhikkantāya rattiyā abhikkantavaṇṇā kevalakappaṁ tapodaṁ obhāsetvā yena āyasmā samiddhi tenupasaṅkami; upasaṅkamitvā vehāsaṁ ṭhitā āyasmantaṁ samiddhiṁ gāthāya ajjhabhāsi:
Atha kho aññatarā devatā abhikkantāya rattiyā abhikkantavaṇṇā kevalakappaṁ tapodaṁ obhāsetvā yena āyasmā samiddhi tenupasaṅkami; upasaṅkamitvā vehāsaṁ ṭhitā āyasmantaṁ samiddhiṁ gāthāya ajjhabhāsi:
Atha kho aññatarā devatā abhikkantāya rattiyā abhikkantavaṇṇā kevalakappaṁ tapodaṁ obhāsetvā yena āyasmā samiddhi tenupasaṅkami; upasaṅkamitvā vehāsaṁ ṭhitā āyasmantaṁ samiddhiṁ gāthāya ajjhabhāsi:
“Abhutvā bhikkhasi bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario, na hi bhutvāna bhikkhasi; Bhutvāna bhikkhu bhikkhassu, mā taṁ kālo upaccagā”ti.
“Abhutvā bhikkhasi
bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario,
na hi bhutvāna bhikkhasi;
Bhutvāna bhikkhu bhikkhassu,
“Abhutvā bhikkhasi bhikkhubhikkhuUn hombre que ha renunciado a la vida de hogar para vivir una vida de virtud elevada (ver sīla) de acuerdo con el Vinaya en general, y las reglas del Pātimokkha en particular. La raíz de la palabra significa «mendicante», es decir, uno que vive de limosnas. Como el masculino se usa como género por defecto en pali, el término bhikkhu a menudo incluye también a las monjas, por lo que «mendicante» puede usarse como traducción de género neutro. Ver saṅgha, parisā, upasampadā.Ver en el glosario, na hi bhutvāna bhikkhasi; Bhutvāna bhikkhu bhikkhassu, mā taṁ kālo upaccagā”ti.
“Kālaṁ vohaṁ na jānāmi, channo kālo na dissati; Tasmā abhutvā bhikkhāmi, mā maṁ kālo upaccagā”ti.
“Kālaṁ vohaṁ na jānāmi, channo kālo na dissati; Tasmā abhutvā bhikkhāmi, mā maṁ kālo upaccagā”ti.
Atha kho sā devatā pathaviyaṁ patiṭṭhahitvā āyasmantaṁ samiddhiṁ etadavoca:*pathaviyaṁ → paṭhaviyaṁ (bj, sya-all, km, pts2ed) “daharo tvaṁ, bhikkhu, pabbajito susu kāḷakeso, bhadrena yobbanena samannāgato, paṭhamena vayasā, anikkīḷitāvī kāmesu. Bhuñja, bhikkhu, mānusake kāme; mā sandiṭṭhikaṁ hitvā kālikaṁ anudhāvī”ti.
Atha kho sā devatā pathaviyaṁ patiṭṭhahitvā āyasmantaṁ samiddhiṁ etadavoca:*pathaviyaṁ → paṭhaviyaṁ (bj, sya-all, km, pts2ed)
“daharo tvaṁ, bhikkhu, pabbajito susu kāḷakeso, bhadrena yobbanena samannāgato, paṭhamena vayasā, anikkīḷitāvī kāmesu.
Bhuñja, bhikkhu, mānusake kāme;
mā sandiṭṭhikaṁ hitvā kālikaṁ anudhāvī”ti.
Atha kho sā devatā pathaviyaṁ patiṭṭhahitvā āyasmantaṁ samiddhiṁ etadavoca:*pathaviyaṁ → paṭhaviyaṁ (bj, sya-all, km, pts2ed)“daharo tvaṁ, bhikkhu, pabbajito susu kāḷakeso, bhadrena yobbanena samannāgato, paṭhamena vayasā, anikkīḷitāvī kāmesu. Bhuñja, bhikkhu, mānusake kāme; mā sandiṭṭhikaṁ hitvā kālikaṁ anudhāvī”ti.
“Na khvāhaṁ, āvuso, sandiṭṭhikaṁ hitvā kālikaṁ anudhāvāmi. Kālikañca khvāhaṁ, āvuso, hitvā sandiṭṭhikaṁ anudhāvāmi. Kālikā hi, āvuso, kāmā vuttā bhagavatā bahudukkhā bahupāyāsā; ādīnavo ettha bhiyyo. SandiṭṭhikosandiṭṭhikoDirectamente visible o cognoscible aquí y ahora. Como cualidad del Dhamma, indica que puede comprobarse en la experiencia presente mediante la práctica y no solo aceptarse por testimonio o creencia.Ver en el glosario ayaṁ dhammo akālikoakāliko1. Atemporal; no condicionado por el tiempo. 2. Como cualidad del Dhamma, indica que la enseñanza puede ser verificada sin depender de una época, estación o espera futura. 3. En esta misma vidaVer en el glosario ehipassikoehipassikoDigno de la invitación «ven y mira». Como cualidad del Dhamma, indica que la enseñanza está abierta al examen e invita a acercarse y comprobarla directamente mediante la práctica.Ver en el glosario opaneyyiko paccattaṁ veditabbo viññūhī”ti.
“Na khvāhaṁ, āvuso, sandiṭṭhikaṁ hitvā kālikaṁ anudhāvāmi.
Kālikañca khvāhaṁ, āvuso, hitvā sandiṭṭhikaṁ anudhāvāmi.
Kālikā hi, āvuso, kāmā vuttā bhagavatā bahudukkhā bahupāyāsā; ādīnavo ettha bhiyyo.
SandiṭṭhikosandiṭṭhikoDirectamente visible o cognoscible aquí y ahora. Como cualidad del Dhamma, indica que puede comprobarse en la experiencia presente mediante la práctica y no solo aceptarse por testimonio o creencia.Ver en el glosario ayaṁ dhammo
akālikoakāliko1. Atemporal; no condicionado por el tiempo. 2. Como cualidad del Dhamma, indica que la enseñanza puede ser verificada sin depender de una época, estación o espera futura. 3. En esta misma vidaVer en el glosario ehipassikoehipassikoDigno de la invitación «ven y mira». Como cualidad del Dhamma, indica que la enseñanza está abierta al examen e invita a acercarse y comprobarla directamente mediante la práctica.Ver en el glosario opaneyyiko paccattaṁ veditabbo viññūhī”ti.
“Na khvāhaṁ, āvuso, sandiṭṭhikaṁ hitvā kālikaṁ anudhāvāmi. Kālikañca khvāhaṁ, āvuso, hitvā sandiṭṭhikaṁ anudhāvāmi. Kālikā hi, āvuso, kāmā vuttā bhagavatā bahudukkhā bahupāyāsā; ādīnavo ettha bhiyyo. SandiṭṭhikosandiṭṭhikoDirectamente visible o cognoscible aquí y ahora. Como cualidad del Dhamma, indica que puede comprobarse en la experiencia presente mediante la práctica y no solo aceptarse por testimonio o creencia.Ver en el glosario ayaṁ dhammo akālikoakāliko1. Atemporal; no condicionado por el tiempo. 2. Como cualidad del Dhamma, indica que la enseñanza puede ser verificada sin depender de una época, estación o espera futura. 3. En esta misma vidaVer en el glosario ehipassikoehipassikoDigno de la invitación «ven y mira». Como cualidad del Dhamma, indica que la enseñanza está abierta al examen e invita a acercarse y comprobarla directamente mediante la práctica.Ver en el glosario opaneyyiko paccattaṁ veditabbo viññūhī”ti.
“Kathañca, bhikkhu, kālikā kāmā vuttā bhagavatā bahudukkhā bahupāyāsā, ādīnavo ettha bhiyyo? Kathaṁ sandiṭṭhiko ayaṁ dhammo akāliko ehipassiko opaneyyiko paccattaṁ veditabbo viññūhī”ti?
“Kathañca, bhikkhu, kālikā kāmā vuttā bhagavatā bahudukkhā bahupāyāsā, ādīnavo ettha bhiyyo?
Kathaṁ sandiṭṭhiko ayaṁ dhammo akāliko ehipassiko opaneyyiko paccattaṁ veditabbo viññūhī”ti?
“Kathañca, bhikkhu, kālikā kāmā vuttā bhagavatā bahudukkhā bahupāyāsā, ādīnavo ettha bhiyyo? Kathaṁ sandiṭṭhiko ayaṁ dhammo akāliko ehipassiko opaneyyiko paccattaṁ veditabbo viññūhī”ti?
“Ahaṁ kho, āvuso, navo acirapabbajito adhunāgato imaṁ dhammavinayaṁ. Na tāhaṁ sakkomi vitthārena ācikkhituṁ.*Na tāhaṁ → na khvāhaṁ (bj, pts1ed, pts2ed) Ayaṁ so bhagavā arahaṁ sammāsambuddho rājagahe viharati tapodārāme. Taṁ bhagavantaṁ upasaṅkamitvā etamatthaṁ puccha. Yathā te bhagavā byākaroti tathā naṁ dhāreyyāsī”ti.
“Ahaṁ kho, āvuso, navo acirapabbajito adhunāgato imaṁ dhammavinayaṁ.
Na tāhaṁ sakkomi vitthārena ācikkhituṁ.*Na tāhaṁ → na khvāhaṁ (bj, pts1ed, pts2ed)
Ayaṁ so bhagavā arahaṁ sammāsambuddho rājagahe viharati tapodārāme.
Taṁ bhagavantaṁ upasaṅkamitvā etamatthaṁ puccha.
Yathā te bhagavā byākaroti tathā naṁ dhāreyyāsī”ti.
“Ahaṁ kho, āvuso, navo acirapabbajito adhunāgato imaṁ dhammavinayaṁ. Na tāhaṁ sakkomi vitthārena ācikkhituṁ.*Na tāhaṁ → na khvāhaṁ (bj, pts1ed, pts2ed)Ayaṁ so bhagavā arahaṁ sammāsambuddho rājagahe viharati tapodārāme. Taṁ bhagavantaṁ upasaṅkamitvā etamatthaṁ puccha. Yathā te bhagavā byākaroti tathā naṁ dhāreyyāsī”ti.
“Na kho, bhikkhu, sukaro so bhagavā amhehi upasaṅkamituṁ, aññāhi mahesakkhāhi devatāhi parivuto. Sace kho tvaṁ, bhikkhu, taṁ bhagavantaṁ upasaṅkamitvā etamatthaṁ puccheyyāsi, mayampi āgaccheyyāma dhammassavanāyā”ti.
“Na kho, bhikkhu, sukaro so bhagavā amhehi upasaṅkamituṁ, aññāhi mahesakkhāhi devatāhi parivuto.
Sace kho tvaṁ, bhikkhu, taṁ bhagavantaṁ upasaṅkamitvā etamatthaṁ puccheyyāsi, mayampi āgaccheyyāma dhammassavanāyā”ti.
“Na kho, bhikkhu, sukaro so bhagavā amhehi upasaṅkamituṁ, aññāhi mahesakkhāhi devatāhi parivuto. Sace kho tvaṁ, bhikkhu, taṁ bhagavantaṁ upasaṅkamitvā etamatthaṁ puccheyyāsi, mayampi āgaccheyyāma dhammassavanāyā”ti.
“Evamāvuso”ti kho āyasmā samiddhi tassā devatāya paṭissutvā yena bhagavā tenupasaṅkami; upasaṅkamitvā bhagavantaṁ abhivādetvā ekamantaṁ nisīdi. Ekamantaṁ nisinno kho āyasmā samiddhi bhagavantaṁ etadavoca:
“Evamāvuso”ti kho āyasmā samiddhi tassā devatāya paṭissutvā yena bhagavā tenupasaṅkami; upasaṅkamitvā bhagavantaṁ abhivādetvā ekamantaṁ nisīdi. Ekamantaṁ nisinno kho āyasmā samiddhi bhagavantaṁ etadavoca:
“Evamāvuso”ti kho āyasmā samiddhi tassā devatāya paṭissutvā yena bhagavā tenupasaṅkami; upasaṅkamitvā bhagavantaṁ abhivādetvā ekamantaṁ nisīdi. Ekamantaṁ nisinno kho āyasmā samiddhi bhagavantaṁ etadavoca:
“Idhāhaṁ, bhantebhanteEn los textos pali, se usa como vocativo para dirigirse al Buddha o a un monje budista. En el uso moderno a menudo se emplea también como título.Ver en el glosario, rattiyā paccūsasamayaṁ paccuṭṭhāya yena tapodā tenupasaṅkamiṁ gattāni parisiñcituṁ. Tapode gattāni parisiñcitvā paccuttaritvā ekacīvaro aṭṭhāsiṁ gattāni pubbāpayamāno. Atha kho, bhante, aññatarā devatā abhikkantāya rattiyā abhikkantavaṇṇā kevalakappaṁ tapodaṁ obhāsetvā yenāhaṁ tenupasaṅkami; upasaṅkamitvā vehāsaṁ ṭhitā imāya gāthāya ajjhabhāsi:
“Idhāhaṁ,
bhantebhanteEn los textos pali, se usa como vocativo para dirigirse al Buddha o a un monje budista. En el uso moderno a menudo se emplea también como título.Ver en el glosario, rattiyā paccūsasamayaṁ paccuṭṭhāya yena tapodā tenupasaṅkamiṁ gattāni parisiñcituṁ.
Tapode gattāni parisiñcitvā paccuttaritvā ekacīvaro aṭṭhāsiṁ gattāni pubbāpayamāno.
Atha kho, bhante, aññatarā devatā abhikkantāya rattiyā abhikkantavaṇṇā kevalakappaṁ tapodaṁ obhāsetvā yenāhaṁ tenupasaṅkami; upasaṅkamitvā vehāsaṁ ṭhitā imāya gāthāya ajjhabhāsi:
“Idhāhaṁ, bhantebhanteEn los textos pali, se usa como vocativo para dirigirse al Buddha o a un monje budista. En el uso moderno a menudo se emplea también como título.Ver en el glosario, rattiyā paccūsasamayaṁ paccuṭṭhāya yena tapodā tenupasaṅkamiṁ gattāni parisiñcituṁ. Tapode gattāni parisiñcitvā paccuttaritvā ekacīvaro aṭṭhāsiṁ gattāni pubbāpayamāno. Atha kho, bhante, aññatarā devatā abhikkantāya rattiyā abhikkantavaṇṇā kevalakappaṁ tapodaṁ obhāsetvā yenāhaṁ tenupasaṅkami; upasaṅkamitvā vehāsaṁ ṭhitā imāya gāthāya ajjhabhāsi:
‘Abhutvā bhikkhasi bhikkhu, na hi bhutvāna bhikkhasi; Bhutvāna bhikkhu bhikkhassu, mā taṁ kālo upaccagā’ti.
‘Abhutvā bhikkhasi bhikkhu,
na hi bhutvāna bhikkhasi;
Bhutvāna bhikkhu bhikkhassu,
‘Abhutvā bhikkhasi bhikkhu, na hi bhutvāna bhikkhasi; Bhutvāna bhikkhu bhikkhassu, mā taṁ kālo upaccagā’ti.
Evaṁ vutte, ahaṁ, bhante, taṁ devataṁ gāthāya paccabhāsiṁ:
Evaṁ vutte, ahaṁ, bhante, taṁ devataṁ gāthāya paccabhāsiṁ:
Evaṁ vutte, ahaṁ, bhante, taṁ devataṁ gāthāya paccabhāsiṁ:
‘Kālaṁ vohaṁ na jānāmi, channo kālo na dissati; Tasmā abhutvā bhikkhāmi, mā maṁ kālo upaccagā’ti.
‘Kālaṁ vohaṁ na jānāmi, channo kālo na dissati; Tasmā abhutvā bhikkhāmi, mā maṁ kālo upaccagā’ti.
Atha kho, bhante, sā devatā pathaviyaṁ patiṭṭhahitvā maṁ etadavoca: ‘daharo tvaṁ, bhikkhu, pabbajito susu kāḷakeso, bhadrena yobbanena samannāgato, paṭhamena vayasā, anikkīḷitāvī kāmesu. Bhuñja, bhikkhu, mānusake kāme; mā sandiṭṭhikaṁ hitvā kālikaṁ anudhāvī’ti.
Atha kho, bhante, sā devatā pathaviyaṁ patiṭṭhahitvā maṁ etadavoca:
‘daharo tvaṁ, bhikkhu, pabbajito susu kāḷakeso, bhadrena yobbanena samannāgato, paṭhamena vayasā, anikkīḷitāvī kāmesu.
Bhuñja, bhikkhu, mānusake kāme;
mā sandiṭṭhikaṁ hitvā kālikaṁ anudhāvī’ti.
Atha kho, bhante, sā devatā pathaviyaṁ patiṭṭhahitvā maṁ etadavoca: ‘daharo tvaṁ, bhikkhu, pabbajito susu kāḷakeso, bhadrena yobbanena samannāgato, paṭhamena vayasā, anikkīḷitāvī kāmesu. Bhuñja, bhikkhu, mānusake kāme; mā sandiṭṭhikaṁ hitvā kālikaṁ anudhāvī’ti.
Evaṁ vuttāhaṁ, bhante, taṁ devataṁ etadavocaṁ: ‘na khvāhaṁ, āvuso, sandiṭṭhikaṁ hitvā kālikaṁ anudhāvāmi; kālikañca khvāhaṁ, āvuso, hitvā sandiṭṭhikaṁ anudhāvāmi. Kālikā hi, āvuso, kāmā vuttā bhagavatā bahudukkhā bahupāyāsā; ādīnavo ettha bhiyyo. Sandiṭṭhiko ayaṁ dhammo akāliko ehipassiko opaneyyiko paccattaṁ veditabbo viññūhī’ti.
Evaṁ vuttāhaṁ, bhante, taṁ devataṁ etadavocaṁ:
‘na khvāhaṁ, āvuso, sandiṭṭhikaṁ hitvā kālikaṁ anudhāvāmi;
kālikañca khvāhaṁ, āvuso, hitvā sandiṭṭhikaṁ anudhāvāmi.
Kālikā hi, āvuso, kāmā vuttā bhagavatā bahudukkhā bahupāyāsā; ādīnavo ettha bhiyyo.
Sandiṭṭhiko ayaṁ dhammo akāliko ehipassiko opaneyyiko paccattaṁ veditabbo viññūhī’ti.
Evaṁ vuttāhaṁ, bhante, taṁ devataṁ etadavocaṁ: ‘na khvāhaṁ, āvuso, sandiṭṭhikaṁ hitvā kālikaṁ anudhāvāmi; kālikañca khvāhaṁ, āvuso, hitvā sandiṭṭhikaṁ anudhāvāmi. Kālikā hi, āvuso, kāmā vuttā bhagavatā bahudukkhā bahupāyāsā; ādīnavo ettha bhiyyo. Sandiṭṭhiko ayaṁ dhammo akāliko ehipassiko opaneyyiko paccattaṁ veditabbo viññūhī’ti.
Evaṁ vutte, bhante, sā devatā maṁ etadavoca: ‘kathañca, bhikkhu, kālikā kāmā vuttā bhagavatā bahudukkhā bahupāyāsā; ādīnavo ettha bhiyyo? Kathaṁ sandiṭṭhiko ayaṁ dhammo akāliko ehipassiko opaneyyiko paccattaṁ veditabbo viññūhī’ti?
Evaṁ vutte, bhante, sā devatā maṁ etadavoca:
‘kathañca, bhikkhu, kālikā kāmā vuttā bhagavatā bahudukkhā bahupāyāsā; ādīnavo ettha bhiyyo?
Kathaṁ sandiṭṭhiko ayaṁ dhammo akāliko ehipassiko opaneyyiko paccattaṁ veditabbo viññūhī’ti?
Evaṁ vutte, bhante, sā devatā maṁ etadavoca: ‘kathañca, bhikkhu, kālikā kāmā vuttā bhagavatā bahudukkhā bahupāyāsā; ādīnavo ettha bhiyyo? Kathaṁ sandiṭṭhiko ayaṁ dhammo akāliko ehipassiko opaneyyiko paccattaṁ veditabbo viññūhī’ti?
Evaṁ vuttāhaṁ, bhante, taṁ devataṁ etadavocaṁ: ‘ahaṁ kho, āvuso, navo acirapabbajito adhunāgato imaṁ dhammavinayaṁ, na tāhaṁ sakkomi vitthārena ācikkhituṁ. Ayaṁ so bhagavā arahaṁ sammāsambuddho rājagahe viharati tapodārāme. Taṁ bhagavantaṁ upasaṅkamitvā etamatthaṁ puccha. Yathā te bhagavā byākaroti tathā naṁ dhāreyyāsī’ti.
Evaṁ vuttāhaṁ, bhante, taṁ devataṁ etadavocaṁ:
‘ahaṁ kho, āvuso, navo acirapabbajito adhunāgato imaṁ dhammavinayaṁ, na tāhaṁ sakkomi vitthārena ācikkhituṁ.
Ayaṁ so bhagavā arahaṁ sammāsambuddho rājagahe viharati tapodārāme.
Taṁ bhagavantaṁ upasaṅkamitvā etamatthaṁ puccha.
Yathā te bhagavā byākaroti tathā naṁ dhāreyyāsī’ti.
Evaṁ vuttāhaṁ, bhante, taṁ devataṁ etadavocaṁ: ‘ahaṁ kho, āvuso, navo acirapabbajito adhunāgato imaṁ dhammavinayaṁ, na tāhaṁ sakkomi vitthārena ācikkhituṁ. Ayaṁ so bhagavā arahaṁ sammāsambuddho rājagahe viharati tapodārāme. Taṁ bhagavantaṁ upasaṅkamitvā etamatthaṁ puccha. Yathā te bhagavā byākaroti tathā naṁ dhāreyyāsī’ti.
Evaṁ vutte, bhante, sā devatā maṁ etadavoca: ‘na kho, bhikkhu, sukaro so bhagavā amhehi upasaṅkamituṁ, aññāhi mahesakkhāhi devatāhi parivuto. Sace kho tvaṁ, bhikkhu, taṁ bhagavantaṁ upasaṅkamitvā etamatthaṁ puccheyyāsi, mayampi āgaccheyyāma dhammassavanāyā’ti. Sace, bhante, tassā devatāya saccaṁ vacanaṁ, idheva sā devatā avidūre”ti.
Evaṁ vutte, bhante, sā devatā maṁ etadavoca:
‘na kho, bhikkhu, sukaro so bhagavā amhehi upasaṅkamituṁ, aññāhi mahesakkhāhi devatāhi parivuto.
Sace kho tvaṁ, bhikkhu, taṁ bhagavantaṁ upasaṅkamitvā etamatthaṁ puccheyyāsi, mayampi āgaccheyyāma dhammassavanāyā’ti.
Sace, bhante, tassā devatāya saccaṁ vacanaṁ, idheva sā devatā avidūre”ti.
Evaṁ vutte, bhante, sā devatā maṁ etadavoca: ‘na kho, bhikkhu, sukaro so bhagavā amhehi upasaṅkamituṁ, aññāhi mahesakkhāhi devatāhi parivuto. Sace kho tvaṁ, bhikkhu, taṁ bhagavantaṁ upasaṅkamitvā etamatthaṁ puccheyyāsi, mayampi āgaccheyyāma dhammassavanāyā’ti. Sace, bhante, tassā devatāya saccaṁ vacanaṁ, idheva sā devatā avidūre”ti.
Evaṁ vutte, sā devatā āyasmantaṁ samiddhiṁ etadavoca: “puccha, bhikkhu, puccha, bhikkhu, yamahaṁ anuppattā”ti.
Evaṁ vutte, sā devatā āyasmantaṁ samiddhiṁ etadavoca:
“puccha, bhikkhu, puccha, bhikkhu, yamahaṁ anuppattā”ti.
Evaṁ vutte, sā devatā āyasmantaṁ samiddhiṁ etadavoca: “puccha, bhikkhu, puccha, bhikkhu, yamahaṁ anuppattā”ti.
Atha kho bhagavā taṁ devataṁ gāthāhi ajjhabhāsi:
Atha kho bhagavā taṁ devataṁ gāthāhi ajjhabhāsi:
Atha kho bhagavā taṁ devataṁ gāthāhi ajjhabhāsi:
“Akkheyyasaññino sattā, akkheyyasmiṁ patiṭṭhitā; Akkheyyaṁ apariññāya, yogamāyanti maccuno.
“Akkheyyasaññino sattā, akkheyyasmiṁ patiṭṭhitā; Akkheyyaṁ apariññāya, yogamāyanti maccuno.
Akkheyyañca pariññāya, Akkhātāraṁ na maññati; Tañhi tassa na hotīti, Yena naṁ vajjā na tassa atthi;
Yena naṁ vajjā na tassa atthi;
Akkheyyañca pariññāya, Akkhātāraṁ na maññati; Tañhi tassa na hotīti, Yena naṁ vajjā na tassa atthi;
Sace vijānāsi vadehi yakkhā”ti.*yakkhā”ti → yakkhīti (pts1ed, pts2ed, mr)
Sace vijānāsi vadehi yakkhā”ti.*yakkhā”ti → yakkhīti (pts1ed, pts2ed, mr)
Sace vijānāsi vadehi yakkhā”ti.*yakkhā”ti → yakkhīti (pts1ed, pts2ed, mr)
“Na khvāhaṁ, bhante, imassa bhagavatā saṅkhittena bhāsitassa vitthārena atthaṁ ājānāmi. Sādhu me, bhante, bhagavā tathā bhāsatu yathāhaṁ imassa bhagavatā saṅkhittena bhāsitassa vitthārena atthaṁ jāneyyan”ti.
“Na khvāhaṁ, bhante, imassa bhagavatā saṅkhittena bhāsitassa vitthārena atthaṁ ājānāmi.
Sādhu me, bhante, bhagavā tathā bhāsatu yathāhaṁ imassa bhagavatā saṅkhittena bhāsitassa vitthārena atthaṁ jāneyyan”ti.
“Na khvāhaṁ, bhante, imassa bhagavatā saṅkhittena bhāsitassa vitthārena atthaṁ ājānāmi. Sādhu me, bhante, bhagavā tathā bhāsatu yathāhaṁ imassa bhagavatā saṅkhittena bhāsitassa vitthārena atthaṁ jāneyyan”ti.
“Samo visesī uda vā nihīno,*uda vā → athavā (bj, pts1ed, pts2ed) Yo maññatī so vivadetha tena;*vivadetha → sopi vadetha (mr) Tīsu vidhāsu avikampamāno, Samo visesīti na tassa hoti;
“Samo visesī uda vā nihīno,*uda vā → athavā (bj, pts1ed, pts2ed)
Yo maññatī so vivadetha tena;*vivadetha → sopi vadetha (mr)
Tīsu vidhāsu avikampamāno,
Samo visesīti na tassa hoti;
“Samo visesī uda vā nihīno,*uda vā → athavā (bj, pts1ed, pts2ed)Yo maññatī so vivadetha tena;*vivadetha → sopi vadetha (mr)Tīsu vidhāsu avikampamāno, Samo visesīti na tassa hoti;
Sace vijānāsi vadehi yakkhā”ti.
Sace vijānāsi vadehi yakkhā”ti.
Sace vijānāsi vadehi yakkhā”ti.
“Imassapi khvāhaṁ, bhante, bhagavatā saṅkhittena bhāsitassa na vitthārena atthaṁ ājānāmi. Sādhu me, bhante, bhagavā tathā bhāsatu yathāhaṁ imassa bhagavatā saṅkhittena bhāsitassa vitthārena atthaṁ jāneyyan”ti.
“Imassapi khvāhaṁ, bhante, bhagavatā saṅkhittena bhāsitassa na vitthārena atthaṁ ājānāmi.
Sādhu me, bhante, bhagavā tathā bhāsatu yathāhaṁ imassa bhagavatā saṅkhittena bhāsitassa vitthārena atthaṁ jāneyyan”ti.
“Imassapi khvāhaṁ, bhante, bhagavatā saṅkhittena bhāsitassa na vitthārena atthaṁ ājānāmi. Sādhu me, bhante, bhagavā tathā bhāsatu yathāhaṁ imassa bhagavatā saṅkhittena bhāsitassa vitthārena atthaṁ jāneyyan”ti.
“Pahāsi saṅkhaṁ na vimānamajjhagā, Acchecchi taṇhaṁ idha nāmarūpe;*Acchecchi → acchejji (bj, sya-all, km, mr) Taṁ chinnaganthaṁ anighaṁ nirāsaṁ, Pariyesamānā nājjhagamuṁ; Devā manussā idha vā huraṁ vā, Saggesu vā sabbanivesanesu.
“Pahāsi saṅkhaṁ na vimānamajjhagā,
Acchecchi taṇhaṁ idha nāmarūpe;*Acchecchi → acchejji (bj, sya-all, km, mr)
Taṁ chinnaganthaṁ anighaṁ nirāsaṁ,
Pariyesamānā nājjhagamuṁ;
Devā manussā idha vā huraṁ vā,
Saggesu vā sabbanivesanesu.
“Pahāsi saṅkhaṁ na vimānamajjhagā, Acchecchi taṇhaṁ idha nāmarūpe;*Acchecchi → acchejji (bj, sya-all, km, mr)Taṁ chinnaganthaṁ anighaṁ nirāsaṁ, Pariyesamānā nājjhagamuṁ; Devā manussā idha vā huraṁ vā, Saggesu vā sabbanivesanesu.
Sace vijānāsi vadehi yakkhā”ti.
Sace vijānāsi vadehi yakkhā”ti.
Sace vijānāsi vadehi yakkhā”ti.
“Imassa khvāhaṁ, bhante, bhagavatā saṅkhittena bhāsitassa evaṁ vitthārena atthaṁ ājānāmi—
“Imassa khvāhaṁ, bhante, bhagavatā saṅkhittena bhāsitassa evaṁ vitthārena atthaṁ ājānāmi—
“Imassa khvāhaṁ, bhante, bhagavatā saṅkhittena bhāsitassa evaṁ vitthārena atthaṁ ājānāmi—
Pāpaṁ na kayirā vacasā manasā, Kāyena vā kiñcana sabbaloke; Kāme pahāya satimā sampajāno, Dukkhaṁ na sevetha anatthasaṁhitan”ti.
Pāpaṁ na kayirā vacasā manasā,
Kāyena vā kiñcana sabbaloke;
Kāme pahāya satimā sampajāno,
Dukkhaṁ na sevetha anatthasaṁhitan”ti.
Pāpaṁ na kayirā vacasā manasā, Kāyena vā kiñcana sabbaloke; Kāme pahāya satimā sampajāno, Dukkhaṁ na sevetha anatthasaṁhitan”ti.
Nandanavaggo dutiyo.
Nandanavaggo dutiyo.
Nandanā nandati ceva, Natthiputtasamena ca; Khattiyo saṇamāno ca, Niddātandī ca dukkaraṁ; Hirī kuṭikā navamo, Dasamo vutto samiddhināti.
Dasamo vutto samiddhināti.
Nandanā nandati ceva, Natthiputtasamena ca; Khattiyo saṇamāno ca, Niddātandī ca dukkaraṁ; Hirī kuṭikā navamo, Dasamo vutto samiddhināti.